Publicat en adolescència, Artteràpia, Malalties mentals

Artteràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència

El trastorn de la conducta alimentaria, no pot ser considerat com el resultat d’una vanitat que desitja tenir una talla més petita, sinó com una manera que té la persona d’enfrontar-se a sentiments i emocions negatives que no es manifestarien des d’una emocionalitat sana.

Durant el treball artístic amb adolescents que pateixen aquest trastorn, ens trobem amb una autoestima molt baixa i una forta autocrítica. Les seves vides estan subjectes a una constant autocorrecció i retrets, amb fortes creences negatives sobre ells mateixos i un sistema de confiança basat en referències externes i perfeccionistes.

En general, cal dir que els trets habituals de les persones creadores i les característiques que tenen les que estan diagnosticades d’un trastorn d’alimentació són pràcticament oposats.

El treball creatiu implica un seguit de processos psicològics i recursos personals, com són la flexibilitat, la capacitat d’assumir riscos o la capacitat reflexiva, entre d’altres, que no s’observen en les persones que presenten aquest tipus de trastorn, al que s’ha d’afegir les dificultats pròpies que presenta treballar amb adolescents.

Diferents especialistes sostenen que ajuda molt a les persones amb trastorns alimentaris  parlar sobre les seves obres, ja que les fa ser conscients de la confusió en la qual es troben i això és el que permetrà que puguin tenir un sentit més clar de si mateixes i poder avançar en el seu procés de recuperació.

S’han identificat tres aspectes fonamentals que a persones amb trastorns alimentaris els ofereix treballar amb l’art com a teràpia:

  • La vinculació que s’estableix entre la persona i la seva obra
  • Les potencialitats del procés creatiu com a entrenament per al canvi
  • La nova visió de si mateixes que aporta aquest procés

Murphy (1987) senyala que “la majoría de les anorèxiques se senten amenaçades per la novetat i el canvi, però anhelen comunicar-se i senten la necessitat de ser compreses” i explica que per aquesta raó el treball creatiu ajuda a erosionar el mecanisme defensiu i desafiant que mostren.

Els tallers

Mostrarem un resum de l’experiència de cinc tallers que vàrem anomenar com a “creatius” per evitar les reticències que moltes vegades suscita el nom d’artteràpia en determinades institucions. El grup estava format per quatre noies i un noi d’edats compreses entre els 14 i els 17 anys, diagnosticats tots ells d’anorèxia nerviosa amb una hospitalització parcial.

Tots els joves presentaven els indicatius propis d’aquest tipus de trastorn: gran dificultat per a l’expressió emocional, preocupació excessiva per la seva imatge, cert temor a ser jutjats, necessitat d’agradar, elevat nivell d’autoexigència i autocrítica, insatisfacció personal, baixa autoestima i, en la major part dels casos, un excessiu perfeccionisme que es reflectia clarament en els treballs realitzats.

Com no es podia saber el nombre de sessions que es realitzaria amb el grup, ja que depenia de la durada de l’hospitalizació, el plantejament des del començament va ser que l’objectiu principal fos el d’afavorir un espai de confiança en el que el diagnòstic clínic deixés de tenir ple protagonisme.

Establir una relació de confiança va fer possible l’elaboració de diferents treballs simbòlics, metàfores a partir de les quals els joves van poder reflexionar, els obligava a prendre decisions, on convergien idees i també va permetre frustrar-se, sorprendre’s i experimentar, entre d’altres qüestions. Sobretot van tenir la possibilitat de sentir-se com qualsevol altra persona, amb els seus punts forts i les seves debilitats.

Malgrat haver estat pocs tallers, van ser suficients per comprovar com cada membre del grup va poder expressar els seus sentiments més enllà dels aspectes relacionats amb la seva malaltia.

En general, van ser unes sessions complicades, en primer lloc per la poca seguretat que tenien els participants en si mateixos i en les seves habilitats i sobretot per la seva constant necessitat de moure’s per a cremar calories, aspecte que feia molt difícil captar i mantenir l’atenció del grup.

Quant al resultat plàstic, tots els estudis sobre artteràpia amb pacients diagnosticats amb TCA especifiquen un tipus d’obra composta de símbols significatius per expressar temes autobiogràfics, un aspecte que també es va poder comprovar durant les sessions, com mostren les imatges amb dos dels treballs realitzats durant els tallers.

Hill (1998), ens parla de les creacions dels pacients com “art estereotipat”, mitjançant el qual la persona mostra un gran mecanisme defensiu, utilitzant les figures estereotípiques d’una manera en la qual sigui capaç d’estructurar i organitzar els conceptes mitjançant els dibuixos que sap dominar i li aporten seguretat.

Utilitzar la creació com a suport de projeccions internes provoca que el pacient transfereixi la seva necessitat habitual de control del mateix cos cap a una necessitat de control de la seva obra.

Així mateix els processos amb l’art com a teràpia ajuden als adolescents amb aquest tipus de trastorn a comprovar la distància existent entre “el que és ideal” i “el que és possible”. El treball creatiu possibilitarà que puguin sentir-se realitzats com a resultat de la seva experiència vivencial  en la mesura que siguin capaços d’identificar-se amb la seva producció, prescindeixin de metes desproporcionades i augmentin la seguretat en si mateixos.

A més, no podem oblidar quelcom d’important, que l’elaboració d’un discurs visual propi permet explorar altres sistemes de comunicació, aconseguint que els pacients arribin a sentir-se compresos mitjançat la seva obra i disminueixi així la seva sensació d’aïllament i vuit interiors.

La comunicació verbal constitueix per aquest tipus de pacients una de les principals dificultats. De la mateixa manera, la utilització del llenguatge no verbal els afavoreix l’autoexpressió i la comunicació. (Dalley y Case, 1993, Charlton, 1987).

Resumint, el procés artístic permet als pacients explorar recursos personals amb els quals poder enfrontar-se a situacions noves, desenvolupar conductes més saludables i afiançar la comunicació de la persona amb si mateixa i amb el seu entorn, aconseguint més autoestima i millora de l’autoconcepte i la disminució de la seva resistència al canvi.

Sessió experiencial en hospital de dia

Una de les aportacions més destacables de l’artteràpia grupal, és que els pacients amb Trastorns mentals severs, a més de beneficiar-se de la interacció verbal present en totes les modalitats de teràpia grupal, poden comunicar-se a un nivell pre verbal mitjançant la creació d’objectes d’art. -Reyes, 2003-

Fonts consultades:

  • Beatriz Azabal Sánchez (2014). “Procés emocional i nivells d’ansietat en persones diagnosticades de Trastorn de la Conducta Alimentaria”. (Universitat de Valladolid)
  • Estibaliz Gutierrez Ajamil (2014). “El procés creatiu com entrenament per al canvi: artteràpia amb persones en tractament per trastorn de la conducta alimentaria.” (Universitat del País Basc)
  •  M. Josefa Agudo Martínez, Zaira Morales Domínguez i altres autors (2013). “Artteràpia en l’àmbit de la salut mental”. (ASANART -Associació Andalusa d’artteràpia)
Publicat en adolescència, Artteràpia, identitat

Adolescència, una identitat en Construcció

L’adolescència i els anys que la precedeixen es caracteritzen per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres conscient de les seves possibilitats i talents i sentir-se com a persona que avança cap a un futur.

És una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima, en la que es passa de la dependència a la independència i que posarà a prova les seves capacitats i fortaleses.

Imatge d'arxiu. Taller d'Artteràpia amb adolescents en risc d'exclusió

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes progressives que van sumant percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global, que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal  amb les conseqüències que d’això es poden derivar.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre patirà davant els comportaments irracionals i injustos, pel que tenir la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves consequències amb mecanismes de reflexió i  un treball en grup, li permetrà tenir la sensació de validesa personal que en definitiva és la base d’una bona autoestima.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i pel seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en que cada un de nosaltres ens relacionem, ja que aquest coneixement ens permetrà descobrir el que pensem i desitgem, dos aspectes de nosaltres mateixos que moltes vegades ens costa veure amb claredat.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

L’ésser humà sempre està en constant canvi, és el protagonista de la seva història, per aquesta raó, és important facilitar especialment als joves poder tenir una percepció clara d’aquesta capacitat en un moment tan important en la construcció de la seva identitat.

La creació artística els facilita noves alternatives d’expressió més enllà de les paraules i l’oportunitat d’acceptar que la vida és un constant desafiament.

“Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores”.-Tessa Daley-

Moltes vegades durant aquesta etapa el jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, posar paraules a sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari per expressar-ho.

A través de l’art podrà plasmar tot el seu malestar i confusió. El producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, ja que les mateixes imatges i les metàfores poden arribar a ser el vehicle de comunicació.

“L’artteràpia tracta d’estimular la creació plàstica per expressar, comprendre i interpretar els continguts de l’inconscient. No es tracta d’un entrenament en les tècniques artístiques, sinó d’una manera d’accedir a l’estructura de la persona amb les seves pròpies imatges. D’aquesta manera, ofereix una alternativa al llenguatge oral per identificar els conflictes interns”. -Arias i Vargas-

El/la jove d’aquesta edat té poques oportunitats per a poder rebel.lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els i les estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos/as, de les seves angoixes o  l’anàlisi dels somnis i desitjos que determinaran el seu futur.  No són gaires les ocasiones que podrà discrepar dins la rutina de l’aula. L’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel.lió amb alguna expressió artística.

Seria important que a  la societat hi haguessin institucions adequades per ajudar als adolescents a fer més portables els seus conflictes interns i els ajudés a resoldre els conflictes amb la societat adulta.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immovilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir  els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin”.

Logo d'Espai FridArt

Fonts consultades:

  • El desenvolupament de la subjectivitat des de la creativitat i l’artteràpia- C. Espinosa
  • L’educació artística i l’art com a teràpia: Un camí per construir la identitat de l’adolescent- N. G. Vegas
  • El Llenguatge de les arts plàstiques: Sensibilitat, Creativitat i Cultura- M. D. Martín Vargas.

Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia


D’interès:

Entrevista a F.Jensen, neuròloga sobre el cervell de l’adolescent

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions bàsiques

Treballant les pors amb l’artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria.

El dia previst per a les dues últimes sessions d’artteràpia, els nervis i neguits van ser palpables, no volien deixar de repassar….És comprensible, davant seu tenen l’oportunitat d’agafar el “tren” del que un dia es van baixar.

Finalment van ser dues sessions intenses, on els dos grups de joves van tenir l’oportunitat d’expressar-se un cop més creativament i ho van fer amb força implicació.

Espai FridArt

Els objectius
  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions de si mateixos generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient
Algunes consideracions

L’adolescència és una etapa complicada en la qual el nen o la nena que un dia va ser, està intentant deixar de ser-ho per convertir-se en un adult amb identitat pròpia.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves per treballar qüestions d’importància, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps, que transiten per una etapa de forts canvis físics i anímics.

Durant els tallers l’objectiu ha estat mostrar a cadascú dels participants la màxima escolta i acompanyament, que se sentissin sostinguts i continguts en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides amb el màxim respecte perquè poguessin reconèixer-se com persones capaces i resolutives.

Les dinàmiques

El grup es va desdoblar igual que es va fer en els tallers anteriors, i les propostes també van ser diferents en aquest cas.

El procés creatiu va fer possible que afloressin qüestions importants, i solament ens queda esperar que l’experiència els hagi aportat una mica  més de claror.

 

 

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt


Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Les pors i l’art

Adolescència i artteràpia


 

Per a més informació sobre els nostres tallers podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge a espaifridart@outlook.es

Publicat en adolescència, Artteràpia, Collage, Creativitat, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Treballant la ira amb Collage

Dimecres va tenir lloc el segon taller d’artteràpia a Can Lletres. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el Collage com a eina expressiva per treballar la ira i l’autocontrol amb la resta del grup de joves.

El Collage és la tècnica que més control proporciona, ja que es tracta d’un procés de passos molt pautats en el qual un participant difícilment “és perd”, un aspecte important a tenir en compte quan treballem amb adolescents.

Un altre dels seus avantatges és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, reduint la por d’haver de realitzar imatges “estèticament correctes”, una cosa que sovint passa amb altre tipus de material.

També ens ofereix la possibilitat d’observar els elements que formen part nostre, les idees, sentiments, odis, amors, esperances, somnis, material psíquic divers que forma la unitat d’una persona.

És una tècnica que permet l’expressió d’elements i sentiments contradictoris, així com la construcció d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, com podem observar ha passat en el següent treball, on un dels participants ha construït un rostre,  amb les parts d’altres.

Associació Espai FridArt
Treball d’un dels participants del taller

 

Amb el Collage es poden identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu, es torna un mirall perquè reflecteix els fragments del món intern, que mai és una cosa homogènia.

Mitjançant les obres creades es reconeixen les diferents facetes de la persona. A mès, anima a mirar les coses des de diferents angles, aportant a la creació estratègies diferents per resoldre conflicte i interrogants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es van triar per la sessió, revistes que fossin atractives i que poguessin coincidir amb els interessos dels joves. També es va tenir cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites.

El grup es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant l’elaboració del Collage, resultant una sessió bastant diferent de l’anterior en la que es va treballar amb fang.

La tècnica del modelatge es vincula directament amb el cos i és un mitjà que permet expressar capacitats i impulsos reprimits com l’odi o la ira, una proposta que permet la descàrrega emocional però on el control és molt més petit que en el cas del Collage.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs realitzats

Ha estat interessant comprovar les diferències sorgides del treball amb l’artteràpia que han fet els dos grups amb dues tècniques ben diferents com són el fang i el Collage.

Logo d'Espai FridArt

 

Primera sessió (La ira amb fang)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

Publicat en adolescència, Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, emocions bàsiques, fang, L'art com a teràpia

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

A Espai FridArt no ens podem queixar, tot just acabem de néixer i ja hem començat activitat, en aquest cas en un espai preciós, a Can Lletres, un centre de formació permanent que depèn de l’Ajuntament de Llinars.

En total impartirem quatre tallers d’artteràpia a un grup de joves, on a partir del treball creatiu es tractaran dos temes: La ira i la por, dues emocions bàsiques que ens donen molts mals de cap a tothom.

Aquest grup de joves de 16 i 17 anys, amb un alt nivell de fracàs escolar, estudien en aquest centre per poder superar les proves d’accés per cursar un Cicle Formatiu.

És imprevisible el resultat de les intervencions amb participants d’aquestes característiques,  ja que sovint arrosseguen càrregues emocionals que els fa mostrar-se desmotivats i que és la causa principal, la majoria de les vegades del seu baix rendiment acadèmic.

Un taller puntual d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fa del tot impossible establir el vincle necessari perquè es produeixi la baixada dels mecanismes defensius.

Tot i això, s’ha de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer les possibilitats expressives que té l’art com una via alternativa de comunicació, on els joves podran abocar de manera segura allò que sovint no poden posar-li nom ni paraules, però on si podran d’una manera socialment acceptada  treure l’odi i la ràbia.

 

 

 

Metodologia i objectius generals

Utilitzem en tots els tallers, el joc i l’experiència de creació a través de l’art per treballar les emocions bàsiques que permetin al grup iniciar una reflexió constructiva sobre la ira i l’estreta relació que hi ha entre aquesta i l’autoestima.

La seqüència metodològica de totes les sesions és la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permeten la relaxació i el centrament mental que possibiliten l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per l’inici d’un procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.
Objectiu general en els tallers per treballar la ira
  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatía i identificació amb els altres integrants
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

cropped-imageedit_5_68244542701.png

El grup es desdobla per tal de poder treballar amb un nombre reduït de participants. Les propostes seran diferents per a cada taller. Amb el primer grup s’ha treballat amb fang.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Durant el taller l’objectiu ha estat mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta i acompanyament en l’expressió de les seves emocions, i que mitjançant el treball artístic tinguessin l’oportunitat de reflexionar i/o parlar sobre aspectes importants per a ells que els permetin aconseguir una millor autoestima i autoconcepte.

 

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt

 

Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

 

 

 

Publicat en adolescència, Creativitat, Educació emocional, L'art com a teràpia

Adolescència i artteràpia

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribueix a la construcció de la seva identitat de forma creativa en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”. Moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat personal, permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, a més pot arribar a convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera podrà enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable, desenvolupant els pilars que li serviran després de referència al llarg de la seva vida.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones, especialment de l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

 

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)
La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).
Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

Adolescència, una identitat en Construcció


 

Per a més informació sobre els nostres tallers podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge a espaifridart@outlook.es