Autor: Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

“Estar content significa que et saps contenidor d’allò que  busques”. -Alan Cohen-

El benestar en les nostres vides

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar,  un d’ells és l’aspecte intel.lectual, la qualitat de les nostres emocions o en què ocupem el nostre temps, la salut física o les relacions que establim amb els altres. De l’equilibri entre tots ells dependrà el nostre nivell de satisfacció a la vida.

Però sovint ens passa que posem l’atenció a tan sols una d’aquestes variables, la que més ens preocupa o ens interessa i ens oblidem de la resta sense pensar que dia a dia posem en joc totes elles i que són en el seu conjunt el que farà millorar o empitjorar la nostra vida.

Aquestes són les diferents variables que intervenen en el nostre benestar:

• Emocionalitat
  • Reconèixer i acceptar emocions i sentiments
  • Capacitat d’expressar els sentiments i reconèixer els dels altres
• L’aspecte espiritual
  • Relacionat amb el sentit que se li dóna a l’existència personal
• Cognició
  • Capacitat per realitzar accions mentals creatives. Utilitzar el que hem après per experimentar i solucionar problemes quotidians
  • Curiositat i desig d’aprendre que permetrà provar noves solucions
• Factor ocupacional
  • Aconseguir satisfacció mitjançant el treball que realitzem.
  • Ser capaç d’associar el treball habitual amb els valors personals i amb el desig de millora
• Sociabilitat
  • Capacitat per establir vincles constructius amb els altres i ser capaç d’abandonar les relacions perjudicials per a nosaltres
  • Capacitat d’establir límits
• Benestar físic
  • Cura de la nostra salut i aparença amb hàbits saludables

• El benestar psicològic que és la base per al desenvolupament harmònic i equilibrat de la nostra personalitat.
• La salut física, moderant o eliminant patrons i/o hàbits psicosomàtics perjudicials i prevenint malalties produïdes per desequilibris emocionals permanents (angoixa, por, ansietat, ira, irritabilitat, etc.).
• Millor desenvolupament en les nostres relacions amb les persones en l’àrea familiar-afectiva, social i laboral-professional.

Activar la inteligència creativa i emocional

Una de les misions que té Espai FridArt és la d’utilitzar l’art i la creativitat con a eines pel benestar personal activant la intel.ligència creativa i l’emocional.

Daniel Góleman va definir la intel.ligència emocional com la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir  per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

Amb la proposta de taller: “Art, Joc i Benestar”,  aportem estratègies, recursos i mitjans,  amb una metodologia que utilitza l’expressió creativa, la dramatització amb els moviments i gestos del cos, la comunicació no verbal, la intencionalitat, el ritme, els temors que poden sorgir darrere l’elaboració d’una màscara, o la desinhibició que sentim quan ens mostrem amb un nariu vermell que sembla donar-nos permís per mostrar somnis, desigs, necessitats o fantasies.

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, però el joc ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicología cognitiva i a les teories de l’aprenentatge dins del camp de la psicologia educativa, es manifestava a favor del joc com un “ús crític de la immaduresa” perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions que permeten representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar un estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. Bruner (1975)

L’Art

L’Art és coneixement mitjançant l’emoció i l’utilitzem per capbussar-nos en el nostre interior amb les emocions estètiques i la seva expressió. Això és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint.

Per explicar l’Art com l’utilitzem en aquesta proposta farem servir les paraules de Grillparzer: “La ciència i l’Art es diferencien com un viatge d’un passeig.  El motiu del viatge resideix en la meta, el motiu del passeig és el camí”.

En l’art utilitzat com autoconeixement, el procés s’imposa al resultat final, un procés que ens parlarà sempre de nosaltres. Les obres que anem creant són imatges en les quals ens podrem mirar com si d’un mirall simbòlic es tractés.

Més info  Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

La importància de treballar en grup

El treball en grup enriqueix la vivència individual i l’expressió emocional que s’hi ha d’acoblar al company i aquest emetrà una resposta que permetrà activar aquesta intel.ligència emocional, ens permetrà adquirir habilitats com ara la capacitat de reconèixer les pròpies emociones (Autoconsciència) i podrem posar nom al que sentim d’una forma verbal i no verbal.

Les emocions no s’han d’anul.lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Treballar amb elles de manera lúdica farà possible incrementar el nostre entusiasme i motivació. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Una atmosfera grupal té, a més a més, la importància del feedback dels altres membres del grup, i fa possible reconèixer no tant sols les emocions pròpies sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Tenir empatia en les nostres relacions socials ens permetrà sintonitzar millor amb els senyals en relació al que els altres volen o necessiten pel que guanyarem en destresa social i desenvolupament de la resolució de conflictes.

Tots tenim una tendència innata a desenvolupar-nos de la manera més eficient possible, però sovint no ho portem a la pràctica. No sempre sabem que hem de fer per estar bé,  no som prou conscients que les circumstàncies actuals són el resultat de la manera en la què hem anat pensant i actuant al llarg de la nostra vida i que el que ara fem determinarà el nostre futur.

Les estructures de pensament que s’activen durant els processos creatius, pel fet que la possibilitat de desenvolupament es continua,  fa possible tenir una visió esperançadora davant els moments vitals en els quals és necessària una revisió de la narrativa personal per desenvolupar-nos i viure plenament.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, i és que l’emocionalitat és la base de tot el que hem de fer, el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

Artteràpia