Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia, salut

Setmana de la Salut

 

Espai FridArt enceta el seu primer any participant en la tercera edició de la  Setmana de la Salut que ha organitzat l’ajuntament de Cardedeu, i que aquest cop ha estat  centrat en la prescripció social com a eix central.

La prescripció social és un mecanisme pel qual els professionals d’atenció primària adrecen els pacients amb risc de trastorn mental o amb estils de vida poc saludables, perquè utilitzin recursos del seu entorn i poder reduir així l’ús que tenen dels medicaments.

En aquest context, l’art com a teràpia pot ser de gran utilitat,  ja que és una tècnica que busca facilitar l’expressió dels sentiments i emocions més profundes a través de l’expressió artística, per tractar aquells bloquejos o conflictes que es manifesten. L’objectiu principal que es persegueix és el d’ajudar a la persona a tenir una millor qualitat de vida,  que és en definitiva l’objectiu principal d’aquestes jornades.

Les teràpies artístiques i creatives es fonamenten en el potencial terapèutic del procés i creació artístic que, dins d’un marc adequat conduït per un professional qualificat, promou la capacitació personal, relacional i social, el desenvolupament expressiu i creatiu, el canvi de posició subjectiva i quan és necessari, l’elaboració simptomàtica (ansietat, depressió, fòbies,…).

En el procés de crear l’obra plàstica, la persona pot aconseguir un millor coneixement de si mateix en connectar-se amb el seu món intern expressat en imatges personals, promovent la integració de la personalitat i els canvis favorables en el seu estil de vida.

L’obra es transforma en el taller d’artteràpia en un document amb el qual podem establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, clarificar situacions, o simplement poder arribar a acceptarles.

Com a presidenta d’Espai FridArt i com a terapeuta artística encarregada d’impartir els tallers, espero ja no solament que els assistents hagin gaudit de l’experiència, sinó que ben aviat l’art com a teràpia pugui estar a l’abast de tothom, integrada en els sistemes de salut, educatius, social i comunitaris, ja no solament del meu poble,  Cardedeu, sinó de la resta de municipis i poblacions al mateix nivell que des de fa molts anys està en altres països.

 

 

“No importa la raó de la consulta, el que és important és l’aproximació inventiva, creativa per a resoldre els problemes.” Rubin

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat en adolescència, Artteràpia, Collage, Creativitat, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Treballant la ira amb Collage

Dimecres va tenir lloc el segon taller d’artteràpia a Can Lletres. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el Collage com a eina expressiva per treballar la ira i l’autocontrol amb la resta del grup de joves.

El Collage és la tècnica que més control proporciona, ja que es tracta d’un procés de passos molt pautats en el qual un participant difícilment “és perd”, un aspecte important a tenir en compte quan treballem amb adolescents.

Un altre dels seus avantatges és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, reduint la por d’haver de realitzar imatges “estèticament correctes”, una cosa que sovint passa amb altre tipus de material.

També ens ofereix la possibilitat d’observar els elements que formen part nostre, les idees, sentiments, odis, amors, esperances, somnis, material psíquic divers que forma la unitat d’una persona.

És una tècnica que permet l’expressió d’elements i sentiments contradictoris, així com la construcció d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, com podem observar ha passat en el següent treball, on un dels participants ha construït un rostre,  amb les parts d’altres.

Associació Espai FridArt
Treball d’un dels participants del taller

 

Amb el Collage es poden identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu, es torna un mirall perquè reflecteix els fragments del món intern, que mai és una cosa homogènia.

Mitjançant les obres creades es reconeixen les diferents facetes de la persona. A mès, anima a mirar les coses des de diferents angles, aportant a la creació estratègies diferents per resoldre conflicte i interrogants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es van triar per la sessió, revistes que fossin atractives i que poguessin coincidir amb els interessos dels joves. També es va tenir cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites.

El grup es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant l’elaboració del Collage, resultant una sessió bastant diferent de l’anterior en la que es va treballar amb fang.

La tècnica del modelatge es vincula directament amb el cos i és un mitjà que permet expressar capacitats i impulsos reprimits com l’odi o la ira, una proposta que permet la descàrrega emocional però on el control és molt més petit que en el cas del Collage.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs realitzats

Ha estat interessant comprovar les diferències sorgides del treball amb l’artteràpia que han fet els dos grups amb dues tècniques ben diferents com són el fang i el Collage.

Primera sessió (La ira amb fang)

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

L’activitat creadora

“El cervell no es limita a ser un òrgan capaç de conservar o reproduir les experiències passades, és també un òrgan combinador, creador, capaç de reelaborar i crear amb elements d’experiències passades noves formes i plantejaments. Si l’activitat de l’home es veiés reduïda a repetir el passat, l’home seria un ser tornat exclusivament cap a l’ahir i incapaç d’adaptar-se l’endemà diferent. És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat cap al futur, un ésser que contribueix a crear i que modifica el seu present”.

La imaginació i l’art durant la infància. L.S. Vigotsky.

La capacitat de crear és per a l’ésser humà un dels millors recursos dels quals pot disposar, hauríem de dir que en uns moments com els que estem vivint, és un dels recursos que convé tenir molt més present a la vida.

Però al parlar de creativitat implícitament estem parlant també d’emoció, no existeix l’una sense l’altre. La qüestió és que puguem determinar amb quina creativitat “juguem” amb les emocions permetent que aquestes canviïn, que es puguin veure d’una altra manera diferent, des d’altra perspectiva.

La creativitat emocional no solament ens permet arribar a comprendre i expressar les emocions personals i les dels altres, sinó també una cosa de gran importància en les nostres vides, que és poder ser capaços d’arribar a trobar respostes als nostres problemes d’una manera original, innovadora i eficaç.

Segons Averill (1999 y 2005), perquè una resposta sigui considerada creativa deu presentar tres característiques: novetat, efectivitat (adaptació a la situació) i autenticitat (on es mostra tal com és).

Així que treballar la creativitat, és dotar-nos d’una gran eina per afrontar els molts reptes que ens planteja la vida.

És per aquesta raó que un dels objectius principals de l’educació hauria de ser necessàriament la de dotar als infants d’una personalitat creativa que els permetrà construir finalment una identitat suficientment integrada.

Vivim en una societat que ens imposa diàriament un sistema de vida que acaba sumint a les persones en una mena de vuit d’una procedència que resulta moltes vegades difícil de determinar.

La creació com a marc d’intervenció en l’artteràpia, permet obtenir una vía per trobar-nos amb nosaltres, amb la nostra memòria, una via també per reflexionar sobre la relació que establim amb les altres persones, permet generar un espai creatiu que possibilita el canvi i la transformació que neix de l’acte creatiu.

Si vols informació sobre els nostres tallers, truca al 649 05 26 29 o deixa’ns el teu missatge

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

Encara que cada cop més persones han sentit a parlar de la teràpia a través de l’art o artteràpia, encara hi ha molta confusió sobre aquesta professió de recent incorporació en el nostre país, una tècnica que resulta especialment útil quan la paraula no és suficient per expressar el que sentim.

Són moltes persones però, les que es pregunten si els pot ser d’utilitat malgrat no saber dibuixar o pintar. A totes elles dir-los, que no es requereix cap experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Durant aquest procés, es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona que es pugui conèxer millor i que sigui també capaç de treballar els seus bloquejos i/o conflictes.

Aprendrà mitjançan l’art a reforçar les seves capacitats i recursos, amb el que podrà gestionar millor els seus problemes.

L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

Asociación Espai FridArt
Treball en tres dimensions realitzat en grup

No obstant això, cal diferenciar la teràpia a través de l’art, del treball dirigit com a expressió artística. La finalitat de l’artteràpia no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa.

Quan s’utilitza l’art com a teràpia, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el qual la producció artística evoluciona permeten realitzar un treball de reflexió personal a través de l’obra, que és el que permet finalment la transformació de determinants aspectes de la persona.

L’artteràpia transforma, l’expressió artística sol alleugera.

El procés creatiu serà un procés alliberador de destrucció i creació constants que servirà a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres. L’artteràpia ens permet endinsar-nos en el nostre interior per treballar les emocions d’una manera diferent.

Les nostres resistències, peculiaritats personals, culturals i la nostra relació amb els altres seràn projectades a través dels pigments, el color o la línies i les taques sobre el paper. Les imatges o les obres tridimensionals produïdes seran extensions que permetran “explicar” el que internament cadascú porta, el seu passat, així com les possibilitats de futur.
L’impuls de pintar, de crear plàsticament procedeix d’una trobada: La trobada amb un mateix, amb allò que estem buscant i alhora anem trobant.

L’obra realitzada es transforma en un document amb el qual establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Són imatges amb les que podem mirar-nos, ens parlen sempre de nosaltres mateixos, són el nostre “mirall simbòlic”, una superfície on tenim la visió d’un món ple de possibilitats, un món que no existeix en la vida real, construït del mateix material que els somnis i que com aquests, ens permeten enfrontar-nos als nostres fantasmes, així com plasmar continguts i desitjos inconfessables.

Asociación Espai Fridart
Obra realitzada en una sessió d’artteràpia

Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats. Es creen per a això les condicions necessàries perquè l’usuari/a pugui establir una relació amb l’artterapeuta i / o el grup de confiança i sensibilitat que li permeti realitzar un treball personal en el qual sempre serà ell o ella qui marcarà el seu propi ritme.
Les propostes sempre seran adaptables, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.
El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament. Amb les seves preguntes i amb les diferents dinàmiques proposades, ajudarà a les persones a pensar sobre si mateixes.
La paraula tot i no ser un element important en la teràpia artística, també serà utilitzada durant les sessions, servirà de suport per explicar l’obra creada. Però hi ha ocasions en què les persones no estan preparades per a parlar, o encara que ho vulguin fer, no els és possible expressar amb paraules el que estan sentint en aquest moment.
En aquests casos, el terapeuta artístic respectarà el seu silenci sense forçar ningú a fer allò que no volen o no estan preparats a fer. L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts.
Quan temps després, qui va realitzar l’obra miri el seu treball, podrà recordar com es sentia en aquell moment, la seva visió li remetrà al passat i en fer-ho li permetrà fer una nova lectura de la seva vida i circumstàncies.

Un art que sana i transforma

El procés de transformació derivat del treball creatiu ens permet conciliar-nos amb el nostre passat i també que ens puguem perdonar. L’art aquí es converteix en una via saludable amb capacitat de convertir el contingut traumàtic en una experiència estètica positiva. El procés artístic esdevé un element terapèutic i enriquidor per a la persona.
L’obra té una funció intermèdia entre el terapeuta i la persona, permet a aquesta última disminuir les seves defenses, ja que no és el mateix parlar dels nostres sentiments a expressar-los amb una obra gràfica.
Diverses investigacions avalen que la teràpia a través de l’art és un tractament molt efectiu per a persones que presenten dificultats en comunicar obertament les seves emocions, persones que han patit algun tipus d’alteració psicològica o que estan passant unes circumstàncies vitals que comporten patiment psicològic.

Augment de l’autoestima

En la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. i això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres. Un altre dels beneficis que s’obtenen en iniciar un procés creatiu, seria l’augment de l’autoestima.
Altres beneficis que s’obtenen:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.

L’objectiu últim que es persegueix amb aquesta tècnica, és el d’ajudar a tenir una millor qualitat de vida, a través de l’autoconeixement i l’exploració de les emocions mitjançant l’acte creatiu.

©Rosa Encinas Trilla-Terapeuta Artística

 

 

 

Publicat en Educació emocional, preescolar

El juego como terapia

“La experiencia cultural comienza con el vivir creador cuya primera manifestación es el juego”.  Winnicott (1971)

El niño manipula los objetos del mundo exterior a través del juego en presencia de personas que le garantizan la sensación de confianza. La capacidad que tiene el niño para manipularlos con curiosidad y creatividad está en el propio origen de la que tiene para involucrarse en el aprendizaje.

Esta capacidad de aprender,  permite que el niño explore su potencial jugando con objetos o materiales desconocidos para llegar a comprenderlos, creando situaciones nuevas que le permitirán comprobar qué sucede. El aumento de conocimientos del niño hará que sea cada vez más independiente y esta experiencia previa es la que aportará cuando inicie su etapa escolar. Un aspecto importante a tener en cuenta, ya que,

de la calidad de dicha experiencia previa dependerá y afectará decisivamente su capacidad de implicación en la escuela.

Espai FridArt art i reciclatge per al benestar
Sesión de Arteterapia con un grupo de preescolar

Pero no podemos hablar del juego sin citar al psicoanalista Donald Winnicott, autor clave en la arteterapia, para este autor  todo proceso creador es un área de “experiencia” que media entre las realidades externas e internas del individuo. El juego es definido como “espacio transicional”,  imbuido de formaciones simbólicas que alivian la tensión del niño en la relación que establece entre su mundo interno y la realidad exterior.

Del mismo modo, los objetos transicionales, que son aquellos objetos infantiles a los cuales los pequeños toman apego, son definidos por Winnicott, como la evidencia de la capacidad de los niños para crear, pensar, inventar, originar y producir un objeto”.

El juego, como parte esencial del proceso creador, posee cualidades particulares, es una realidad en sí misma que borra las fronteras entre realidades externas e internas.

En palabras del pensador Jerome Bruner, el juego estimula la actividad combinatoria propiamente lingüística que interviene en las expresiones más complicadas del lenguaje. El niño a través de él, elabora sus dificultades. Y como nos dice Fernández Cao en su libro “Arteterapia” (2006):

“Le permite compensar sus derrotas, frustraciones y sufrimientos, una actividad que le permite alcanzar equilibrio psíquico al externalizar las diferentes tendencias de su vida psíquica interna y llevarlas a un cierto grado de armonía. A través del juego los niños pueden explorar sus emociones otorgándoles un “papel” en su imaginación y les ayuda a establecer un puente para vencer el espacio que existe entre fantasía y realidad.”

 

 

Publicat en adolescència, Creativitat, Educació emocional, L'art com a teràpia

Adolescencia y terapia a través del arte

El arte puede ser una forma alternativa de expresión y de comunicación para el adolescente contribuyendo  en la construcción de su identidad de forma creativa. En esta etapa se hallan presentes muchos bloqueos, una gran inmovilidad y  muchos momentos del típico “no sé”   en los que el joven no sabe bien cuáles son sus sentimientos y en consecuencia, muchas veces no es capaz de dar una respuesta a lo que el adulto le  puede estar preguntando.

En general, las actividades artísticas estimulan la creatividad personal. También permiten aumentar la autoestima de quien realiza una obra plástica, que además puede llegar a  convertirse en  el objeto de elogios de quienes ven el trabajo terminado y en cualquier caso, aportará la satisfacción del autor de la obra de sentirse un individuo capaz de crear algo.

Durante la adolescencia, esta actividad le permite al joven tener la oportunidad de encontrarse realmente a sí mismo como persona única y diferente. A través de la obra podrá tener la oportunidad de liberarse de sus miedos, angustias, descargar su ira, o  expresar un sentimiento de denuncia de una forma segura y contenida, pero profundamente liberadora para él.

La creatividad es fundamental para el desarrollo del ser humano, gracias a ella podrá construir puentes entre su mundo interno y la realidad que le rodea, y enfrentarse a las circunstancias de la vida de forma óptima y saludable, permitiéndole desarrollar una serie de  pilares que le servirán de referencia a lo largo de su vida.

El arte y la creación en definitiva son indispensables para la salud psíquica del individuo, sobre todo cada vez son más necesarias para el individuo moderno que se ve sometido a  un tipo de vida muy compleja.

Respecto a este tema Julia Kristeva escribió:

“…la capacidad para representar es la característica principal de estas patologías      contemporáneas, las “nuevas enfermedades del alma”.

El individuo moderno de tanto consumir objetos, imágenes y píldoras para calmar su ansiedad, ha perdido su vida interior. Acuciados por el estrés, impacientes por ganar y gastar, por gozar y morir, los hombres de hoy se ahorran esta representación de su existencia que se conoce como vida psíquica (…)La vida psíquica del hombre moderno se sitúa desde ahora entre los síntomas somáticos (la enfermedad y el hospital) y la puesta en imagen de sus deseos ( el ensueño frente al televisor).

Si el arte tiene alguna función clara (sin ser ninguna panacea y desvinculado de su valor mercantil) sería hacernos más llevadera la existencia, ayudarnos a combatir un poco el tedium vitae, recuperar la perdida “alegría de vivir” en un momento en  el que la tristeza parece generalizada, intentar escapar de esta cadena perpetua a la que nos sometemos voluntariamente con nuestra civilizada y moderna forma de vivir; renovar la conciencia y curar la vida, que es de lo que se trata

Artteràpia adolescentes con riesgo de exclusión social
Foto de archivo personal