Nova volta de sol

Fa poc que he fet 64 anys.
Potser, per primera vegada, vaig prendre plena consciència de la brevetat de la vida, de la nostra finitud i del valor immens de les persones que estimem.

Vaig pensar en tot el temps que he perdut deixant que paraules i actituds d’altres persones ocupessin un espai que no mereixien, robant-me moments que ja no tornaran.
Avui sé que la vida és massa curta per això.

És cada dia. És el temps que compartim, les persones que ens estimen, els petits moments que ens fan feliços i també la capacitat de crear-los quan no arriben sols.

Aquest aniversari va estar ple de regals: un preciós ram de flors, llibres d’art i, sobretot, temps compartit.
També em van regalar una posta de sol al Cap de Creus. D’aquelles que fan que el món s’aturi per un instant.

I vaig voler guardar part de tot allò dibuixant-ho.
Perquè hi ha records que mereixen quedar-se no només a la memòria, sinó també sobre el paper.

64 anys i menys ganes de perdre temps en allò que me’l resta i moltes més de gaudir d’allò que me l’omple.
I, sobretot, d’acabar cada dia amb un enorme: Gràcies.