Posem molta de la nostra energia i atenció en aquelles coses que ens aporten algun tipus de valor: econòmic, de benestar, de salut o de reconeixement. Sovint, però, oblidem allò que en la intimitat ens motiva, ens alimenta i ens omple d’energia: les nostres aficions, les activitats que no fem per obtenir cap guany més enllà del fet que ens permeten connectar plenament amb nosaltres mateixos.
L’art és la meva. I també la de moltes persones que troben en l’expressió artística una manera d’aturar el temps, de suavitzar les amargors de la vida i de recarregar les piles quan la bateria s’esgota.
Entrar en un espai de creació és entrar en una altra dimensió. És connectar amb allò que estem fent fins al punt que el cos i la ment comencen a funcionar a un altre ritme. Hi haurà qui pensarà que l’art no és per a ell i trobarà del tot normal que a les escoles no sigui una de les assignatures troncals. Tanmateix, està més que demostrat que l’expressió artística és un canal i una via de comunicació tan necessaris com la paraula.
Històricament, l’art ha estat present en l’evolució humana des dels seus inicis, mostrant la vida de les persones, les seves inquietuds i les seves experiències. Ha estat expressió i denúncia en períodes de guerra; ha estat bàlsam per a persones que patien malalties o dolor, com va succeir amb figures com Frida Kahlo o Edvard Munch; va acompanyar ferits i convalescents durant la Segona Guerra Mundial; i va ser una de les poques llums d’esperança que van tenir els infants del camp de concentració de Terezín. La llista podria ser molt més llarga.
Existeixen nombrosos estudis que avalen la importància de la creativitat i de l’expressió artística per a la salut emocional i psicològica. Informes com els elaborats per l’Hospital Sant Joan de Déu, així com les aportacions de pensadors i divulgadors com Ken Robinson o David Bueno, han contribuït a evidenciar la necessitat de potenciar l’art durant l’etapa formativa. Un llibre imprescindible sobre aquesta qüestió és L’art i la creació de la ment, d’Elliot W. Eisner, una de les figures de referència en aquest àmbit.
I és que l’art ens aporta concentració, competència, seguretat i autoconeixement. Ens ajuda a extreure allò més genuí de nosaltres mateixos, allò que ens és innat.
Des de la meva experiència personal, puc dir que l’art i els seus beneficis m’han ajudat a ser qui soc avui. Sempre m’ha proporcionat aquella bombolla nutritiva que, en determinats moments, l’entorn no em podia oferir.
I no parlo de talent innat. Neixen pocs Beethoven, Pavlova, Picasso o Dickens. Però ballar, pintar, escriure, cantar o interpretar en el teatre són activitats essencials per a l’ésser humà a l’hora de connectar de manera saludable el cos i la ment.
No tothom té un gran talent per a l’oratòria, i a ningú no se li acudiria dir que no ha de parlar perquè no és prou bo fent-ho. Amb l’art hauria de passar exactament el mateix
ESPAI FRIDART 