Publicat en adolescència, Art, Educació emocional, Reciclatge CREA

Adolescència i voluntat de sentit

"Voluntat de sentit"

Aquest és un dels últims treballs de reciclatge CREA que ha permès entrar en un espai d’interiorització i reflexió, on ha fet possible que sorgissin imatges, records, sensacions i tota una associació d’idees, de les quals han cobrat  protagonisme quatre paraules, amb un significat i contingut que pensem important en la construcció de la personalitat durant l’adolescència:

  • SENTIT, sigui el que sigui el  fet positiu que ens fa encetar cada dia amb il·lusió i ganes.
  • VISIÓ, que ens permeti extreure el potencial, tant el nostre,  com el de les circumstàncies que ens envolten.
  • COR, perquè allò que fem vagi de la mà dels nostres valors.
  • ACCIÓ, perquè és fent, portant a terme allò que pensem, el que ens aproparà allà on volem estar.
  Hi ha un “afany” psicològic universal de posar ordre a la vida i donar-li un sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre “l’home a la recerca de sentit” i de la logoteràpia, un tipus de psicoteràpia centrada en l’anàlisi existencial, ens parlava de la “voluntat de sentit”, que no és més que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinó que cadascú ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volàtil. És la nostra societat de l’abundància,  plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningú. És un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, però no pot fer-ho amb una de molt important, “la voluntat de sentit”, una necessitat que individualment hem de buscar al llarg de la vida i de la que depèn en gran manera el nostre benestar.

Que els joves es desenvolupin com a persones completes, no serà solament perquè tinguin la informació necessària que els permeti interactuar d’una manera adequada amb els altres, sinó també que la tasca educativa els permeti cobrir aspectes tan importants per a l’ésser humà com és l’educació emocional i en valors.

Una educació integral no pot deixar de costat l’aspecte humà de l’aprenentatge, és aquesta la raó que sigui important facilitar espais on els i les adolescents puguin treballar i expressar el seu món interior,  on  puguin reflectir l’energia, el moviment i la força que hi ha dins seu en una etapa tant d’extrems com és l’adolescència, ja no tant per representar el que senten, sinó perquè puguin expressar sense paraules els seus sentiments. Poder trobar les respostes que no estan fora sinó dins seu, quan aprenguin que tothom som capaços  de “construir” a partir de les circumstàncies que ens toquen viure.

L’activitat creativa i artística pot ser una via de connexió amb el procés de recerca que segueix a l’adolescent  i una via alternativa per a expressar-se i sentir-se acompanyats. També per a desenvolupar les seves potencialitats i creativitat  en un moment que requereix més que mai de persones creatives que sentin dins seu les ganes de transformar la realitat en alguna cosa millor.

Que puguin convertir-se en homes i dones amb la determinació necessària per portar a terme l’acció que els permeti sortir de la zona d’insatisfacció i desacord on es trobaran en algun moment de la seva vida. Perquè és mitjançant  l’acció que les persones ens enfortim i gràcies al “fer” que podem allunyar-nos d’allò que no ens representa o ens pot estar fent mal.

No en va diferents investigadors de disciplines científiques diverses han trobat que el tema del sentit de la vida és rellevant per a la salut psicològica de l’ésser humà  i de gran importància per tenir una bona qualitat de vida.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

Reciclar i treballar les emocions

Adolescència, una identitat en Construcció

Publicat en Art, Educació emocional, Infància, psicologia, Reciclatge CREA

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

Tota societat necessita l’art per transmetre sentiments i generar pensaments que permetin a les persones millorar.

I això preteníem amb l’elaboració de la màscara de la imatge, on no solament buscàvem obtenir un nou treball de reciclatge CREA, sinó també tenir l’oportunitat d’utilitzar la paradoxa que ofereix l’art i el rebuig com a mitjà de protesta i denúncia social.

Una imatge és més potent que un milió de paraules, un aspecte que tenen molt present els publicistes per a generar emocions i influir sobre les actituds i opinions dels consumidors potencials. Un tema preocupant quan pensem en l’impacte que la publicitat pot tenir en els infants i joves en la construcció de la seva identitat.

Sobre aquest tema, fa uns anys investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, van poder confirmar en un estudi que els anuncis publicitaris generen unes imatges mentals en els infants que influeixen en la percepció que tenen del món.

El món convertit en abocador

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim  en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem,  i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar.

Com va dir Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més rellevants de la nostra contemporaneïtat, en la conferència que va donar a Barcelona el maig de 2006 “Els reptes de l’educació en la modernitat líquida”:

“En la vida “de l’ara mateix” de l’àvid consumidor de noves Erlebnisse (“vivències”), la raó per anar a correcuita no és pas l’afany d’adquirir i col·leccionar, sinó de llençar i substituir. Darrere de tots els anuncis s’amaga un missatge latent que promet que és possible aconseguir una felicitat absoluta, sempre flamant i mai no explorada“.

Salir a la calle sin joyas ni reloj sería como salir sin peinar y en pijama.

Els arguments que els adults hauríem de presentar durant la infància i l’adolescència en relació al món de la publicitat,  i a anuncis com el que critiquem amb la màscara, és que tot i que la nostra imatge té un gran valor i s’ha de cuidar, aquesta cura ha d’estar allunyada dels estereotips que es veuen en el mercat i centrar-se en altres criteris com la valoració dels aspectes de la persona al marge de la seva imatge externa.

Tenim la responsabilitat d’oferir a les noves generacions criteris de valor més sòlids per reconduir les seves idees errònies sobre la percepció d’un ideal d’imatge i, sobretot, hauríem de tenir en compte que les nostres actituds i comportaments com adults pesen molt més que les nostres paraules. Sabent això, caldria preguntar-nos:

¿Els estem donant un bon exemple?

Logo d'Espai FridArt

Més informació:
Manipulació des de la infància (8’59)
Com influeix la publicitat en el cervell (1h 27′)

Publicat en Educació emocional, Emocions Bàsiques, L'art com a teràpia, La por

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

Imatge cedida per Canva editor

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit són els temors més comuns que solen gestar-se des de la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens  sentim segurs i poder d’aquesta manera metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per al nostre correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic tan intens que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no s’està capacitat per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que resta energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real. El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos,  la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

Les pors i l’art com a teràpia

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris,  solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por,  perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i que no ens limiti.

Espai FridArt


Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia


Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, CREA, Creativitat, Educació emocional

El nostre desig per al 2019

Estenem nou any

Des d’Espai FridArt encarem aquest nou any amb les mateixes ganes, il.lusió i passió en el que fem amb la perspectiva de continuar amb els tallers i sessions individuals d’Artteràpia paralel.lament a l’exploració i difusió de CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció i Art).

Com diu Coll Espinosa:

El dispositiu plàstic ofereix la possibilitat de trobar i desenvolupar el potencial expressiu que cada ésser humà posseeix i des d’allà crear, amb els seus recursos personals, únics i irrepetibles, una manera d’aparèixer. La plàstica actua sobre la sensibilitat, la desperta i la posa al servei de la comunicació expressiva, des del que hi ha més íntim en cadascun de nosaltres. La pràctica artística ha de veure amb un “poder comunicar el que és propi” o encara alguna cosa més, el que hi ha de desconegut d’un i que és  l’enigma que patim i oferim a l’altre, l’enigma de la nostra manera de vincular-nos, el que és singular, el que és intern, el que no està dins del consum social i que necessita que sigui expressat.

Collage (obra personal)

Quan a CREA, camp actual d’experimentació, el seguirem enllaçant estretament amb la necessitat d’infants i joves d’adquirir la necessària sensació de competència, al mateix temps que intentem frenar la tendència actual del “fer servir i llençar”, sobretot en unes generacions acostumades a tenir-ho tot sense gaire esforç.

Quan establim en l’objecte reciclat una metàfora amb aspectes emocionals i ho treballem amb dinàmiques pensades i elaborades amb objectius concrets, s’adquireix la sensació de competència, que en el cas dels adolescents, els permetrà també sentir-se capaços d’influir positivament sobre la seva vida.

Com adults que som, sabem la quantitat de vegades que la vida ens obliga a “reciclar” aspectes personals, relacionals o de l’entorn per poder sentir-nos millor. La creativitat és de gran importància en aquest procés.

Entrenar la intel.ligència creativa i emocional d’infants i joves, els permetrà adaptar-se a les necessitats d’una societat tan plena de canvis com és la nostra.20190108_093854_hdr.jpg

Acabem aquesta entrada amb un text adaptat de la psicòloga Mirta Medici:

No et desitgem un any meravellós on tot sigui bo. Aquest és un pensament màgic, infantil, utòpic. Et desitgem que t’animis a mirar-te i que t’estimis com ets. Que tinguis el suficient amor propi per combatre moltes batalles i la humilitat per a saber que hi han batalles impossibles de guanyar, per les que no val la pena lluitar.
Et desitgem que puguis acceptar que hi ha realitats que són immodificables i que hi ha altres, que si marxes del lloc de la queixa, podràs canviar. Que no et permetis els “no puc” i que reconeguis els “no vull”.
Et desitgem que escoltis la teva veritat i que la diguis amb plena consciència que és solament la teva veritat, no la dels altres. Que t’exposis al que tems, perquè és l’única manera de vèncer a la por. Que aprenguis a tolerar les “taques negres” de l’altre, perquè també tens les teves, i això anul·la la possibilitat de reclam. Que no et condemnis per equivocar-te; no ets totpoderós/osa. Que creixis, fins on i quan vulguis.
No et desitgem que el nou any et porti felicitat. Et desitgem que aconsegueixis ser feliç sigui quina sigui la realitat que et toqui viure”.
Publicat en Autoconeixement, Educació emocional, L'art com a teràpia, Medi ambient, Reciclatge CREA

Espai FridArt a Fira Visana

Estem molt contents d’haver participat  en la Fira Visana  que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenció de donar a conèixer diferents opcions per a una vida més saludable i l’art com a mitjà d’exploració i autoconeixement n’és sens dubte una d’elles.

Citarem aquí unes paraules dites pels organitzadors que compartim plenament:

Tu i només tu esculls la manera en què vols viure i la manera en què vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions són el que configuren la nostra existència.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

  • La Fàbrica d’instruments
  • Construcció d’un món millor

La Fàbrica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcció d’instruments que utilitza l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social. L’objectiu principal és potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte útil i bell a partir d’allò que no té cap utilitat,  es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen,  sinó que aprenen a ser capaços de fer a partir d’allò que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de “La Fàbrica”, on els infants van poder construir els seus instruments,  amb  una mica d’ajuda en el cas dels més petits del grup.

Un cop construïts els instruments, “La Fàbrica” es va transformar en una “Orquestra” que va donar inici a diferents dinàmiques de grup que ens permetien treballar la comunicació no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperació, cohesió grupal i el sentiment de pertinença, compartint i formant part d’una orquestra musical.

Amb la creativitat plàstica-constructiva i sonora-musical contribuïm al desenvolupament intel·lectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluïdesa i la capacitat de transformació del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educació mediambiental.

Logo d'Espai FridArt

Construcció d’un món millor

“Construcció d’un món millor”,  va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller  es va oferir amb l’objectiu d’incentivar  als participants  a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcció del món en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un món amb tot  allò que consideraven  una millora de l’actual. Jugar al “com sí” ens va permetre l’exploració de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals s’han d’enfrontar en el seu entorn immediat.  La utilització de l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social,  té per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat en CREA, Creativitat, Educació emocional, Medi ambient, Reciclatge Creatiu

Preparant-tot

Estampació

Ja falta poc perquè comenci setembre i amb ell el nou curs escolar que encetem amb tres tallers   CREA  per a infants de preescolar, dos d’ells com activitat extraescolar i l’altre en un Centre Cívic.

Així que ho estem preparant tot amb molta il·lusió i cura perquè els més peques, no solament  s’ho passin d’allò més bé sinó perquè també puguin desenvolupar la intel·ligència creativa i emocional amb cada taller: pintures de colors brillants, purpurines, cintes variades, cordills, llanes, gomets, pasta per a modelar, robes de diferents colors, selecció de la música i de les diferents dinàmiques creatives, jocs lúdics i moltes coses més.

També estem guardant material de rebuig ben classificat i net, ja que serà una de les eines que utilitzarem per elaborar diferents objectes amb els quals podrem donar altra oportunitat a cosetes que sovint llancem a les escombraries i ens permet fer al mateix temps educació mediambiental

Taps de suro i de plàstic, xapes, caixes, ampolles, llaunes, malles de fruites, trossets de roba, etc. per aprendre a ser cada cop més creatius i a fer quelcom d’important a la vida: fer a partir del que tenen.

I  preparant, preparant sempre aprofitem qualsevol excusa per seguir explorant amb les possibilitats creatives que ofereix el reciclatge, així que com necessitarem un davantal per no tacar-nos als tallers, hem confeccionat un que està  fet amb la millor roba que hi pot haver al mercat: “ambelquetincfaig”.

¿Que us sembla el resultat?

Davantal reciclat per als tallers CREA

Sembra en els infants idees bones encara que no les entenguin. Els anys s’encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor. – Maria Montessori-
Publicat en Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, Infància, preescolar

Infància i emocions: Les rebequeries

Sessió d'artteràpia amb infants de preescolar

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com “dolent” i, llavors, actuem segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les quals pot estar passant l’infant i que són, en definitiva, les que el porten a actuar de la manera en la qual ho està fent.

La conducta té un significat, tant si és reactiva o provocativa, com si és d’aïllament i silenciosa.

Des de ben petits els infants experimenten la rivalitat per l’afecte dels pares i desenvolupem estratègies per arribar a satisfer les seves necessitats. Poden experimentar el fracàs i l’èxit i comencen ja a elaborar tot un seguit de mecanismes de defensa que els permetran sobreviure a situacions que els suposi una gran tensió.

Un infant de preescolar, està experimentant un ràpid desenvolupament psíquic, molt més gran que el d’un escolar de més edat, i per aquesta raó els efectes dels traumes són comparativament grans en l’edat del preescolar.  (Winnicott 1996)

L’infant de preescolar comença a assistir a centres d’educació, aquest fet comporta per a ells moments de tensió i ansietat. En aquesta edat, expressar els seus sentiments mitjançant la paraula pot ser molt complicat, sobretot en una edat en la que l’ús del llenguatge és encara molt limitat.

Durant aquesta etapa els infants són artistes innats i éssers simbòlics i l’expressió mitjançant l’art i el joc els resulta familiar, proporcionant-los un gran paler. La intervenció Terapèutica d’Artteràpia durant l’edat preescolar basa la seva metodologia precisament en el joc i en la capacitat creativa de resignificar la realitat, aspectes claus de la Teràpia Artística o Artteràpia .

L’Artteràpia a preescolar

La creativitat està molt relacionada amb l’emoció, de fet no existeix l’una sense l’altre, i per aquesta raó és molt important que quan l’infant jugui ho faci creativament, ja que d’aquesta manera permetem que les seves emocions puguin canviar i pugui veure’s d’una manera diferent, des d’una altra perspectiva.

Les experiències creatives els ajuden a expressar i enfrontar els seus sentiments, també fomenten el creixement mental perquè proveeixen d’oportunitats per assajar noves idees i provar noves formes de pensar i resoldre problemes.

És  important cuidar el tipus de joguines que els oferim perquè s’entretinguin. No totes són adequades per al seu correcte desenvolupament emocional i sovint són les menys sofisticades i cares les que més els permeten desenvolupar la creativitat i expressar i vivenciar plenament les emocions.

Els objectius que es busquen en les intervencions d’Artteràpia són:
  • Estimular la recerca de resolucions creatives
  • Afavorir el procés de reafirmació de la individualitat
  • Facilitar l’expressió de les emocions en l’entorn segur del joc
Durant els primers anys de vida, bona part del coneixement per guions és manifest en les classes de sequències simbóliques o “fingides”, o de “joc fingit”, en les que els infants juguen sols amb accesoris de tamany infantil, amb altres nens o amb els pares”  Gardner, 1991

La imatge següent mostra el moment en el qual un infant de preescolar col.loca les “seves pors” que prèviamente havia pintat en un full,  dins la boca del “fantasma menja pors”.

Treballant les pors amb el fantasma "menjapors"

Us deixem un enllaç d’un article de la Sol Martinez amb més informació sobre aquest tema: Arteterapia en niños con edad preescolar

Logo d'Espai FridArt


Publicat en Autoconeixement, Creativitat, Educació emocional, Reciclatge CREA

L’elefant encadenat

Amb aquesta proposta de reciclatge CREA, el conte d’en Bucay “un elefant encadenat” ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig (els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic) on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte “un elefant encadenat”

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de què no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt més del que som si aprenem a “trencar l’estaca” a la que estem lligats.

“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…
Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algun camí augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…
Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil·la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!
(Douglas Malloch)

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Expressió amb llaunes

Reciclar i treballar les emocions


Publicat en adolescència, Artteràpia, Educació emocional, Teràpia Artística

Adolescència i artteràpia

Espai FridArt

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribueix a la construcció de la seva identitat de forma creativa en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”. Moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat personal, permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, a més pot arribar a convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera podrà enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable, desenvolupant els pilars que li serviran després de referència al llarg de la seva vida.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones, especialment de l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “

 

Logo d'Espai FridArt

 


Entrades relacionades:

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

Adolescència, una identitat en Construcció

L’Art com a teràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència