La importància de la mirada

Aquests són els dibuixos d’un nen de quatre anys realitzats en dues sessions diferents d’artteràpia, on representa de manera repetida «un Spiderman bo i un altre de dolent».
L’important aquí no va ser analitzar els dibuixos en si, sinó poder establir una relació amb el nen i els problemes emocionals que estava sentint en aquell moment que li portaven a fer un dibuix estereotipat (repetit): uns pares absorts completament per la seva carrera professional i projecció social als quals no els quedava temps «de qualitat» per estar amb el seu fill.

Cada vegada són més els nadons passejats per pares i mares distrets amb el mòbil, o infants que juguen en el parc buscant la mirada d’uns pares que no els presten atenció per la mateixa raó.
El tema és més complex, però gran part dels comportaments disruptius en les aules i de fracàs escolar són perquè molts infants estan creixent sense la mirada i atenció que necessiten.

No hauríem d’oblidar mai que els nens i joves desenvoluparan plenament totes les seves potencialitats a partir de la mirada apreciativa i sensible que sigui capaç de retornar-li l’entorn social i familiar.

Quatre «Elefants Encadenats»

Taller CREA: "L'elefant encadenat"

Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay «L’elefant encadenat» els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.

Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat  que és important  desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora.  Pensaments del tipus: «Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho», no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.

Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.

Competència social i artteràpia

Imatge de Canva Editor

La competència social es fonamenta en l’adquisició durant la primera infància d’un vincle segur que d’aconseguir-se tindrà tendència a mantenir-se durant tota la vida. Però hi ha situacions en què aquesta competència social es veu afectada, estem parlant de problemes de conducta en l’àmbit escolar com pot ser la ira, la tristesa, l’aïllament, les barreres en l’idioma o una baixa autoestima, on l’infant es veurà privat d’un important factor protector enfront de determinats comportaments de risc o d’un abandonament escolar durant l’adolescència.

Per a la majoria dels  infants, les conductes i habilitats relacionades amb la competència social li proporcionen una base de gran importància per a aconseguir en un futur l’èxit  en les seves relacions laborals i sociofamiliars, els ajudarà a viure com adults socialment integrats i tenir una bona salut mental.

És aquest el motiu principal perquè l’esforç pedagògic durant el període preadolescent, vagi dirigit a construir una autovaloració saludable de l’infant que permeti mantenir en ell o ella  l’interès i motivació per l’exploració intactes.

El desenvolupament de la competència acadèmica i cognitiva està íntegrament vinculada amb la competència social.

L’Artteràpia a l’escola

L’artteràpia grupal realitzada dins de l’entorn escolar, pot ser un element de millora en la competència social de nens i nenes en educació infantil i primària sempre que es respectin factors importants per a la consecució dels objectius plantejats, com poden ser la informació obtinguda de les entrevistes als pares dels nens, de l’equip educatiu i psicopedagògic de centre, i disposar d’un espai i materials adequat, si no és així, estaríem parlant de tallers creatius de desenvolupament emocional i no pròpiament d’artteràpia.

La importància d’incloure l’artteràpia per a millorar la competència social durant la preadolescència, està en el fet que entre els 10 als 14 anys són anys idonis d’aprenentatge, és quan els infants mostren entusiasme i interès en l’experimentació artística. Aquesta és una etapa de gran creativitat que després s’anirà perdent durant l’adolescència, ja que segons Piaget, serà en aquest període on es desenvolupa la capacitat de raonar críticament, i en aquest moment es pot tenir una autopercepció negativa respecte a determinades aptituds que derivaria en desmotivació per l’exploració i l’aprenentatge.

Segons Viktor Lowenfeld, si podem estimular la producció inconscient de l’infant que el porti a  una maduresa creativa, li permetrà suportar aquesta «consciència crítica» que sorgeix durant l’adolescència i evitarem, d’aquesta manera, que l’infant experimenti un canvi brusc, salvaguardant-lo de la sensació de desànim que podria provocar les alteracions en la seva activitat imaginativa.

I és que desenvolupar el pensament creador té una gran importància per a nosaltres com a individus i com a societat, ja que la capacitat creadora es considera com un comportament productiu que pren forma en l’acció o en la realització, en oposició a la rigidesa i conformitat mental que no aporta cap valor social. Aquesta capacitat creadora difícilment es desenvoluparà en un ambient on tot està predeterminat d’acord amb uns esquemes prefixats per altres persones, per desenvolupar el pensament creador, es necessita la flexibilitat, l’originalitat i  fluïdesa.

La importància de desenvolupar pautes de pensament creador en moments de profunds canvis com els que s’inicien amb la preadolescència, està en el fet que les actituds i valors que es desenvoluparan en aquest moment seran els que acompanyaran  a l’infant durant tota la seva vida.

Logo d'Espai FridArt

Font consultada: «El desarrollo de la capacidad creadora» (Lowenfeld)

Informació d’interès

Una experiència d’artteràpia amb infants

Un viaje por el arte y la música a través de las emociones

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem, i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar (…)

Infància i emocions: Les rebequeries

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com «dolent», i actuem llavors segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les que pot estar passant l’infant, i que són en definitiva les que el porte a actuar de la manera en la que ho està fen (…)