Mitjançant les paraules ens comuniquem, ens expliquem i entenem el que els altres ens volen dir, malgrat això, sovint junt amb elles apareixen les contradiccions, el desajust entre allò que comuniquem i el que sentim, o entre el que parlem i el que fem. Amb l’Art, en canvi, ens endinsem en un espai on no hi ha cabuda la mentida ni l’engany perquè el que plasmem és justament el que sentim en aquell moment.
L’Art ens permet convocar les nostres pors i les nostres alegries en un llenguatge sense regles ni normes, inclús sense temps, perquè en l’esdevenir del procés creatiu el temps desapareix per a nosaltres.
L’Art té la capacitat de crear punts d’encontre entre el subjecte que crea i el que observa l’obra creada. Pot aixecar ponts de comunicació entre generacions i cultures, i resulta imprescindible per humanitzar-nos, individualment i socialment, permetent-nos que deixem una mica de pensar per a començar a sentir una mica més.
L’art conserva la seva funció que és única, la de donar a la persona el poder de somniar, d’esperar, de sobreviure al greuge del dolor inherent a la vida, a les situacions extremes, d’acceptar renunciar al “paradís perdut” de la infància. -Gaertner-
Espai FridArt 