Publicat en Art, Artteràpia, Creativitat, emocions, Joc, salut

Art, Joc i Benestar

“El pitjor dels pecats és no haver estat feliç”. -Jorge Luis Borges-

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i  un d’ells és  la qualitat de les nostres emocions.  Adquirim una bona salut emocional quan  reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar les nostres emocions i sentiments, cosa que moltes vegades no ens és gens fàcil.

Les emocions no s’han d’anul.lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, i és que l’emocionalitat és la base de tot el que fem, el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

 

Objectiu principal de l’activitat

  • Incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
  • Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de “mirall simbòlic” amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que  modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món. 

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

 

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un “ús crític de la immaduresa” perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. Bruner (1975)

¿A qui va dirigit aquest curs?

Tot i que l’Art i el Joc és beneficiós per a tothom, aquest curs està dirigit especialment a aquelles persones que vulguin:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.

Diferents qüestions a tenir en compte:

  • No es necessita tenir cap coneixement artístic.
  • Les propostes sempre seran adaptades, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.
  • L’objectiu de les obres realitzades durant el taller no és el de ser interpretades ni de ser valorades “estèticament”, sinó la d’invitar a pensar als usuaris sobre si mateixos.
“La vida és una deriva, mai s’és d’una certa manera, estem continuament en transformació, encara que conservem un estil”. Maturana (1994)

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació, podeu contactar al 649 05 26 29
Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

“La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos” (Resnik, 1982).

Quan parlem de la nostra relació amb la “màscara” ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

És importat que estiguem integrats amb el que en realitat som i pensem, i que portem la vida que necessitem per desenvolupar-nos plenament com a individus.

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a “comportar-nos” segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal.la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que pasava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

“Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és mes que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament texit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència” (Gibran, El boig)
La màscara en Artteràpia

 

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de “patologia de normalitat” que tenim.

Aquest és el nom amb què Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en la que es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a “normals” i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, “l’ombra” com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: “Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano”

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra “màscara” farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. Voltaire (1694-1778)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per “reeducar-nos” i “parir-nos” a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant “construcció”.

 Logo d'Espai FridArt

Truca o envia un missatge si vols fer un treball amb la màscara i t’avisem per al proper taller/ 649 05 26 29