Publicat en Art, Artteràpia, Creativitat, emocions, Joc, salut

Art, Joc i Benestar

“Estar content significa que et saps contenidor d’allò que  busques”. -Alan Cohen-

El benestar en les nostres vides

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar,  un d’ells és l’aspecte intel.lectual, la qualitat de les nostres emocions o en què ocupem el nostre temps, la salut física o les relacions que establim amb els altres. De l’equilibri entre tots ells dependrà el nostre nivell de satisfacció a la vida.

Però sovint ens passa que posem l’atenció a tan sols una d’aquestes variables, la que més ens preocupa o ens interessa i ens oblidem de la resta sense pensar que dia a dia posem en joc totes elles i que són en el seu conjunt el que farà millorar o empitjorar la nostra vida.

Aquestes són les diferents variables que intervenen en el nostre benestar:

  • Emocionalitat
    • Reconèixer i acceptar emocions i sentiments
    • Capacitat d’expressar els sentiments i reconèixer els dels altres
  • L’aspecte espiritual
    • Relacionat amb el sentit que se li dóna a l’existència personal
  • Cognició
    • Capacitat per realitzar accions mentals creatives. Utilitzar el que hem après per experimentar i solucionar problemes quotidians
    • Curiositat i desig d’aprendre que permetrà provar noves solucions
  • Factor ocupacional
    • Aconseguir satisfacció mitjançant el treball que realitzem.
    • Ser capaç d’associar el treball habitual amb els valors personals i amb el desig de millora
  • Sociabilitat
    • Capacitat per establir vincles constructius amb els altres i ser capaç d’abandonar les relacions perjudicials per a nosaltres
    • Capacitat d’establir límits
  • Benestar físic
    • Cura de la nostra salut i aparença amb hàbits saludables
Adquirir les anteriors competències és molt útil en àrees fonamentals de la nostra vida:
  • El benestar psicològic que és la base per al desenvolupament harmònic i equilibrat de la nostra personalitat.
  • La salut física, moderant o eliminant patrons i/o hàbits psicosomàtics perjudicials i prevenint malalties produïdes per desequilibris emocionals permanents (angoixa, por, ansietat, ira, irritabilitat, etc.).
  • Millor desenvolupament en les nostres relacions amb les persones en l’àrea familiar-afectiva, social i laboral-professional.

 

Activar la inteligència creativa i emocional

Una de les misions que té Espai FridArt és la d’utilitzar l’art i la creativitat con a eines pel benestar personal activant la intel.ligència creativa i l’emocional.

Daniel Góleman va definir la intel.ligència emocional com la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir  per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

Amb la proposta de taller: “Art, Joc i Benestar”,  aportem estratègies, recursos i mitjans,  amb una metodologia que utilitza l’expressió creativa, la dramatització amb els moviments i gestos del cos, la comunicació no verbal, la intencionalitat, el ritme, els temors que poden sorgir darrere l’elaboració d’una màscara, o la desinhibició que sentim quan ens mostrem amb un nariu vermell que sembla donar-nos permís per mostrar somnis, desigs, necessitats o fantasies.

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, però el joc ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicología cognitiva i a les teories de l’aprenentatge dins del camp de la psicologia educativa, es manifestava a favor del joc com un “ús crític de la immaduresa” perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions que permeten representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar un estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. Bruner (1975)

L’Art

L’Art és coneixement mitjançant l’emoció i l’utilitzem per capbussar-nos en el nostre interior amb les emocions estètiques i la seva expressió. Això és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint.

Per explicar l’Art com l’utilitzem en aquesta proposta farem servir les paraules de Grillparzer: “La ciència i l’Art es diferencien com un viatge d’un passeig.  El motiu del viatge resideix en la meta, el motiu del passeig és el camí”.

En l’art utilitzat com autoconeixement, el procés s’imposa al resultat final, un procés que ens parlarà sempre de nosaltres. Les obres que anem creant són imatges en les quals ens podrem mirar com si d’un mirall simbòlic es tractés.

Més info  Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

La importància de treballar en grup

El treball en grup enriqueix la vivència individual i l’expressió emocional que s’hi ha d’acoblar al company i aquest emetrà una resposta que permetrà activar aquesta intel.ligència emocional, ens permetrà adquirir habilitats com ara la capacitat de reconèixer les pròpies emociones (Autoconsciència) i podrem posar nom al que sentim d’una forma verbal i no verbal.

Les emocions no s’han d’anul.lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Treballar amb elles de manera lúdica farà possible incrementar el nostre entusiasme i motivació. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Una atmosfera grupal té, a més a més, la importància del feedback dels altres membres del grup, i fa possible reconèixer no tant sols les emocions pròpies sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Tenir empatia en les nostres relacions socials ens permetrà sintonitzar millor amb els senyals en relació al que els altres volen o necessiten pel que guanyarem en destresa social i desenvolupament de la resolució de conflictes.

Tots tenim una tendència innata a desenvolupar-nos de la manera més eficient possible, però sovint no ho portem a la pràctica. No sempre sabem que hem de fer per estar bé,  no som prou conscients que les circumstàncies actuals són el resultat de la manera en la què hem anat pensant i actuant al llarg de la nostra vida i que el que ara fem determinarà el nostre futur.

Les estructures de pensament que s’activen durant els processos creatius, pel fet que la possibilitat de desenvolupament es continua,  fa possible tenir una visió esperançadora davant els moments vitals en els quals és necessària una revisió de la narrativa personal per desenvolupar-nos i viure plenament.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, i és que l’emocionalitat és la base de tot el que hem de fer, el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

 

“La vida és una deriva, mai s’és d’una certa manera, estem continuament en transformació, encara que conservem un estil”. Maturana (1994)

Logo d'Espai FridArt

Proper taller
Art,Joc,Benestar
Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

“La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos” (Resnik, 1982).

Quan parlem de la nostra relació amb la “màscara” ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

És importat que estiguem integrats amb el que en realitat som i pensem, i que portem la vida que necessitem per desenvolupar-nos plenament com a individus.

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a “comportar-nos” segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal.la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que pasava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

“Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és mes que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament texit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència” (Gibran, El boig)
La màscara en Artteràpia

 

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de “patologia de normalitat” que tenim.

Aquest és el nom amb què Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en la que es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a “normals” i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, “l’ombra” com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: “Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano”

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra “màscara” farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. Voltaire (1694-1778)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per “reeducar-nos” i “parir-nos” a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant “construcció”.

 Logo d'Espai FridArt

Truca o envia un missatge si vols fer un treball amb la màscara i t’avisem per al proper taller/ 649 05 26 29