Autor: Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Terapeuta Artística i Creativa
Publicat en Art, Educació emocional, Infància, psicologia

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Tota societat necessita l’art per transmetre sentiments i generar pensaments que permetin a les persones millorar.

I això preteníem amb l’elaboració de la màscara de la imatge, on no solament buscàvem obtenir un nou treball de reciclatge artístic, en la línia del que plantegem amb CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció, Art), sinó també tenir l’oportunitat d’utilitzar la paradoxa que ofereix l’art i el rebuig, com a mitjà de protesta i denúncia social.

Una imatge és més potent que un milió de paraules, un aspecte que tenen molt present els publicistes per a generar emocions i influir sobre les actituds i opinions dels consumidors potencials. Un tema preocupant quan pensem en l’impacte que la publicitat pot tenir en els infants i joves en la construcció de la seva identitat.

Sobre aquest tema, fa uns anys investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid van poder confirmar en un estudi, que els anuncis publicitaris generen unes imatges mentals en els infants que influeixen en la percepció que tenen del món.

El món convertit en abocador

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador, és important incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris requereix, més que mai, una educació centrada en analitzar quines són les necessitats reals i ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no sigui aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic, i valorar tot allò que tenim en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem i amb els que generem residus que cada cop resulten més difícil de gestionar.

Com va dir Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més rellevants de la nostra contemporaneitat en la conferencia que va donar a Barcelona, el maig de 2006 “Els reptes de l’educació en la modernitat líquida”:

“En la vida “de l’ara mateix” de l’àvid consumidor de noves Erlebnisse (“vivències”), la raó per anar a correcuita no és pas l’afany d’adquirir i col·leccionar, sinó de llençar i substituir. Darrera de tots els anuncis s’amaga un missatge latent que promet que és possible aconseguir una felicitat absoluta, sempre flamant i mai no explorada“.

Salir a la calle sin joyas ni reloj sería como salir sin peinar y en pijama.

Els arguments que els adults hauríem de presentar durant la infància i l’adolescència en relació al món de la publicitat i a anuncis com el que critiquem amb la màscara, és que tot i que la imatge té un gran valor i s’ha de cuidar, aquesta cura ha d’estar allunyada dels estereotips que es veuen en el mercat i centrar-se en altres criteris com la valoració dels aspectes de la persona al marge de la seva imatge externa.

Tenim la responsabilitat d’oferir a les noves generacions criteris de valor més sòlids per reconduir les seves idees errònies sobre la percepció d’un ideal d’imatge i, sobretot, hauríem de tenir en compte que les nostres actituds i comportaments com adults pesen molt més que les nostres paraules. Sabent això, caldria preguntar-nos:

¿Els estem donant un bon exemple?

Més informació:
Manipulació des de la infància (8’59)
Com influeix la publicitat en el cervell (1h 27′)

Publicat en Educació emocional, Emocions Bàsiques, L'art com a teràpia, La por

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística
No és més valent qui no té por, sinó qui la sap conquistar. Nelson Mandela

Imatge cedida per Canva editor

La por és una emoció que compartim tots els éssers humans, temors com l’abandonament, la mort, la malaltia, el rebuig o la sensació de buit són els temors més comuns que solen gestar-se des de la infància.

Quan naixem, les atencions de la nostra mare permeten que ens  sentim segurs i poder d’aquesta manera metabolitzar els nostres temors. Aquesta necessitat essencial per al nostre correcte desenvolupament i benestar ens seguirà acompanyant en les diferents etapes vitals, ja que les angoixes i temors formaran part inevitablement de la nostra vida emocional.

Hi ha circumstàncies vitals molt estressants que desestabilitzen i produeixen un efecte biològic tan intens que porten a desactivar el cervell racional. Quan la ment es veu envaïda de sensacions i vivències que són percebudes com a perills, aquesta percepció de la realitat, fa que s’activi l’instint de supervivència, un instint primitiu que ens porta necessàriament a l’atac o la fugida, dos sentiments que produeixen alts nivells d’ansietat.

En moments així, no s’està capacitat per processar la informació en l’àmbit racional d’una manera adequada, l’adult o l’infant percebrà tot al seu voltant com un món ple de perills, tant interns com externs, un estat que resta energia i salut a qui ho pateix.

Però encara que no agradi sentir la por, aquesta té una funció protectora i és una emoció necessària per a la supervivència quan és sentida davant d’un perill real. El problema és que la majoria de les vegades apareix motivada per perills imaginaris sentits com amenaces a la integritat, física, psíquica o emocional; en aquests casos,  la por serà la causant i l’origen de moltes limitacions i bloquejos.

Les pors i l’art com a teràpia

L’art, tant quan el fem com quan l’observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l’art com a teràpia té l’afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora.

El valor d’aquesta disciplina de treball personal davant d’altres intervencions terapèutiques, s’atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l’expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l’adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment.

L’incapacitat d’expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d’angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l’art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula.

És necessari poder identificar i expressar els temors, siguin reals o imaginaris,  solament d’aquesta manera es pot tenir un correcte desenvolupament emocional. No es tracta de deixar de tenir por,  perquè a vegades se sentiran intenses ansietats connectades a temors primitius de difícil ubicació, sinó la conveniència d’avançar malgrat sentir-la quan s’identifica provocada per un perill que no és real.

Quan dibuixem, modelem, dansem o representem de qualsevol manera artística una por, la posem fora de nosaltres i quan ho fem ens permet afrontar-la i que no ens limiti.

Espai FridArt

Entrada relacionada:
Treballant les pors amb l’artteràpia

Publicat en Autoconeixement, Emocions Bàsiques, Medi ambient, Taller CREA

Reciclar i treballar les emocions

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Proposta CREA per a treballar les emocions

Taller CREA per a treballar l’alegria i la tristesa

Amb aquest taller CREA proposem un treball de reciclatge per representar  l’alegria i  la tristesa, des d’una perspectiva d’exploració, que ens permetrà donar sortida a emocions, així com a expressar i elaborar les circumstàncies i vivències viscudes entorn d’aquestes dues emocions bàsiques entre les quals sovint transitem.

L’alegria és una emoció que ens agrada, que és expansiva i fa que ens obrim a noves experiències, i també als altres. Quan estem situats en aquesta emoció, els estímuls ambientals són interpretats d’una manera molt més positiva. Aquesta manera de percebre l’entorn tindrà conseqüències beneficioses per a nosaltres: millora del rendiment intel·lectual, més capacitat per resoldre els problemes, millor capacitat d’aprenentatge i memòria, augment de la creativitat, etc.

A l’altre extrem de l’alegria es troba la tristesa, provocada per la pèrdua, la decepció, el fracàs o la separació física i també la psicològica. Quan perdem, sigui el que tenim,  o alguna cosa que no aconseguim tenir, ens farà sentir tristos, una tristesa que moltes vegades serà per un fet imaginari,  ja que podem sentir el mateix nivell de tristor per no haver aconseguit alguna cosa que pensàvem tenir que per la pèrdua d’un objecte de valor.

L’acceptació o negació del que sentim

Sovint evitem les emocions considerades com a  “negatives” i desitgem solament aquelles que etiquetem com a “positives”, relacionant-nos els uns amb els altres reprimint determinades emocions. Aquest és un comportament amb el qual creixem i ens relacionem al llarg de la vida i  que es va transmetent com a model emocional de pares a fills.

El que moltes vegades no som conscients és que reprimint una emoció l’únic que fem és que aquesta es torni més forta, generant-nos patiment,  i oblidem que totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, ja que ens avisen i informen de quelcom està succeint, per aquest motiu és necessari aprendre a escoltar-les i saber elaborar-les adequadament per poder transitar de manera saludable per elles i obtenir-ne més coneixement sobre nosaltres.

Les emocions són saludables, però deixen de ser-ho quan es tornen massa intenses, la tristesa portada a l’extrem es converteix en depressió i l’alegria en negació i mania.

Cada un de nosaltres s’enfadarà o alegrarà per raons i motius ben diferents, en funció de quina hagi estat la nostra història, però sobretot, per com estiguem interpretant el que ens ha passat o ens està passant.  És important reconèixer la manera que tenim de veure el món que ens envolta, el nostre “mapa mental”,  per a poder integrar d’una manera saludable les emocions i ser capaços de convertir-les en possibilitats.

Identificar el que sentim i ser capaços d’expressar-ho, no solament és molt útil com a mitjà d’aprenentatge i desenvolupament humà, sinó també pot servir per fer front a situacions que requereixen un treball d’afrontament a experiències estressants que s’hagin viscut al llarg de la vida.

Així, que quan experimentem alegria, prestem atenció a quines circumstàncies la propicien i quines per contrari ens la fa disminuir, perquè l’alegria implica despreocupació, i moltes vegades ens manca aquest sentiment, no solament perquè no puguem tenir allò que ens fa feliços, sinó perquè no ens estem proporcionant les circumstàncies adequades.

I quan sentim tristesa, una emoció que implica acceptació, pensar que tot i ser considerada dins les emocions “negatives”, es tracta d’un estat anímic que pot afavorir l’empatia, la comunicació amb les altres persones, inclús l’altruisme.

I sobretot recordar que ningú pot estar sempre instal·lat en l’alegria, perquè viure implica necessàriament estar connectats al que és imperfecte i també a la perfecció, en definitiva,  a transitar per als diferents estats emocionals.

L’equilibri emocional està estretament lligat a les polaritats i a la capacitat de la persona a reconèixer-les i acceptar-les.              

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Tallers CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció, Art)

L’elefant encadenat

Expressió amb llaunes

 

 

 

Publicat en Autoconeixement, Creativitat, L'art com a teràpia, relaxació

Els Mandales

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Mandala

El desembre passat vam impartir un taller de mandales per un grup d’adults que estaven en un  retir meditatiu,  des de llavors que teníem ganes de parlar  sobre aquest popular recurs creatiu que en artteràpia utilitzem com a eina d’autoconeixement i centrament meditatiu.

Els mandales són originaris de l’Índia, que en sànscrit vol dir cercle, una paraula que també és coneguda com a roda i totalitat, des d’un punt de vista espiritual,  es considera com el centre energètic d’equilibri i purificació que ajuda a transformar l’entorn i la ment promovent la il·luminació interior.

Un dels  promotors dels mandales a occident va ser el psiquiatre Carl Jung, que els va començar a utilitzar en les seves teràpies amb la finalitat d’aconseguir la individualitat dels seus pacients. Jung afirmava que els mandales representaven al món i la totalitat de la ment conscient i subconscient de l’ésser humà, i que les imatges circulars tenien importants efectes curatius i tranquil·litzants per a les persones.

Confeccionar un mandala és una pràctica molt senzilla que pot fer qualsevol persona i a qualsevol edat contribuint al seu equilibri intern.

Al marge de les consideracions místiques i espirituals sobre els mandales, s’ha detectat que els seus efectes són similars a practicar mindfulness, motiu principal que a vegades puguin ser utilitzats per practicar meditació, com va ser el cas de la nostra proposta de taller.

Un treball de meditació amb mandales es pot fer de dues maneres: mitjançant la contemplació d’un, que ens pot portar a un estat de relaxació;  l’altre, dibuixant un i donant-li color.  La seva forma circular obligarà a concentrar tota l’energia en un mateix objectiu ajudant al cervell a evadir-se de l’entorn.

Segons la psicologia actual, el mandala representa a l’ésser humà i l’ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a desenvolupar la creativitat  i a connectar amb la seva part més íntima. Dirigir l’atenció amb el color i la forma permet una redirecció dels impulsos i desenvolupa la concentració i l’atenció afavorint una ràpida avaluació de l’estat afectiu.

La utilització dels mandales en psicoteràpia és una eina de gran valor com a complement d’estratègies terapèutiques més profundes.

Alguns dels  beneficis que podem obtenir:

  • Ens ajudarà a relaxar-nos quan ens concentrem totalment en la tasca que estem fent, el que ens permetrà deixar enrere les preocupacions del nostre dia a dia i reduir els nostres nivells d’estrès i ansietat.
  • Millorarà la nostra capacitat de concentració, ja que quan pintem activem la concentració, i en aquest cas, tractant-se de figures geomètriques amb certa simetria, ens obliga a estar concentrats per a no equivocar-nos centrant la nostra atenció per trobar l’equilibri i l’harmonia en les formes.
  • Activarem l’hemisferi dret del nostre cervell, una part normalment poc utilitzada, i que és l’encarregada de la creativitat. Dibuixant un mandala i posteriorment pintar-lo ens obliga a pensar en els colors que utilitzarem, com els combinarem i distribuirem en l’espai.
  • Identificarem les nostres emocions mentre el pintem perquè utilitzarem uns colors o altres en funció de quin sigui el nostre estat d’ànim, fent-nos molt més conscient del nostre món intern i permetent una posterior reflexió sobre com ens sentim.
  • Desenvoluparem la nostra creativitat que, en aquest cas, es transformarà en eina terapèutica.
  • Contribuirem a estimular la plasticitat cerebral permetent-nos desenvolupar habilitats i destreses.
  • Facilitarem la connexió amb la nostra intuïció i raonament.

És important proporcionar-nos eines d’autoconeixement i centrament que ens permeti afrontar amb més competència les dificultats de la vida,  i els mandales sens dubte n’és una d’elles.

 

 

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, CREA, Creativitat, Educació emocional

El nostre desig per al 2019

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Estenem nou any

Des d’Espai FridArt encarem aquest nou any amb les mateixes ganes, il.lusió i passió en el que fem amb la perspectiva de continuar amb els tallers i sessions individuals d’Artteràpia paralel.lament a l’exploració i difusió de CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció i Art).

Com diu Coll Espinosa:

El dispositiu plàstic ofereix la possibilitat de trobar i desenvolupar el potencial expressiu que cada ésser humà posseeix i des d’allà crear, amb els seus recursos personals, únics i irrepetibles, una manera d’aparèixer. La plàstica actua sobre la sensibilitat, la desperta i la posa al servei de la comunicació expressiva, des del que hi ha més íntim en cadascun de nosaltres. La pràctica artística ha de veure amb un “poder comunicar el que és propi” o encara alguna cosa més, el que hi ha de desconegut d’un i que és  l’enigma que patim i oferim a l’altre, l’enigma de la nostra manera de vincular-nos, el que és singular, el que és intern, el que no està dins del consum social i que necessita que sigui expressat.

Collage (obra personal)

Quan a CREA, camp actual d’experimentació, el seguirem enllaçant estretament amb la necessitat d’infants i joves d’adquirir la necessària sensació de competència, al mateix temps que intentem frenar la tendència actual del “fer servir i llençar”, sobretot en unes generacions acostumades a tenir-ho tot sense gaire esforç.

Quan establim en l’objecte reciclat una metàfora amb aspectes emocionals i ho treballem amb dinàmiques pensades i elaborades amb objectius concrets, s’adquireix la sensació de competència, que en el cas dels adolescents, els permetrà també sentir-se capaços d’influir positivament sobre la seva vida.

Com adults que som, sabem la quantitat de vegades que la vida ens obliga a “reciclar” aspectes personals, relacionals o de l’entorn per poder sentir-nos millor. La creativitat és de gran importància en aquest procés.

Entrenar la intel.ligència creativa i emocional d’infants i joves, els permetrà adaptar-se a les necessitats d’una societat tan plena de canvis com és la nostra.20190108_093854_hdr.jpg

Acabem aquesta entrada amb un text adaptat de la psicòloga Mirta Medici:

No et desitgem un any meravellós on tot sigui bo. Aquest és un pensament màgic, infantil, utòpic. Et desitgem que t’animis a mirar-te i que t’estimis com ets. Que tinguis el suficient amor propi per combatre moltes batalles i la humilitat per a saber que hi han batalles impossibles de guanyar, per les que no val la pena lluitar.
Et desitgem que puguis acceptar que hi ha realitats que són immodificables i que hi ha altres, que si marxes del lloc de la queixa, podràs canviar. Que no et permetis els “no puc” i que reconeguis els “no vull”.
Et desitgem que escoltis la teva veritat i que la diguis amb plena consciència que és solament la teva veritat, no la dels altres. Que t’exposis al que tems, perquè és l’única manera de vèncer a la por. Que aprenguis a tolerar les “taques negres” de l’altre, perquè també tens les teves, i això anul·la la possibilitat de reclam. Que no et condemnis per equivocar-te; no ets totpoderós/osa. Que creixis, fins on i quan vulguis.
No et desitgem que el nou any et porti felicitat. Et desitgem que aconsegueixis ser feliç sigui quina sigui la realitat que et toqui viure”.
Publicat en adolescència, Artteràpia, identitat, Teràpia Artística

Jornada “Identitats en construcció”

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Taller d'artteràpia Jornada Formativa Identitats en Construcció

Estem molt contents d’haver participat amb un taller d’artteràpia en la Jornada Formativa “Identitats en construcció. Adolescents i joves en una societat canviant”, que va reunir al Museu del Suro de Palafrugell a un centenar de professionals i agents socials, que treballen diàriament amb joves i adolescents, amb l’objectiu de facilitar-los eines i estratègies  per abordar millor les situacions complexes amb què es troben en el seu dia a dia.

La jornada va constar de dues parts, una  teòrica a càrrec de dos especialistes en psicologia, orientació personal i educació emocional: en Saïd El Kadaoui, llicenciat en Psicologia, Màster en Psicopatologia i en Psicoteràpia Psicoanalítica, psicòleg a l’Hospital de Dia d’Adolescents; i la Sam Fernández, llicenciada en Biologia, investigadora i formadora en gènere i diversitat i que ha desenvolupat la seva formació en antropologia mèdica, estudis de gènere i recerca social i membre del Medical Anthopology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili.

Ponencies durant la Jornada formativa "Identitats en construcció"

Pel que fa a la part  pràctica, va consistir en diferents tallers on  els assistents van treballar temes com el desenvolupament socioemocional, el psicodrama, la consciència i integració psicocorporal, el treball de processos i l’artteràpia que és la que ha estat al nostre càrrec, amb el taller que mostren les següents imatges.

“Línia de vida”

La nostra proposta de treball va consistir en un joc creatiu per ajudar a la construcció d’un projecte vital i sentit de futur, una dinàmica pensada especialment perquè els professionals que van participar en el taller la poguessin després aplicar amb els adolescents amb els quals treballen.

Es va convidar al grup a fer un recorregut imaginari sobre el seu present, passat i futur que fes possible una presa de consciència d’aspectes personals i qüestions importants que després havien d’elaborar creativament.

Mitjançant pigments fluids i d’altres materials, havien de representar de manera simbòlica les emocions i  els pensaments resultants del que havien sentit amb l’exercici previ. L’objectiu principal era enfocar desitjos i futures accions positives per a la construcció d’un projecte vital,  una qüestió de gran importància durant tota la vida, però més encara durant una etapa tan determinant com és l’adolescència.

El símbol permet crear una “empremta psíquica i emocional” donat que es mostra influït per la història personal de l’individu. Són com hipòtesis de treball que ens permeten amb les seves explicacions començar a forjar una estructura que ens farà possible continuar explorant.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de qualsevol persona i una bona manera de contribuir en el seu desenvolupament és tenir coneixement de la manera que ens relacionem,  com pensem i quins són els nostres desitjos.

Però sovint l’adolescent és incapaç d’aclarir-se respecte al que sent i pensa, es troba immers en una etapa en què hi ha moltes noves experiències per a les quals encara no ha trobat paraules per a expressar, però que en canvi sí que poden ser representades a través de l’art que farà possible representar de manera segura i continguda els seus conflictes i malestar.

Les imatges i les metàfores podran convertir-se en un vehicle de comunicació.

L’artteràpia és una via alternativa d’expressió i autoconeixement que va més enllà de les paraules, una combinació entre el diàleg que sorgeix de la visió i revelació del significat que hi ha darrere de la imatge i la imatge que es transforma en una metàfora que permet trobar solucions i respostes creatives a conflictes interns.

L’expressió artística possibilitarà  que l’adolescent transmeti els seus sentiments i emocions per mitjà de les imatges i els signes, que vindran determinats per als seus projectes, desitjos i necessitats, altre de les vies importants de donació de significats. Una resposta no verbal  menys amenaçadora i un treball artístic que esdevé en important via de diàleg per a l’artterapeuta.

És important que els adults veiem als adolescents capaços d’ampliar els seus horitzons, de ser els cocreadors de la seva pròpia història  i acompanyar-los en la recerca de camins que els portin a conquerir la seva pròpia identitat.

“(…)L’adolescent pot començar a utilitzar l’estructura visual com a vehicle per a investigar el que, en essència, són qüestions psicològiques i filosòfiques: qüestions sobre la identitat personal i sobre la realitat i la seva representació”. – Matthews, J.-

Logo d'Espai FridArt

 

Entrades relacionades:

Adolescència, una identitat en Construcció

Adolescència i artteràpia

Publicat en adolescència, Anorèxia, Artteràpia, Creativitat, Teràpia Artística, Trastorns alimentaris

L’Art com a teràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Tallers creatius per adolescents amb anorèxia

El trastorn de la conducta alimentaria, no pot ser considerat com el resultat d’una vanitat que desitja tenir una talla més petita, sinó com una manera que té la persona d’enfrontar-se a sentiments i emocions negatives que no es manifestarien des d’una emocionalitat sana.

Durant el treball artístic amb adolescents que pateixen aquest trastorn, ens trobem amb una autoestima molt baixa i una forta autocrítica. Les seves vides estan subjectes a una constant autocorrecció i retrets, amb fortes creences negatives sobre ells mateixos i un sistema de confiança basat en referències externes i perfeccionistes.

En general, cal dir que els trets habituals de les persones creadores i les característiques que tenen les que estan diagnosticades d’un trastorn d’alimentació són pràcticament oposats.

El treball creatiu implica un seguit de processos psicològics i recursos personals, com són la flexibilitat, la capacitat d’assumir riscos o la capacitat reflexiva, entre d’altres, que no s’observen en les persones que presenten aquest tipus de trastorn, al que s’ha d’afegir les dificultats pròpies que presenta treballar amb adolescents.

Diferents especialistes sostenen que ajuda molt a les persones amb trastorns alimentaris  parlar sobre les seves obres, ja que les fa ser conscients de la confusió en la qual es troben i això és el que permetrà que puguin tenir un sentit més clar de si mateixes i poder avançar en el seu procés de recuperació.

S’han identificat tres aspectes fonamentals que a persones amb trastorns alimentaris els ofereix treballar amb l’art com a teràpia:

  • La vinculació que s’estableix entre la persona i la seva obra
  • Les potencialitats del procés creatiu com a entrenament per al canvi
  • La nova visió de si mateixes que aporta aquest procés

Murphy (1987) senyala que “la majoría de les anorèxiques se senten amenaçades per la novetat i el canvi, però anhelen comunicar-se i senten la necessitat de ser compreses” i explica que per aquesta raó el treball creatiu ajuda a erosionar el mecanisme defensiu i desafiant que mostren.

Els tallers

Mostrarem un resum de l’experiència de cinc tallers que vàrem anomenar com a “creatius” per evitar les reticències que moltes vegades suscita el nom d’artteràpia en determinades institucions. El grup estava format per quatre noies i un noi d’edats compreses entre els 14 i els 17 anys, diagnosticats tots ells d’anorèxia nerviosa amb una hospitalització parcial.

Tots els joves presentaven els indicatius propis d’aquest tipus de trastorn: gran dificultat per a l’expressió emocional, preocupació excessiva per la seva imatge, cert temor a ser jutjats, necessitat d’agradar, elevat nivell d’autoexigència i autocrítica, insatisfacció personal, baixa autoestima i, en la major part dels casos, un excessiu perfeccionisme que es reflectia clarament en els treballs realitzats.

Com no es podia saber el nombre de sessions que es realitzaria amb el grup, ja que depenia de la durada de l’hospitalizació, el plantejament des del començament va ser que l’objectiu principal fos el d’afavorir un espai de confiança en el que el diagnòstic clínic deixés de tenir ple protagonisme.

Establir una relació de confiança va fer possible l’elaboració de diferents treballs simbòlics, metàfores a partir de les quals els joves van poder reflexionar, els obligava a prendre decisions, on convergien idees i també va permetre frustrar-se, sorprendre’s i experimentar, entre d’altres qüestions. Sobretot van tenir la possibilitat de sentir-se com qualsevol altra persona, amb els seus punts forts i les seves debilitats.

Malgrat haver estat pocs tallers, van ser suficients per comprovar com cada membre del grup va poder expressar els seus sentiments més enllà dels aspectes relacionats amb la seva malaltia.

En general, van ser unes sessions complicades, en primer lloc per la poca seguretat que tenien els participants en si mateixos i en les seves habilitats i sobretot per la seva constant necessitat de moure’s per a cremar calories, aspecte que feia molt difícil captar i mantenir l’atenció del grup.

Quant al resultat plàstic, tots els estudis sobre artteràpia amb pacients diagnosticats amb TCA especifiquen un tipus d’obra composta de símbols significatius per expressar temes autobiogràfics, un aspecte que també es va poder comprovar durant les sessions, com mostren les imatges amb dos dels treballs realitzats durant els tallers.

Les “pedres” del camí

Hill (1998), ens parla de les creacions dels pacients com “art estereotipat”, mitjançant el qual la persona mostra un gran mecanisme defensiu, utilitzant les figures estereotípiques d’una manera en la qual sigui capaç d’estructurar i organitzar els conceptes mitjançant els dibuixos que sap dominar i li aporten seguretat.

Utilitzar la creació com a suport de projeccions internes provoca que el pacient transfereixi la seva necessitat habitual de control del mateix cos cap a una necessitat de control de la seva obra.

Així mateix els processos amb l’art com a teràpia ajuden als adolescents amb aquest tipus de trastorn a comprovar la distància existent entre “el que és ideal” i “el que és possible”. El treball creatiu possibilitarà que puguin sentir-se realitzats com a resultat de la seva experiència vivencial  en la mesura que siguin capaços d’identificar-se amb la seva producció, prescindeixin de metes desproporcionades i augmentin la seguretat en si mateixos.

A més, no podem oblidar quelcom d’important, que l’elaboració d’un discurs visual propi permet explorar altres sistemes de comunicació, aconseguint que els pacients arribin a sentir-se compresos mitjançat la seva obra i disminueixi així la seva sensació d’aïllament i vuit interiors.

La comunicació verbal constitueix per aquest tipus de pacients una de les principals dificultats. De la mateixa manera, la utilització del llenguatge no verbal els afavoreix l’autoexpressió i la comunicació. (Dalley y Case, 1993, Charlton, 1987).

Resumint, el procés artístic permet als pacients explorar recursos personals amb els quals poder enfrontar-se a situacions noves, desenvolupar conductes més saludables i afiançar la comunicació de la persona amb si mateixa i amb el seu entorn, aconseguint més autoestima i millora de l’autoconcepte i la disminució de la seva resistència al canvi.

Sessió experiencial en hospital de dia

Una de les aportacions més destacables de l’artteràpia grupal, és que els pacients amb Trastorns mentals severs, a més de beneficiar-se de la interacció verbal present en totes les modalitats de teràpia grupal, poden comunicar-se a un nivell pre verbal mitjançant la creació d’objectes d’art. -Reyes, 2003-

Logo d'Espai FridArt

Fonts consultades:

  • Beatriz Azabal Sánchez (2014). “Procés emocional i nivells d’ansietat en persones diagnosticades de Trastorn de la Conducta Alimentaria”. (Universitat de Valladolid)
  • Estibaliz Gutierrez Ajamil (2014). “El procés creatiu com entrenament per al canvi: artteràpia amb persones en tractament per trastorn de la conducta alimentaria.” (Universitat del País Basc)
  •  M. Josefa Agudo Martínez, Zaira Morales Domínguez i altres autors (2013). “Artteràpia en l’àmbit de la salut mental”. (ASANART -Associació Andalusa d’artteràpia).
Publicat en CREA, Creativitat, Medi ambient, Reciclatge Creatiu

Setmana Europea de Prevenció de Residus-2018

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Bombetes reciclades com a guarniment de l'arbre de Nadal

Avui comença la setmana europea de prevenció de residus i des d’Espai FridArt volem fer la nostra aportació amb una proposta de reciclatge que en la línia del que oferim amb els tallers CREA, l’acte de reciclar no solament permetrà reutilitzar materials i envasos abans que es converteixin en residus, sinó també ens servirà d’excusa per a treballar l’expressió emocional i la creativitat plàstica constructiva amb cada activitat.

Reciclar és avui dia una necessitat, la nostra societat s’ha instal.lat en una cultura de la immediatesa en el que fer servir i llençar sense donar prou valor a les coses, és en realitat un comportament social del qual es deriven molts problemes emocionals.

Donar utilitat a elements considerats deixalles amb imaginació i creativitat, no solament reutilitzem com una manera de prendre consciència dels problemes actuals en relació al medi natural, sinó que ser capaç de fer a partir d’allò que tenim, és una manera de desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes, de gran ajuda en qualsevol moment i etapa de la vida, però de moltíssima utilitat quan treballem amb infants.

Així que comencem aquesta Setmana de Prevenció de Residus amb una primera proposta que és la de reciclar bombetes perquè ens serveixin de guarniment per al nostre proper arbre de Nadal.

 

El pensament lateral i la imaginació

El funcionament del pensament lateral està íntimament lligat a la imaginació i és la base del pensament creatiu, un tipus de pensament que ens permet desenvolupar la  capacitat de buscar alternatives per a la solució d’un problema.

Però aquest tipus de pensament cal entrenar-ho, l’hem d’aprendre i acostumar-nos a pensar creativament, una capacitat que no es desenvolupa de manera automàtica. El reciclatge com a metàfora que proposem des de CREA pot ser un bon començament.

El psicòleg, instructor i entrenador en aquests temes, Edward de Bono conegut per al pensament lateral, aposta per prendre una perspectiva imaginativa i creativa per tenir un pensament més flexible, capaç d’adaptar-se a situacions noves.

Així que…a entrenar-nos!!

I si cada bombeta reutilitzada pogués simbolitzar una dificultat de la qual  hem après alguna cosa?
Publicat en adolescència, Artteràpia, identitat, Teràpia Artística

Adolescència, una identitat en Construcció

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Taller d'artteràpia amb adolescents

L’adolescència i els anys que la precedeixen es caracteritzen per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres conscient de les seves possibilitats i talents i sentir-se com a persona que avança cap a un futur.

És una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima, en la que es passa de la dependència a la independència i que posarà a prova les seves capacitats i fortaleses.

Imatge d'arxiu. Taller d'Artteràpia amb adolescents en risc d'exclusió

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes progressives que van sumant percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global, que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal  amb les conseqüències que d’això es poden derivar.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre patirà davant els comportaments irracionals i injustos, pel que tenir la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves consequències amb mecanismes de reflexió i  un treball en grup, li permetrà tenir la sensació de validesa personal que en definitiva és la base d’una bona autoestima.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i pel seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en que cada un de nosaltres ens relacionem, ja que aquest coneixement ens permetrà descobrir el que pensem i desitgem, dos aspectes de nosaltres mateixos que moltes vegades ens costa veure amb claredat.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

L’ésser humà sempre està en constant canvi, és el protagonista de la seva història, per aquesta raó, és important facilitar especialment als joves poder tenir una percepció clara d’aquesta capacitat en un moment tan important en la construcció de la seva identitat.

La creació artística els facilita noves alternatives d’expressió més enllà de les paraules i l’oportunitat d’acceptar que la vida és un constant desafiament.

“Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores”.-Tessa Daley-

Moltes vegades durant aquesta etapa el jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, posar paraules a sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari per expressar-ho.

A través de l’art podrà plasmar tot el seu malestar i confusió. El producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, ja que les mateixes imatges i les metàfores poden arribar a ser el vehicle de comunicació.

Treball amb problemes d’alimentació
Treballant l’ira
“L’artteràpia tracta d’estimular la creació plàstica per expressar, comprendre i interpretar els continguts de l’inconscient. No es tracta d’un entrenament en les tècniques artístiques, sinó d’una manera d’accedir a l’estructura de la persona amb les seves pròpies imatges. D’aquesta manera, ofereix una alternativa al llenguatge oral per identificar els conflictes interns”. -Arias i Vargas-

El/la jove d’aquesta edat té poques oportunitats per a poder rebel.lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els i les estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos/as, de les seves angoixes o  l’anàlisi dels somnis i desitjos que determinaran el seu futur.  No són gaires les ocasiones que podrà discrepar dins la rutina de l’aula. L’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel.lió amb alguna expressió artística.

Seria important que a  la societat hi haguessin institucions adequades per ajudar als adolescents a fer més portables els seus conflictes interns i els ajudés a resoldre els conflictes amb la societat adulta.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immovilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir  els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin”.

Logo d'Espai FridArt

Fonts consultades:

  • El desenvolupament de la subjectivitat des de la creativitat i l’artteràpia- C. Espinosa
  • L’educació artística i l’art com a teràpia: Un camí per construir la identitat de l’adolescent- N. G. Vegas
  • El Llenguatge de les arts plàstiques: Sensibilitat, Creativitat i Cultura- M. D. Martín Vargas.

Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia

+Info

Entrevista a F.Jensen, neuròloga sobre el cervell de l’adolescent

Publicat en Artteràpia, CREA, Infància, L'art com a teràpia, Medi ambient, Reciclatge Creatiu

Espai FridArt a Fira Visana

Publicat el per Rosa Encinas_ Terapeuta Artística

Estem molt contents d’haver participat  en la Fira Visana  que per tercer any consecutiu organitza l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, un projecte pensat pel benestar de tothom amb la intenció de donar a conèixer diferents opcions per a una vida més saludable i l’art com a mitjà d’exploració i autoconeixement n’és sens dubte una d’elles.

Citarem aquí unes paraules dites pels organitzadors que compartim plenament:

Tu i només tu esculls la manera en què vols viure i la manera en què vols estar present al cor dels altres; justament aquestes decisions són el que configuren la nostra existència.

Van estat dues propostes ben diferenciades:

  • La Fàbrica d’instruments
  • Construcció d’un món millor

La Fàbrica d’instruments

Aquest va estar un taller participatiu de construcció d’instruments que utilitza l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social. L’objectiu principal és potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació, sense oblidar que amb el plaer de crear un objecte útil i bell a partir d’allò que no té cap utilitat,  es deriva l’important sentiment d’assolir una fita que contribueix enormement a millorar l’autoconcepte dels participants.

Donant utilitat a elements considerats deixalles, els infants no solament reutilitzen,  sinó que aprenen a ser capaços de fer a partir d’allò que tenen per desenvolupar la creativitat com a mitjà de resolució de problemes.

L’activitat va estar formada per dues parts ben diferenciades, la primera va estar la posada en escena de “La Fàbrica”, on els infants van poder construir els seus instruments,  amb  una mica d’ajuda en el cas dels més petits del grup.

Taller CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció, Art)
“La Fàbrica d’instruments”
Per a infants d’entre 4 a 11 anys

Un cop construïts els instruments, “La Fàbrica” es va transformar en una “Orquestra” que va donar inici a diferents dinàmiques de grup que ens permetien treballar la comunicació no verbal a partir del llenguatge musical, la cooperació, cohesió grupal i el sentiment de pertinença, compartint i formant part d’una orquestra musical.

3a edició
Biblioteca Sant Antoni de Vilamajor
Amb la creativitat plàstica-constructiva i sonora-musical contribuïm al desenvolupament intel·lectual de l’infant treballant conceptes com la flexibilitat, l’originalitat i la fluïdesa i la capacitat de transformació del medi, minimitzem l’impacte mediambiental que suposen els residus alhora que fem educació mediambiental.

Logo d'Espai FridArt

Construcció d’un món millor

“Construcció d’un món millor”,  va convidar als infants a imaginar i obrir la possibilitat de visualitzar recursos i buscar solucions creatives per a diferents situacions. Aquest taller  es va oferir amb l’objectiu d’incentivar  als participants  a generar idees originals i creatives que els permetessin treballar amb la diversitat a partir de la construcció del món en el qual els participants desitgen viure.

Els infants agrupats per edats van construir un món amb tot  allò que consideraven  una millora de l’actual. Jugar al “com sí” ens va permetre l’exploració de diverses perspectives i va facilitar als infants poder trobar i assajar diverses solucions a les dificultats amb les quals s’han d’enfrontar en el seu entorn immediat.  La utilització de l’experiència de creació per mitjà del reciclatge com a eina d’intervenció pedagògica i social,  té per objectiu principal potenciar el desenvolupament de mecanismes d’atenció emocional, educatius i de participació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.