Publicat en Art, Artteràpia, Creativitat, emocions, Joc, salut

Art, Joc i Benestar

“El pitjor dels pecats és no haver estat feliç”. -Jorge Luis Borges-

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i  un d’ells és  la qualitat de les nostres emocions.  Adquirim una bona salut emocional quan  reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar les nostres emocions i sentiments, cosa que moltes vegades no ens és gens fàcil.

Les emocions no s’han d’anul.lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, i és que l’emocionalitat és la base de tot el que fem, el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

 

Objectiu principal de l’activitat

  • Incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
  • Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de “mirall simbòlic” amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que  modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món. 

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

 

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un “ús crític de la immaduresa” perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. Bruner (1975)

¿A qui va dirigit aquest curs?

Tot i que l’Art i el Joc és beneficiós per a tothom, aquest curs està dirigit especialment a aquelles persones que vulguin:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.

Diferents qüestions a tenir en compte:

  • No es necessita tenir cap coneixement artístic.
  • Les propostes sempre seran adaptades, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.
  • L’objectiu de les obres realitzades durant el taller no és el de ser interpretades ni de ser valorades “estèticament”, sinó la d’invitar a pensar als usuaris sobre si mateixos.
“La vida és una deriva, mai s’és d’una certa manera, estem continuament en transformació, encara que conservem un estil”. Maturana (1994)

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació, podeu contactar al 649 05 26 29
Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia, salut

Setmana de la Salut

 

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la tercera edició de la  Setmana de la Salut que ha organitzat l’ajuntament de Cardedeu, i que aquest cop ha estat  centrat en la prescripció social com a eix central.

La prescripció social és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental o amb estils de vida poc saludables, perquè utilitzin recursos del seu entorn i poder reduir així l’ús que tenen dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat,  ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profundes a través de l’expressió artística, per tractar aquells bloquejos o conflictes que es manifesten. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida,  que és en definitiva l’objectiu principal d’aquestes jornades.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateix en connectar-se amb el seu món intern expressat en imatges personals, promovent la integració de la personalitat i els canvis favorables en el seu estil de vida.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual podem establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptarles.

 

Com a presidenta d’Espai FridArt i com a terapeuta artística encarregada d’impartir els tallers, espero ja no solament que els assistents hagin gaudit de l’experiència, sinó que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom, integrada en els sistemes de salut, educatius, social i comunitaris, ja no solament del meu poble,  Cardedeu, sinó de la resta de municipis i poblacions al mateix nivell que des de fa molts anys està en altres països.

 

 

 

“No importa la raó de la consulta, el que és important és l’aproximació inventiva, creativa per a resoldre els problemes.” Rubin

Logo d'Espai FridArt

 Entrada relacionada:  Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.