Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

“La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos” (Resnik, 1982).

Quan parlem de la nostra relació amb la “màscara” ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

És importat que estiguem integrats amb el que en realitat som i pensem, i que portem la vida que necessitem per desenvolupar-nos plenament com a individus.

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a “comportar-nos” segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal.la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que pasava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

“Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és mes que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament texit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència” (Gibran, El boig)
La màscara en Artteràpia

 

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de “patologia de normalitat” que tenim.

Aquest és el nom amb què Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en la que es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a “normals” i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, “l’ombra” com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: “Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano”

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra “màscara” farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. Voltaire (1694-1778)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per “reeducar-nos” i “parir-nos” a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant “construcció”.

 Logo d'Espai FridArt

Truca o envia un missatge si vols fer un treball amb la màscara i t’avisem per al proper taller/ 649 05 26 29

 

 

Publicat en Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, Infància, preescolar

Infància i emocions: Les rebequeries

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com “dolent” i, llavors, actuem segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les quals pot estar passant l’infant i que són, en definitiva, les que el porten a actuar de la manera en la qual ho està fent.

La conducta té un significat, tant si és reactiva o provocativa, com si és d’aïllament i silenciosa.

Des de ben petits els infants experimenten la rivalitat per l’afecte dels pares i desenvolupem estratègies per arribar a satisfer les seves necessitats. Poden experimentar el fracàs i l’èxit i comencen ja a elaborar tot un seguit de mecanismes de defensa que els permetran sobreviure a situacions que els suposi una gran tensió.

Un infant de preescolar, està experimentant un ràpid desenvolupament psíquic, molt més gran que el d’un escolar de més edat, i per aquesta raó els efectes dels traumes són comparativament grans en l’edat del preescolar.
(Winnicott 1996)

L’infant de preescolar comença a assistir a centres d’educació, aquest fet comporta per a ells moments de tensió i ansietat. En aquesta edat, expressar els seus sentiments mitjançant la paraula pot ser molt complicat, sobretot en una edat en la que l’ús del llenguatge és encara molt limitat.

Durant aquesta etapa els infants són artistes innats i éssers simbòlics i l’expressió mitjançant l’art i el joc els resulta familiar, proporcionant-los un gran paler. La intervenció Terapèutica d’Artteràpia durant l’edat preescolar basa la seva metodologia precisament en el joc i en la capacitat creativa de resignificar la realitat, aspectes claus de la Teràpia Artística o Artteràpia .

L’Artteràpia a preescolar

La creativitat està molt relacionada amb l’emoció, de fet no existeix l’una sense l’altre, i per aquesta raó és molt important que quan l’infant jugui ho faci creativament, ja que d’aquesta manera permetem que les seves emocions puguin canviar i pugui veure’s d’una manera diferent, des d’una altra perspectiva.

Les experiències creatives els ajuden a expressar i enfrontar els seus sentiments, també fomenten el creixement mental perquè proveeixen oportunitats per assajar noves idees i provar noves formes de pensar i resoldre problemes.

És  important cuidar el tipus de joguines que els oferim perquè s’entretinguin. No totes són adequades per al seu correcte desenvolupament emocional i sovint són les menys sofisticades i cares les que més els permeten desenvolupar la creativitat i expressar i vivenciar plenament les emocions.

Sessió d'artteràpia amb infants de preescolar

Els objectius que es busquen en les intervencions d’Artteràpia són:
  • Estimular la recerca de resolucions creatives
  • Afavorir el procés de reafirmació de la individualitat
  • Facilitar l’expressió de les emocions en l’entorn segur del joc
Durant els primers anys de vida, bona part del coneixement per guions és manifest en les classes de sequències simbóliques o “fingides”, o de “joc fingit”, en les que els infants juguen sols amb accesoris de tamany infantil, amb altres nens o amb els pares”
Gardner, 1991

La imatge següent mostra el moment en el qual un infant de preescolar col.loca les “seves pors” que prèviamente havia pintat en un full,  dins la boca del “fantasma menja pors”.

Treballant les pors amb el fantasma "menjapors"

 

Us deixem un enllaç d’un article de la Sol Martinez amb més informació sobre aquest tema: Arteterapia en niños con edad preescolar

Logo d'Espai FridArt

 

 

 

 

 

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions bàsiques

Treballant les pors amb l’artteràpia

 

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria.

El dia previst per a les dues últimes sessions d’artteràpia, els nervis i neguits van ser palpables, no volien deixar de repassar….És comprensible, davant seu tenen l’oportunitat d’agafar el “tren” del que un dia es van baixar.

Finalment van ser dues sessions intenses, on els dos grups de joves van tenir l’oportunitat d’expressar-se un cop més creativament i ho van fer amb força implicació.

Espai FridArt

Els objectius
  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions de si mateixos generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient
Algunes consideracions

L’adolescència és una etapa complicada en la qual el nen o la nena que un dia va ser, està intentant deixar de ser-ho per convertir-se en un adult amb identitat pròpia.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves per treballar qüestions d’importància, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps, que transiten per una etapa de forts canvis físics i anímics.

Durant els tallers l’objectiu ha estat mostrar a cadascú dels participants la màxima escolta i acompanyament, que se sentissin sostinguts i continguts en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides amb el màxim respecte perquè poguessin reconèixer-se com persones capaces i resolutives.

Les dinàmiques

El grup es va desdoblar igual que es va fer en els tallers anteriors, i les propostes també van ser diferents en aquest cas.

El procés creatiu va fer possible que afloressin qüestions importants, i solament ens queda esperar que l’experiència els hagi aportat una mica  més de claror.

 

 

 

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt

Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Les pors i l’art

Adolescència i artteràpia

Publicat en Autoconeixement, Creativitat, Educació emocional, L'art com a teràpia, Reciclatge com a metàfora

L’elefant encadenat

Amb aquesta proposta, el conte d’en Bucay “un elefant encadenat”, ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig, els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic, on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

 

 

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte “un elefant encadenat”

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta: L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, si va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de que no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Aquí teniu l’enllaç amb l’àudio del conte L’elefant encadenat

“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sé el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…
Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algún cami augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…
Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil.la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!
(Douglas Malloch)

Logo d'Espai FridArt

Més informació: Reciclatge (CREA)

 

 

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia, salut

Setmana de la Salut

 

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la tercera edició de la  Setmana de la Salut que ha organitzat l’ajuntament de Cardedeu, i que aquest cop ha estat  centrat en la prescripció social com a eix central.

La prescripció social és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental o amb estils de vida poc saludables, perquè utilitzin recursos del seu entorn i poder reduir així l’ús que tenen dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat,  ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profundes a través de l’expressió artística, per tractar aquells bloquejos o conflictes que es manifesten. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida,  que és en definitiva l’objectiu principal d’aquestes jornades.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateix en connectar-se amb el seu món intern expressat en imatges personals, promovent la integració de la personalitat i els canvis favorables en el seu estil de vida.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual podem establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptarles.

 

Com a presidenta d’Espai FridArt i com a terapeuta artística encarregada d’impartir els tallers, espero ja no solament que els assistents hagin gaudit de l’experiència, sinó que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom, integrada en els sistemes de salut, educatius, social i comunitaris, ja no solament del meu poble,  Cardedeu, sinó de la resta de municipis i poblacions al mateix nivell que des de fa molts anys està en altres països.

 

 

 

“No importa la raó de la consulta, el que és important és l’aproximació inventiva, creativa per a resoldre els problemes.” Rubin

Logo d'Espai FridArt

 Entrada relacionada:  Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Collage, Creativitat, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Treballant la ira amb Collage

Dimecres va tenir lloc el segon taller d’artteràpia a Can Lletres. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el Collage com a eina expressiva per treballar la ira i l’autocontrol amb la resta del grup de joves.

El Collage és la tècnica que més control proporciona, ja que es tracta d’un procés de passos molt pautats en el qual un participant difícilment “és perd”, un aspecte important a tenir en compte quan treballem amb adolescents.

Un altre dels seus avantatges és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, reduint la por d’haver de realitzar imatges “estèticament correctes”, una cosa que sovint passa amb altre tipus de material.

També ens ofereix la possibilitat d’observar els elements que formen part nostre, les idees, sentiments, odis, amors, esperances, somnis, material psíquic divers que forma la unitat d’una persona.

És una tècnica que permet l’expressió d’elements i sentiments contradictoris, així com la construcció d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, com podem observar ha passat en el següent treball, on un dels participants ha construït un rostre,  amb les parts d’altres.

Associació Espai FridArt
Treball d’un dels participants del taller

 

Amb el Collage es poden identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu, es torna un mirall perquè reflecteix els fragments del món intern, que mai és una cosa homogènia.

Mitjançant les obres creades es reconeixen les diferents facetes de la persona. A mès, anima a mirar les coses des de diferents angles, aportant a la creació estratègies diferents per resoldre conflicte i interrogants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es van triar per la sessió, revistes que fossin atractives i que poguessin coincidir amb els interessos dels joves. També es va tenir cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites.

El grup es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant l’elaboració del Collage, resultant una sessió bastant diferent de l’anterior en la que es va treballar amb fang.

La tècnica del modelatge es vincula directament amb el cos i és un mitjà que permet expressar capacitats i impulsos reprimits com l’odi o la ira, una proposta que permet la descàrrega emocional però on el control és molt més petit que en el cas del Collage.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs realitzats

Ha estat interessant comprovar les diferències sorgides del treball amb l’artteràpia que han fet els dos grups amb dues tècniques ben diferents com són el fang i el Collage.

Logo d'Espai FridArt

 

Primera sessió (La ira amb fang)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

L’activitat creadora

“El cervell no es limita a ser un òrgan capaç de conservar o reproduir les experiències passades, és també un òrgan combinador, creador, capaç de reelaborar i crear amb elements d’experiències passades noves formes i plantejaments. Si l’activitat de l’home es veiés reduïda a repetir el passat, l’home seria un ser tornat exclusivament cap a l’ahir i incapaç d’adaptar-se l’endemà diferent. És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat cap al futur, un ésser que contribueix a crear i que modifica el seu present”.
La imaginació i l’art durant la infància. L.S. Vigotsky.

La capacitat de crear és per a l’ésser humà un dels millors recursos dels quals pot disposar, hauríem de dir que en uns moments com els que estem vivint, és un dels recursos que convé tenir molt més present a la vida.

Però al parlar de creativitat implícitament estem parlant també d’emoció, no existeix l’una sense l’altre. La qüestió és que puguem determinar amb quina creativitat “juguem” amb les emocions permetent que aquestes canviïn, que es puguin veure d’una altra manera diferent, des d’altra perspectiva.

La creativitat emocional no solament ens permet arribar a comprendre i expressar les emocions personals i les dels altres, sinó també una cosa de gran importància en les nostres vides, que és poder ser capaços d’arribar a trobar respostes als nostres problemes d’una manera original, innovadora i eficaç.

Segons Averill (1999 y 2005), perquè una resposta sigui considerada creativa deu presentar tres característiques: novetat, efectivitat (adaptació a la situació) i autenticitat (on es mostra tal com és).

Així que treballar la creativitat, és dotar-nos d’una gran eina per afrontar els molts reptes que ens planteja la vida.

És per aquesta raó que un dels objectius principals de l’educació hauria de ser necessàriament la de dotar als infants d’una personalitat creativa que els permetrà construir finalment una identitat suficientment integrada.

Vivim en una societat que ens imposa diàriament un sistema de vida que acaba sumint a les persones en una mena de vuit d’una procedència que resulta moltes vegades difícil de determinar.

La creació com a marc d’intervenció en l’artteràpia, permet obtenir una vía per trobar-nos amb nosaltres, amb la nostra memòria, una via també per reflexionar sobre la relació que establim amb les altres persones, permet generar un espai creatiu que possibilita el canvi i la transformació que neix de l’acte creatiu.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció, Art)

L’elefant encadenat

 

 

Si vols informació sobre els nostres tallers, truca al 649 05 26 29 o deixa’ns el teu missatge

Publicat en adolescència, Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, emocions bàsiques, fang, L'art com a teràpia

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

A Espai FridArt no ens podem queixar, tot just acabem de néixer i ja hem començat activitat, en aquest cas en un espai preciós, a Can Lletres, un centre de formació permanent que depèn de l’Ajuntament de Llinars.

En total impartirem quatre tallers d’artteràpia a un grup de joves, on a partir del treball creatiu es tractaran dos temes: La ira i la por, dues emocions bàsiques que ens donen molts mals de cap a tothom.

Aquest grup de joves de 16 i 17 anys, amb un alt nivell de fracàs escolar, estudien en aquest centre per poder superar les proves d’accés per cursar un Cicle Formatiu.

És imprevisible el resultat de les intervencions amb participants d’aquestes característiques,  ja que sovint arrosseguen càrregues emocionals que els fa mostrar-se desmotivats i que és la causa principal, la majoria de les vegades del seu baix rendiment acadèmic.

Un taller puntual d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fa del tot impossible establir el vincle necessari perquè es produeixi la baixada dels mecanismes defensius.

Tot i això, s’ha de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer les possibilitats expressives que té l’art com una via alternativa de comunicació, on els joves podran abocar de manera segura allò que sovint no poden posar-li nom ni paraules, però on si podran d’una manera socialment acceptada  treure l’odi i la ràbia.

 

 

 

Metodologia i objectius generals

Utilitzem en tots els tallers, el joc i l’experiència de creació a través de l’art per treballar les emocions bàsiques que permetin al grup iniciar una reflexió constructiva sobre la ira i l’estreta relació que hi ha entre aquesta i l’autoestima.

La seqüència metodològica de totes les sesions és la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permeten la relaxació i el centrament mental que possibiliten l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per l’inici d’un procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.
Objectiu general en els tallers per treballar la ira
  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatía i identificació amb els altres integrants
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

cropped-imageedit_5_68244542701.png

El grup es desdobla per tal de poder treballar amb un nombre reduït de participants. Les propostes seran diferents per a cada taller. Amb el primer grup s’ha treballat amb fang.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Durant el taller l’objectiu ha estat mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta i acompanyament en l’expressió de les seves emocions, i que mitjançant el treball artístic tinguessin l’oportunitat de reflexionar i/o parlar sobre aspectes importants per a ells que els permetin aconseguir una millor autoestima i autoconcepte.

 

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt

 

Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

 

 

 

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

Encara que cada cop més persones han sentit a parlar de la teràpia a través de l’art o artteràpia, encara hi ha molta confusió sobre aquesta professió de recent incorporació en el nostre país, una tècnica que resulta especialment útil quan la paraula no és suficient per expressar el que sentim.
 

Són moltes persones però, les que es pregunten si els pot ser d’utilitat malgrat no saber dibuixar o pintar. A totes elles dir-los, que no es requereix cap experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Durant aquest procés, es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona que es pugui conèxer millor i que sigui també capaç de treballar els seus bloquejos i/o conflictes.

Aprendrà mitjançan l’art a reforçar les seves capacitats i recursos, amb el que podrà gestionar millor els seus problemes.

L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

No obstant això, cal diferenciar la teràpia a través de l’art, del treball dirigit com a expressió artística. La finalitat de l’artteràpia no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa.

Quan s’utilitza l’art com a teràpia, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el qual la producció artística evoluciona permeten realitzar un treball de reflexió personal a través de l’obra, que és el que permet finalment la transformació de determinants aspectes de la persona.

L’artteràpia transforma, l’expressió artística sol alleugera.

El procés creatiu serà un procés alliberador de destrucció i creació constants que servirà a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres. L’artteràpia ens permet endinsar-nos en el nostre interior per treballar les emocions d’una manera diferent.

Les nostres resistències, peculiaritats personals, culturals i la nostra relació amb els altres seràn projectades a través dels pigments, el color o la línies i les taques sobre el paper. Les imatges o les obres tridimensionals produïdes seran extensions que permetran “explicar” el que internament cadascú porta, el seu passat, així com les possibilitats de futur.
L’impuls de pintar, de crear plàsticament procedeix d’una trobada: La trobada amb un mateix, amb allò que estem buscant i alhora anem trobant.

L’obra realitzada es transforma en un document amb el qual establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Són imatges amb les que podem mirar-nos, ens parlen sempre de nosaltres mateixos, són el nostre “mirall simbòlic”, una superfície on tenim la visió d’un món ple de possibilitats, un món que no existeix en la vida real, construït del mateix material que els somnis i que com aquests, ens permeten enfrontar-nos als nostres fantasmes, així com plasmar continguts i desitjos inconfessables.

Espai FridArt
Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats. Es creen per a això les condicions necessàries perquè l’usuari pugui establir una relació amb l’artterapeuta i/o el grup de confiança i sensibilitat que li permeti realitzar una obra creativa personal. Les propostes sempre seran adaptables, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.

El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament. Amb les seves preguntes i amb les diferents dinàmiques proposades, ajudarà a les persones a pensar sobre si mateixes.

La paraula tot i no ser un element important en la teràpia artística, també serà utilitzada durant les sessions, servirà de suport per explicar l’obra creada. Però hi ha ocasions en què les persones no estan preparades per a parlar, o encara que ho vulguin fer, no els és possible expressar amb paraules el que estan sentint en aquest moment.

En aquests casos, el terapeuta artístic respectarà el seu silenci sense forçar ningú a fer allò que no volen o no estan preparats a fer. L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts.

Quan temps després, qui va realitzar l’obra miri el seu treball, podrà recordar com es sentia en aquell moment, la seva visió li remetrà al passat i en fer-ho li permetrà fer una nova lectura de la seva vida i circumstàncies.

Un art que sana i transforma

El procés de transformació derivat del treball creatiu ens permet conciliar-nos amb el nostre passat i també que ens puguem perdonar. L’art aquí es converteix en una via saludable amb capacitat de convertir el contingut traumàtic en una experiència estètica positiva. El procés artístic esdevé un element terapèutic i enriquidor per a la persona.

L’obra té una funció intermèdia entre el terapeuta i la persona, permet a aquesta última disminuir les seves defenses, ja que no és el mateix parlar dels nostres sentiments a expressar-los amb una obra gràfica.

Diverses investigacions avalen que la teràpia a través de l’art és un tractament molt efectiu per a persones que presenten dificultats en comunicar obertament les seves emocions, persones que han patit algun tipus d’alteració psicològica o que estan passant unes circumstàncies vitals que comporten patiment psicològic.

Augment de l’autoestima

En la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. i això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres. Un altre dels beneficis que s’obtenen en iniciar un procés creatiu, seria l’augment de l’autoestima.
Altres beneficis que s’obtenen:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.
L’objectiu últim que es persegueix amb aquesta tècnica, és el d’ajudar a tenir una millor qualitat de vida, a través de l’autoconeixement i l’exploració de les emocions mitjançant l’acte creatiu.

Espai FridArt

 

 

 

Publicat en Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, Infància, preescolar

El joc com a teràpia

“L’experiència cultural comença amb el viure creador que té com a primera manifestació el joc”.  Winnicott (1971)

L’infant manipula els objectes del món exterior mitjançant el joc en presència de persones que li garanteixen la sensació de confiança. La capacitat que té el nen per  manipular-los amb curiositat i creativitat està en el mateix origen de la que té per involucrar-se en l’aprenentatge.

Aquesta capacitat d’aprendre, permet que l’infant explori el seu potencial jugant amb objectes i materials desconeguts per arribar a comprendre’ls, creant situacions noves que li permetrà comprovar que és el que passa. L’augment de coneixement del nen farà que sigui cada cop més independent i aquesta experiència prèvia és la que aportarà quan inici la seva etapa escolar.

Un aspecte important a tenir en compte, donat que, de la qualitat d’aquestes experiències prèvies dependrà i afectarà decisivament la seva capacitat d’implicació en l’escola.

 

Espai FridArt

Però no podem parlar del joc sense citar al psicoanalista Donal Winnicott, autor clau en l’artteràpia. Per aquest autor tot procés creador és una àrea “d’experiència” que es troba entre les realitats externes i internes de l’individu.

El joc és definit com un “espai transicional”, imbuït de formacions simbòliques que alleugeren la tensió del nen en la relació que estableix entre el seu món intern i la realitat exterior.

De la mateixa manera, els objectes transicionals, que són aquells objectes infantils als quals els infants s’aferren, són definits per Winnicott, com l’evidència de la capacitat dels infants per crear, pensar, inventar, originar i produir un objecte”.

El joc, com a part essencial del procés creador, posseeix qualitats particulars, és una realitat en si mateixa que esborra les fronteres entre realitats externes i internes.

En paraules del pensador Jerome Bruner, el joc estimula l’activitat combinatòria pròpiament lingüística que intervé en les expressions més complicades del llenguatge. L’infant, mitjançant el lloc elabora les seves dificultats. I com ens diu Fernández Cao en el seu llibre “Artteràpia” (2006):

“Li permet compensar les seves derrotes, frustracions i patiments, una activitat que li permet trobar l’equilibri psíquic en externalitzar les diferents tendències de la seva vida psíquica interna si portar-les a un cert grau d’harmonia. Mitjançant el joc els infants poden explorar les seves emocions atorgant-los un “paper” en la seva imaginació i els ajuda a establir un pont per vèncer l’espai que existeix entre fantasia i realitat”.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació: 649 05 26 29/ espaifridart@outlook.es