El Arte para la vida

Casi dos años ya de esta obra, que marcó mejor que ninguna otra un momento personal en el que la pasión y el disfrute por lo que hacía fueron una constante en mi vida.  Su recuerdo en estos momentos no es nostalgia por lo que fue y no es, sino la alegría de saber que pronto estaré de vuelta a lo que es el motor de mi vida, así como también lo es de muchas personas que aún no han tenido la oportunidad de descubrirlo.

El aprendizaje tiene lugar a través de los sentidos y una forma de despertarlos es a través de la libertad creadora. Y es que el Arte es necesario para el desarrollo integral del ser humano, pero para determinadas personas, por sus características personales lo es aún más (entre un 15-20% de la población).

La desmotivación y el fracaso escolar va en aumento en un sistema  educativo que valora principalmente el memorizar datos, cuando lo más interesante sería generar la curiosidad por descubrir, la capacidad de cuestionar y explorar propias de las actividades artísticas.

Conflictos y proceso creativo

Art Journal 2022

Muchas veces reprimimos dar nuestra opinión o seguir nuestro propio camino por temor a las críticas o a ser rechazados socialmente, es lo que en psicología se conoce como síndrome de Salomon.

En 1951, el psicólogo estadounidense Salomon Asch hizo un experimento en una escuela para evaluar qué grado de libertad hay en el comportamiento humano dentro de un grupo social. Siete alumnos debían dar una respuesta errónea frente a un octavo que no estaba al caso del experimento. Un tanto por cierto muy elevado respondió erróneamente, aun sabiendo que se equivocaban, antes que enfrentarse al criterio de la mayoría. Los resultados del experimento mostraron de qué manera la respuesta individual está extremadamente condicionada a la opinión o intereses de la mayoría.

Hacer valer nuestra independencia de pensamiento, en cualquier circunstancia, es apostar a largo plazo por una buena  autoestima, sin embargo, es un ejercicio de libertad que debemos estar dispuestos a llevar a cabo asumiendo que nos generará muchos conflictos interpersonales, críticas y estrés emocional.

A través del arte y el juego creativo podemos elaborar todos estos asuntos de manera simbólica en un espacio seguro donde podremos pasar de la acción a la simbolización, y de esta, a un proceso reflexivo que es el que nos permite contener y transformar las pulsiones desadaptativas que pueden surgir frente a todo conflicto.

Todo un proceso de alquimia potente y transformador, que nos permitirá reparar heridas y fortalecernos óptimamente como personas.

«En el proceso creativo, se puede dar forma a los conflictos, y los impulsos pueden ser retardados y controlados. Así, el participante experimenta que puede controlar su agresión a través de la simbolización, el espacio en este contexto se convierte en un espacio de gestión de crisis» (Dannecker y Domma, 1999)

El arte no miente

Fragmento en técnica mixta (Art Journal 2020-2022)

A través de las palabras comunicamos, nos explicamos y entendemos lo que los demás nos quieren decir, sin embargo, a menudo con ellas aparecen las contradicciones, el desajuste entre lo explicado y lo sentido o entre lo hablado y lo actuado. Con el arte en cambio, nos adentramos en un espacio en el que no tiene cabida la mentira ni el engaño porque lo que plasmamos es justo lo que sentimos en ese momento.

El arte nos permite convocar miedos y alegrías en un lenguaje sin reglas, ni normas, incluso sin tiempo, porque en el transcurso del proceso creativo el tiempo desaparece.

El arte tiene la capacidad de crear puntos de encuentro entre el sujeto que crea y el que observa lo creado, puede tender puentes de comunicación entre generaciones y culturas resultando imprescindible para humanizarnos, individual y socialmente, permitiéndonos que dejemos un poco de pensar para comenzar a sentir un poco más.

Art i Escombraries: L’abraçada de Gustav Klimt

Utilitzant el material de rebuig com a element principal de l’obra em permet treballar amb la metàfora, un recurs que utilitzo en les sessions d’artteràpia per relacionar aquest material amb les experiències personals generadores de residus emocionals, és a dir, les experiències que ens fan sentir malament o patir i que es van acumulant en el nostre interior restant-nos oportunitats i limitant-nos molt com a persones.

L’ésser humà necessita reciclar aquests continguts per posar en marxa al màxim les seves potencialitats, tot un procés de recreació i reestructuració que podem i hem d’ensenyar a portar a terme durant l’etapa escolar, ja que la infància es considerada un període molt important per a l’adquisició progressiva de la competència social i serà a partir de l’adolescència que es posarà de manifest el seu dèficit, un dèficit que després s’anirà agreujant durant la fase adulta de l’individu.

L’artteràpia ens permet l’abordatge indirecte de molts temes amb els infants i els adolescents que ens permetrà iniciar una reflexió guiada per tal de poder reelaborar continguts emocionals que requereixen ser revisats des d’una altra perspectiva. Podem a través de l’art, i en aquest cas també amb el reciclatge, oferir noves vies d’expressió que en ser percebudes com a no invasives de la seva intimitat portarà, especialment en el cas dels adolescents, a mostrar amb més facilitat, necessitats i mancances que un adult sensible necessita conèixer per tal que puguin ser reparades.

Sèrie Art i Escombraries

Exploro les possibilitats creatives del material de rebuig i segueixo investigant el diàleg que s’estableix entre l’obra i les emocions. La meva intenció és la de generar significats mitjançant la representació simbòlica que permetin fer visible les possibilitats creatives i educatives que ofereix l’art i el reciclatge per treballar les emocions d’infants i adolescents.

Cartó, trossos de roba i d’objectes que ja no serveixen, formaran part d’universos simbòlics en una reconstrucció que permetrà també obtenir la «reconstrucció» emocional gràcies al procés creatiu on el rebuig, no solament es converteix en protagonista de cada obra, sinó també en metàfora de la capacitat transformadora que tenim els éssers humans.

Un Sant Jordi especial

Un Sant Jordi el d’aquest any que difícilment oblidarem. Confinats a casa per causa de la Covid 19 no podem celebrar aquesta festa com sempre ho havíem fet, sortint a passejar per places i carrers per gaudir d’un dia en què els protagonistes absoluts són els llibres i les roses.

Els que som més sensitius avui no podrem deixar-nos portar per l’olor i l’esclat de color i sensacions que aquest dia ens despertava. Però com l’adversitat és capaç de treure el millor de nosaltres, ha fet que aquests dies s’activés la creativitat de tothom per tal de trobar alternatives que permetessin, malgrat tot, poder celebrar també avui aquesta diada tan especial per nosaltres.

Així que jo no podia ser menys i, en la línia del meu treball de reciclatge que es nodreix del principi de «fer el màxim amb allò què tenim», he reciclat unes empolles de plàstic perquè a casa també aquest any hi hagués una rosa; i mentre l’estava fent, he recordat un fragment del «Petit Príncep», el preciós conte d’Antoine Saint-Exupéry i m’he adonat de quanta raó hi ha en el que diu la guineu…

Adeu -va dir la guineu-. Vet aquí el meu secret. És molt senzill: no es veu bé si no és amb el cor. L’essencial és invisible als ulls…

-L’essencial és invisible als ulls -repetí el petit príncep, a fi de recordar-se’n.

-El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que aquesta sigui tan important per a tu.

Per nosaltres. Dia Internacional de la dona 2020.

Obra homenatge a les dones
Tècnica mixta sobre taula (35×45)

Aquesta obra és un homenatge a les dones que al llarg de la història van lluitar pels nostres drets, per les que avui ho segueixen fent creant una societat més justa, no només per a elles sinó també per a les que no s’atreveixen a alçar la veu, i per mi, pels meus desafiaments i rebel·lia que tant desgasten però dels que em sento orgullosa.

La importància de la mirada

Aquests són els dibuixos d’un nen de quatre anys realitzats en dues sessions diferents d’artteràpia, on representa de manera repetida «un Spiderman bo i un altre de dolent».
L’important aquí no va ser analitzar els dibuixos en si, sinó poder establir una relació amb el nen i els problemes emocionals que estava sentint en aquell moment que li portaven a fer un dibuix estereotipat (repetit): uns pares absorts completament per la seva carrera professional i projecció social als quals no els quedava temps «de qualitat» per estar amb el seu fill.

Cada vegada són més els nadons passejats per pares i mares distrets amb el mòbil, o infants que juguen en el parc buscant la mirada d’uns pares que no els presten atenció per la mateixa raó.
El tema és més complex, però gran part dels comportaments disruptius en les aules i de fracàs escolar són perquè molts infants estan creixent sense la mirada i atenció que necessiten.

No hauríem d’oblidar mai que els nens i joves desenvoluparan plenament totes les seves potencialitats a partir de la mirada apreciativa i sensible que sigui capaç de retornar-li l’entorn social i familiar.

Expressió sense paraules

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.

En els tallers d’artteràpia utilitzem el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui utilitzar altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.

Una altra cosa important que els oferim és la possibilitat d’aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai disposar d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza aquesta etapa vital i poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.

I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers on s’ha procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup en l’auto reflexió guiada a través de l’intercanvi d’experiències. En diferents sessions i tallers hem pogut treballar diferents eines expressives com ara el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat «controlada» i experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu de cada participant.

Quatre «Elefants Encadenats»

Taller CREA: "L'elefant encadenat"

Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay «L’elefant encadenat» els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.

Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat  que és important  desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora.  Pensaments del tipus: «Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho», no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.

Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.