La importància de la mirada

Aquests són els dibuixos d’un nen de quatre anys realitzats en dues sessions diferents d’artteràpia, on representa de manera repetida “un Spiderman bo i un altre de dolent”.
L’important aquí no va ser analitzar els dibuixos en si, sinó poder establir una relació amb el nen i els problemes emocionals que estava sentint en aquell moment que li portaven a fer un dibuix estereotipat (repetit): uns pares absorts completament per la seva carrera professional i projecció social als quals no els quedava temps “de qualitat” per estar amb el seu fill.

Cada vegada són més els nadons passejats per pares i mares distrets amb el mòbil, o infants que juguen en el parc buscant la mirada d’uns pares que no els presten atenciò per la mateixa raó.
El tema és més complex, però gran part dels comportaments disruptius en les aules i de fracàs escolar són perquè molts infants estan creixent sense la mirada i atenció que necessiten.

No hauríem d’oblidar mai que els nens i joves desenvoluparan plenament totes les seves potencialitats a partir de la mirada apreciativa i sensible que sigui capaç de retornar-li l’entorn social i familiar.

Expressió sense paraules

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.

En els tallers d’artteràpia utilitzem el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui utilitzar altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.

Una altra cosa important que els oferim és la possibilitat d’aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai disposar d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza aquesta etapa vital i poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.

I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers on s’ha procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup en l’auto reflexió guiada a través de l’intercanvi d’experiències. En diferents sessions i tallers hem pogut treballar diferents eines expressives com ara el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat “controlada” i experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu de cada participant.

Infància i emocions: Les rebequeries

Moltes vegades els infants es comporten d’una manera determinada amb l’objectiu de captar la nostra atenció, la percepció que tenim de la situació ens porta a cal.lificar el seu comportament com “dolent”, i actuem llavors segons aquesta idea sense tenir en compte les dificultats emocionals per les que pot estar passant l’infant, i que són en definitiva les que el porte a actuar de la manera en la que ho està fen (…)