Publicat en Educació emocional, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Les pors i l’art

A vegades sentim intenses ansietats que estan connectades amb temors primitius de difícil ubicació, ens sentim espantats i moltes vegades no som capaços d’expressar que és el que ens està passant. Moments en els quals potser les paraules no són suficients per a poder explicar-nos.

Unes vegades és la vergonya la que ens porta al silenci, altres la impossibilitat d’anomenar el que ens preocupa, sigui quina sigui la raó acaba portant-nos a viure moments d’angoixa i malestar.

És necessari que sempre puguem expressar el que sentim i poder anomenar els nostres temors reals o imaginaris. És important també, ser capaços de buscar solucions al nostre problema i eines que ens permetin afrontar-ho de la millor manera.

Trobar un vincle segur amb el qual poder elaborar l’experiència dolorosa es converteix en aquests moments en una necessitat. L’entorn afectiu immediat, moltes vegades no és capaç d’aportar-nos la millor ajuda.

Les pors un problema de tots

Des de molt aviat sentim i patim la por a perills reals o imaginaris que amenacen la nostra supervivència, no tan sols la física, sinó sobretot la psíquica o emocional.

Els nostres temors més compartits són la por a l’abandonament, a la mort, a la malaltia, al rebuig, o a la sensació de vuit, totes elles, pors que es gesten ja des de la infància.

Quan naixem, els cuidados i l’atenció de la nostra mare permeten que ens  sentim segurs i puguem d’aquesta manera metabolitzar els nostres temors. És necessitat de consol essencial per al correcte desenvolupament i benestar, seguirà acompanyant-nos en les diferents etapes vitals per les quals transitem. Les angoixes i temors formen part inevitablement de la vida de l’ésser humà.

Els problemes com a part de la vida i l’art com a teràpia.

Hi ha circumstàncies vitals estressant i/o malalties que ens desestabilitzen i que produeixen un efecte biològic intern que porta a desactivar el cervell racional.

Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, fan que s’activi el nostre instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta a l’atac o la fugida, sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En aquests moments no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada. Tot al nostre voltant es percep com un món ple de perills, tant interns com externs….un caos que ens va engolint i ens resta d’energia i salut.

Comptar amb el suport, l’escolta i el sostén en moments de flaquesa és fonamental perquè mantinguem la nostra salut psíquica i emocional. La relació terapèutica que s’estableix mitjançant de l’art aplicat com a teràpia, permét a l’individu reorganitzar la seva realitat.

Els professionals que treballem des d’aquest enfocament, partim de la idea que les modificacions en els mapes associatius interns afavoreixen canvis en el comportament de la persona al ajudar-la a trobar la manera adequada d’utilitzar els seus recursos, permet desenvolupar noves formes de funcionament enfront de les circumstàncies de la vida.

Associació Espai Fridart (Art i Reciclatge per al benestar)
Dinàmica per a treballar el simbòlic

El vincle terapèutic amb el professional fa que les pors pugin ser compartides, un aspecte molt important ja que és en aquests moments d’angoixa quan la persona necessita més que mai ser atesa per a poder sentir-se millor.

Jung (1965) afirmava que la psique té una disposició autònoma per a poder sanar i assolir la plenitud i el benestar si es donen les condicions adequades. Aquestes condicions, deuen ser les que fagin possible activar la tendència natural al restabliment de la salut i el benestar.

Amb l’art permetem que els continguts inconscients emergin mitjançant formes simbóliques i, a partir d’aquí, poder reorientar-les per a que la persona pugui funcionar millor en el seu entorn inmediat.

El terapeuta artístic, amb el material que surgeix a partir del treball artístic i creatiu, suggereix possibles sol.lucions, noves formes de funcionar diferents, plantejant de forma indirecta, o per a que finalment sigui el propi usuari qui trobi alternatives vàlides.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i al fer-ho ens permet afrontar-ho millor.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrada relacionada Treballant les pors amb l’artteràpia

 

Publicat en adolescència, Creativitat, Educació emocional, L'art com a teràpia

Adolescència i artteràpia

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribueix a la construcció de la seva identitat de forma creativa en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”. Moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat personal, permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, a més pot arribar a convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera podrà enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable, desenvolupant els pilars que li serviran després de referència al llarg de la seva vida.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones, especialment de l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

 

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)
La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).
Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres


 

Per a més informació sobre els nostres tallers podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge a espaifridart@outlook.es