Expressió amb llaunes

Espai FridArt (Reciclatge & Artteràpia)

Des d’Espai FridArt seguim treballant amb les possibilitats creatives del material de rebuig (CREA) i ho fem buscant noves propostes divertides, entretingudes i que ens permetin anar una mica més enllà d’un taller de reciclatge a l’ús.

Partim sempre de la idea de fer a partir del material que tenim i un cop acabat el treball creatiu,  iniciem diverses activitats que aniran en funció de l’edat i nivell dels assistents i que guarden una estreta relació amb l’objecte creat.

Per exemple, amb l’obra que mostrem, no creieu que ens podria donar molt joc per parlar sobre l’ús abusiu del mòbil?. En aquest cas l’element principal ha estat la llauna, tot i això per l’elaboració del  collage s’han utilitzat també altres elements de rebuig:

  • De metall: Càpsules de cafè, xapes d’ampolles i el tap d’un pot de vidre per a la boca
  • Una xarxa
  • Cartó com a suport
  • Una revista
  • Element variats com: pastilles buides, gomets (per als ulls), goma elàstica per a  la llengua.

¿Per què reciclar?

En l’actualitat les llaunes estan fetes principalment d’alumini,  el segon metall més utilitzat i amb una demanda que no para de créixer, es calcula una venda d’unes, 300.000 milions de llaunes en tot el món. Unes xifres que no ens han d’estranyar,  ja que són envasos perfectes, lleugers, còmodes d’utilitzar i que ocupen molt poc espai.

Més dades d’interès:

  • Es necessiten, 67 llaunes per obtenir un quilo.
  • La ferralla de llauna pot reciclar-se fins a un 100% per a aplicacions diferents que les de fer pròpiament d’envàs.
  • Una persona llença en un any al voltant de 10 kg de llaunes.
  • En la fabricació de 1000 llaunes es consumeixen  0,9 metres cúbics d’aigua i es desprenen 171 kg de diòxid de carboni a l’atmosfera.
  • En el reciclatge de 1000 kg. (1 tona) de llaunes l’estalvi d’energia és de 76% i l’estalvi d’aigua es redueix un 40%.

Aquestes són unes dades que fa que Reciclar ja no sigui una opció, sinó una necessitat, i  no tan sols reciclar en el contenidors adequats, sinó també poder donar una segona oportunitat al material de rebuig en general i a aquest en particular, utilitzant aquest material en diferents activitats creatives i artístiques.

No en va, diferents artistes han fet de les llaunes les protagonistes de les seves obres. Així tenim  l’any 1961, Piero Manzoni presentava per primera vegada en públic les llaunes de Merda d’artista i en 1965 Andy Warhol  va popularitzar la seva obra Sopa Campbell’s.

El reciclatge artístic desenvolupa la creativitat

Ser creatius és una actitud a la vida que ens aportarà molts beneficis. No té gaire sentit preguntar-nos per a què serveix la creativitat, ja que ser capaços de crear alguna cosa nova com diu  Sir Ken Robinson ens aportarà grans beneficis:

  • Aconseguim benestar.
  • Ens dóna sentit d’identitat.
  • Fa que puguem sentir l’èxit i la sensació d’haver-hi aconseguit quelcom.
  • Descriu quina és la nostra actitud, la perspectiva personal que tenim de nosaltres i les nostres circumstàncies.
  • Desenvolupa la nostra capacitat (facilitat natural per a fer una cosa).
  • Posem en funcionament la nostra passió trobant gran plaer en allò que fem.
  • Ens fa estar atents a les oportunitats que ofereix la vida.

Sir Ken Robinson defensa la importància de la creativitat per al creixement personal dels individus, especialment dels infants en edat escolar. Treballar la creativitat amb propostes de reciclatge artístic permet desenvolupar la imaginació i expressió per poder després aplicar-ho a molts altres àmbits de la vida. Ens permetrà explorar noves vies per a la resolució de reptes i problemes i poder desenvolupar de manera metafòrica un principi fonamental en les nostres vides: Ser capaç de fer el màxim amb allò que tenim.

Si pots encendre l’espurna de la curiositat en un infant, aprendrà sense molt ajut. (Ken Robinson)

Logo d'Espai FridArtEntrades relacionades:

L’elefant encadenat

Reciclar i treballar les emocions

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

Màscara elaborada en sessió d'Artteràpia individual

Quan parlem de la nostra relació amb la “màscara” ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos. (Resnik)

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a “comportar-nos” segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal·la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que passava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és més que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament teixit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència. (Gibran, El boig)

La màscara en Artteràpia

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de “patologia de normalitat” que tenim.

Aquest és el nom que Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en què es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a “normals” i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, “l’ombra” com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: “Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano”

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra “màscara” farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. (Voltaire)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per “reeducar-nos” i “parir-nos” a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant “construcció”.

Logo d'Espai FridArt


Infància i emocions: Les rebequeries

Sessió d'artteràpia amb infants de preescolar

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com “dolent” i, llavors, actuem segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les quals pot estar passant l’infant i que són, en definitiva, les que el porten a actuar de la manera en la qual ho està fent.

La conducta té un significat, tant si és reactiva o provocativa, com si és d’aïllament i silenciosa.

Des de ben petits els infants experimenten la rivalitat per l’afecte dels pares i desenvolupem estratègies per arribar a satisfer les seves necessitats. Poden experimentar el fracàs i l’èxit i comencen ja a elaborar tot un seguit de mecanismes de defensa que els permetran sobreviure a situacions que els suposi una gran tensió.

Un infant de preescolar, està experimentant un ràpid desenvolupament psíquic, molt més gran que el d’un escolar de més edat, i per aquesta raó els efectes dels traumes són comparativament grans en l’edat del preescolar.  (Winnicott)

L’infant de preescolar comença a assistir a centres d’educació, aquest fet comporta per a ells moments de tensió i ansietat. En aquesta edat, expressar els seus sentiments mitjançant la paraula pot ser molt complicat, sobretot en una edat en la que l’ús del llenguatge és encara molt limitat.

Durant aquesta etapa els infants són artistes innats i éssers simbòlics i l’expressió mitjançant l’art i el joc els resulta familiar, proporcionant-los un gran paler. La intervenció Terapèutica d’Artteràpia durant l’edat preescolar basa la seva metodologia precisament en el joc i en la capacitat creativa de resignificar la realitat, aspectes claus de la Teràpia Artística o Artteràpia .

L’Artteràpia a preescolar

La creativitat està molt relacionada amb l’emoció, de fet no existeix l’una sense l’altre, i per aquesta raó és molt important que quan l’infant jugui ho faci creativament, ja que d’aquesta manera permetem que les seves emocions puguin canviar i pugui veure’s d’una manera diferent, des d’una altra perspectiva.

Les experiències creatives els ajuden a expressar i enfrontar els seus sentiments, també fomenten el creixement mental perquè proveeixen d’oportunitats per assajar noves idees i provar noves formes de pensar i resoldre problemes.

És  important cuidar el tipus de joguines que els oferim perquè s’entretinguin. No totes són adequades per al seu correcte desenvolupament emocional i sovint són les menys sofisticades i cares les que més els permeten desenvolupar la creativitat i expressar i vivenciar plenament les emocions.

Els objectius que es busquen en les intervencions d’Artteràpia són:

  • Estimular la recerca de resolucions creatives
  • Afavorir el procés de reafirmació de la individualitat
  • Facilitar l’expressió de les emocions en l’entorn segur del joc

Durant els primers anys de vida, bona part del coneixement per guions és manifest en les classes de sequències simbóliques o “fingides”, o de “joc fingit”, en les que els infants juguen sols amb accesoris de tamany infantil, amb altres nens o amb els pares. (Gardner)

La imatge següent mostra el moment en el qual un infant de preescolar col.loca les “seves pors” que prèviamente havia pintat en un full,  dins la boca del “fantasma menja pors”.

Treballant les pors amb el fantasma "menjapors"

Us deixo un enllaç d’un article de Sol Martinez amb més informació sobre aquest tema: Arteterapia en niños con edad preescolar

Logo d'Espai FridArt


L’elefant encadenat

Espai FridArt

Amb aquesta proposta de reciclatge CREA, el conte d’en Bucay “un elefant encadenat” ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig (els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic) on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte “un elefant encadenat”

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de què no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt més del que som si aprenem a “trencar l’estaca” a la que estem lligats.


“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…

Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algun camí augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…

Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil·la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!”

(Douglas Malloch)


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Expressió amb llaunes

Reciclar i treballar les emocions


Setmana de la Salut

Espai FridArt (L'obra artística com a lloc d'experiència"

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la Setmana de la Salut que organitza l’ajuntament de Cardedeu i que aquest cop està centrada en la prescripció social. Aquest és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental, o amb estils de vida poc saludables, a què utilitzin recursos del seu entorn per tal de reduir l’ús que fan dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat, ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profunds a través de l’expressió artística per tractar tota mena de bloquejos y conflictes. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateixa quan té l’oportunitat de connectar amb el seu món intern que expressarà en imatges  i símbols personals. Tot un procés que promou la  integració de la personalitat i crea les condicions necessàries perquè es  pugui produir un canvi favorable en el seu estil de vida.

Esperem que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom a Cardedeu, integrada no solament en els sistemes de salut, sinò també en els educatius, socials i comunitaris, al mateix nivell que des de fa molts anys està funcionant amb bons resultats en altres països.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual s’estableix un diàleg sanador que permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptar-les.

Logo d'Espai FridArt

Entrada relacionada:

L’obra artística com lloc d’experiència.


L’activitat creadora

Sessió individual d'artteràpia

La capacitat de crear és per a l’ésser humà un dels millors recursos dels quals pot disposar, hauríem de dir que en uns moments com els que estem vivint, és un dels recursos que convindria tenir més present.

Però quan parlem de creativitat també estem parlant d’emoció, no existeix l’una sense l’altre. La qüestió és que puguem determinar amb quina creativitat “juguem” amb les nostres emocions i fer possible que aquestes canviïn, que aprenguem a veure les coses desde altre perspectiva.

La creativitat emocional no solament ens permet arribar a comprendre i expressar les emocions personals i les dels altres, sinó també una cosa de gran importància en les nostres vides, que és poder ser capaços d’arribar a trobar respostes als nostres problemes d’una manera original, innovadora i eficaç.

Segons Averill (1999 y 2005), perquè una resposta sigui considerada creativa deu presentar tres característiques: novetat, efectivitat (adaptació a la situació) i autenticitat (on es mostra tal com és).

Treballar la creativitat, és dotar-nos d’una gran eina per afrontar els reptes que ens planteja la vida.

Un dels objectius principals de l’educació, hauria de ser la de dotar als infants d’una personalitat creativa, que permetria construir identitats amb capacitat de trobar respostes als problemes que la vida va plantejan a cada moment.

La creació com a marc d’intervenció en l’artteràpia, permet obtenir una vía per trobar-nos amb nosaltres, amb la nostra memòria, una via també per reflexionar sobre la relació que establim amb altres persones, permeten que es generi un espai creatiu que possibilita el canvi i la transformació.

Com ens diu Vigotsky en la seva obra “La imaginació i l’art durant la infància”:

“El cervell no es limita a ser un òrgan capaç de conservar o reproduir les experiències passades, és també un òrgan combinador, creador, capaç de reelaborar i crear amb elements d’experiències passades noves formes i plantejaments. Si l’activitat de l’home es veiés reduïda a repetir el passat, l’home seria un ser tornat exclusivament cap a l’ahir i incapaç d’adaptar-se l’endemà diferent. És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat cap al futur, un ésser que contribueix a crear i que modifica el seu present”.

Logo d'Espai FridArt