El que sorgeix

Avui no em venien de gust les presses, però sí l’experimentació.
Davant de la model, i amb un full de paper que havia pintat prèviament amb acrílics de manera una mica anàrquica, m’he deixat portar pel que m’oferien les quatre barretes de pastel que tenia a mà.

Després, parlant amb la model —una noia francesa, filla de dos artistes—, hem arribat a una mateixa conclusió:

no sempre hem de pintar seguint una tècnica o unes pautes acadèmiques establertes.

També és vàlid —i jo afegiria que molt alliberador— permetre’ns treballar de manera fluida amb allò que sorgeix en cada moment, seguint les necessitats de la nostra mà i de la nostra ment.

No tenir por d’espatllar el que ja tenim. Agafar una obra i transformar-la. Explorar allò que no coneixem. Barrejar medis. Provar el que no hem fet mai.

Quan ens permetem endinsar-nos en el que fem amb plena atenció i entrega, potser no crearem una obra d’art. Però és que potser tampoc és això el que més important.

Perquè, d’alguna manera, mentre experimentem, mentre ens deixem portar i ens atrevim a no saber on arribarem, estem construint un relat personal fet d’imatges.