#mequedoencasa

El arte como terapia

Para los que tengáis peques en casa, colores, ceras, pinturas, barro o plastilina para que expresen lo que están sintiendo, porque ellos perciben y acusan los cambios con más intensidad que los adultos.

Para los no tan peques, material de desecho y cartón para crear, simbolizar, explorar nuevos lenguajes expresivos que pueden ayudar mucho en tiempos convulsos como los de ahora.

¡¡Muchos ánimos para todo el mundo!!

“El arte, la naturaleza, el cuerpo humano y la psique humana están tan íntimamente relacionados que es imposible pensar en uno sin recordar al otro” (Mcluhan)

La importància de la mirada

Aquests són els dibuixos d’un nen de quatre anys realitzats en dues sessions diferents d’artteràpia, on representa de manera repetida “un Spiderman bo i un altre de dolent”.
L’important aquí no va ser analitzar els dibuixos en si, sinó poder establir una relació amb el nen i els problemes emocionals que estava sentint en aquell moment que li portaven a fer un dibuix estereotipat (repetit): uns pares absorts completament per la seva carrera professional i projecció social als quals no els quedava temps “de qualitat” per estar amb el seu fill.

Cada vegada són més els nadons passejats per pares i mares distrets amb el mòbil, o infants que juguen en el parc buscant la mirada d’uns pares que no els presten atenciò per la mateixa raó.
El tema és més complex, però gran part dels comportaments disruptius en les aules i de fracàs escolar són perquè molts infants estan creixent sense la mirada i atenció que necessiten.

No hauríem d’oblidar mai que els nens i joves desenvoluparan plenament totes les seves potencialitats a partir de la mirada apreciativa i sensible que sigui capaç de retornar-li l’entorn social i familiar.

Expressió sense paraules

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.

En els tallers d’artteràpia utilitzem el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui utilitzar altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.

Una altra cosa important que els oferim és la possibilitat d’aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai disposar d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza aquesta etapa vital i poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.

I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers on s’ha procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup en l’auto reflexió guiada a través de l’intercanvi d’experiències. En diferents sessions i tallers hem pogut treballar diferents eines expressives com ara el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat “controlada” i experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu de cada participant.

Quatre “Elefants Encadenats”

Taller CREA: "L'elefant encadenat"

Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay “L’elefant encadenat” els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.

Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat  que és important  desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora.  Pensaments del tipus: “Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho”, no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.

Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.

 

 

Competència social i artteràpia

La competència social es fonamenta en l’adquisició durant la primera infància d’un vincle segur que d’aconseguir-se tindrà tendència a mantenir-se durant tota la vida. Però hi ha situacions en què aquesta competència social es veu afectada, estem parlant de problemes de conducta en l’àmbit escolar com pot ser la ira, la tristesa, l’aïllament, les barreres en l’idioma o una baixa autoestima, on l’infant es veurà privat d’un important factor protector enfront de determinats comportaments de risc o d’un abandonament escolar durant l’adolescència (…)

Alliberem tensions?

Una de les últimes activitats realitzades pel grup “Animals”, dins del nostre projecte d’artteràpia en context escolar “L’obra artística com a lloc d’experiència” que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.

L’artista Jackson Pollock,  va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat  perquè  infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.

Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i  ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables (…)

Què volem fer ara?

El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.

I aquí és on està dipositat, en aquests moments, el nostre esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.

En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.

L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada “d’experiència òptima o estat de Flow” , on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat (…)

Adolescència i voluntat de sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre “l’home a la recerca de sentit” i de la logoteràpia, un tipus de psicoteràpia centrada en l’anàlisi existencial, ens parlava de la “voluntat de sentit”, que no és més que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinó que cadascú ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volàtil. És la nostra societat de l’abundància, plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningú. És un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, però no pot fer-ho amb una de molt important, “la voluntat de sentit”, una necessitat que individualment hem de buscar al llarg de la vida i de la que depèn en gran manera el nostre benestar (…)

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem, i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar (…)

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula (…)