Competència social i artteràpia

Imatge de Canva Editor

La competència social es fonamenta en l’adquisició durant la primera infància d’un vincle segur que d’aconseguir-se tindrà tendència a mantenir-se durant tota la vida. Però hi ha situacions en què aquesta competència social es veu afectada, estem parlant de problemes de conducta en l’àmbit escolar com pot ser la ira, la tristesa, l’aïllament, les barreres en l’idioma o una baixa autoestima, on l’infant es veurà privat d’un important factor protector enfront de determinats comportaments de risc o d’un abandonament escolar durant l’adolescència.

Per a la majoria dels  infants, les conductes i habilitats relacionades amb la competència social li proporcionen una base de gran importància per a aconseguir en un futur l’èxit  en les seves relacions laborals i sociofamiliars, els ajudarà a viure com adults socialment integrats i tenir una bona salut mental.

És aquest el motiu principal perquè l’esforç pedagògic durant el període preadolescent, vagi dirigit a construir una autovaloració saludable de l’infant que permeti mantenir en ell o ella  l’interès i motivació per l’exploració intactes.

El desenvolupament de la competència acadèmica i cognitiva està íntegrament vinculada amb la competència social.

L’Artteràpia a l’escola

L’artteràpia grupal realitzada dins de l’entorn escolar, pot ser un element de millora en la competència social de nens i nenes en educació infantil i primària sempre que es respectin factors importants per a la consecució dels objectius plantejats, com poden ser la informació obtinguda de les entrevistes als pares dels nens, de l’equip educatiu i psicopedagògic de centre, i disposar d’un espai i materials adequat, si no és així, estaríem parlant de tallers creatius de desenvolupament emocional i no pròpiament d’artteràpia.

La importància d’incloure l’artteràpia per a millorar la competència social durant la preadolescència, està en el fet que entre els 10 als 14 anys són anys idonis d’aprenentatge, és quan els infants mostren entusiasme i interès en l’experimentació artística. Aquesta és una etapa de gran creativitat que després s’anirà perdent durant l’adolescència, ja que segons Piaget, serà en aquest període on es desenvolupa la capacitat de raonar críticament, i en aquest moment es pot tenir una autopercepció negativa respecte a determinades aptituds que derivaria en desmotivació per l’exploració i l’aprenentatge.

Segons Viktor Lowenfeld, si podem estimular la producció inconscient de l’infant que el porti a  una maduresa creativa, li permetrà suportar aquesta “consciència crítica” que sorgeix durant l’adolescència i evitarem, d’aquesta manera, que l’infant experimenti un canvi brusc, salvaguardant-lo de la sensació de desànim que podria provocar les alteracions en la seva activitat imaginativa.

I és que desenvolupar el pensament creador té una gran importància per a nosaltres com a individus i com a societat, ja que la capacitat creadora es considera com un comportament productiu que pren forma en l’acció o en la realització, en oposició a la rigidesa i conformitat mental que no aporta cap valor social. Aquesta capacitat creadora difícilment es desenvoluparà en un ambient on tot està predeterminat d’acord amb uns esquemes prefixats per altres persones, per desenvolupar el pensament creador, es necessita la flexibilitat, l’originalitat i  fluïdesa.

La importància de desenvolupar pautes de pensament creador en moments de profunds canvis com els que s’inicien amb la preadolescència, està en el fet que les actituds i valors que es desenvoluparan en aquest moment seran els que acompanyaran  a l’infant durant tota la seva vida.

Logo d'Espai FridArt

Font consultada: “El desarrollo de la capacidad creadora” (Lowenfeld)

Informació d’interès

Una experiència d’artteràpia amb infants

Un viaje por el arte y la música a través de las emociones

Integració i vida

“Integració”. Tècnica mixta (30×40)

Observar el relleu de les textures, trobar solucions creatives enfront del que no ens agrada, descobrir la bellesa que hi ha en un racó de l’obra, integrar tons, harmonitzar el conjunt, un estar en el que va suggerint.

Connectar amb el moment, amb l’experiència sense jutjar res del que pugui anar sortint. Pensaments que apareixen i deixem anar o els acompanyem amb cada toc del pinzell. Elements que substituïm explorant noves possibilitats fins que sense saber per què, donem el treball per acabat.

Integració és la paraula què ha sortit mentre feia aquesta obra, i és que al llarg de tot el procés creatiu, he integrat colors i formes, també pensaments i emocions.

Tota la vida és en realitat un constant procés d’integració per harmonitzar el contrast i la polaritat, el que desitgem amb el que no volem, les persones essencials, al costat de les que ens resten, la bellesa que podem trobar en les petites coses, junt amb la lletjor que apareix en qualsevol moment i sense avisar.

Integrar és viure, harmonitzar és aprendre a fondre “els colors” per crear l’obra més important: la nostra vida.

Logo d'Espai FridArt

Alliberem tensions?

Activitat d'escalfament per a treure les tensions acumulades

“L’individu que no pot crear, vol destruir. L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador” (Eric Fromm)

Una de les últimes activitats realitzades pel grup “Animals”, dins del nostre projecte d’artteràpia en context escolar “L’obra artística com a lloc d’experiència” que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.

L’artista Jackson Pollock,  va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat  perquè  infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.

Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i  ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables.

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades no és suficient per expressar el que sentim, això és més acusat durant l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien canvis psicològics i físics significatius. La vinculació que té l’art amb els nostres sentits i emocions, tant en el procés de fer un objecte artístic, com en el d’observar-lo, és una eina que pot resultar de gran ajut per a expressar i donar sortida a emocions reprimides.

Crear un espai per a alliberar emocions considerades “negatives” com la ràbia, permet reconciliar i integrar aspectes contradictoris de la personalitat adolescent, el pot portar a actuar sobre allò que li està causant l’emoció, comprendre-la i arribar a controlar-la. La creació des de la ràbia és d’un gran potencial reparador que afavoreix la posterior relaxació i presa de consciència de l’alteració experimentada, permetent una posterior reflexió del que s’ha viscut en un entorn destinat a aquest objectiu.

 


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia

Què volem fer ara?

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
–Antonio Machado–

Aquest poema de Machado contesta l’interrogant que dóna títol a aquesta entrada, perquè el que volem fer ara és “fer camí caminant”, posar el nostre granet de sorra per a mostrar les possibilitats de millora que pot oferir l’art com a teràpia dins del context escolar.

El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.

I aquí és on està dipositat, en aquests moments, l’esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.

En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.

L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada “d’experiència òptima o estat de Flow” , on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat.

L’art com a teràpia, calma ansietats i pors proposant exercicis que ajuden a identificar necessitats, a reconèixer emocions que ajuden a ser-ne més conscients i poder d’aquesta manera equilibrar i integrar emocions.

No fa ni dos anys que Espai FridArt naixia com a projecte amb la finalitat de promoure, divulgar i fomentar l’art com a teràpia i el reciclatge com a metàfora, fent de tot això eines d’atenció emocional, educatives i participatives. Des de llavors s’han impartit diferents tallers d’artteràpia i de reciclatge CREA, adreçats a col·lectius amb objectius diversos, que han donat l’oportunitat de conèixer diferents institucions i persones així com adonar-nos que l’aportació que volíem fer des del començament, s’allunya en realitat dels tallers puntuals que d’han fet fins ara.

Per a la majoria de nosaltres, la realitat en la qual vivim no és la que ens agradaria, però és la que tenim i per on ens hem de moure. Tot i això, sempre tenim un marge d’acció que moltes vegades no aprofitem. Els canvis comencen quan som capaços d’allunyar-nos de la crítica estèril per a construir alguna cosa a partir de la insatisfacció que sentim. Això és el que intenta fer Espai FridArt, i poder trobar persones al capdavant de les institucions capaces d’allunyar-se del que és conegut per apostar en noves propostes, com és la nostra, és el que necessitem per seguir treballant amb il·lusió i ganes en aquest projecte.

Així que estem contents de tenir l’oportunitat d’encetar el projecte: “l’obra artística com a lloc d’experiència”, un taller d’artteràpia setmanal en grup reduit que es durà a terme al llarg de tot el curs 2019-2020 gràcies a la col·laboració de l’escola Mil·lenari de Cardedeu que dóna la oportunitat de desenvolupar-ho en el seu Centre i que permetrà poder fer un seguiment i avaluació final de l’impacte i beneficis que pot oferir l’artteràpia en un context escolar, especialment de cara a possibles accions que permetin cobrir les necessitats detectades.

Estimulant la creativitat d’alumnes en una etapa vital plena de canvis i reptes com és l’últim curs de primària, on es troben els participants dels tallers, els estem oferint uns recursos d’afrontament que contribuiran al seu benestar i a un desenvolupament més integral de la seva personalitat. No s’ha d’oblidar que les activitats artístiques fomenten un seguit de competències de gran importància per a la construcció de la identitat durant l’adolescència com poden ser la creativitat, la motivació, o la comprensió de conceptes i emocions.

Així que només ens queda donar les gràcies des d’aquí a l’equip directiu del Mil.lenari, a les tutores dels alumnes que participen dels tallers, així com als seus pares i mares que han confiat en que l’art com a teràpia pot ser beneficiós per al desenvolupament integral dels seus fills.

Espai FridArt (Art i Reciclatge per al benestar)


Entrades relacionades:
L’obra artística com lloc d’experiència.
Alliberem tensions?

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

Imatge cedida per Canva editor

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que poguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Espai FridArt


Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia


Reciclar i treballar les emocions

CREA ©

Amb aquest taller CREA proposem un treball de reciclatge per representar  l’alegria i  la tristesa des d’una perspectiva d’exploració, que ens permetrà donar sortida a emocions així com a expressar i elaborar les circumstàncies i vivències viscudes entorn d’aquestes dues emocions bàsiques entre les quals sovint transitem.

L’alegria és una emoció que ens agrada, que és expansiva i fa que ens obrim a noves experiències, i també als altres. Quan estem situats en aquesta emoció, els estímuls ambientals són interpretats d’una manera molt més positiva. Aquesta manera de percebre l’entorn tindrà conseqüències beneficioses per a nosaltres: millora del rendiment intel·lectual, més capacitat per resoldre els problemes, millor capacitat d’aprenentatge i memòria, augment de la creativitat, etc.

A l’altre extrem de l’alegria es troba la tristesa, provocada per la pèrdua, la decepció, el fracàs o la separació física i també la psicològica. Quan perdem, sigui el que tenim,  o alguna cosa que no aconseguim tenir, ens farà sentir tristos, una tristesa que moltes vegades serà per un fet imaginari,  ja que podem sentir el mateix nivell de tristor per no haver aconseguit alguna cosa que pensàvem tenir que per la pèrdua d’un objecte de valor.

ACCEPTAR EL QUE SENTIM

Sovint evitem les emocions considerades com a  “negatives” i desitgem solament aquelles que etiquetem com a “positives”, relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest és un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i  que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients és que reprimint una emoció l’únic que fem és que aquesta es torni més forta, generant-nos patiment,  i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, ja que ens avisen i informen de quelcom està succeint, per aquest motiu és necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne més coneixement sobre nosaltres.

Les emocions són saludables, però deixen de ser-ho quan es tornen massa intenses, la tristesa portada a l’extrem es converteix en depressió i l’alegria en negació i mania.

Cada un de nosaltres s’enfadarà o alegrarà per raons i motius ben diferents, en funció de quina hagi estat la nostra història, però sobretot, per com estiguem interpretant el que ens ha passat o ens està passant.  És important reconèixer la manera que tenim de veure el món que ens envolta, el nostre “mapa mental”,  per a poder integrar d’una manera saludable les emocions i ser capaços de convertir-les en possibilitats.

Identificar el que sentim i ser capaços d’expressar-ho, no solament és molt útil com a mitjà d’aprenentatge i desenvolupament humà, sinó també pot servir per fer front a situacions que requereixen un treball d’afrontament a experiències estressants que s’hagin viscut al llarg de la vida.

Així, que quan experimentem alegria, prestem atenció a quines circumstàncies la propicien i quines per contrari ens la fa disminuir, perquè l’alegria implica despreocupació, i moltes vegades ens manca aquest sentiment, no solament perquè no puguem tenir allò que ens fa feliços, sinó perquè no ens estem proporcionant les circumstàncies adequades.

I quan sentim tristesa, una emoció que implica acceptació, pensar que tot i ser considerada dins les emocions “negatives”, es tracta d’un estat anímic que pot afavorir l’empatia, la comunicació amb les altres persones, inclús l’altruisme.

I sobretot recordar que ningú pot estar sempre instal·lat en l’alegria, perquè viure implica necessàriament estar connectats al que és imperfecte i també a la perfecció, en definitiva,  a transitar per als diferents estats emocionals.

L’equilibri emocional està estretament lligat a les polaritats i a la capacitat de la persona a reconèixer-les i acceptar-les.              

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

L’elefant encadenat

Expressió amb llaunes

Els Mandales

El desembre passat vam impartir un taller de mandales per un grup d’adults que estaven en un  retir meditatiu,  des de llavors que teníem ganes de parlar  sobre aquest popular recurs creatiu que en artteràpia utilitzem com a eina d’autoconeixement i centrament meditatiu.

Els mandales són originaris de l’Índia, que en sànscrit vol dir cercle, una paraula que també és coneguda com a roda i totalitat, des d’un punt de vista espiritual,  es considera com el centre energètic d’equilibri i purificació que ajuda a transformar l’entorn i la ment promovent la il·luminació interior.

Un dels  promotors dels mandales a occident va ser el psiquiatre Carl Jung, que els va començar a utilitzar en les seves teràpies amb la finalitat d’aconseguir la individualitat dels seus pacients. Jung afirmava que els mandales representaven al món i la totalitat de la ment conscient i subconscient de l’ésser humà, i que les imatges circulars tenien importants efectes curatius i tranquil·litzants per a les persones.

Confeccionar un mandala és una pràctica molt senzilla que pot fer qualsevol persona i a qualsevol edat contribuint al seu equilibri intern.

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació;  l’altre, dibuixant un i donant-li color.  La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat  i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu.

La utilització dels mandales en psicoteràpia és una eina de gran valor com a complement d’estratègies terapèutiques més profundes.

Alguns dels  beneficis que podem obtenir:

  • Ens ajudarà a relaxar-nos quan ens concentrem totalment en la tasca que estem fent, el que ens permetrà deixar enrere les preocupacions del nostre dia a dia i reduir els nostres nivells d’estrès i ansietat.
  • Millorarà la nostra capacitat de concentració, ja que quan pintem activem la concentració, i en aquest cas, tractant-se de figures geomètriques amb certa simetria, ens obliga a estar concentrats per a no equivocar-nos centrant la nostra atenció per trobar l’equilibri i l’harmonia en les formes.
  • Activarem l’hemisferi dret del nostre cervell, una part normalment poc utilitzada, i que és l’encarregada de la creativitat. Dibuixant un mandala i posteriorment pintar-lo ens obliga a pensar en els colors que utilitzarem, com els combinarem i distribuirem en l’espai.
  • Identificarem les nostres emocions mentre el pintem perquè utilitzarem uns colors o altres en funció de quin sigui el nostre estat d’ànim, fent-nos molt més conscient del nostre món intern i permetent una posterior reflexió sobre com ens sentim.
  • Desenvoluparem la nostra creativitat que, en aquest cas, es transformarà en eina terapèutica.
  • Contribuirem a estimular la plasticitat cerebral permetent-nos desenvolupar habilitats i destreses.
  • Facilitarem la connexió amb la nostra intuïció i raonament.

És important proporcionar-nos eines d’autoconeixement i centrament que ens permeti afrontar amb més competència les dificultats de la vida,  i els mandales sens dubte n’és una d’elles.

Mandala

Jornada “Identitats en construcció”

LÍNIA DE VIDA

La meva proposta de treball va consistir en el joc creatiu “Línia de vida” per ajudar a la construcció d’un projecte vital i sentit de futur, una dinàmica pensada especialment perquè els professionals que van participar en el taller la poguessin després aplicar amb els adolescents amb els quals treballen.

Es va convidar al grup a fer un recorregut imaginari sobre el seu present, passat i futur que fes possible una presa de consciència d’aspectes personals i qüestions importants que després havien d’elaborar creativament.

Mitjançant pigments fluids i d’altres materials, havien de representar de manera simbòlica les emocions i  els pensaments resultants del que havien sentit amb l’exercici previ. L’objectiu principal era enfocar desitjos i futures accions positives per a la construcció d’un projecte vital,  una qüestió de gran importància durant tota la vida, però més encara durant una etapa tan determinant com és l’adolescència.

El símbol permet crear una “empremta psíquica i emocional” donat que es mostra influït per la història personal de l’individu. Són com hipòtesis de treball que ens permeten amb les seves explicacions començar a forjar una estructura que ens farà possible continuar explorant.

IDENTITAT I ADOLESCÈNCIA

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de qualsevol persona i una bona manera de contribuir en el seu desenvolupament és tenir coneixement de la manera que ens relacionem,  com pensem i quins són els nostres desitjos.

Però sovint l’adolescent és incapaç d’aclarir-se respecte al que sent i pensa, es troba immers en una etapa en què hi ha moltes noves experiències per a les quals encara no ha trobat paraules per a expressar, però que en canvi sí que poden ser representades a través de l’art que farà possible representar de manera segura i continguda els seus conflictes i malestar.

Les imatges i les metàfores podran convertir-se en un vehicle de comunicació.

L’artteràpia és una via alternativa d’expressió i autoconeixement que va més enllà de les paraules, una combinació entre el diàleg que sorgeix de la visió i revelació del significat que hi ha darrere de la imatge i la imatge que es transforma en una metàfora que permet trobar solucions i respostes creatives a conflictes interns.

L’expressió artística possibilitarà  que l’adolescent transmeti els seus sentiments i emocions per mitjà de les imatges i els signes, que vindran determinats per als seus projectes, desitjos i necessitats, altre de les vies importants de donació de significats. Una resposta no verbal  menys amenaçadora i un treball artístic que esdevé en important via de diàleg per a l’artterapeuta.

És important que els adults veiem als adolescents capaços d’ampliar els seus horitzons, de ser els cocreadors de la seva pròpia història  i acompanyar-los en la recerca de camins que els portin a conquerir la seva pròpia identitat.

L’adolescent pot començar a utilitzar l’estructura visual com a vehicle per a investigar el que, en essència, són qüestions psicològiques i filosòfiques: qüestions sobre la identitat personal i sobre la realitat i la seva representació. (Matthews, J.)

LA JORNADA

La part teòrica de la jornada va estar  a càrrec de dos especialistes en psicologia, orientació personal i educació emocional: en Saïd El Kadaoui, llicenciat en Psicologia, Màster en Psicopatologia i en Psicoteràpia Psicoanalítica, psicòleg a l’Hospital de Dia d’Adolescents; i la Sam Fernández, llicenciada en Biologia, investigadora i formadora en gènere i diversitat i que ha desenvolupat la seva formació en antropologia mèdica, estudis de gènere i recerca social i membre del Medical Anthopology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili.

Pel que fa a la part  pràctica, va consistir en diferents tallers on  els assistents van treballar temes com el desenvolupament socioemocional, el psicodrama, la consciència i integració psicocorporal, el treball de processos i el d’artteràpia.

Logo d'Espai FridArt


Entrades relacionades:

Adolescència, una identitat en Construcció

Adolescència i artteràpia


Adolescencia, Anorexia i Artteràpia

Tallers creatius per adolescents amb anorèxia

El trastorn de la conducta alimentaria, no pot ser considerat com el resultat d’una vanitat que desitja tenir una talla més petita, sinó com una manera que té la persona d’enfrontar-se a sentiments i emocions negatives que no es manifestarien des d’una emocionalitat sana.

Durant el treball artístic amb adolescents que pateixen aquest trastorn, ens trobem amb una autoestima molt baixa i una forta autocrítica. Les seves vides estan subjectes a una constant autocorrecció i retrets, amb fortes creences negatives sobre ells mateixos i un sistema de confiança basat en referències externes i perfeccionistes.

En general, cal dir que els trets habituals de les persones creadores i les característiques que tenen les que estan diagnosticades d’un trastorn d’alimentació són pràcticament oposats.

El treball creatiu implica un seguit de processos psicològics i recursos personals, com són la flexibilitat, la capacitat d’assumir riscos o la capacitat reflexiva, entre d’altres, que no s’observen en les persones que presenten aquest tipus de trastorn, al que s’ha d’afegir les dificultats pròpies que presenta treballar amb adolescents.

Diferents especialistes sostenen que ajuda molt a les persones amb trastorns alimentaris  parlar sobre les seves obres, ja que les fa ser conscients de la confusió en la qual es troben i això és el que permetrà que puguin tenir un sentit més clar de si mateixes i poder avançar en el seu procés de recuperació.

S’han identificat tres aspectes fonamentals que a persones amb trastorns alimentaris els ofereix treballar amb l’art com a teràpia:

  • La vinculació que s’estableix entre la persona i la seva obra
  • Les potencialitats del procés creatiu com a entrenament per al canvi
  • La nova visió de si mateixes que aporta aquest procés

Murphy (1987) senyala que “la majoría de les anorèxiques se senten amenaçades per la novetat i el canvi, però anhelen comunicar-se i senten la necessitat de ser compreses” i explica que per aquesta raó el treball creatiu ajuda a erosionar el mecanisme defensiu i desafiant que mostren.

Els tallers

Mostrarem un resum de l’experiència de cinc tallers que vàrem anomenar com a “creatius” per evitar les reticències que moltes vegades suscita el nom d’artteràpia en determinades institucions. El grup estava format per quatre noies i un noi d’edats compreses entre els 14 i els 17 anys, diagnosticats tots ells d’anorèxia nerviosa amb una hospitalització parcial.

Tots els joves presentaven els indicatius propis d’aquest tipus de trastorn: gran dificultat per a l’expressió emocional, preocupació excessiva per la seva imatge, cert temor a ser jutjats, necessitat d’agradar, elevat nivell d’autoexigència i autocrítica, insatisfacció personal, baixa autoestima i, en la major part dels casos, un excessiu perfeccionisme que es reflectia clarament en els treballs realitzats.

Com no es podia saber el nombre de sessions que es realitzaria amb el grup, ja que depenia de la durada de l’hospitalizació, el plantejament des del començament va ser que l’objectiu principal fos el d’afavorir un espai de confiança en el que el diagnòstic clínic deixés de tenir ple protagonisme.

Establir una relació de confiança va fer possible l’elaboració de diferents treballs simbòlics, metàfores a partir de les quals els joves van poder reflexionar, els obligava a prendre decisions, on convergien idees i també va permetre frustrar-se, sorprendre’s i experimentar, entre d’altres qüestions. Sobretot van tenir la possibilitat de sentir-se com qualsevol altra persona, amb els seus punts forts i les seves debilitats.

Malgrat haver estat pocs tallers, van ser suficients per comprovar com cada membre del grup va poder expressar els seus sentiments més enllà dels aspectes relacionats amb la seva malaltia.

En general, van ser unes sessions complicades, en primer lloc per la poca seguretat que tenien els participants en si mateixos i en les seves habilitats i sobretot per la seva constant necessitat de moure’s per a cremar calories, aspecte que feia molt difícil captar i mantenir l’atenció del grup.

Quant al resultat plàstic, tots els estudis sobre artteràpia amb pacients diagnosticats amb TCA especifiquen un tipus d’obra composta de símbols significatius per expressar temes autobiogràfics, un aspecte que també es va poder comprovar durant les sessions, com mostren les imatges amb dos dels treballs realitzats durant els tallers.

Hill (1998), ens parla de les creacions dels pacients com “art estereotipat”, mitjançant el qual la persona mostra un gran mecanisme defensiu, utilitzant les figures estereotípiques d’una manera en la qual sigui capaç d’estructurar i organitzar els conceptes mitjançant els dibuixos que sap dominar i li aporten seguretat.

Utilitzar la creació com a suport de projeccions internes provoca que el pacient transfereixi la seva necessitat habitual de control del mateix cos cap a una necessitat de control de la seva obra.

Així mateix els processos amb l’art com a teràpia ajuden als adolescents amb aquest tipus de trastorn a comprovar la distància existent entre “el que és ideal” i “el que és possible”. El treball creatiu possibilitarà que puguin sentir-se realitzats com a resultat de la seva experiència vivencial  en la mesura que siguin capaços d’identificar-se amb la seva producció, prescindeixin de metes desproporcionades i augmentin la seguretat en si mateixos.

A més, no podem oblidar quelcom d’important, que l’elaboració d’un discurs visual propi permet explorar altres sistemes de comunicació, aconseguint que els pacients arribin a sentir-se compresos mitjançat la seva obra i disminueixi així la seva sensació d’aïllament i vuit interiors.

La comunicació verbal constitueix per aquest tipus de pacients una de les principals dificultats. De la mateixa manera, la utilització del llenguatge no verbal els afavoreix l’autoexpressió i la comunicació. (Dalley y Case, 1993, Charlton, 1987).

Resumint, el procés artístic permet als pacients explorar recursos personals amb els quals poder enfrontar-se a situacions noves, desenvolupar conductes més saludables i afiançar la comunicació de la persona amb si mateixa i amb el seu entorn, aconseguint més autoestima i millora de l’autoconcepte i la disminució de la seva resistència al canvi.

Sessió experiencial en hospital de dia

Una de les aportacions més destacables de l’artteràpia grupal, és que els pacients amb Trastorns mentals severs, a més de beneficiar-se de la interacció verbal present en totes les modalitats de teràpia grupal, poden comunicar-se a un nivell pre verbal mitjançant la creació d’objectes d’art. (Reyes)

Logo d'Espai FridArt


Fonts consultades:

  • Beatriz Azabal Sánchez (2014). “Procés emocional i nivells d’ansietat en persones diagnosticades de Trastorn de la Conducta Alimentaria”. (Universitat de Valladolid)
  • Estibaliz Gutierrez Ajamil (2014). “El procés creatiu com entrenament per al canvi: artteràpia amb persones en tractament per trastorn de la conducta alimentaria.” (Universitat del País Basc)
  •  M. Josefa Agudo Martínez, Zaira Morales Domínguez i altres autors (2013). “Artteràpia en l’àmbit de la salut mental”. (ASANART -Associació Andalusa d’artteràpia).

Setmana Europea de Prevenció de Residus-2018

Bombetes reciclades com a guarniment de l'arbre de Nadal

Avui comença la setmana europea de prevenció de residus i des d’Espai FridArt volem fer la nostra aportació amb una proposta de reciclatge que en la línia del que oferim amb els tallers CREA, l’acte de reciclar no solament permetrà reutilitzar materials i envasos abans que es converteixin en residus, sinó també ens servirà d’excusa per a treballar l’expressió emocional i la creativitat plàstica constructiva amb cada activitat.

Reciclar és avui dia una necessitat, la nostra societat s’ha instal·lat en una cultura de la immediatesa en el que fer servir i llençar sense donar prou valor a les coses, és en realitat un comportament social del qual es deriven molts problemes emocionals.

Donar utilitat a elements considerats deixalles amb imaginació i creativitat, no solament reutilitzem com una manera de prendre consciència dels problemes actuals en relació al medi natural, sinó que ser capaç de fer a partir d’allò que tenim, és una manera de desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes, de gran ajuda en qualsevol moment i etapa de la vida, però de moltíssima utilitat quan treballem amb infants.

Així que comencem aquesta Setmana de Prevenció de Residus amb una primera proposta que és la de reciclar bombetes perquè ens serveixin de guarniment per al nostre proper arbre de Nadal.

 

El pensament lateral i la imaginació

El funcionament del pensament lateral està íntimament lligat a la imaginació i és la base del pensament creatiu, un tipus de pensament que ens permet desenvolupar la  capacitat de buscar alternatives per a la solució d’un problema.

Però aquest tipus de pensament cal entrenar-ho, l’hem d’aprendre i acostumar-nos a pensar creativament, una capacitat que no es desenvolupa de manera automàtica. El reciclatge com a metàfora que proposem des de CREA pot ser un bon començament.

El psicòleg, instructor i entrenador en aquests temes, Edward de Bono conegut per al pensament lateral, aposta per prendre una perspectiva imaginativa i creativa per tenir un pensament més flexible, capaç d’adaptar-se a situacions noves.

Així que…a entrenar-nos!!

I si cada bombeta reutilitzada pogués simbolitzar una dificultat de la qual  hem après alguna cosa?