Dues de les meves obres per mostrar formes diferents de fer l’abordatge del procés creatiu. En la de la dreta, la prioritat i interès màxim està en el seu resultat estètic, en l’altre solament en la necessitat de reflectir un sentiment, un estat d’ànim o una emoció sense que el resultat tingui gens d’importància. En la primera es requerirà destresa tècnica, en la segona tan sols connectar amb el que sentim i experimentem en cada moment.
Les emocions són la base de tot el que fem, acceptar la seva presència i aprendre a connectar amb elles, és el moment des d’on podrem començar a tenir plena responsabilitat de la nostra vida, i l’art utilitzat amb aquest objectiu ens pot ser de molta utilitat.
En etapes formatives el que necessiten els infants no són classes d’art on aprendre tècniques artístiques, sinó espais de creació on poder moure’s amb total llibertat per expressar el més genuí que porten dins, com per exemple el Closlieu d’en Arno Stern, nom amb el qual des de fa anys s’anomena el seu taller de pintura, que significa «lloc protegit».
Per desgràcia ens queda molt camí per recórrer fins a poder arribar a tenir espais com el d’en Stern.
L’autor del llibre «Del dibuix infantil a la semiología de l’expressió», lectura que, per cert, recomano a tots els pares i professors d’art, ens diu que cal «prendre consciència de la importància d’utilitzar l’art no com a únic objectiu de l’ensenyament del dibuix com a habilitat del qui sap observar i reproduir bé el que ha vist, sinó per a que la persona tingui la possibilitat d’escapar a la vigilància de la raó per entregar-se a un acte no intencional important per al seu equilibri».
Qui ha dit que existeixen bons i mals alumnes? No existeix més que una bona manera de fer el traç, segons la necessitat de la naturalesa, i una de dolenta, la que va en contra de la naturalesa
– Arno Stern-
Espai FridArt 