Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la tercera edició de la Setmana de la Salut que ha organitzat l’ajuntament de Cardedeu, i que aquest cop ha estat centrat en la prescripció social com a eix central.
La prescripció social és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental o amb estils de vida poc saludables, perquè utilitzin recursos del seu entorn i poder reduir així l’ús que tenen dels medicaments.
En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat, ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profundes a través de l’expressió artística, per tractar aquells bloquejos o conflictes que es manifesten. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida, que és en definitiva l’objectiu principal d’aquestes jornades.
Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).
En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateix en connectar-se amb el seu món intern expressat en imatges personals, promovent la integració de la personalitat i els canvis favorables en el seu estil de vida.
L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual podem establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptarles.
Com a presidenta d’Espai FridArt i com a terapeuta artística encarregada d’impartir els tallers, espero ja no solament que els assistents hagin gaudit de l’experiència, sinó que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom, integrada en els sistemes de salut, educatius, social i comunitaris, ja no solament del meu poble, Cardedeu, sinó de la resta de municipis i poblacions al mateix nivell que des de fa molts anys està en altres països.
“No importa la raó de la consulta, el que és important és l’aproximació inventiva, creativa per a resoldre els problemes.” Rubin
Dimecres va tenir lloc el segon taller d’artteràpia a Can Lletres. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el Collage com a eina expressiva per treballar la ira i l’autocontrol amb la resta del grup de joves.
El Collage és la tècnica que més control proporciona, ja que es tracta d’un procés de passos molt pautats en el qual un participant difícilment “és perd”, un aspecte important a tenir en compte quan treballem amb adolescents.
Un altre dels seus avantatges és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, reduint la por d’haver de realitzar imatges “estèticament correctes”, una cosa que sovint passa amb altre tipus de material.
També ens ofereix la possibilitat d’observar els elements que formen part nostre, les idees, sentiments, odis, amors, esperances, somnis, material psíquic divers que forma la unitat d’una persona.
És una tècnica que permet l’expressió d’elements i sentiments contradictoris, així com la construcció d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, com podem observar ha passat en el següent treball, on un dels participants ha construït un rostre, amb les parts d’altres.
Treball d’un dels participants del taller
Amb el Collage es poden identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu, es torna un mirall perquè reflecteix els fragments del món intern, que mai és una cosa homogènia.
Mitjançant les obres creades es reconeixen les diferents facetes de la persona. A mès, anima a mirar les coses des de diferents angles, aportant a la creació estratègies diferents per resoldre conflicte i interrogants.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Es van triar per la sessió, revistes que fossin atractives i que poguessin coincidir amb els interessos dels joves. També es va tenir cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites.
El grup es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant l’elaboració del Collage, resultant una sessió bastant diferent de l’anterior en la que es va treballar amb fang.
La tècnica del modelatge es vincula directament amb el cos i és un mitjà que permet expressar capacitats i impulsos reprimits com l’odi o la ira, una proposta que permet la descàrrega emocional però on el control és molt més petit que en el cas del Collage.
Mòbil construït amb tots els treballs realitzats
Ha estat interessant comprovar les diferències sorgides del treball amb l’artteràpia que han fet els dos grups amb dues tècniques ben diferents com són el fang i el Collage.
Restes de roba, pots de plàstic, caixes de cartó i d’altres elements de rebuig, resulten magnífics per desenvolupar la creativitat amb objectes i construccions, a l’hora que ens permet gaudir amb una activitat que també contribueix a reforçar l’autoconcepte i la confiança de grans i petits en crear una cosa a partir del que ja no serveix.
L’objectiu principal des del qual partim amb l’activitat CREA, és que infants i adults treballin en cada sessió alhora els següents conceptes: l’emocionalitat, la creativitat i el reciclatge, desenvolupant la capacitat de creació amb treballs senzills i entretinguts que al mateix temps donguin un espai per treballar les emocions.
El reciclatge dins l’artteràpia permet explorar les associacions amb els objectes que no utilitzem, així com la manera de veure’ls, i l’artteràpia incorporada en un taller de reciclatge que nosaltres proposem, ens permet a partir de l’obre acabada com a vehicle per a la comunicació i instrument essencial per una posterior reflexió.
La proposta de reciclatge que nosaltres oferim, s’allunya i diferència dels tallers de reciclatge creatiu habituals.
Donant utilitat a elements considerats deixalles amb imaginació i creativitat, no solament reutilitzem com una manera de prendre consciència dels problemes actuals en relació al medi natural, sinó que ser capaç de fer a partir d’allò que tenim, és una manera de desenvolupar la creativitat com un mitjà de resolució de problemes de gran ajut en qualsevol moment i etapa de la vida.
ELS OBJECTIUS GENERALS SON:
Desenvolupant la potencial capacitat de creació
Facilitar l’expressió de sentiments i emocions de manera creativa
Aprendre a fer a partir del que es té com una manera d’estar a la vida.
Estimular una cultura mediambiental respectuosa amb els recursos disponibles.
Enfortiment de la confiança en un mateix.
Reciclatge com a filosofia de vida i manera de fer i estar
Fer a partir del que tenim
Reciclatge&Artteràpia
METODOLOGIA
Plantegem una activitat consistent en un taller participatiu de construcció d’objectes amb materials de rebuig on conflueixen alhora el joc amb la creació artística, perquè d’una manera distesa i lúdica, persones de totes les edats tinguin l’oportunitat amb el taller d’expressar-se creativa i emocionalment mitjançant el material de rebuig.
Les propostes es faran en funció del nivell i l’edat dels grups:
7 participants en el grup infantil i/o juvenil
10-12 participants en el grup d’adults
8-10 famílies (tallers pares i fills)
CONSIDERACIONS EN EL TREBALL AMB GRUP INFANTIL
Les produccions artístiques estructuren el pensament, un pensament que després es transformarà en llenguatge verbal. Ens permet recuperar els plaers associats a l’ús dels llenguatges expressius per una integració harmònica de la personalitat. I sobretot, afavorim amb aquesta activitat, el desenvolupament integral de la vida expressiva i comunicativa dels nens d’una manera sostenible.
Aquest tipus d’activitats, poden aportar molt en l’àmbit de la psicomotricitat o la interiorització de l’esquema espai temporal, base pels aprenentatges de tipus curricular, com la lectura, escriptura, etc. Les escoles Waldorf, per exemple, aprofiten aquesta circumstància, en considerar que la utilització de l’art facilita els aprenentatges al mateix temps que permet als nens créixer en autoconcepte positiu i autoestima, ja que les visualitzacions, els colors… tenen una funció mediadora en la psicologia de l’ésser humà.
Per altra banda, l’experiència que té el nen de ser capaç de fer un objecte propi, i de poder expressar-se amb ell, pot constituir una aportació beneficiosa en l’àmbit escolar i educatiu. Existeixen alguns treballs d’investigació amb implementació de programes d’artteràpia artística que han obtingut excel·lents resultats.
Utilitzar el reciclatge en el plantejament d’aquesta activitat, ens permet també fer educació ambiental afavorint la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient i desenvolupar de manera metafòrica un principi fonamental en la vida de l’ésser humà: ser capaç de fer el màxim que puguem amb allò que tenim
“El cervell no es limita a ser un òrgan capaç de conservar o reproduir les experiències passades, és també un òrgan combinador, creador, capaç de reelaborar i crear amb elements d’experiències passades noves formes i plantejaments. Si l’activitat de l’home es veiés reduïda a repetir el passat, l’home seria un ser tornat exclusivament cap a l’ahir i incapaç d’adaptar-se l’endemà diferent. És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat cap al futur, un ésser que contribueix a crear i que modifica el seu present”.
La imaginació i l’art durant la infància. L.S. Vigotsky.
La capacitat de crear és per a l’ésser humà un dels millors recursos dels quals pot disposar, hauríem de dir que en uns moments com els que estem vivint, és un dels recursos que convé tenir molt més present a la vida.
Però al parlar de creativitat implícitament estem parlant també d’emoció, no existeix l’una sense l’altre. La qüestió és que puguem determinar amb quina creativitat “juguem” amb les emocions permetent que aquestes canviïn, que es puguin veure d’una altra manera diferent, des d’altra perspectiva.
La creativitat emocional no solament ens permet arribar a comprendre i expressar les emocions personals i les dels altres, sinó també una cosa de gran importància en les nostres vides, que és poder ser capaços d’arribar a trobar respostes als nostres problemes d’una manera original, innovadora i eficaç.
Segons Averill (1999 y 2005), perquè una resposta sigui considerada creativa deu presentar tres característiques: novetat, efectivitat (adaptació a la situació) i autenticitat (on es mostra tal com és).
Així que treballar la creativitat, és dotar-nos d’una gran eina per afrontar els molts reptes que ens planteja la vida.
És per aquesta raó que un dels objectius principals de l’educació hauria de ser necessàriament la de dotar als infants d’una personalitat creativa que els permetrà construir finalment una identitat suficientment integrada.
Vivim en una societat que ens imposa diàriament un sistema de vida que acaba sumint a les persones en una mena de vuit d’una procedència que resulta moltes vegades difícil de determinar.
La creació com a marc d’intervenció en l’artteràpia, permet obtenir una vía per trobar-nos amb nosaltres, amb la nostra memòria, una via també per reflexionar sobre la relació que establim amb les altres persones, permet generar un espai creatiu que possibilita el canvi i la transformació que neix de l’acte creatiu.
Si vols informació sobre els nostres tallers, truca al 649 05 26 29 o deixa’ns el teu missatge
A Espai FridArt no ens podem queixar, tot just acabem de néixer i ja hem començat activitat, en aquest cas en un espai preciós, a Can Lletres, un centre de formació permanent que depèn de l’Ajuntament de Llinars.
En total impartirem quatre tallers d’artteràpia a un grup de joves, on a partir del treball creatiu es tractaran dos temes: La ira i la por, dues emocions bàsiques que ens donen molts mals de cap a tothom.
Aquest grup de joves de 16 i 17 anys, amb un alt nivell de fracàs escolar i risc d’exclusió social, estudien en aquest centre per poder superar les proves d’accés per cursar un Cicle Formatiu.
És imprevisible el resultat de les intervencions amb participants d’aquestes característiques, ja que sovint arrosseguen càrregues emocionals que els fa mostrar-se desmotivats i que és la causa principal, la majoria de les vegades del seu baix rendiment acadèmic.
Un taller puntual d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fa del tot impossible establir el vincle necessari perquè es produeixi la baixada dels mecanismes defensius.
Tot i això, s’ha de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer les possibilitats expressives que té l’art com una via alternativa de comunicació, on els joves podran abocar de manera segura allò que sovint no poden posar-li nom ni paraules, però on si podran d’una manera socialment acceptada treure l’odi i la ràbia.
Metodologia i objectius generals
Utilitzem en tots els tallers, el joc i l’experiència de creació a través de l’art per treballar les emocions bàsiques que permetin al grup iniciar una reflexió constructiva sobre la ira i l’estreta relació que hi ha entre aquesta i l’autoestima.
La seqüència metodològica de totes les sesions és la següent:
Escalfament amb dinàmiques que permeten la relaxació i el centrament mental que possibiliten l’inici del treball creatiu.
Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per l’inici d’un procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.
Objectiu general en els tallers per treballar la ira
Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima
Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatía i identificació amb els altres integrants
Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic
Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos
Ordenació visual i verbal de l’experiència
Treballar amb la fantasia i l’inconscient
El grup es desdobla per tal de poder treballar amb un nombre reduït de participants. Les propostes seran diferents per a cada taller. Amb el primer grup s’ha treballat amb fang.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Durant el taller l’objectiu ha estat mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta i acompanyament en l’expressió de les seves emocions, i que mitjançant el treball artístic tinguessin l’oportunitat de reflexionar i/o parlar sobre aspectes importants per a ells que els permetin aconseguir una millor autoestima i autoconcepte.
L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)
Encara que cada cop més persones han sentit a parlar de la teràpia a través de l’art o artteràpia, encara hi ha molta confusió sobre aquesta professió de recent incorporació en el nostre país, una tècnica que resulta especialment útil quan la paraula no és suficient per expressar el que sentim.
Són moltes persones però, les que es pregunten si els pot ser d’utilitat malgrat no saber dibuixar o pintar. A totes elles dir-los, que no es requereix cap experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.
Durant aquest procés, es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona que es pugui conèxer millor i que sigui també capaç de treballar els seus bloquejos i/o conflictes.
Aprendrà mitjançan l’art a reforçar les seves capacitats i recursos, amb el que podrà gestionar millor els seus problemes.
L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.
Treball en tres dimensions realitzat en grup
No obstant això, cal diferenciar la teràpia a través de l’art, del treball dirigit com a expressió artística. La finalitat de l’artteràpia no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.
Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa.
Quan s’utilitza l’art com a teràpia, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el qual la producció artística evoluciona permeten realitzar un treball de reflexió personal a través de l’obra, que és el que permet finalment la transformació de determinants aspectes de la persona.
L’artteràpia transforma, l’expressió artística sol alleugera.
El procés creatiu serà un procés alliberador de destrucció i creació constants que servirà a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres. L’artteràpia ens permet endinsar-nos en el nostre interior per treballar les emocions d’una manera diferent.
Les nostres resistències, peculiaritats personals, culturals i la nostra relació amb els altres seràn projectades a través dels pigments, el color o la línies i les taques sobre el paper. Les imatges o les obres tridimensionals produïdes seran extensions que permetran “explicar” el que internament cadascú porta, el seu passat, així com les possibilitats de futur. L’impuls de pintar, de crear plàsticament procedeix d’una trobada: La trobada amb un mateix, amb allò que estem buscant i alhora anem trobant.
L’obra realitzada es transforma en un document amb el qual establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.
Són imatges amb les que podem mirar-nos, ens parlen sempre de nosaltres mateixos, són el nostre “mirall simbòlic”, una superfície on tenim la visió d’un món ple de possibilitats, un món que no existeix en la vida real, construït del mateix material que els somnis i que com aquests, ens permeten enfrontar-nos als nostres fantasmes, així com plasmar continguts i desitjos inconfessables.
Obra realitzada en una sessió d’artteràpia
Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar
En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats. Es creen per a això les condicions necessàries perquè l’usuari/a pugui establir una relació amb l’artterapeuta i / o el grup de confiança i sensibilitat que li permeti realitzar un treball personal en el qual sempre serà ell o ella qui marcarà el seu propi ritme. Les propostes sempre seran adaptables, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona. El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament. Amb les seves preguntes i amb les diferents dinàmiques proposades, ajudarà a les persones a pensar sobre si mateixes. La paraula tot i no ser un element important en la teràpia artística, també serà utilitzada durant les sessions, servirà de suport per explicar l’obra creada. Però hi ha ocasions en què les persones no estan preparades per a parlar, o encara que ho vulguin fer, no els és possible expressar amb paraules el que estan sentint en aquest moment. En aquests casos, el terapeuta artístic respectarà el seu silenci sense forçar ningú a fer allò que no volen o no estan preparats a fer. L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts. Quan temps després, qui va realitzar l’obra miri el seu treball, podrà recordar com es sentia en aquell moment, la seva visió li remetrà al passat i en fer-ho li permetrà fer una nova lectura de la seva vida i circumstàncies.
Un art que sana i transforma
El procés de transformació derivat del treball creatiu ens permet conciliar-nos amb el nostre passat i també que ens puguem perdonar. L’art aquí es converteix en una via saludable amb capacitat de convertir el contingut traumàtic en una experiència estètica positiva. El procés artístic esdevé un element terapèutic i enriquidor per a la persona. L’obra té una funció intermèdia entre el terapeuta i la persona, permet a aquesta última disminuir les seves defenses, ja que no és el mateix parlar dels nostres sentiments a expressar-los amb una obra gràfica. Diverses investigacions avalen que la teràpia a través de l’art és un tractament molt efectiu per a persones que presenten dificultats en comunicar obertament les seves emocions, persones que han patit algun tipus d’alteració psicològica o que estan passant unes circumstàncies vitals que comporten patiment psicològic.
Augment de l’autoestima
En la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. i això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres. Un altre dels beneficis que s’obtenen en iniciar un procés creatiu, seria l’augment de l’autoestima. Altres beneficis que s’obtenen:
Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
Reducció de tensions.
Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.
L’objectiu últim que es persegueix amb aquesta tècnica, és el d’ajudar a tenir una millor qualitat de vida, a través de l’autoconeixement i l’exploració de les emocions mitjançant l’acte creatiu.
He cregut necessari aquest post perquè les persones que han estat seguint Espai FridArt des dels seus inicis, puguin tenir la informació del perquè s’ha passat d’un projecte professional a una associació sense ànim de lucre.
Sobre mi
Malgrat que durant un temps no m’he dedicat professionalment al món de l’art, sempre he estat vinculada a ell d’una manera o altra. Des de petita he experimentat els beneficis que en l’àmbit emocional té l’expressió artística, una cosa que en l’actualitat avalen diferents estudis i investigacions.
Poques persones posen en qüestió avui dia que la música, la pintura, el teatre o la dansa, contribueixen al benestar de les persones i són eines de gran valor en l’educació i el desenvolupament integral de la persona.
Frida Kahlo i Espai FridArt
M’agrada molt la Frida Kahlo com artista, però sobretot com una persona que va ser capaç de transformar el seu dolor convertint-ho en Art. Sempre he pensat que és important que siguem capaços d’apartar-nos de la posició de víctimes del destí, com va fer ella, per tal de ser cocreadores i cocreadors de la nostra vida.
Una forma de cocrear la meva, va ser la de buscar una sortida a la insatisfacció professional que estava sentint, per iniciar una formació que unida als meus coneixements artístics previs i formació continuada sobre psicologia social i comunitària, em permet acompanyar processos creatius i emocionals de persones de diferents edats i contextos socials.
Màster en Teràpies Artístiques i Creatives
Postgrau en Artteràpia
Coatching Lúdic (Risoteràpia)
Programació Neuro-Lingüístique (Practitioner en P.N.L)
Meditació Vipassana
Paral.lament a aprofundir en els beneficis de l’art com a teràpia, he portat a terme un treball d’exploració creativa i emocional amb material de rebuig que encara no he finalitzat.
Aquest treball m’està permetent dissenyar propostes d’intervenció en les quals el reciclatge serveix d’excusa per iniciar un procés creatiu com a abordatge terapèutic i/o tan sols com a eina d’autoexploració i aprenentatge de competències.
CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció i Art)
Sessions individuals
Però com va dir John Lennon:
La vida i les seves circumstàncies s’encarrega d’anar modificant el nostre camí.
Durant un temps vaig tenir l’oportunitat de col.laborar com a terapeuta artística voluntària en diferents organitzacions i institucions, una cosa que m’ha portat a dirigir l’atenció cap a les situacions de risc i vulnerabilitat social que pateixen molts infants i joves en l’actualitat, en les que l’art com a teràpia pot ser d’una gran ajuda.
Considero també important incloure l’artteràpia en les escoles com un mitjà de millora en el rendiment acadèmic. S’imparteixen sovint, classes de repàs suplementaries, sense tenir present que els problemes emocionals poden ser la causa del baix rendiment escolar.
Això, junt amb altres circumstàncies personals, van transformar la idea inicial d’Espai FridArt com a projecte professional, a una associació inscrita amb el número 62635 en el Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya.
Com a presidenta m’encarrego de la gestió de divulgació, així com de la realització dels diferents tallers artístics i creatius. No obstant això, espero poder comptar en un futur amb la col.laboració d’altres professionals artístics.
Aprofito també l’ocasió per donar les gràcies a les persones que de forma anònima estan donant el seu suport, i la seva confiança per tal que Espai FridArt pugui donar els seus primers passos. No és un camí fàcil, però partim amb la confiança que aquest projecte s’aborda amb el necessari per poder arribar a bon port:
La il.lusió i les ganes de tirar endavant una idea des de l’emoció i el sentiment que sempre podem convertir la realitat en alguna cosa millor, i fent-ho, poder deixar persones una mica més felices.
L’art conserva la seva funció que és única, la de donar a la persona el poder de somniar, d’esperar, de sobreviure al greuge del dolor inherent a la vida, a les situacions extremes, d’acceptar renunciar al “paradís perdut” de la infància. (Gaertner)
“La experiencia cultural comienza con el vivir creador cuya primera manifestación es el juego”. Winnicott (1971)
El niño manipula los objetos del mundo exterior a través del juego en presencia de personas que le garantizan la sensación de confianza. La capacidad que tiene el niño para manipularlos con curiosidad y creatividad está en el propio origen de la que tiene para involucrarse en el aprendizaje.
Esta capacidad de aprender, permite que el niño explore su potencial jugando con objetos o materiales desconocidos para llegar a comprenderlos, creando situaciones nuevas que le permitirán comprobar qué sucede. El aumento de conocimientos del niño hará que sea cada vez más independiente y esta experiencia previa es la que aportará cuando inicie su etapa escolar. Un aspecto importante a tener en cuenta, ya que,
de la calidad de dicha experiencia previa dependerá y afectará decisivamente su capacidad de implicación en la escuela.
Sesión de Arteterapia con un grupo de preescolar
Pero no podemos hablar del juego sin citar al psicoanalista Donald Winnicott, autor clave en la arteterapia, para este autor todo proceso creador es un área de “experiencia” que media entre las realidades externas e internas del individuo. El juego es definido como “espacio transicional”, imbuido de formaciones simbólicas que alivian la tensión del niño en la relación que establece entre su mundo interno y la realidad exterior.
Del mismo modo, los objetos transicionales, que son aquellos objetos infantiles a los cuales los pequeños toman apego, son definidos por Winnicott, como la evidencia de la capacidad de los niños para crear, pensar, inventar, originar y producir un objeto”.
El juego, como parte esencial del proceso creador, posee cualidades particulares, es una realidad en sí misma que borra las fronteras entre realidades externas e internas.
En palabras del pensador Jerome Bruner, el juego estimula la actividad combinatoria propiamente lingüística que interviene en las expresiones más complicadas del lenguaje. El niño a través de él, elabora sus dificultades. Y como nos dice Fernández Cao en su libro “Arteterapia” (2006):
“Le permite compensar sus derrotas, frustraciones y sufrimientos, una actividad que le permite alcanzar equilibrio psíquico al externalizar las diferentes tendencias de su vida psíquica interna y llevarlas a un cierto grado de armonía. A través del juego los niños pueden explorar sus emociones otorgándoles un “papel” en su imaginación y les ayuda a establecer un puente para vencer el espacio que existe entre fantasía y realidad.”
Todos los seres humanos tenemos un gran potencial creativo que podemos desarrollar de diversas maneras.
Un acto tan simple como puede ser reciclar un objeto, intentar darle un uso distinto del que tenia en su origen, nos permitirá trabajar nuestra creatividad. Al preguntarnos que podemos hacer con un residuo para que le permita sernos nuevamente de utilidad, estamos entrenando a nuestro cerebro para que también sea capaz de hacerse preguntas similares ante cuestiones personales…. frente a los propios “residuos emocionales”.
Hay aspectos mentales que se activan cuando hay una intención y dirección en lo que hacemos, y el reciclaje como metáfora nos permite activar esos aspectos al mismo tiempo que realizamos el trabajo creativo, sin hablar de otra serie de importantes beneficios que se obtienen de un ejercicio de estas características:
Aprovechamiento de recursos
Minimizar el impacto medioambiental de residuos
Creación de artículos originales para el hogar
Regalos únicos y personales
Ahorro económico
En cada uno de nosotros está la capacidad de transformación con un amplio sentido y alcance de lo que significa esta palabra. Tomar la decisión de entrenar nuestra creatividad, en este caso a través del reciclaje, será como cuando nos decidimos a ir al gimnasio para estar físicamente más en forma.
El reciclaje siguiendo este planteamiento, no solo nos servirá para incrementar nuestra creatividad, sino que nos permitirá establecer un diálogo y revisión interna de aspectos personales y relacionales, así como poder reflexionar sobre nuestro diálogo interno. Podremos al final de todo el proceso, “reciclar” lo que ya no nos es de utilidad de nosotros mismos.
Garrafa reciclada
En la fotografía aparece el resultado de un trabajo personal que me permitió realizar una revisión de mi narrativa ya que las revistas utilizadas para cubrir la superficie de plástico, fueron un regalo que me hizo mi madre hace muchos años…
Todo el proceso permitió que pudiese recordar vivencias y circunstancias personales muy distintas a las que tengo en estos momentos y establecer una metáfora clara con el elemento que estaba manipulado.
Así que es importante no olvidar que, a medida que seamos personas más creativas, seremos también más capaces de generar nuevas y originales ideas para poder afrontar mejor nuestros problemas. Y a medida que aprendamos a dar utilidad a lo que ya no nos sirve, también seremos capaces de utilizar lo que nos causa malestar en nuestra vida, como potente y efectivo motor de cambio.
En Arteterapia se tiene consciencia de la importancia que tienen las emociones en el bienestar del individuo y utiliza dinámicas para trabajarlas. El arte y la creatividad nos permitirá explorar importantes aspectos internos de los que muchas veces no somos del todo conscientes, y poder así aceptar e integrar cada emoción por incómoda que sea, permitiéndonos con ello poder “manejarnos” mejor en las situaciones complicadas.
Las emociones son muy importantes a la hora de satisfacer las necesidades del ser humano ya que son las precursoras de sentimientos como la insatisfacción, el placer o el dolor. Nacen de la conexión que existe entre el cuerpo y la mente y están cargadas de historia, una historia personal que nos hace enfadar o alegrar a cada uno de nosotros por razones y motivos diferentes.
Nos comunicamos principalmente a través de las emociones, nuestras palabras adquieren sentido y significado por la emoción con las que las decimos, es lo que les da lo necesario para que nos crean y para captar la atención o el rechazo del que nos está escuchando.
Nuestro estado de ánimo, el cómo nos estamos sintiendo, suele verse reflejado en la expresión de nuestra cara, y es que el rostro humano independientemente de cual sea su raza, cultura o estrato social, muestra en cualquier parte del mundo de igual manera la tristeza, la felicidad, el miedo, la ira, la sorpresa y el asco.
Estas seis emociones básicas fueron catalogadas por primera vez por el psicólogo estadounidense Paul Ekman, y posteriormente han sido cuestionadas por un grupo de científicos del Instituto de Neurociencias y Psicología de la Glasgow University afirmando que el miedo y la sorpresa, así como el asco y la ira, comparten elementos. En el primer caso son los ojos, totalmente abiertos que comparten ambas expresiones y en el segundo la nariz arrugada, coincidencia que no se da en el resto de expresiones diferentes unas de las otras.
Reciclaje y Arteterapia para trabajar las emociones básicas
Imagen del archivo personal
En Espai FridArt nos ponemos al día respecto al tema y, siguiendo lo establecido en los estudios mencionados, crearemos tan solo cuatro máscaras para representar la alegría, la tristeza, la ira y el miedo en un taller donde se unirá el reciclaje y la arteterapia para realizar todo el trabajo de exploración personal.
Esta propuesta se realiza con plástico, un material que se transforma en metáfora de nuestra propia transformación al tiempo que contribuimos a minimizar, aunque sea un poco, el problema medioambiental que generan estos residuos.
Se calcula que el mundo lanza al mar 8 millones de toneladas de basura sin ningún tipo de control. Una cifra que convierte el plástico en un material demasiado costoso a nivel social como para desecharlo sin darle una segunda oportunidad….como a nosotros!!
En este taller explorarás las asociaciones que establezcas con el objeto creado que al final del trabajo no solo modificará la forma de ver determinados aspectos personales, sino también la forma que tendrás de ver el objeto con el que has trabajado.
Una de las definiciones que mejor refleja por su claridad la idea que planteamos del reciclaje como metáfora, la encontramos de la mano de un filósofo, Edward de Bono:
“Se trata de observar los objetos no tan sólo por lo que son, sino también por lo que podrían llegar a ser. Generalmente una misma cosa puede ser considerara o examinada desde muchos aspectos, y a veces los puntos de vista menos obvios son los que se revelan como más útiles. Nunca está de más, cuando se ha entendido una cosa por lo que es, profundizar para ver qué otra cosa podría ser”
