A banda de l’art, escriure és per a mi una necessitat. L’art‑teràpia em va mostrar fins a quin punt el procés creatiu pot acompanyar, transformar i donar veu a allò que costa dir. Ara, des d’aquest espai, comparteixo reflexions que parteixen de la meva experiència, per connectar amb totes aquelles persones que senten el món amb una sensibilitat semblant.
Gràcies per acompanyar-me
Les meves últimes entrades
• • •
- Quan el dibuix dona temps al record
Quan fotografio un lloc que em crida l’atenció, capturo un instant. Però és quan el dibuixo que el record pren una nova dimensió. Mentre observo les formes, la llum i els colors, tornen també el silenci, les olors i les emocions que la càmera no … Sigue leyendo Quan el dibuix dona temps al record - L’art a l’escola: una assignatura pendent
Posem molta de la nostra energia i atenció en aquelles coses que ens aporten algun tipus de valor: econòmic, de benestar, de salut o de reconeixement. Sovint, però, oblidem allò que en la intimitat ens motiva, ens alimenta i ens omple d’energia: les nostres aficions, … Sigue leyendo L’art a l’escola: una assignatura pendent - Compartir des d’un lloc íntim
No sé si això se’m passarà mai, però amb cada publicació també hi ha una certa inquietud dins meu. Una part íntima queda exposada al món a través de les xarxes. La motivació, però, és que aquestes paraules puguin arribar a persones a qui les … Sigue leyendo Compartir des d’un lloc íntim - La vida dibuixada
«La meva vida dibuixada» és un nou projecte que tot just he començat i que acompanyarà el que ja vaig iniciar sobre Barcelona i que ara es troba aproximadament a la meitat. Tots dos són un recull de dibuixos que s’aniran acumulant com a testimoni … Sigue leyendo La vida dibuixada - Recordant-te
El dibuix que comparteixo aquí el va fer la meva tieta Montse, la germana petita de la meva mare, la meva madrina i la persona que va estar present en tots els moments importants de la meva vida fins que va morir de cáncer l’any … Sigue leyendo Recordant-te - Quan el dibuix preserva la memòria
Hi ha moments que sentim la necessitat de preservar i d’altres que simplement vivim, sense pensar a retenir-los. No perquè hagin estat menys valuosos, sinó perquè gran part de la nostra vida està feta de petites rutines conegudes, de gestos quotidians que, silenciosament, sostenen el … Sigue leyendo Quan el dibuix preserva la memòria - Quan la validació canvia de lloc
Hi ha una frase que m’ha acompanyat últimament: les persones no et tracten com mereixes, sinó com són.Durant un temps la vaig entendre com una explicació cap enfora, gairebé com una manera d’ordenar certes experiències. Però en aturar-m’hi, alguna cosa va començar a moure’s cap … Sigue leyendo Quan la validació canvia de lloc - Primeres vegades
Realment, les primeres vegades tenen la força d’aportar-nos sensacions noves i sentiments retrobats. Veure un quadre meu penjat en una sala d’exposicions mai havia estat en la meva llista de desitjos i malgrat això, quan ha arribat el moment m’ha emocionat i molt. Precisament a … Sigue leyendo Primeres vegades - Moment calma
En la meva història personal, formar-me com artterapeuta i engegar el projecte d’Espai FridArt em va permetre sortir d’un entorn laboral on no era capaç de trobar-me bé, i fer-ho en un moment vital poc habitual. Amb més de cinquanta anys vaig passar de sentir-me … Sigue leyendo Moment calma - Triar els nostres miralls: una guia emocionalMoltes vegades els altres ens fan de mirall on podem veure allò que ens convé canviar, però també és freqüent que el reflex que ens tornen tan sols és el resultat d’una interpretació plena de carències i frustracions no resoltes de l’altra persona que li permetrà … Sigue leyendo Triar els nostres miralls: una guia emocional
• • •
ESPAI FRIDART 