«L’individu que no pot crear, vol destruir. L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador» (Eric Fromm)
Una de les últimes activitats realitzades pel grup «Animals», dins del nostre projecte d’artteràpia en context escolar «L’obra artística com a lloc d’experiència» que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.
L’artista Jackson Pollock, va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat perquè infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.
Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables.
La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades no és suficient per expressar el que sentim, això és més acusat durant l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien canvis psicològics i físics significatius. La vinculació que té l’art amb els nostres sentits i emocions, tant en el procés de fer un objecte artístic, com en el d’observar-lo, és una eina que pot resultar de gran ajut per a expressar i donar sortida a emocions reprimides.
Crear un espai per a alliberar emocions considerades «negatives» com la ràbia, permet reconciliar i integrar aspectes contradictoris de la personalitat adolescent, el pot portar a actuar sobre allò que li està causant l’emoció, comprendre-la i arribar a controlar-la. La creació des de la ràbia és d’un gran potencial reparador que afavoreix la posterior relaxació i presa de consciència de l’alteració experimentada, permetent una posterior reflexió del que s’ha viscut en un entorn destinat a aquest objectiu.
Entrades relacionades:
Espai FridArt 