Hi ha moments que sentim la necessitat de preservar i d’altres que simplement vivim, sense pensar a retenir-los. No perquè hagin estat menys valuosos, sinó perquè gran part de la nostra vida està feta de petites rutines conegudes, de gestos quotidians que, silenciosament, sostenen el nostre benestar i ens fan sentir a casa dins la nostra pròpia existència.

Tanmateix, de tant en tant apareixen instants diferents. Moments que ens commouen pel que desperten en nosaltres, perquè arriben de manera inesperada o perquè ens permeten experimentar emocions més intenses i profundes. Són aquests moments els que desitgem conservar en algun lloc més enllà de la memòria.

Durant molt de temps ho vaig fer a través de l’escriptura, narrant vivències i les reflexions que en brollaven. Ara, en canvi, descobreixo una altra manera d’aturar el temps: petits dibuixos i apunts ràpids que condensen un instant viscut i em permeten tornar-hi. En uns quants traços hi queda guardada una atmosfera, una emoció, una sensació difícil d’explicar amb paraules. Potser per això cada dibuix es converteix en alguna cosa més que una imatge. És una manera d’habitar de nou allò que ja ha passat, de rescatar petits fragments de vida abans que es dilueixin entre els dies.

Perquè cada moment viscut és irrepetible…
i, al final, potser aquest és l’únic veritable tresor que posseïm: allò que sentim profundament mentre travessem la vida.