Adolescència, una identitat en Construcció

Espai FridArt

L’adolescència, i els anys que la precedeixen, es caracteritza per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres, conscient de les seves possibilitats i talents, així com sentir-se una persona que avança cap a un futur. Per aquesta raó, es considera una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima i on es passa de la dependència a la independència, cosa que posarà a prova les capacitats i fortaleses de l’adolescent i també de les seves famílies.

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes que van sumant progressivament percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global,  que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal,  amb les conseqüències que d’això es poden derivar per a la nostra autoestima i autoconcepte.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i per al seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en què ens relacionem. La importància de l’autoconeixement està en  el fet que ens  permet descobrir com pensem i també què és el que desitgem, dos aspectes que sovint costen veure amb la suficient claredat.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre, patirà inevitablement davant els comportaments irracionals i injustos, per aquesta raó és important que adquireixi la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves conseqüències amb els mecanismes de reflexió adequats que li permetin obtenir la sensació de validesa personal necessària per a construir la base d’una bona autoestima.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

Durant aquesta etapa convulsa que suposa transitar per l’adolescència, el o la jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, de posar paraules a les sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari.

Els beneficis que té l’artteràpia per a transitar aquesta etapa vital, és que a través de la creació artística, podran plasmar tot el seu malestar i confusió, el producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, les mateixes imatges i les metàfores seran el principal vehicle de comunicació i excusa per a treballar aspectes emocionals d’una manera indirecta i no invasiva. Aquesta característica,  la fa una eina de gran utilitat per interactuar amb els adolescents en oferir-los una via alternativa i menys amenaçant d’expressió que va més enllà de les paraules.

Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores.

(Tessa Daley)

Hi ha poques oportunitats perquè els joves puguin rebel·lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos, de les seves angoixes o  l’anàlisi dels seus somnis i desitjos, que en definitiva, són el que determinara el seu futur.  No són gaires  les ocasions que podran discrepar dins la rutina de l’aula, per aquesta raó,  l’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel·lió.

L’ésser humà sempre està en constant canvi i el que és més important: és l’autor i  protagonista de la seva història. Que els joves se n’adonin d’aquesta capacitat hauria de ser un dels objectius en qualsevol tasca educativa.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immobilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir  els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin”.

Logo d'Espai FridArt


Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia


+Info

Entrevista a F.Jensen, neuròloga sobre el cervell de l’adolescent

Preparant-tot

Estampació

Ja falta poc perquè comenci setembre i amb ell el nou curs escolar que encetem amb tres tallers   CREA  per a infants de preescolar, dos d’ells com activitat extraescolar i l’altre en un Centre Cívic.

Així que ho estem preparant tot amb molta il·lusió i cura perquè els més peques, no solament  s’ho passin d’allò més bé sinó perquè també puguin desenvolupar la intel·ligència creativa i emocional amb cada taller: pintures de colors brillants, purpurines, cintes variades, cordills, llanes, gomets, pasta per a modelar, robes de diferents colors, selecció de la música i de les diferents dinàmiques creatives, jocs lúdics i moltes coses més.

També estem guardant material de rebuig ben classificat i net, ja que serà una de les eines que utilitzarem per elaborar diferents objectes amb els quals podrem donar altra oportunitat a cosetes que sovint llancem a les escombraries i ens permet fer al mateix temps educació mediambiental

Taps de suro i de plàstic, xapes, caixes, ampolles, llaunes, malles de fruites, trossets de roba, etc. per aprendre a ser cada cop més creatius i a fer quelcom d’important a la vida: fer a partir del que tenen.

I  preparant, preparant sempre aprofitem qualsevol excusa per seguir explorant amb les possibilitats creatives que ofereix el reciclatge, així que com necessitarem un davantal per no tacar-nos als tallers, hem confeccionat un que està  fet amb la millor roba que hi pot haver al mercat: “ambelquetincfaig”.

¿Que us sembla el resultat?

Davantal reciclat per als tallers CREA

Sembra en els infants idees bones encara que no les entenguin. Els anys s’encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor.  (Maria Montessori)

Creació en la natura

Art Natura

Els treballs artístics ens ajuden a expressar sentiments, inquietuds i temors a més de permetre que ens endinsem en un procés d’exploració i auto descobriment, un procés que es pot fer de moltes maneres, una d’elles és  mitjançant el Land Art,  un corrent de l’art contemporani que utilitza materials de la natura (fusta, terra, pedres, roques, aigua…) així com el mateix paisatge natural, per desenvolupar les seves obres artístiques.

El contacte amb elements naturals que ens ofereix l’espai a l’aire lliure, ens permet també enllaçar el paisatge i l’obra creativa, com un reflex d’una relació existent entre la persona que crea i el medi ambient.

El paisatge és un element essencial en Land Art, ja que des d’ell partim per a la realització de l’obra, mantindrem un diàleg intern d’on sorgirà una empremta com a testimoni breu d’un sentiment, d’una sensibilitat que haurà nascut de la visió d’aquest espai natural i un estat intern que ha demanat expressar-se d’una manera diferent.

I es que com diu l’artterapeuta Fernández Cao:

“És bo aprendre a veure, desenvolupar la percepció no solament des dels ulls, viure l’entorn i fer-ho  experiència pròpia per abocar-ho posteriorment mitjançant la creació.

És positiu gaudir de l’experiència estètica, contemplar alguna cosa bella i saber vibrar d’emoció davant d’allò que veiem: a vegades la vida val la pena solament per aquest moment, aquest instant ple que ens commou com infants i alguna cosa sucseeix en el nostre cos sencer i l’emoció sorgeix, com sorgeix la vida malgrat de la mort sense poder aquesta evitar-ho”. 

Ara que estem en època estival la majoria de nosaltres gaudeix o aviat ho farà d’escapades on el paisatge adquireix ple protagonisme, passejades per la muntanya o estones asseguts enfront del mar ens poden donar l’oportunitat, d’expressar-nos creativament en una obra efímera.

Un breu instant en el temps en el qual hem pogut expressar-nos d’altra manera.

I si us heu quedat amb ganes de saber més sobre Land Art, us deixem l’enllaç al  blog  Land Art/Arte y Naturaleza dedicat exclusivament a aquest tema.

Logo d'Espai FridArt


Art, Joc i Benestar

Art,Joc,Benestar

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i  un d’ells és  la qualitat de les nostres emocions.  Adquirim una bona salut emocional quan  reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar les nostres emocions i sentiments, cosa que moltes vegades no ens és gens fàcil.

Les emocions no s’han d’anul·lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important,  que l’emocionalitat és la base de tot el que fem i el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

Objectiu principal de l’activitat

  • Incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
  • Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de “mirall simbòlic” amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que  modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món. 

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un “ús crític de la immaduresa” perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. (Bruner)

Espai FridArt (Art i Reciclatge per al benestar)


Expressió amb llaunes

Espai FridArt (Reciclatge & Artteràpia)

Des d’Espai FridArt seguim treballant amb les possibilitats creatives del material de rebuig (CREA) i ho fem buscant noves propostes divertides, entretingudes i que ens permetin anar una mica més enllà d’un taller de reciclatge a l’ús.

Partim sempre de la idea de fer a partir del material que tenim i un cop acabat el treball creatiu,  iniciem diverses activitats que aniran en funció de l’edat i nivell dels assistents i que guarden una estreta relació amb l’objecte creat.

Per exemple, amb l’obra que mostrem, no creieu que ens podria donar molt joc per parlar sobre l’ús abusiu del mòbil?. En aquest cas l’element principal ha estat la llauna, tot i això per l’elaboració del  collage s’han utilitzat també altres elements de rebuig:

  • De metall: Càpsules de cafè, xapes d’ampolles i el tap d’un pot de vidre per a la boca
  • Una xarxa
  • Cartó com a suport
  • Una revista
  • Element variats com: pastilles buides, gomets (per als ulls), goma elàstica per a  la llengua.

¿Per què reciclar?

En l’actualitat les llaunes estan fetes principalment d’alumini,  el segon metall més utilitzat i amb una demanda que no para de créixer, es calcula una venda d’unes, 300.000 milions de llaunes en tot el món. Unes xifres que no ens han d’estranyar,  ja que són envasos perfectes, lleugers, còmodes d’utilitzar i que ocupen molt poc espai.

Més dades d’interès:

  • Es necessiten, 67 llaunes per obtenir un quilo.
  • La ferralla de llauna pot reciclar-se fins a un 100% per a aplicacions diferents que les de fer pròpiament d’envàs.
  • Una persona llença en un any al voltant de 10 kg de llaunes.
  • En la fabricació de 1000 llaunes es consumeixen  0,9 metres cúbics d’aigua i es desprenen 171 kg de diòxid de carboni a l’atmosfera.
  • En el reciclatge de 1000 kg. (1 tona) de llaunes l’estalvi d’energia és de 76% i l’estalvi d’aigua es redueix un 40%.

Aquestes són unes dades que fa que Reciclar ja no sigui una opció, sinó una necessitat, i  no tan sols reciclar en el contenidors adequats, sinó també poder donar una segona oportunitat al material de rebuig en general i a aquest en particular, utilitzant aquest material en diferents activitats creatives i artístiques.

No en va, diferents artistes han fet de les llaunes les protagonistes de les seves obres. Així tenim  l’any 1961, Piero Manzoni presentava per primera vegada en públic les llaunes de Merda d’artista i en 1965 Andy Warhol  va popularitzar la seva obra Sopa Campbell’s.

El reciclatge artístic desenvolupa la creativitat

Ser creatius és una actitud a la vida que ens aportarà molts beneficis. No té gaire sentit preguntar-nos per a què serveix la creativitat, ja que ser capaços de crear alguna cosa nova com diu  Sir Ken Robinson ens aportarà grans beneficis:

  • Aconseguim benestar.
  • Ens dóna sentit d’identitat.
  • Fa que puguem sentir l’èxit i la sensació d’haver-hi aconseguit quelcom.
  • Descriu quina és la nostra actitud, la perspectiva personal que tenim de nosaltres i les nostres circumstàncies.
  • Desenvolupa la nostra capacitat (facilitat natural per a fer una cosa).
  • Posem en funcionament la nostra passió trobant gran plaer en allò que fem.
  • Ens fa estar atents a les oportunitats que ofereix la vida.

Sir Ken Robinson defensa la importància de la creativitat per al creixement personal dels individus, especialment dels infants en edat escolar. Treballar la creativitat amb propostes de reciclatge artístic permet desenvolupar la imaginació i expressió per poder després aplicar-ho a molts altres àmbits de la vida. Ens permetrà explorar noves vies per a la resolució de reptes i problemes i poder desenvolupar de manera metafòrica un principi fonamental en les nostres vides: Ser capaç de fer el màxim amb allò que tenim.

Si pots encendre l’espurna de la curiositat en un infant, aprendrà sense molt ajut. (Ken Robinson)

Logo d'Espai FridArtEntrades relacionades:

L’elefant encadenat

Reciclar i treballar les emocions

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

Màscara elaborada en sessió d'Artteràpia individual

Quan parlem de la nostra relació amb la “màscara” ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos. (Resnik)

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a “comportar-nos” segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal·la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que passava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és més que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament teixit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència. (Gibran, El boig)

La màscara en Artteràpia

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de “patologia de normalitat” que tenim.

Aquest és el nom que Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en què es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a “normals” i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, “l’ombra” com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: “Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano”

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra “màscara” farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. (Voltaire)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per “reeducar-nos” i “parir-nos” a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant “construcció”.

Logo d'Espai FridArt


Infància i emocions: Les rebequeries

Sessió d'artteràpia amb infants de preescolar

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com “dolent” i, llavors, actuem segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les quals pot estar passant l’infant i que són, en definitiva, les que el porten a actuar de la manera en la qual ho està fent.

La conducta té un significat, tant si és reactiva o provocativa, com si és d’aïllament i silenciosa.

Des de ben petits els infants experimenten la rivalitat per l’afecte dels pares i desenvolupem estratègies per arribar a satisfer les seves necessitats. Poden experimentar el fracàs i l’èxit i comencen ja a elaborar tot un seguit de mecanismes de defensa que els permetran sobreviure a situacions que els suposi una gran tensió.

Un infant de preescolar, està experimentant un ràpid desenvolupament psíquic, molt més gran que el d’un escolar de més edat, i per aquesta raó els efectes dels traumes són comparativament grans en l’edat del preescolar.  (Winnicott)

L’infant de preescolar comença a assistir a centres d’educació, aquest fet comporta per a ells moments de tensió i ansietat. En aquesta edat, expressar els seus sentiments mitjançant la paraula pot ser molt complicat, sobretot en una edat en la que l’ús del llenguatge és encara molt limitat.

Durant aquesta etapa els infants són artistes innats i éssers simbòlics i l’expressió mitjançant l’art i el joc els resulta familiar, proporcionant-los un gran paler. La intervenció Terapèutica d’Artteràpia durant l’edat preescolar basa la seva metodologia precisament en el joc i en la capacitat creativa de resignificar la realitat, aspectes claus de la Teràpia Artística o Artteràpia .

L’Artteràpia a preescolar

La creativitat està molt relacionada amb l’emoció, de fet no existeix l’una sense l’altre, i per aquesta raó és molt important que quan l’infant jugui ho faci creativament, ja que d’aquesta manera permetem que les seves emocions puguin canviar i pugui veure’s d’una manera diferent, des d’una altra perspectiva.

Les experiències creatives els ajuden a expressar i enfrontar els seus sentiments, també fomenten el creixement mental perquè proveeixen d’oportunitats per assajar noves idees i provar noves formes de pensar i resoldre problemes.

És  important cuidar el tipus de joguines que els oferim perquè s’entretinguin. No totes són adequades per al seu correcte desenvolupament emocional i sovint són les menys sofisticades i cares les que més els permeten desenvolupar la creativitat i expressar i vivenciar plenament les emocions.

Els objectius que es busquen en les intervencions d’Artteràpia són:

  • Estimular la recerca de resolucions creatives
  • Afavorir el procés de reafirmació de la individualitat
  • Facilitar l’expressió de les emocions en l’entorn segur del joc

Durant els primers anys de vida, bona part del coneixement per guions és manifest en les classes de sequències simbóliques o “fingides”, o de “joc fingit”, en les que els infants juguen sols amb accesoris de tamany infantil, amb altres nens o amb els pares. (Gardner)

La imatge següent mostra el moment en el qual un infant de preescolar col.loca les “seves pors” que prèviamente havia pintat en un full,  dins la boca del “fantasma menja pors”.

Treballant les pors amb el fantasma "menjapors"

Us deixo un enllaç d’un article de Sol Martinez amb més informació sobre aquest tema: Arteterapia en niños con edad preescolar

Logo d'Espai FridArt


Treballant les pors amb l’artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia,  els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al “tren” del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, els va fer baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació per part dels/les  joves, on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser  està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.

Durant els diferents tallers que hem impartit amb aquest grup, el nostre objectiu principal ha estat sempre el mateix, mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides en tot moment amb el màxim respecte. Tot el procés creatiu es va poder desenvolupar en un ambient que va fer possible aflorar qüestions importants, contingudes i sostingudes per la terapeuta en un acompanyament  subtil que els pogués fer valorar els seus recursos i capacitats. Solament ens queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a fer front a aquest nou repte, que per a ells i elles suposa haver d’enfrontar-se a un examen tan determinant en la seva vida, amb una mica  més de confiança.

Objectius generals dels tallers:

  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt


Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescència i artteràpia

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement


L’elefant encadenat

Espai FridArt

Amb aquesta proposta de reciclatge CREA, el conte d’en Bucay “un elefant encadenat” ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig (els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic) on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte “un elefant encadenat”

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta:

L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de què no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Tothom podem ser molt més del que som si aprenem a “trencar l’estaca” a la que estem lligats.


“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sigues el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…

Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algun camí augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…

Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil·la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!”

(Douglas Malloch)


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Expressió amb llaunes

Reciclar i treballar les emocions


Setmana de la Salut

Espai FridArt (L'obra artística com a lloc d'experiència"

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la Setmana de la Salut que organitza l’ajuntament de Cardedeu i que aquest cop està centrada en la prescripció social. Aquest és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental, o amb estils de vida poc saludables, a què utilitzin recursos del seu entorn per tal de reduir l’ús que fan dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat, ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profunds a través de l’expressió artística per tractar tota mena de bloquejos y conflictes. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateixa quan té l’oportunitat de connectar amb el seu món intern que expressarà en imatges  i símbols personals. Tot un procés que promou la  integració de la personalitat i crea les condicions necessàries perquè es  pugui produir un canvi favorable en el seu estil de vida.

Esperem que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom a Cardedeu, integrada no solament en els sistemes de salut, sinò també en els educatius, socials i comunitaris, al mateix nivell que des de fa molts anys està funcionant amb bons resultats en altres països.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual s’estableix un diàleg sanador que permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptar-les.

Logo d'Espai FridArt

Entrada relacionada:

L’obra artística com lloc d’experiència.