Publicat en Educació emocional, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Les pors i l’art

A vegades sentim intenses ansietats que estan connectades amb temors primitius de difícil ubicació, ens sentim espantats i moltes vegades no som capaços d’expressar que és el que ens està passant. Moments en els quals potser les paraules no són suficients per a poder explicar-nos.

Unes vegades és la vergonya la que ens porta al silenci, altres la impossibilitat d’anomenar el que ens preocupa, sigui quina sigui la raó acaba portant-nos a viure moments d’angoixa i malestar.

És necessari que sempre puguem expressar el que sentim i poder anomenar els nostres temors reals o imaginaris. És important també, ser capaços de buscar solucions al nostre problema i eines que ens permetin afrontar-ho de la millor manera.

Trobar un vincle segur amb el qual poder elaborar l’experiència dolorosa es converteix en aquests moments en una necessitat. L’entorn afectiu immediat, moltes vegades no és capaç d’aportar-nos la millor ajuda.

Les pors un problema de tots

Des de molt aviat sentim i patim la por a perills reals o imaginaris que amenacen la nostra supervivència, no tan sols la física, sinó sobretot la psíquica o emocional.

Els nostres temors més compartits són la por a l’abandonament, a la mort, a la malaltia, al rebuig, o a la sensació de vuit, totes elles, pors que es gesten ja des de la infància.

Quan naixem, els cuidados i l’atenció de la nostra mare permeten que ens  sentim segurs i puguem d’aquesta manera metabolitzar els nostres temors. És necessitat de consol essencial per al correcte desenvolupament i benestar, seguirà acompanyant-nos en les diferents etapes vitals per les quals transitem. Les angoixes i temors formen part inevitablement de la vida de l’ésser humà.

Els problemes com a part de la vida i l’art com a teràpia.

Hi ha circumstàncies vitals estressant i/o malalties que ens desestabilitzen i que produeixen un efecte biològic intern que porta a desactivar el cervell racional.

Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, fan que s’activi el nostre instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta a l’atac o la fugida, sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En aquests moments no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada. Tot al nostre voltant es percep com un món ple de perills, tant interns com externs….un caos que ens va engolint i ens resta d’energia i salut.

Comptar amb el suport, l’escolta i el sostén en moments de flaquesa és fonamental perquè mantinguem la nostra salut psíquica i emocional. La relació terapèutica que s’estableix mitjançant de l’art aplicat com a teràpia, permét a l’individu reorganitzar la seva realitat.

Els professionals que treballem des d’aquest enfocament, partim de la idea que les modificacions en els mapes associatius interns afavoreixen canvis en el comportament de la persona al ajudar-la a trobar la manera adequada d’utilitzar els seus recursos, permet desenvolupar noves formes de funcionament enfront de les circumstàncies de la vida.

Associació Espai Fridart (Art i Reciclatge per al benestar)
Dinàmica per a treballar el simbòlic

El vincle terapèutic amb el professional fa que les pors pugin ser compartides, un aspecte molt important ja que és en aquests moments d’angoixa quan la persona necessita més que mai ser atesa per a poder sentir-se millor.

Jung (1965) afirmava que la psique té una disposició autònoma per a poder sanar i assolir la plenitud i el benestar si es donen les condicions adequades. Aquestes condicions, deuen ser les que fagin possible activar la tendència natural al restabliment de la salut i el benestar.

Amb l’art permetem que els continguts inconscients emergin mitjançant formes simbóliques i, a partir d’aquí, poder reorientar-les per a que la persona pugui funcionar millor en el seu entorn inmediat.

El terapeuta artístic, amb el material que surgeix a partir del treball artístic i creatiu, suggereix possibles sol.lucions, noves formes de funcionar diferents, plantejant de forma indirecta, o per a que finalment sigui el propi usuari qui trobi alternatives vàlides.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i al fer-ho ens permet afrontar-ho millor.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrada relacionada Treballant les pors amb l’artteràpia

 

Autor:

Art i reciclatge per al benestar

2 respostes a “Les pors i l’art

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s