Quatre «Elefants Encadenats»

Taller CREA: "L'elefant encadenat"

Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay «L’elefant encadenat» els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.

Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat  que és important  desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora.  Pensaments del tipus: «Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho», no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.

Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.

Competència social i artteràpia

Imatge de Canva Editor

La competència social es fonamenta en l’adquisició durant la primera infància d’un vincle segur que d’aconseguir-se tindrà tendència a mantenir-se durant tota la vida. Però hi ha situacions en què aquesta competència social es veu afectada, estem parlant de problemes de conducta en l’àmbit escolar com pot ser la ira, la tristesa, l’aïllament, les barreres en l’idioma o una baixa autoestima, on l’infant es veurà privat d’un important factor protector enfront de determinats comportaments de risc o d’un abandonament escolar durant l’adolescència.

Per a la majoria dels  infants, les conductes i habilitats relacionades amb la competència social li proporcionen una base de gran importància per a aconseguir en un futur l’èxit  en les seves relacions laborals i sociofamiliars, els ajudarà a viure com adults socialment integrats i tenir una bona salut mental.

És aquest el motiu principal perquè l’esforç pedagògic durant el període preadolescent, vagi dirigit a construir una autovaloració saludable de l’infant que permeti mantenir en ell o ella  l’interès i motivació per l’exploració intactes.

El desenvolupament de la competència acadèmica i cognitiva està íntegrament vinculada amb la competència social.

L’Artteràpia a l’escola

L’artteràpia grupal realitzada dins de l’entorn escolar, pot ser un element de millora en la competència social de nens i nenes en educació infantil i primària sempre que es respectin factors importants per a la consecució dels objectius plantejats, com poden ser la informació obtinguda de les entrevistes als pares dels nens, de l’equip educatiu i psicopedagògic de centre, i disposar d’un espai i materials adequat, si no és així, estaríem parlant de tallers creatius de desenvolupament emocional i no pròpiament d’artteràpia.

La importància d’incloure l’artteràpia per a millorar la competència social durant la preadolescència, està en el fet que entre els 10 als 14 anys són anys idonis d’aprenentatge, és quan els infants mostren entusiasme i interès en l’experimentació artística. Aquesta és una etapa de gran creativitat que després s’anirà perdent durant l’adolescència, ja que segons Piaget, serà en aquest període on es desenvolupa la capacitat de raonar críticament, i en aquest moment es pot tenir una autopercepció negativa respecte a determinades aptituds que derivaria en desmotivació per l’exploració i l’aprenentatge.

Segons Viktor Lowenfeld, si podem estimular la producció inconscient de l’infant que el porti a  una maduresa creativa, li permetrà suportar aquesta «consciència crítica» que sorgeix durant l’adolescència i evitarem, d’aquesta manera, que l’infant experimenti un canvi brusc, salvaguardant-lo de la sensació de desànim que podria provocar les alteracions en la seva activitat imaginativa.

I és que desenvolupar el pensament creador té una gran importància per a nosaltres com a individus i com a societat, ja que la capacitat creadora es considera com un comportament productiu que pren forma en l’acció o en la realització, en oposició a la rigidesa i conformitat mental que no aporta cap valor social. Aquesta capacitat creadora difícilment es desenvoluparà en un ambient on tot està predeterminat d’acord amb uns esquemes prefixats per altres persones, per desenvolupar el pensament creador, es necessita la flexibilitat, l’originalitat i  fluïdesa.

La importància de desenvolupar pautes de pensament creador en moments de profunds canvis com els que s’inicien amb la preadolescència, està en el fet que les actituds i valors que es desenvoluparan en aquest moment seran els que acompanyaran  a l’infant durant tota la seva vida.

Logo d'Espai FridArt

Font consultada: «El desarrollo de la capacidad creadora» (Lowenfeld)

Informació d’interès

Una experiència d’artteràpia amb infants

Un viaje por el arte y la música a través de las emociones

Integració i vida

«Integració». Tècnica mixta (30×40)

Observar el relleu de les textures, trobar solucions creatives enfront del que no ens agrada, descobrir la bellesa que hi ha en un racó de l’obra, integrar tons, harmonitzar el conjunt, un estar en el que va suggerint.

Connectar amb el moment, amb l’experiència sense jutjar res del que pugui anar sortint. Pensaments que apareixen i deixem anar o els acompanyem amb cada toc del pinzell. Elements que substituïm explorant noves possibilitats fins que sense saber per què, donem el treball per acabat.

Integració és la paraula què ha sortit mentre feia aquesta obra, i és que al llarg de tot el procés creatiu, he integrat colors i formes, també pensaments i emocions.

Tota la vida és en realitat un constant procés d’integració per harmonitzar el contrast i la polaritat, el que desitgem amb el que no volem, les persones essencials, al costat de les que ens resten, la bellesa que podem trobar en les petites coses, junt amb la lletjor que apareix en qualsevol moment i sense avisar.

Integrar és viure, harmonitzar és aprendre a fondre «els colors» per crear l’obra més important: la nostra vida.

Logo d'Espai FridArt

Alliberem tensions?

Una de les últimes activitats realitzades pel grup «Animals», dins del nostre projecte d’artteràpia en context escolar «L’obra artística com a lloc d’experiència» que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.

L’artista Jackson Pollock,  va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat  perquè  infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.

Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i  ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables (…)

Què volem fer ara?

El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.

I aquí és on està dipositat, en aquests moments, el nostre esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.

En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.

L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada «d’experiència òptima o estat de Flow» , on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat (…)

Adolescència i voluntat de sentit

Aquest és un dels últims treballs de reciclatge CREA que ha permès entrar en un espai d’interiorització i reflexió, on ha fet possible que sorgissin imatges, records, sensacions i tota una associació d’idees, de les quals han cobrat protagonisme quatre paraules, amb un significat i contingut que pensem important en la construcció de la personalitat durant l’adolescència:

  • SENTIT, sigui el que sigui el fet positiu que ens fa encetar cada dia amb il·lusió i ganes.
  • VISIÓ, que ens permeti extreure el potencial, tant el nostre, com el de les circumstàncies que ens envolten.
  • COR, perquè allò que fem vagi de la mà dels nostres valors.
  • ACCIÓ, perquè és fent, portant a terme allò que pensem, el que ens aproparà allà on volem estar.
Hi ha un «afany» psicològic universal de posar ordre a la vida i donar-li un sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre «l’home a la recerca de sentit» i de la logoteràpia, un tipus de psicoteràpia centrada en l’anàlisi existencial, ens parlava de la «voluntat de sentit», que no és més que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinó que cadascú ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volàtil. És la nostra societat de l’abundància, plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningú. És un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, però no pot fer-ho amb una de molt important, «el sentit vital«, una necessitat que individualment hem de buscar i de la que depèn en gran manera el nostre benestar.

Que els joves es desenvolupin com a persones completes, no serà solament perquè tinguin la informació necessària que els permeti interactuar d’una manera adequada amb els altres, sinó també que la tasca educativa els hagi permès cobrir un aspecte tan importants com és l’educació emocional i en valors.

Una educació integral no pot deixar de costat l’aspecte humà de l’aprenentatge, és aquesta la raó que sigui important facilitar espais on els i les adolescents puguin treballar i expressar el seu món interior, on puguin treure l’energia, el moviment i la força que hi ha dins seu en una etapa tant d’extrems com és l’adolescència, no tant per «representar» el que senten, sinó per «expressar» sense paraules els seus sentiments.

Que puguin trobar les respostes que busquen i que en realitat estan dins seu, i sobretot, aprendre quelcom important, que tots som capaços de «construir» a partir de les circumstàncies que ens toquen viure.

L’activitat creativa i artística pot ser una via de connexió amb el procés de recerca que segueix a l’adolescent i una via alternativa per poder expressar i sentir-se acompanyats. També és molt útil per a desenvolupar potencialitats i creativitat en un moment com és l’actual, que requereix més que mai de persones creatives amb idees i ganes de millorar el seu entorn.

Que puguin convertir-se en homes i dones amb la determinació necessària per portar a terme l’acció que els porti a sortir de la zona d’insatisfacció i desacord on es poden trobar en algun moment de la seva vida.

Perquè és mitjançant l’acció que les persones ens enfortim i gràcies al «fer» que podem allunyar-nos d’allò que no ens representa o ens pot estar fent mal.

No en va diferents investigadors de disciplines científiques diverses, han descobert que el tema del sentit de la vida és rellevant per a la salut psicològica de l’ésser humà i de gran importància per tenir una bona qualitat de vida.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:
¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?
Reciclar i treballar les emocions
Adolescència, una identitat en Construcció

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem, i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar (…)

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

Imatge cedida per Canva editor

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que poguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Espai FridArt


Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia


Reciclar i treballar les emocions

Sovint evitem les emocions considerades com a «negatives» i desitgem solament aquelles que etiquetem com a «positives», relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest és un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients és que reprimint una emoció l’únic que fem és que aquesta es torni més forta, generant-nos patiment, i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, ja que ens avisen i informen de quelcom està succeint, per aquest motiu és necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne més coneixement sobre nosaltres (…)

Els Mandales

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació; l’altre, dibuixant un i donant-li color. La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu (…)