Publicat en Art, Artteràpia, Creativitat, emocions, Joc, salut

Art, Joc i Benestar

“Estar content significa que et saps contenidor d’allò que  busques”. -Alan Cohen-

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar,  un d’ells és l’aspecte intel.lectual, la qualitat de les nostres emocions o en què ocupem el nostre temps, la salut física o les relacions que establim amb els altres. De l’equilibri entre tots ells dependrà el nostre nivell de satisfacció a la vida.

Però sovint ens passa que posem l’atenció a tan sols una d’aquestes variables, la que més ens preocupa o ens interessa i ens oblidem de la resta sense pensar que dia a dia posem en joc totes elles i que són en el seu conjunt el que farà millorar o empitjorar la nostra vida.

Aquestes són les diferents variables que intervenen en el nostre benestar:

  • Emocionalitat
    • Reconèixer i acceptar emocions i sentiments
    • Capacitat d’expressar els sentiments i reconèixer els dels altres
  • L’aspecte espiritual
    • Relacionat amb el sentit que se li dóna a l’existència personal
  • Cognició
    • Capacitat per realitzar accions mentals creatives. Utilitzar el que hem après per experimentar i solucionar problemes quotidians
    • Curiositat i desig d’aprendre que permetrà provar noves solucions
  • Factor ocupacional
    • Aconseguir satisfacció mitjançant el treball que realitzem.
    • Ser capaç d’associar el treball habitual amb els valors personals i amb el desig de millora
  • Sociabilitat
    • Capacitat per establir vincles constructius amb els altres i ser capaç d’abandonar les relacions perjudicials per a nosaltres
    • Capacitat d’establir límits
  • Benestar físic
    • Cura de la nostra salut i aparença amb hàbits saludables
Adquirir les anteriors competències és molt útil en àrees fonamentals de la nostra vida:
  • El benestar psicològic que és la base per al desenvolupament harmònic i equilibrat de la nostra personalitat.
  • La salut física, moderant o eliminant patrons i/o hàbits psicosomàtics perjudicials i prevenint malalties produïdes per desequilibris emocionals permanents (angoixa, por, ansietat, ira, irritabilitat, etc.).
  • Millor desenvolupament en les nostres relacions amb les persones en l’àrea familiar-afectiva, social i laboral-professional.

Activar la inteligència creativa i emocional

Una de les misions que té Espai FridArt és la d’utilitzar l’art i la creativitat con a eines pel benestar personal activant la intel.ligència creativa i l’emocional.

Daniel Góleman va definir la intel.ligència emocional com la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir  per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

Amb la proposta: “Art, Joc i Benestar”,  aportem estratègies, recursos i mitjans,  amb una metodologia que utilitza l’expressió creativa, la dramatització amb els moviments i gestos del cos, la comunicació no verbal, la intencionalitat, el ritme, els temors que poden sorgir darrere l’elaboració d’una màscara, o la desinhibició que sentim quan ens mostrem amb un nariu vermell que sembla donar-nos permís per mostrar somnis, desigs, necessitats o fantasies.

  • El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, però el joc ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

Mitjançant el joc creem diferents situacions que permeten representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar un estat d’ànim alterat i ser capaç de buscar solucions als problemes que la vida ens planteja.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

  • L’Art

L’Art és coneixement mitjançant l’emoció i l’utilitzem per capbussar-nos en el nostre interior amb les emocions estètiques i la seva expressió. Això és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint.

Per explicar l’Art com l’utilitzem en aquesta proposta farem servir les paraules de Grillparzer: “La ciència i l’Art es diferencien com un viatge d’un passeig.  El motiu del viatge resideix en la meta, el motiu del passeig és el camí”.

L’Art utilitzat com autoconeixement, el procés s’imposa al resultat final, un procés que ens parlarà sempre de nosaltres. Les obres que anem creant són imatges en les quals ens podrem mirar com si d’un mirall simbòlic es tractés.

Més info  Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

  • El grup

El treball en grup enriqueix la vivència individual i l’expressió emocional que s’hi ha d’acoblar al company i aquest emetrà una resposta que permetrà activar aquesta intel.ligència emocional, ens permetrà adquirir habilitats com ara la capacitat de reconèixer les pròpies emociones (Autoconsciència) i podrem posar nom al que sentim d’una forma verbal i no verbal.

Les emocions no s’han d’anul.lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Treballar amb elles de manera lúdica farà possible incrementar el nostre entusiasme i motivació. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Una atmosfera grupal té, a més a més, la importància del feedback dels altres membres del grup, i fa possible reconèixer no tant sols les emocions pròpies sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Tenir empatia en les nostres relacions socials ens permetrà sintonitzar millor amb els senyals en relació al que els altres volen o necessiten pel que guanyarem en destresa social i desenvolupament de la resolució de conflictes.

Tots tenim una tendència innata a desenvolupar-nos de la manera més eficient possible, però sovint no ho portem a la pràctica. No sempre sabem que hem de fer per estar bé,  no som prou conscients que les circumstàncies actuals són el resultat de la manera en la què hem anat pensant i actuant al llarg de la nostra vida i que el que ara fem determinarà el nostre futur.

Les estructures de pensament que s’activen durant els processos creatius, pel fet que la possibilitat de desenvolupament es continua,  fa possible tenir una visió esperançadora davant els moments vitals en els quals és necessària una revisió de la narrativa personal per desenvolupar-nos i viure plenament.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, i és que l’emocionalitat és la base de tot el que hem de fer, el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

 

“La vida és una deriva, mai s’és d’una certa manera, estem continuament en transformació, encara que conservem un estil”. Maturana (1994)

Logo d'Espai FridArt

Propers tallers
Art,Joc,Benestar
Publicat en Creativitat, Medi ambient, Reciclatge

Expressió amb llaunes

Des d’Espai FridArt seguim treballant amb les possibilitats creatives del material de rebuig, i ho fem buscant noves propostes divertides, entretingudes i que permetin anar una mica més enllà d’un taller de reciclatge a l’ús.

Partim sempre de la idea de fer a partir del material que tenim, i un cop acabat el treball creatiu iniciem diverses activitats que aniran en funció de l’edat i nivell dels assistents, i que guardaran una estreta relació amb l’objecte que s’ha creat.

Per exemple, amb l’obra que mostrem, no creieu que ens podria donar molt joc per parlar sobre l’ús abusiu del mòbil?

Espai Fridart (Artteràpia & Reciclatge)

En aquest cas l’element principal ha estat la llauna, tot i això en el collage s’han utilitzat altres elements de rebuig:

  • De metall: Càpsules nespresso, xapes d’ampolles i el tap d’un pot de vidre per a la boca
  • Una xarxa
  • Cartó com a suport
  • Una revista
  • Elements variats com: Les pastilles buides, gomets (per als ulls), goma elàstica per la llengua

 

¿Per què reciclar?

En l’actualitat les llaunes estan fetes principalment d’alumini,  el segon metall més utilitzat i amb una demanda que no para de créixer, es calcula una venda d’unes, 300.000 milions de llaunes en tot el món. Unes xifres que no ens han d’estranyar,  ja que són envasos perfectes, lleugers, còmodes d’utilitzar i que ocupen molt poc espai.

Més dades d’interès:

  • Es necessiten, 67 llaunes per obtenir un quilo.
  • La ferralla de llauna pot reciclar-se fins a un 100% per a aplicacions diferents que les de fer pròpiament d’envàs.
  • Una persona llença en un any al voltant de 10 kg de llaunes.
  • En la fabricació de 1000 llaunes es consumeixen  0,9 metres cúbics d’aigua i es desprenen 171 kg de diòxid de carboni a l’atmosfera.
  • En el reciclatge de 1000 kg. (1 tona) de llaunes l’estalvi d’energia és de 76% i l’estalvi d’aigua es redueix un 40%.

Aquestes són unes dades que fa que Reciclar ja no sigui una opció, sinó una necessitat, i  no tan sols reciclar en els contenidors adequats, sinó també poder donar una segona oportunitat al material de rebuig en general i a aquest en particular, utilitzant aquest material en diferents activitats creatives i artístiques.

No en va, diferents artistes han fet de les llaunes les protagonistes de les seves obres. Així tenim  l’any 1961, Piero Manzoni presentava per primera vegada en públic les llaunes de Merda d’artista i en 1965 Andy Warhol  va popularitzar la seva obra Sopa Campbell’s.

 

El reciclatge artístic desenvolupa la creativitat

Ser creatius és una actitud a la vida que ens aportarà molts beneficis. No té gaire sentit preguntar-nos per a què serveix la creativitat, ja que ser capaços de crear alguna cosa nova com diu  Sir Ken Robinson ens aportarà grans beneficis:

  • Aconseguim benestar.
  • Ens dóna sentit d’identitat.
  • Fa que puguem sentir l’èxit i la sensació d’haver-hi aconseguit quelcom.
  • Descriu quina és la nostra actitud, la perspectiva personal que tenim de nosaltres i les nostres circumstàncies.
  • Desenvolupa la nostra capacitat (facilitat natural per a fer una cosa).
  • Posem en funcionament la nostra passió trobant gran plaer en allò que fem.
  • Ens fa estar atents a les oportunitats que ofereix la vida.

Sir Ken Robinson defensa la importància de la creativitat per al creixement personal dels individus, especialment dels infants en edat escolar. Treballar la creativitat amb propostes de reciclatge artístic permet desenvolupar la imaginació i expressió per poder després aplicar-ho a molts altres àmbits de la vida. Ens permetrà explorar noves vies per a la resolució de reptes i problemes i poder desenvolupar de manera metafòrica un principi fonamental en les nostres vides: Ser capaç de fer el màxim amb allò que tenim.

Si pots encendre l’espurna de la curiositat en un infant, aprendrà sense molt ajut. Ken Robinson

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Reciclatge (CREA)

L’elefant encadenat

 

Per a més informació: 649 05 26 29/espaifridart@outlook.

 

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat

Màscara, sentiment i Art. La patología de la normalitat

“La màscara està lligada a la persona com l’ombra al cos” (Resnik, 1982).

Quan parlem de la nostra relació amb la “màscara” ens podem remuntar a l’antiguitat, en aquells temps es tractava d’un objecte de ritual que s’associava a animals, esperits i ancestres, que permetia a l’ésser humà contactar amb un món inaccessible, ja que amb la màscara podia transcendir la seva identitat quotidiana.

En l’època actual, la necessitat de passar desapercebuts i el temor d’anar a contracorrent per no ser aïllats i/o rebutjats socialment, també ens porta a ocultar-nos sota una màscara i que convisquem un amb els altres interpretant un personatge més o menys adaptat al que s’espera de nosaltres.

Aquesta és una forma de viure que ens permet sentir-nos acceptats, segurs i tranquils dins la comunitat, però que també provoca molta insatisfacció, un desgast enorme d’energia, rigidesa i malestar tant mental com físic.

És importat que estiguem integrats amb el que en realitat som i pensem, i que portem la vida que necessitem per desenvolupar-nos plenament com a individus.

La necessitat d’acceptació fa que a vegades callem el que pensem, o que no ens atrevim a allunyar-nos d’ambients o relacions perjudicials per a nosaltres. La cerca constant d’aprovació i reconeixement, són comportaments que s’aprenen durant la infància, és durant aquesta etapa quan se’ns ensenya a “comportar-nos” segons el que l’entorn social i familiar considera com a normal.

El que hem après de petits s’instal.la en nosaltres construint un personatge amb un autoconcepte i seguretat febles, pendent d’aprovació igual que pasava durant la infantesa.

La uniformitat quant al comportament, és un requisit esperat i demandat per als grups socials als quals pertanyem, això impedeix el desenvolupament saludable de la personalitat, ja que aquesta es veurà privada de la possibilitat d’aportar les seves singularitats i fortaleses al món que l’envolta.

“Amic meu, no sóc el que semblo. La meva aparença no és mes que un vestit d’home que vesteixo, un vestit acuradament texit que em protegeix a mi de la teva curiositat, i a tu, de la meva negligència” (Gibran, El boig)
La màscara en Artteràpia

 

La màscara en Artteràpia

La confecció d’una màscara en Artteràpia és una forma d’expressió i autoconeixement que ens permetrà prendre consciència del nivell de “patologia de normalitat” que tenim.

Aquest és el nom amb què Erich Fromm va posar a la malaltia que està arrelada en la societat actual, en la que es donen situacions i comportaments acceptats per tots com a “normals” i que en canvi són responsables directes de moltes malalties i trastorns psíquics propis de societats malaltes.

Amb aquest treball creatiu, es tracta de confeccionar una màscara que ens representa i que serà un reflex d’allò que mostrem, però també del que s’oculta als altres, “l’ombra” com la va anomenar Jung, i que és la part negada que hi ha en cadascun de nosaltres que necessita ser reconeguda i acceptada.

Per a més informació sobre l’ombra: “Carl Gustav Jung y la sombra en el ser humano”

Fer la nostra màscara és un treball individual amb el qual podrem expressar-nos de manera creativa i desprendre’ns d’inhibicions. On podran emergir aspectes de vegades desconeguts i inesperats de la nostra personalitat, i prendre consciència de l’ambigüitat i incertesa que compartim tots els éssers humans.

Realitzar un treball amb la nostra “màscara” farà que adquirim de mica en mica les fortaleses que necessitem per atrevir-nos a desafiar l’establert, i poder d’aquesta manera ser capaços de mostrar la part més autèntica i singular que hi ha en nosaltres.

El desig d’agradar és a l’esperit el que l’adorn a la bellesa. Voltaire (1694-1778)

Atrevir-se a ser un mateix

És necessari que ens parem a valorar el preu que estem pagant per no atrevir-nos a ser nosaltres mateixos. Tenir la capacitat de preguntar-nos en algun moment de la vida, si realment val la pena obtenir l’acceptació d’altres persones a costa de renunciar a mostrar-nos tal com som i seguir mantenint un comportament i manera de fer que, possiblement agrada i complau als que conviuen amb nosaltres però amb la que difícilment podrem sentir-nos satisfets i a gust en la nostra pell.

Es necessita una gran dosi de coratge i molta feina personal per atrevir-se a ser realment qui estem donats a ser. És necessari dur a terme un treball d’exploració i deconstrucció del personatge que hem estat creant durant tota la vida per “reeducar-nos” i “parir-nos” a nosaltres mateixos.

Si ho fem, aprendrem de mica en mica a estar d’una manera diferent en el món, mostrarem el nostre veritable rostre i en fer-ho, podrem extreure el màxim potencial com a éssers humans. Podrem deixar enrere tot allò que no ens pertany perquè, no són nostres moltes idees i creences que en aquests moments ens limiten.

No és fàcil atrevir-se a ser un mateix, però val la pena intentar-ho, solament així podrem ser capaços de qüestionar el que està establert. En les nostres mans tenim la possibilitat de fer tot allò que cal per revertir els esquemes mentals que altres persones van dipositar en nosaltres i que ara ja no ens són de cap utilitat i no oblidar mai que els éssers humans estem sempre en constant “construcció”.

 Logo d'Espai FridArt

Truca o envia un missatge si vols fer un treball amb la màscara i t’avisem per al proper taller/ 649 05 26 29

 

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions bàsiques

Treballant les pors amb l’artteràpia

 

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria.

El dia previst per a les dues últimes sessions d’artteràpia, els nervis i neguits van ser palpables, no volien deixar de repassar….És comprensible, davant seu tenen l’oportunitat d’agafar el “tren” del que un dia es van baixar.

Finalment van ser dues sessions intenses, on els dos grups de joves van tenir l’oportunitat d’expressar-se un cop més creativament i ho van fer amb força implicació.

Espai FridArt

Els objectius
  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions de si mateixos generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient
Algunes consideracions

L’adolescència és una etapa complicada en la qual el nen o la nena que un dia va ser, està intentant deixar de ser-ho per convertir-se en un adult amb identitat pròpia.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves per treballar qüestions d’importància, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps, que transiten per una etapa de forts canvis físics i anímics.

Durant els tallers l’objectiu ha estat mostrar a cadascú dels participants la màxima escolta i acompanyament, que se sentissin sostinguts i continguts en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides amb el màxim respecte perquè poguessin reconèixer-se com persones capaces i resolutives.

Les dinàmiques

El grup es va desdoblar igual que es va fer en els tallers anteriors, i les propostes també van ser diferents en aquest cas.

El procés creatiu va fer possible que afloressin qüestions importants, i solament ens queda esperar que l’experiència els hagi aportat una mica  més de claror.

 

 

 

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt

Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Les pors i l’art

Adolescència i artteràpia

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia, salut

Setmana de la Salut

 

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la tercera edició de la  Setmana de la Salut que ha organitzat l’ajuntament de Cardedeu, i que aquest cop ha estat  centrat en la prescripció social com a eix central.

La prescripció social és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental o amb estils de vida poc saludables, perquè utilitzin recursos del seu entorn i poder reduir així l’ús que tenen dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat,  ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profundes a través de l’expressió artística, per tractar aquells bloquejos o conflictes que es manifesten. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida,  que és en definitiva l’objectiu principal d’aquestes jornades.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateix en connectar-se amb el seu món intern expressat en imatges personals, promovent la integració de la personalitat i els canvis favorables en el seu estil de vida.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual podem establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptarles.

 

Com a presidenta d’Espai FridArt i com a terapeuta artística encarregada d’impartir els tallers, espero ja no solament que els assistents hagin gaudit de l’experiència, sinó que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom, integrada en els sistemes de salut, educatius, social i comunitaris, ja no solament del meu poble,  Cardedeu, sinó de la resta de municipis i poblacions al mateix nivell que des de fa molts anys està en altres països.

 

 

 

“No importa la raó de la consulta, el que és important és l’aproximació inventiva, creativa per a resoldre els problemes.” Rubin

Logo d'Espai FridArt

 Entrada relacionada:  Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Collage, Creativitat, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Treballant la ira amb Collage

Dimecres va tenir lloc el segon taller d’artteràpia a Can Lletres. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el Collage com a eina expressiva per treballar la ira i l’autocontrol amb la resta del grup de joves.

El Collage és la tècnica que més control proporciona, ja que es tracta d’un procés de passos molt pautats en el qual un participant difícilment “és perd”, un aspecte important a tenir en compte quan treballem amb adolescents.

Un altre dels seus avantatges és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, reduint la por d’haver de realitzar imatges “estèticament correctes”, una cosa que sovint passa amb altre tipus de material.

També ens ofereix la possibilitat d’observar els elements que formen part nostre, les idees, sentiments, odis, amors, esperances, somnis, material psíquic divers que forma la unitat d’una persona.

És una tècnica que permet l’expressió d’elements i sentiments contradictoris, així com la construcció d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, com podem observar ha passat en el següent treball, on un dels participants ha construït un rostre,  amb les parts d’altres.

Associació Espai FridArt
Treball d’un dels participants del taller

 

Amb el Collage es poden identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu, es torna un mirall perquè reflecteix els fragments del món intern, que mai és una cosa homogènia.

Mitjançant les obres creades es reconeixen les diferents facetes de la persona. A mès, anima a mirar les coses des de diferents angles, aportant a la creació estratègies diferents per resoldre conflicte i interrogants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es van triar per la sessió, revistes que fossin atractives i que poguessin coincidir amb els interessos dels joves. També es va tenir cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites.

El grup es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant l’elaboració del Collage, resultant una sessió bastant diferent de l’anterior en la que es va treballar amb fang.

La tècnica del modelatge es vincula directament amb el cos i és un mitjà que permet expressar capacitats i impulsos reprimits com l’odi o la ira, una proposta que permet la descàrrega emocional però on el control és molt més petit que en el cas del Collage.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs realitzats

Ha estat interessant comprovar les diferències sorgides del treball amb l’artteràpia que han fet els dos grups amb dues tècniques ben diferents com són el fang i el Collage.

Logo d'Espai FridArt

 

Primera sessió (La ira amb fang)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

L’activitat creadora

“El cervell no es limita a ser un òrgan capaç de conservar o reproduir les experiències passades, és també un òrgan combinador, creador, capaç de reelaborar i crear amb elements d’experiències passades noves formes i plantejaments. Si l’activitat de l’home es veiés reduïda a repetir el passat, l’home seria un ser tornat exclusivament cap a l’ahir i incapaç d’adaptar-se l’endemà diferent. És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat cap al futur, un ésser que contribueix a crear i que modifica el seu present”.
La imaginació i l’art durant la infància. L.S. Vigotsky.

La capacitat de crear és per a l’ésser humà un dels millors recursos dels quals pot disposar, hauríem de dir que en uns moments com els que estem vivint, és un dels recursos que convé tenir molt més present a la vida.

Però al parlar de creativitat implícitament estem parlant també d’emoció, no existeix l’una sense l’altre. La qüestió és que puguem determinar amb quina creativitat “juguem” amb les emocions permetent que aquestes canviïn, que es puguin veure d’una altra manera diferent, des d’altra perspectiva.

La creativitat emocional no solament ens permet arribar a comprendre i expressar les emocions personals i les dels altres, sinó també una cosa de gran importància en les nostres vides, que és poder ser capaços d’arribar a trobar respostes als nostres problemes d’una manera original, innovadora i eficaç.

Segons Averill (1999 y 2005), perquè una resposta sigui considerada creativa deu presentar tres característiques: novetat, efectivitat (adaptació a la situació) i autenticitat (on es mostra tal com és).

Així que treballar la creativitat, és dotar-nos d’una gran eina per afrontar els molts reptes que ens planteja la vida.

És per aquesta raó que un dels objectius principals de l’educació hauria de ser necessàriament la de dotar als infants d’una personalitat creativa que els permetrà construir finalment una identitat suficientment integrada.

Vivim en una societat que ens imposa diàriament un sistema de vida que acaba sumint a les persones en una mena de vuit d’una procedència que resulta moltes vegades difícil de determinar.

La creació com a marc d’intervenció en l’artteràpia, permet obtenir una vía per trobar-nos amb nosaltres, amb la nostra memòria, una via també per reflexionar sobre la relació que establim amb les altres persones, permet generar un espai creatiu que possibilita el canvi i la transformació que neix de l’acte creatiu.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

CREA (Creativitat, Reciclatge, Emoció, Art)

L’elefant encadenat

 

 

Si vols informació sobre els nostres tallers, truca al 649 05 26 29 o deixa’ns el teu missatge

Publicat en adolescència, Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, emocions bàsiques, fang, L'art com a teràpia

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

A Espai FridArt no ens podem queixar, tot just acabem de néixer i ja hem començat activitat, en aquest cas en un espai preciós, a Can Lletres, un centre de formació permanent que depèn de l’Ajuntament de Llinars.

En total impartirem quatre tallers d’artteràpia a un grup de joves, on a partir del treball creatiu es tractaran dos temes: La ira i la por, dues emocions bàsiques que ens donen molts mals de cap a tothom.

Aquest grup de joves de 16 i 17 anys, amb un alt nivell de fracàs escolar, estudien en aquest centre per poder superar les proves d’accés per cursar un Cicle Formatiu.

És imprevisible el resultat de les intervencions amb participants d’aquestes característiques,  ja que sovint arrosseguen càrregues emocionals que els fa mostrar-se desmotivats i que és la causa principal, la majoria de les vegades del seu baix rendiment acadèmic.

Un taller puntual d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fa del tot impossible establir el vincle necessari perquè es produeixi la baixada dels mecanismes defensius.

Tot i això, s’ha de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer les possibilitats expressives que té l’art com una via alternativa de comunicació, on els joves podran abocar de manera segura allò que sovint no poden posar-li nom ni paraules, però on si podran d’una manera socialment acceptada  treure l’odi i la ràbia.

 

 

 

Metodologia i objectius generals

Utilitzem en tots els tallers, el joc i l’experiència de creació a través de l’art per treballar les emocions bàsiques que permetin al grup iniciar una reflexió constructiva sobre la ira i l’estreta relació que hi ha entre aquesta i l’autoestima.

La seqüència metodològica de totes les sesions és la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permeten la relaxació i el centrament mental que possibiliten l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per l’inici d’un procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.
Objectiu general en els tallers per treballar la ira
  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatía i identificació amb els altres integrants
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

cropped-imageedit_5_68244542701.png

El grup es desdobla per tal de poder treballar amb un nombre reduït de participants. Les propostes seran diferents per a cada taller. Amb el primer grup s’ha treballat amb fang.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Durant el taller l’objectiu ha estat mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta i acompanyament en l’expressió de les seves emocions, i que mitjançant el treball artístic tinguessin l’oportunitat de reflexionar i/o parlar sobre aspectes importants per a ells que els permetin aconseguir una millor autoestima i autoconcepte.

 

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt

 

Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

 

 

 

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

Encara que cada cop més persones han sentit a parlar de la teràpia a través de l’art o artteràpia, encara hi ha molta confusió sobre aquesta professió de recent incorporació en el nostre país, una tècnica que resulta especialment útil quan la paraula no és suficient per expressar el que sentim.
 

Són moltes persones però, les que es pregunten si els pot ser d’utilitat malgrat no saber dibuixar o pintar. A totes elles dir-los, que no es requereix cap experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Durant aquest procés, es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona que es pugui conèxer millor i que sigui també capaç de treballar els seus bloquejos i/o conflictes.

Aprendrà mitjançan l’art a reforçar les seves capacitats i recursos, amb el que podrà gestionar millor els seus problemes.

L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

No obstant això, cal diferenciar la teràpia a través de l’art, del treball dirigit com a expressió artística. La finalitat de l’artteràpia no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa.

Quan s’utilitza l’art com a teràpia, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el qual la producció artística evoluciona permeten realitzar un treball de reflexió personal a través de l’obra, que és el que permet finalment la transformació de determinants aspectes de la persona.

L’artteràpia transforma, l’expressió artística sol alleugera.

El procés creatiu serà un procés alliberador de destrucció i creació constants que servirà a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres. L’artteràpia ens permet endinsar-nos en el nostre interior per treballar les emocions d’una manera diferent.

Les nostres resistències, peculiaritats personals, culturals i la nostra relació amb els altres seràn projectades a través dels pigments, el color o la línies i les taques sobre el paper. Les imatges o les obres tridimensionals produïdes seran extensions que permetran “explicar” el que internament cadascú porta, el seu passat, així com les possibilitats de futur.
L’impuls de pintar, de crear plàsticament procedeix d’una trobada: La trobada amb un mateix, amb allò que estem buscant i alhora anem trobant.

L’obra realitzada es transforma en un document amb el qual establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Són imatges amb les que podem mirar-nos, ens parlen sempre de nosaltres mateixos, són el nostre “mirall simbòlic”, una superfície on tenim la visió d’un món ple de possibilitats, un món que no existeix en la vida real, construït del mateix material que els somnis i que com aquests, ens permeten enfrontar-nos als nostres fantasmes, així com plasmar continguts i desitjos inconfessables.

Espai FridArt
Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats. Es creen per a això les condicions necessàries perquè l’usuari pugui establir una relació amb l’artterapeuta i/o el grup de confiança i sensibilitat que li permeti realitzar una obra creativa personal. Les propostes sempre seran adaptables, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.

El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament. Amb les seves preguntes i amb les diferents dinàmiques proposades, ajudarà a les persones a pensar sobre si mateixes.

La paraula tot i no ser un element important en la teràpia artística, també serà utilitzada durant les sessions, servirà de suport per explicar l’obra creada. Però hi ha ocasions en què les persones no estan preparades per a parlar, o encara que ho vulguin fer, no els és possible expressar amb paraules el que estan sentint en aquest moment.

En aquests casos, el terapeuta artístic respectarà el seu silenci sense forçar ningú a fer allò que no volen o no estan preparats a fer. L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts.

Quan temps després, qui va realitzar l’obra miri el seu treball, podrà recordar com es sentia en aquell moment, la seva visió li remetrà al passat i en fer-ho li permetrà fer una nova lectura de la seva vida i circumstàncies.

Un art que sana i transforma

El procés de transformació derivat del treball creatiu ens permet conciliar-nos amb el nostre passat i també que ens puguem perdonar. L’art aquí es converteix en una via saludable amb capacitat de convertir el contingut traumàtic en una experiència estètica positiva. El procés artístic esdevé un element terapèutic i enriquidor per a la persona.

L’obra té una funció intermèdia entre el terapeuta i la persona, permet a aquesta última disminuir les seves defenses, ja que no és el mateix parlar dels nostres sentiments a expressar-los amb una obra gràfica.

Diverses investigacions avalen que la teràpia a través de l’art és un tractament molt efectiu per a persones que presenten dificultats en comunicar obertament les seves emocions, persones que han patit algun tipus d’alteració psicològica o que estan passant unes circumstàncies vitals que comporten patiment psicològic.

Augment de l’autoestima

En la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. i això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres. Un altre dels beneficis que s’obtenen en iniciar un procés creatiu, seria l’augment de l’autoestima.
Altres beneficis que s’obtenen:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.
L’objectiu últim que es persegueix amb aquesta tècnica, és el d’ajudar a tenir una millor qualitat de vida, a través de l’autoconeixement i l’exploració de les emocions mitjançant l’acte creatiu.

Espai FridArt

 

 

 

Publicat en Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, Infància, preescolar

El joc com a teràpia

“L’experiència cultural comença amb el viure creador que té com a primera manifestació el joc”.  Winnicott (1971)

L’infant manipula els objectes del món exterior mitjançant el joc en presència de persones que li garanteixen la sensació de confiança. La capacitat que té el nen per  manipular-los amb curiositat i creativitat està en el mateix origen de la que té per involucrar-se en l’aprenentatge.

Aquesta capacitat d’aprendre, permet que l’infant explori el seu potencial jugant amb objectes i materials desconeguts per arribar a comprendre’ls, creant situacions noves que li permetrà comprovar que és el que passa. L’augment de coneixement del nen farà que sigui cada cop més independent i aquesta experiència prèvia és la que aportarà quan inici la seva etapa escolar.

Un aspecte important a tenir en compte, donat que, de la qualitat d’aquestes experiències prèvies dependrà i afectarà decisivament la seva capacitat d’implicació en l’escola.

 

Espai FridArt

Però no podem parlar del joc sense citar al psicoanalista Donal Winnicott, autor clau en l’artteràpia. Per aquest autor tot procés creador és una àrea “d’experiència” que es troba entre les realitats externes i internes de l’individu.

El joc és definit com un “espai transicional”, imbuït de formacions simbòliques que alleugeren la tensió del nen en la relació que estableix entre el seu món intern i la realitat exterior.

De la mateixa manera, els objectes transicionals, que són aquells objectes infantils als quals els infants s’aferren, són definits per Winnicott, com l’evidència de la capacitat dels infants per crear, pensar, inventar, originar i produir un objecte”.

El joc, com a part essencial del procés creador, posseeix qualitats particulars, és una realitat en si mateixa que esborra les fronteres entre realitats externes i internes.

En paraules del pensador Jerome Bruner, el joc estimula l’activitat combinatòria pròpiament lingüística que intervé en les expressions més complicades del llenguatge. L’infant, mitjançant el lloc elabora les seves dificultats. I com ens diu Fernández Cao en el seu llibre “Artteràpia” (2006):

“Li permet compensar les seves derrotes, frustracions i patiments, una activitat que li permet trobar l’equilibri psíquic en externalitzar les diferents tendències de la seva vida psíquica interna si portar-les a un cert grau d’harmonia. Mitjançant el joc els infants poden explorar les seves emocions atorgant-los un “paper” en la seva imaginació i els ajuda a establir un pont per vèncer l’espai que existeix entre fantasia i realitat”.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació: 649 05 26 29/ espaifridart@outlook.es