«La vida dibuixada» és un nou projecte que tot just he començat i que acompanyarà el que ja vaig iniciar sobre Barcelona i que ara es troba aproximadament a la meitat. Tots dos són un recull de dibuixos que s’aniran acumulant com a testimoni de moments viscuts, fotografiats primer i recreats després en una petita llibreta de paper no gaire bo i amb aquarel·les també modestes. I, tanmateix, aquest procés em permet reviure el que he experimentat d’una manera diferent i complementària.
Sovint em diuen que seria millor dibuixar del natural, al moment, en lloc de fer-ho a partir d’una fotografia. Potser algun dia sentiré aquesta necessitat, però encara no ha arribat. Els moments que dibuixo són imatges fugaces que m’han cridat l’atenció per alguna raó concreta. A vegades són instants que descobreixo tota sola, amb una mirada gairebé infantil, capaç d’observar-ho tot amb curiositat i de trobar sempre algun detall nou per contemplar. Altres vegades, però, són escenes viscudes amb amics o família: petits moments tresor que després dibuixo per no oblidar allò que em van fer sentir.
Per a mi, aturar-me davant d’allò que m’atrau o em desperta la necessitat de fer-ne una fotografia fa que el moment quedi molt més gravat a la memòria. És també una manera de treballar l’atenció, la mirada i la composició de la imatge. El dibuix, per la seva banda, recrea i aprofundeix encara més les sensacions viscudes. Em permet tornar-hi, observar amb més calma allò que en l’instant potser només va passar fugaçment.
A l’hora de crear, potser hi ha regles… o potser no. I precisament aquí hi ha també la llibertat de saltar-se-les, de fer alguna cosa diferent, allò que realment vols fer i et neix de dins. Quan crear no té com a prioritat agradar als altres, sinó omplir-te a tu mateixa, tot canvia. S’obre un espai de connexió íntima, un viatge i una exploració emocional que t’explica i et defineix en el moment vital en què et trobes, en allò que estàs vivint, en l’aquí i l’ara.
I ara mateix, el que més m’omple és poder viure l’art amb la llibertat plena que ofereix no haver d’estar pendent de professors, cursos o experiències guiades. No perquè no els valori o no els necessiti, sinó perquè, en aquest moment, l’objectiu és un altre: sentir-me lliure per fer el que em ve de gust en cada instant. I, per sort, les meves circumstàncies m’ho estan permetent.
Aquest mes de maig m’està proporcionant molt material… i encara en queda. Em falta temps i, ben aviat, també em faltaran llibretes! 😜
ESPAI FRIDART 