Quan fotografio un lloc que em crida l’atenció, capturo un instant. Però és quan el dibuixo que el record pren una nova dimensió. Mentre observo les formes, la llum i els colors, tornen també el silenci, les olors i les emocions que la càmera no va poder retenir.
Dibuixar a partir d’una fotografia pròpia no és copiar una imatge, sinó tornar a habitar un espai o situació que m’ha emocionat. El dibuix alenteix el record i em permet descobrir detalls i matisos que havien passat desapercebuts en aquell primer moment.
Cada traç és una manera de reviure l’experiència i de comprendre millor el lloc que vaig voler conservar en una fotografia. I, en aquest procés, no només conec més aquell paisatge, sinó també una part de mi mateixa.
