La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

Imatge cedida per Canva editor

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit, són els temors més comuns que solen gestar-se durant la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens sentim segurs i que poguem metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per a un correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic, tan intens, que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que restarà energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real.

El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos, la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

LES PORS I L’ART COM A TERÀPIA

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris, solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por, perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i ja no ens limita.

Espai FridArt


Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia


Treballant les pors amb l’artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia,  els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al “tren” del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, els va fer baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació per part dels/les  joves, on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser  està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.

Durant els diferents tallers que hem impartit amb aquest grup, el nostre objectiu principal ha estat sempre el mateix, mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides en tot moment amb el màxim respecte. Tot el procés creatiu es va poder desenvolupar en un ambient que va fer possible aflorar qüestions importants, contingudes i sostingudes per la terapeuta en un acompanyament  subtil que els pogués fer valorar els seus recursos i capacitats. Solament ens queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a fer front a aquest nou repte, que per a ells i elles suposa haver d’enfrontar-se a un examen tan determinant en la seva vida, amb una mica  més de confiança.

Objectius generals dels tallers:

  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt


Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescència i artteràpia

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement


Artteràpia a Can Lletres

Tallers d'Artteràpia

A Espai FridArt no ens podem queixar, encetem el nostre primer any impartint quatre tallers d’artteràpia a “Can Lletres”, un Centre de Formació Permanent, adscrit a l’Ajuntament de Llinars on estudien, per passar les proves d’accés a un Cicle Formatiu, un grup d’adolescents de 16 i 17 anys amb una llarga trajectòria de fracàs escolar i circumstàncies familiars  i personals molt complicades.

L’art i la creativitat  ens serveix per treballar la ira i la por, dues emocions bàsiques que causen molts problemes i limitacions a aquestes edats.

Els tallers puntuals d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fan del tot impossible establir el vincle necessari perquè  la persona pugui  baixar els seus mecanismes defensius. Aquest és un factor important per poder fer un treball terapèutic en profunditat, més encara quan tenim en compte que estem treballant amb joves que arrosseguen una gran càrrega emocional, amb complicades històries personals carregades d’una alta conflictivitat familiar,  principal causa del seu baix rendiment acadèmic i desmotivació.

Tot i això, donem la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer noves i alternatives vies de comunicació on la persona pot  expressar simbòlicament allò que li pot estar causant malestar, així com donar forma als seus temors i angoixes, encara que sovint no pugui posar-hi nom, ni paraules.

Metodologia i objectius generals

Utilitzarem en tots els tallers el joc i l’experiència de creació a través de l’art de manera que permeti al grup entrar en una reflexió constructiva sobre la ira i la por que poden estar experimentant i l’estreta relació que mantenen totes dues emocions amb l’autoestima, d’una manera distesa i lúdica.

La seqüència metodològica de les sessions serà la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permetin la relaxació i el centrament mental que possibiliti l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per iniciar el procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Treballant la ira amb fang

El grup es desdobla per tal de poder treballar, amb un nombre reduït de participants, propostes i tècniques plàstiques diferents per a cada taller. Amb el primer grup, es treballa amb la tècnica del modelatge amb fang, un material que dóna la possibilitat d’expressar ira i ràbia d’una manera segura i socialment acceptada. Per les seves peculiaritats i característiques, treballar el fang resulta idoni per a projectar d’una manera espontània, emocions i desitjos, així com despertar emocions polaritzades, sense oblidar la satisfacció que aporta poder veure l’evolució d’un treball en tres dimensions.

Objectius específics de la sessió

  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima i l’autoconcepte.
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatia i identificació amb els altres integrants.
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic.
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos.
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència.
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient.

Els treballs realitzats han donat l’oportunitat al grup no solament poder expressar les seves emocions de manera creativa, sino també van poder parlar sobre aspectes importants per a ells i elles en un ambient distes, segur i amb el màxim respecte i escolta.

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt


Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Altres entrades relacionades

Adolescència i artteràpia

Adolescència, una identitat en Construcció

Artteràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència