Utilitzant el material de rebuig com a element principal de l’obra em permet treballar amb la metàfora, un recurs que utilitzo en les sessions d’artteràpia per relacionar… Read more “Art i Escombraries: L’abraçada de Gustav Klimt”
Autor: Rosa Encinas
L'art té el poder de permetre a l'ésser humà arribar a ser molt més del que és en cada moment.
Sèrie Art i Escombraries
Exploro les possibilitats creatives del material de rebuig i segueixo investigant el diàleg que s’estableix entre l’obra i les emocions. La meva intenció és la de generar… Read more “Sèrie Art i Escombraries”
Un Sant Jordi especial
Un Sant Jordi el d’aquest any que difícilment oblidarem. Confinats i confinades a casa per causa de la Covid 19 no podem celebrar aquesta festa com sempre ho havíem fet, sortint a passejar per places i carrers per gaudir d’un dia en què els protagonistes absoluts són els llibres i les roses.
Els que som més sensitius avui no podrem deixar-nos portar per l’olor i l’esclat de color i sensacions que aquest dia ens despertava. Però com l’adversitat és capaç de treure el millor de nosaltres, ha fet que aquests dies s’activés la creativitat de tothom per tal de trobar alternatives que permetessin, malgrat tot, poder celebrar també avui aquesta diada tan especial per nosaltres.
Així que jo no podia ser menys i, en la línia del meu treball de reciclatge que es nodreix del principi de “fer el màxim amb allò què tenim”, he reciclat unes empolles de plàstic perquè a casa meva també aquest any hi hagués una rosa; i mentre l’estava fent, he recordat un fragment del “Petit Príncep”, el preciós conte d’Antoine Saint-Exupéry i m’he adonat de quanta raó hi ha en el que diu la guineu…
Adéu -va dir la guineu-. Vet aquí el meu secret. És molt senzill: no es veu bé si no és amb el cor. L’esencal és invisible als ulls…
-L’essencial és invisible als ulls -repetí el petit príncep, a fi de recordar-se’n.
-El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que aquesta sigui tan important per a tu.
#mequedoencasa
Para los no tan peques, material de desecho y cartón para crear, simbolizar, explorar nuevos lenguajes expresivos que pueden ayudar mucho en tiempos convulsos como los de ahora.
“El arte, la naturaleza, el cuerpo humano y la psique humana están tan íntimamente relacionados que es imposible pensar en uno sin recordar al otro” (Mcluhan)
Per nosaltres. Dia Internacional de la dona 2020.
Aquesta obra és un homenatge a les dones que al llarg de la història van lluitar pels nostres drets, per les que avui ho segueixen fent creant una societat més justa, no només per a elles sinó també per a les que no s’atreveixen a alçar la veu, i per mi, pels meus desafiaments i rebel·lia que tant desgasten però dels que em sento orgullosa.
La importància de la mirada
Aquests són els dibuixos d’un nen de quatre anys realitzats en dues sessions diferents d’artteràpia, on representa de manera repetida “un Spiderman bo i un altre de dolent”.
L’important aquí no va ser analitzar els dibuixos en si, sinó poder establir una relació amb el nen i els problemes emocionals que estava sentint en aquell moment que li portaven a fer un dibuix estereotipat (repetit): uns pares absorts completament per la seva carrera professional i projecció social als quals no els quedava temps “de qualitat” per estar amb el seu fill.
Cada vegada són més els nadons passejats per pares i mares distrets amb el mòbil, o infants que juguen en el parc buscant la mirada d’uns pares que no els presten atenciò per la mateixa raó.
El tema és més complex, però gran part dels comportaments disruptius en les aules i de fracàs escolar són perquè molts infants estan creixent sense la mirada i atenció que necessiten.
No hauríem d’oblidar mai que els nens i joves desenvoluparan plenament totes les seves potencialitats a partir de la mirada apreciativa i sensible que sigui capaç de retornar-li l’entorn social i familiar.
Expressió sense paraules
La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.
En els tallers d’artteràpia utilitzem el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui utilitzar altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.
Una altra cosa important que els oferim és la possibilitat d’aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai disposar d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza aquesta etapa vital i poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.
I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers on s’ha procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup en l’auto reflexió guiada a través de l’intercanvi d’experiències. En diferents sessions i tallers hem pogut treballar diferents eines expressives com ara el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat “controlada” i experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu de cada participant.
Quatre “Elefants Encadenats”
Aquest és el resultat de l’últim taller CREA on a partir del conte d’en Bucay “L’elefant encadenat” els quatre alumnes de 6è de primària van aprendre a mirar un envàs de plàstic d’una altra manera, ja no pel que era, sinó per allò que podia arribar a ser. Un treball creatiu per desenvolupar un tipus d’intel·ligència que permet veure oportunitats on la resta de persones no veu res.
Ser-hi capaços d’imaginar i crear noves possibilitats, no és solament un do innat d’alguns privilegiats dotats d’una ment creativa, sinó una qualitat que és important desenvolupar durant les edats de formació per poder créixer creient-se amb capacitat transformadora. Pensaments del tipus: “Les coses són com són i no hi podem fer res per canviar-ho”, no hi tenen cabuda en una ment creativa, la qual solament acceptarà una situació determinada després d’haver intentat la seva transformació o millora.
Utilitzar el reciclatge amb recursos propis de l’artteràpia, és el que va permetre conduir al grup fora del que els era conegut amb l’objectiu principal d’ampliar possibilitats, desenvolupar capacitats i trobar nous camins que els permeti millorar el que ja són.
Competència social i artteràpia
La competència social es fonamenta en l’adquisició durant la primera infància d’un vincle segur que d’aconseguir-se tindrà tendència a mantenir-se durant tota la vida. Però hi ha situacions en què aquesta competència social es veu afectada, estem parlant de problemes de conducta en l’àmbit escolar com pot ser la ira, la tristesa, l’aïllament, les barreres en l’idioma o una baixa autoestima, on l’infant es veurà privat d’un important factor protector enfront de determinats comportaments de risc o d’un abandonament escolar durant l’adolescència (…)
Integració i vida
Observar el relleu de les textures, trobar solucions creatives enfront del que no ens agrada, descobrir la bellesa que hi ha en un racó de l’obra, integrar tons, harmonitzar el conjunt, un estar en el que va suggerint.
Connectar amb el moment, amb l’experiència sense jutjar res del que pugui anar sortint. Pensaments que apareixen i deixem anar o els acompanyem amb cada toc del pinzell. Elements que substituïm explorant noves possibilitats fins que sense saber per què, donem el treball per acabat.
Integració és la paraula què ha sortit mentre feia aquesta obra, i és que al llarg de tot el procés creatiu, he integrat colors i formes, també pensaments i emocions.
Tota la vida és en realitat un constant procés d’integració per harmonitzar el contrast i la polaritat, el que desitgem amb el que no volem, les persones essencials, al costat de les que ens resten, la bellesa que podem trobar en les petites coses, junt amb la lletjor que apareix en qualsevol moment i sense avisar.
Integrar és viure, harmonitzar és aprendre a fondre “els colors” per crear l’obra més important: la nostra vida.
