Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, La obra

Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

L’Art com a mitjà d’exploració i autoconeixement

La nostra cultura fomenta l’evitació d’emocions considerades com “negatives” i cataloga solament les “positives” com a desitjables. Davant d’això creixem i ens relacionem reprimint determinades emocions  propiciant que aquestes es tornin més fortes i ens generin patiment.

Totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, raó per la qual s’han d’escoltar i aprendre a elaborar adequadament. L’expressió artística des d’aquesta perspectiva d’exploració ens pot resultar de molta ajuda per expressar-nos i donar sortida a les emocions que portem encapsulades dins nostre.

Emocions com la por, la tristesa o la ràbia,  són útils, ja que ens avisen i informen de quelcom està succeint i és del tot necessari transitar-les per trobar-nos millor i obtenir més coneixement sobre nosaltres. Per exemple aprendre a reconèixer les nostres pors ens permetrà poder avançar i fer allò que desitgem de totes maneres.

Espai FridArt

¿Per a què l’Art com a expressió?

  • Per incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió  que derivarà en més benestar. Durant el procés creatiu es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona més autoconeixement i que sigui capaç de treballar bloquejos i/o conflictes.
  • Per activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permetrà resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat de reinventar la nostra vida, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir  per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres.
  • Per aprendre a reforçar capacitats i recursos.
  • Possibilitat de relaxar-te i alliberar les tensions acumulades i aprendre a estar en l’aquí ara.
  •  Una oportunitat per descobrir noves possibilitats de viure i sentir.
L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa. L’expressió artística utilitzada d’aquesta manera és diferent, ja que la seva finalitat no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan utilitzem l’art com a teràpia i/o autoconeixement, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el qual la producció artística evoluciona i ens permet realitzar un treball de reflexió personal a través de l’obra i la transformació de determinants aspectes de la nostra personalitat.

L’obra realitzada es transforma en un document amb el qual establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Les nostres resistències, peculiaritats personals, culturals i la nostra relació amb els altres seràn projectades a través dels pigments, el color o la línies i les taques sobre el paper. Les imatges o les obres tridimensionals produïdes seran extensions que permetran “explicar” el que internament cadascú porta, el seu passat, així com les possibilitats de futur.

Són imatges amb les que podem mirar-nos, ens parlen sempre de nosaltres mateixos, són el nostre “mirall simbòlic”, una superfície on tenim la visió d’un món ple de possibilitats, un món que no existeix en la vida real, construït del mateix material que els somnis i que com aquests, ens permeten enfrontar-nos als nostres fantasmes, així com plasmar continguts i desitjos inconfessables.

Les metàfores que se treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps de haver realitzat l’exercici.

Són moltes persones però, les que es pregunten si els pot ser d’utilitat malgrat no saber dibuixar o pintar. A totes elles dir, que no es requereix cap experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Un ambient segur i facilitador

Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats. Es creen per a això les condicions necessàries perquè l’usuari pugui establir una relació amb l’artterapeuta i/o el grup de confiança i sensibilitat que li permeti realitzar una obra creativa personal. Les propostes sempre seran adaptables, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.

El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament. Amb les seves preguntes i amb les diferents dinàmiques proposades, ajudarà a les persones a pensar sobre si mateixes.

La paraula tot i no ser un element important serveix de suport per explicar l’obra creada. Però hi ha ocasions en què les persones no estan preparades per a parlar, o encara que ho vulguin fer, no els és possible expressar amb paraules el que estan sentint en aquest moment.

En aquests casos, el terapeuta artístic respectarà el seu silenci sense forçar ningú a fer allò que no volen o no estan preparats a fer. L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts.

Espai FridArt (Artteràpia & Reciclatge)

Enriquiment personal i augment de l’autoestima

Un art que sana i transforma

En la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. i això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres. Un altre dels beneficis que s’obtenen en iniciar un procés creatiu, seria l’augment de l’autoestima, perquè sense un bon autoconcepte la creativitat no és possible.
Altres beneficis que s’obtenen:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.

Espai FridArt

L’objectiu últim que es persegueix amb aquesta tècnica, és el d’ajudar a tenir una millor qualitat de vida, a través de l’autoconeixement i l’exploració de les emocions mitjançant l’acte creatiu.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació, podeu trucar al 649 05 2629 o enviar el vostre missatge

Publicat en Educació emocional, El joc, Infància, L'art com a teràpia

El joc com a teràpia

“L’experiència cultural comença amb el viure creador que té com a primera manifestació el joc”.  Winnicott (1971)

L’infant manipula els objectes del món exterior mitjançant el joc en presència de persones que li garanteixen la sensació de confiança. La capacitat que té el nen per  manipular-los amb curiositat i creativitat està en el mateix origen de la que té per involucrar-se en l’aprenentatge.

Aquesta capacitat d’aprendre, permet que l’infant explori el seu potencial jugant amb objectes i materials desconeguts per arribar a comprendre’ls, creant situacions noves que li permetrà comprovar que és el que passa. L’augment de coneixement del nen farà que sigui cada cop més independent i aquesta experiència prèvia és la que aportarà quan inici la seva etapa escolar.

Un aspecte important a tenir en compte, donat que, de la qualitat d’aquestes experiències prèvies dependrà i afectarà decisivament la seva capacitat d’implicació en l’escola.

 

Espai FridArt

Però no podem parlar del joc sense citar al psicoanalista Donal Winnicott, autor clau en l’artteràpia. Per aquest autor tot procés creador és una àrea “d’experiència” que es troba entre les realitats externes i internes de l’individu.

El joc és definit com un “espai transicional”, imbuït de formacions simbòliques que alleugeren la tensió del nen en la relació que estableix entre el seu món intern i la realitat exterior.

De la mateixa manera, els objectes transicionals, que són aquells objectes infantils als quals els infants s’aferren, són definits per Winnicott, com l’evidència de la capacitat dels infants per crear, pensar, inventar, originar i produir un objecte”.

El joc, com a part essencial del procés creador, posseeix qualitats particulars, és una realitat en si mateixa que esborra les fronteres entre realitats externes i internes.

En paraules del pensador Jerome Bruner, el joc estimula l’activitat combinatòria pròpiament lingüística que intervé en les expressions més complicades del llenguatge. L’infant, mitjançant el lloc elabora les seves dificultats. I com ens diu Fernández Cao en el seu llibre “Artteràpia” (2006):

“Li permet compensar les seves derrotes, frustracions i patiments, una activitat que li permet trobar l’equilibri psíquic en externalitzar les diferents tendències de la seva vida psíquica interna si portar-les a un cert grau d’harmonia. Mitjançant el joc els infants poden explorar les seves emocions atorgant-los un “paper” en la seva imaginació i els ajuda a establir un pont per vèncer l’espai que existeix entre fantasia i realitat”.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació: 649 05 26 29/ espaifridart@outlook.es

Publicat en Educació emocional, L'art com a teràpia

Les pors i l’art

A vegades sentim intenses ansietats que estan connectades amb temors primitius de difícil ubicació, ens sentim espantats i moltes vegades no som capaços d’expressar que és el que ens està passant. Moments en els quals potser les paraules no són suficients per a poder explicar-nos.

Unes vegades és la vergonya la que ens porta al silenci, altres la impossibilitat d’anomenar el que ens preocupa, sigui quina sigui la raó acaba portant-nos a viure moments d’angoixa i malestar.

És necessari que sempre puguem expressar el que sentim i poder anomenar els nostres temors reals o imaginaris. És important també, ser capaços de buscar solucions al nostre problema i eines que ens permetin afrontar-ho de la millor manera.

Trobar un vincle segur amb el qual poder elaborar l’experiència dolorosa es converteix en aquests moments en una necessitat. L’entorn afectiu immediat, moltes vegades no és capaç d’aportar-nos la millor ajuda.

Les pors un problema de tots

Des de molt aviat sentim i patim la por a perills reals o imaginaris que amenacen la nostra supervivència, no tan sols la física, sinó sobretot la psíquica o emocional.

Els nostres temors més compartits són la por a l’abandonament, a la mort, a la malaltia, al rebuig, o a la sensació de vuit, totes elles, pors que es gesten ja des de la infància.

Quan naixem, els cuidados i l’atenció de la nostra mare permeten que ens  sentim segurs i puguem d’aquesta manera metabolitzar els nostres temors. És necessitat de consol essencial per al correcte desenvolupament i benestar, seguirà acompanyant-nos en les diferents etapes vitals per les quals transitem. Les angoixes i temors formen part inevitablement de la vida de l’ésser humà.

Els problemes com a part de la vida i l’art com a teràpia.

Hi ha circumstàncies vitals estressant i/o malalties que ens desestabilitzen i que produeixen un efecte biològic intern que porta a desactivar el cervell racional.

Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, fan que s’activi el nostre instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta a l’atac o la fugida, sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En aquests moments no estem capacitats per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada. Tot al nostre voltant es percep com un món ple de perills, tant interns com externs….un caos que ens va engolint i ens resta d’energia i salut.

Comptar amb el suport, l’escolta i el sostén en moments de flaquesa és fonamental perquè mantinguem la nostra salut psíquica i emocional. La relació terapèutica que s’estableix mitjançant de l’art aplicat com a teràpia, permét a l’individu reorganitzar la seva realitat.

Els professionals que treballem des d’aquest enfocament, partim de la idea que les modificacions en els mapes associatius interns afavoreixen canvis en el comportament de la persona al ajudar-la a trobar la manera adequada d’utilitzar els seus recursos, permet desenvolupar noves formes de funcionament enfront de les circumstàncies de la vida.

Associació Espai Fridart (Art i Reciclatge per al benestar)
Dinàmica per a treballar el simbòlic

El vincle terapèutic amb el professional fa que les pors pugin ser compartides, un aspecte molt important ja que és en aquests moments d’angoixa quan la persona necessita més que mai ser atesa per a poder sentir-se millor.

Jung (1965) afirmava que la psique té una disposició autònoma per a poder sanar i assolir la plenitud i el benestar si es donen les condicions adequades. Aquestes condicions, deuen ser les que fagin possible activar la tendència natural al restabliment de la salut i el benestar.

Amb l’art permetem que els continguts inconscients emergin mitjançant formes simbóliques i, a partir d’aquí, poder reorientar-les per a que la persona pugui funcionar millor en el seu entorn inmediat.

El terapeuta artístic, amb el material que surgeix a partir del treball artístic i creatiu, suggereix possibles sol.lucions, noves formes de funcionar diferents, plantejant de forma indirecta, o per a que finalment sigui el propi usuari qui trobi alternatives vàlides.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i al fer-ho ens permet afrontar-ho millor.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrada relacionada Treballant les pors amb l’artteràpia

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Educació emocional, Teràpia Artística

Adolescència i artteràpia

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribueix a la construcció de la seva identitat de forma creativa en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”. Moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat personal, permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, a més pot arribar a convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera podrà enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable, desenvolupant els pilars que li serviran després de referència al llarg de la seva vida.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones, especialment de l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “

©Rosa Encinas Trilla – Octubre 2018

cropped-imageedit_5_68244542701.png


Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

Adolescència, una identitat en Construcció