Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, CREA, Creativitat, Educació emocional

El nostre desig per al 2019

Des d’Espai FridArt encarem aquest nou any amb les mateixes ganes, il.lusió i passió en el que fem amb la perspectiva de continuar amb els tallers i sessions individuals d’Artteràpia paralel.lament a l’exploració i difusió de CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció i Art) .

Com a novetat aquest any estrenem espai-taller habilitat especialment amb tot l’indispensable per atendre les situacions vitals que requereixen un suport terapèutic mitjançant l’expressió artística.

Com diu Coll Espinosa:

” el dispositiu plàstic ofereix la possibilitat de trobar i desenvolupar el potencial expressiu que cada ésser humà posseeix i des d’allà crear, amb els seus recursos personals, únics i irrepetibles, una manera d’aparèixer. La plàstica actua sobre la sensibilitat, la desperta i la posa al servei de la comunicació expressiva, des del que hi ha més íntim en cadascun de nosaltres. La pràctica artística ha de veure amb un “poder comunicar el que és propi” o encara alguna cosa més, el que hi ha de desconegut d’un i que és  l’enigma que patim i oferim a l’altre, l’enigma de la nostra manera de vincular-nos, el que és singular, el que és intern, el que no està dins del consum social i que necessita que sigui expressat.”

Collage (obra personal)

Quan a CREA, camp actual d’experimentació, el seguirem enllaçant estretament amb la necessitat d’infants i joves d’adquirir la necessària sensació de competència, al mateix temps que intentem frenar la tendència actual del “fer servir i llençar”, sobretot en unes generacions acostumades a tenir-ho tot sense gaire esforç.

Quan establim en l’objecte reciclat una metàfora amb aspectes emocionals i ho treballem amb dinàmiques pensades i elaborades amb objectius concrets, s’adquireix la sensació de competència, que en el cas dels adolescents, els permetrà també sentir-se capaços d’influir positivament sobre la seva vida.

Com adults que som, sabem la quantitat de vegades que la vida ens obliga a “reciclar” aspectes personals, relacionals o de l’entorn per poder sentir-nos millor. La creativitat és de gran importància en aquest procés.

Entrenar la intel.ligència creativa i emocional d’infants i joves, els permetrà adaptar-se a les necessitats d’una societat tan plena de canvis com és la nostra.20190108_093854_hdr.jpg

Acabem aquesta entrada amb un text de la psicòloga Mirta Medici:

No et desitjo un any meravellós on tot sigui bo. Aquest és un pensament màgic, infantil, utòpic.
Et desito que t’animis a mirar-te i que t’estimis com ets.
Que tinguis el suficient amor propi per combatre moltes batalles i la humilitat per a saber que hi han batalles impossibles de guanyar per les que no val la pena lluitar.
Et desitjo que puguis acceptar que hi ha realitats que són immodificables i que hi ha altres, que si marxes del lloc de la queixa, podràs canviar.
Que no et permetis els “no puc” i que reconeguis els “no vull”.
Et desitjo que escoltis la teva veritat i que la diguis amb plena consciència que és solament la teva veritat, no la dels altres.
Que t’exposis al que tems, perquè és l’única manera de vèncer a la por.
Que aprenguis a tolerar les “taques negres” de l’altre, perquè també tens les teves, i això anul·la la possibilitat de reclam.
Que no et condemnis per equivocar-te; no ets totpoderós/osa.
Que creixis, fins on i quan vulguis.
No et desitjo que el nou any et porti felicitat. Et desitjo que aconsegueixis ser feliç sigui quina sigui la realitat que et toqui viure”.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació, podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge

Publicat en Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, Infància, preescolar

Infància i emocions: Les rebequeries

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com “dolent” i, llavors, actuem segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les quals pot estar passant l’infant i que són, en definitiva, les que el porten a actuar de la manera en la qual ho està fent.

La conducta té un significat, tant si és reactiva o provocativa, com si és d’aïllament i silenciosa.

Des de ben petits els infants experimenten la rivalitat per l’afecte dels pares i desenvolupem estratègies per arribar a satisfer les seves necessitats. Poden experimentar el fracàs i l’èxit i comencen ja a elaborar tot un seguit de mecanismes de defensa que els permetran sobreviure a situacions que els suposi una gran tensió.

Un infant de preescolar, està experimentant un ràpid desenvolupament psíquic, molt més gran que el d’un escolar de més edat, i per aquesta raó els efectes dels traumes són comparativament grans en l’edat del preescolar.
(Winnicott 1996)

L’infant de preescolar comença a assistir a centres d’educació, aquest fet comporta per a ells moments de tensió i ansietat. En aquesta edat, expressar els seus sentiments mitjançant la paraula pot ser molt complicat, sobretot en una edat en la que l’ús del llenguatge és encara molt limitat.

Durant aquesta etapa els infants són artistes innats i éssers simbòlics i l’expressió mitjançant l’art i el joc els resulta familiar, proporcionant-los un gran paler. La intervenció Terapèutica d’Artteràpia durant l’edat preescolar basa la seva metodologia precisament en el joc i en la capacitat creativa de resignificar la realitat, aspectes claus de la Teràpia Artística o Artteràpia .

L’Artteràpia a preescolar

La creativitat està molt relacionada amb l’emoció, de fet no existeix l’una sense l’altre, i per aquesta raó és molt important que quan l’infant jugui ho faci creativament, ja que d’aquesta manera permetem que les seves emocions puguin canviar i pugui veure’s d’una manera diferent, des d’una altra perspectiva.

Les experiències creatives els ajuden a expressar i enfrontar els seus sentiments, també fomenten el creixement mental perquè proveeixen oportunitats per assajar noves idees i provar noves formes de pensar i resoldre problemes.

És  important cuidar el tipus de joguines que els oferim perquè s’entretinguin. No totes són adequades per al seu correcte desenvolupament emocional i sovint són les menys sofisticades i cares les que més els permeten desenvolupar la creativitat i expressar i vivenciar plenament les emocions.

Sessió d'artteràpia amb infants de preescolar

Els objectius que es busquen en les intervencions d’Artteràpia són:
  • Estimular la recerca de resolucions creatives
  • Afavorir el procés de reafirmació de la individualitat
  • Facilitar l’expressió de les emocions en l’entorn segur del joc
Durant els primers anys de vida, bona part del coneixement per guions és manifest en les classes de sequències simbóliques o “fingides”, o de “joc fingit”, en les que els infants juguen sols amb accesoris de tamany infantil, amb altres nens o amb els pares”
Gardner, 1991

La imatge següent mostra el moment en el qual un infant de preescolar col.loca les “seves pors” que prèviamente havia pintat en un full,  dins la boca del “fantasma menja pors”.

Treballant les pors amb el fantasma "menjapors"

 

Us deixem un enllaç d’un article de la Sol Martinez amb més informació sobre aquest tema: Arteterapia en niños con edad preescolar

Logo d'Espai FridArt

 

 

 

 

 

 

Publicat en Autoconeixement, Creativitat, Educació emocional

L’elefant encadenat

Amb aquesta proposta, el conte d’en Bucay “un elefant encadenat”, ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig, els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic, on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

 

 

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte “un elefant encadenat”

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de que no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt més del que som si aprenem a “trencar l’estaca” a la que estem lligats.

“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…
Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algun camí augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…
Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil·la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!
(Douglas Malloch)

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació, podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge

 

 

Publicat en Educació emocional, El joc, Infància, L'art com a teràpia

El Joc com a teràpia

“L’experiència cultural comença amb el viure creador que té com a primera manifestació el joc”.  Winnicott (1971)

L’infant manipula els objectes del món exterior mitjançant el joc en presència de persones que li garanteixen la sensació de confiança, la capacitat que té per  manipular-los amb curiositat i creativitat està en el mateix origen de la que té per involucrar-se en l’aprenentatge.

Aquesta capacitat d’aprendre, permet que l’infant explori el seu potencial jugant amb objectes i materials desconeguts per arribar a comprendre’ls, creant situacions noves que li permetrà comprovar que és el que passa. L’augment de coneixement farà que sigui cada cop més independent i aquesta experiència prèvia és la que aportarà quan inici la seva etapa escolar.

Un aspecte important a tenir en compte, donat que, de la qualitat d’aquestes experiències prèvies dependrà i afectarà decisivament la seva capacitat d’implicació en l’escola.

 

Espai FridArt

Però no podem parlar del joc sense citar al psicoanalista Donal Winnicott, autor clau en l’artteràpia. Per aquest autor tot procés creador és una àrea “d’experiència” que es troba entre les realitats externes i internes de l’individu.

El joc és definit com un “espai transicional”, imbuït de formacions simbòliques que alleugeren la tensió de l’infant en la relació que estableix entre el seu món intern i la realitat exterior. De la mateixa manera, els objectes transicionals, -que són aquells objectes als quals els infants s’aferren-, són definits per Winnicott, com l’evidència de la capacitat que tenen per crear, pensar, inventar, originar i produir un objecte”.

El joc, com a part essencial del procés creador, posseeix qualitats particulars, és una realitat en si mateixa que esborra les fronteres entre realitats externes i internes.

En paraules del pensador Jerome Bruner, el joc estimula l’activitat combinatòria pròpiament lingüística que intervé en les expressions més complicades del llenguatge. L’infant, mitjançant el joc elabora les seves dificultats. I com ens diu Fernández Cao en el seu llibre “Artteràpia” (2006):

“Li permet compensar les seves derrotes, frustracions i patiments, una activitat que li permet trobar l’equilibri psíquic en externalitzar les diferents tendències de la seva vida psíquica interna i portar-les a un cert grau d’harmonia.
Mitjançant el joc els infants poden explorar les seves emocions, atorgant-los un “paper” en la imaginació i els ajuda a establir un pont per vèncer l’espai que existeix entre fantasia i realitat”.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge

Publicat en Educació emocional, L'art com a teràpia

Les pors i l’art

A vegades sentim intenses ansietats que estan connectades amb temors primitius de difícil ubicació, ens sentim espantats i moltes vegades no som capaços d’expressar que és el que ens està passant. Moments en els quals potser les paraules no són suficients per a poder explicar-nos.

Unes vegades és la vergonya la que ens porta al silenci, altres la impossibilitat d’anomenar el que ens preocupa, sigui quina sigui la raó acaba portant-nos a viure moments d’angoixa i malestar.

És necessari que sempre puguem expressar el que sentim i poder anomenar els nostres temors reals o imaginaris. És important també, ser capaços de buscar solucions al nostre problema i eines que ens permetin afrontar-ho de la millor manera.

Trobar un vincle segur amb el qual poder elaborar l’experiència dolorosa es converteix en aquests moments en una necessitat. L’entorn afectiu immediat, moltes vegades no és capaç d’aportar-nos la millor ajuda.

Les pors un problema de tots

Des de molt aviat sentim i patim la por a perills reals o imaginaris que amenacen la nostra supervivència, no tan sols la física, sinó sobretot la psíquica o emocional.

Els nostres temors més compartits són la por a l’abandonament, a la mort, a la malaltia, al rebuig, o a la sensació de vuit, totes elles, pors que es gesten ja des de la infància.

Quan naixem, els cuidados i l’atenció de la nostra mare permeten que ens  sentim segurs i puguem d’aquesta manera metabolitzar els nostres temors. És necessitat de consol essencial per al correcte desenvolupament i benestar, seguirà acompanyant-nos en les diferents etapes vitals per les quals transitem. Les angoixes i temors formen part inevitablement de la vida de l’ésser humà.

Els problemes com a part de la vida i l’art com a teràpia.

Hi ha circumstàncies vitals estressant i/o malalties que ens desestabilitzen i que produeixen un efecte biològic intern que porta a desactivar el cervell racional.

Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, fan que s’activi el nostre instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta a l’atac o la fugida, sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En aquests moments no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada. Tot al nostre voltant es percep com un món ple de perills, tant interns com externs….un caos que ens va engolint i ens resta d’energia i salut.

Comptar amb el suport, l’escolta i el sostén en moments de flaquesa és fonamental perquè mantinguem la nostra salut psíquica i emocional. La relació terapèutica que s’estableix mitjançant de l’art aplicat com a teràpia, permét a l’individu reorganitzar la seva realitat.

Els professionals que treballem des d’aquest enfocament, partim de la idea que les modificacions en els mapes associatius interns afavoreixen canvis en el comportament de la persona al ajudar-la a trobar la manera adequada d’utilitzar els seus recursos, permet desenvolupar noves formes de funcionament enfront de les circumstàncies de la vida.

Associació Espai Fridart (Art i Reciclatge per al benestar)
Dinàmica per a treballar el simbòlic

El vincle terapèutic amb el professional fa que les pors pugin ser compartides, un aspecte molt important ja que és en aquests moments d’angoixa quan la persona necessita més que mai ser atesa per a poder sentir-se millor.

Jung (1965) afirmava que la psique té una disposició autònoma per a poder sanar i assolir la plenitud i el benestar si es donen les condicions adequades. Aquestes condicions, deuen ser les que fagin possible activar la tendència natural al restabliment de la salut i el benestar.

Amb l’art permetem que els continguts inconscients emergin mitjançant formes simbóliques i, a partir d’aquí, poder reorientar-les per a que la persona pugui funcionar millor en el seu entorn inmediat.

El terapeuta artístic, amb el material que surgeix a partir del treball artístic i creatiu, suggereix possibles sol.lucions, noves formes de funcionar diferents, plantejant de forma indirecta, o per a que finalment sigui el propi usuari qui trobi alternatives vàlides.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i al fer-ho ens permet afrontar-ho millor.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrada relacionada Treballant les pors amb l’artteràpia

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Educació emocional, Teràpia Artística

Adolescència i artteràpia

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribueix a la construcció de la seva identitat de forma creativa en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”. Moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat personal, permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, a més pot arribar a convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera podrà enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable, desenvolupant els pilars que li serviran després de referència al llarg de la seva vida.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones, especialment de l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “

©Rosa Encinas Trilla – Octubre 2018

cropped-imageedit_5_68244542701.png


Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

Adolescència, una identitat en Construcció