L'art, tant quan el fem com quan l'observem de manera sensible, està vinculat als nostres sentits i emocions, però en l'art com a teràpia té l'afegit de permetre a les persones, mitjançant la seva producció artística, que és on quedaran reflectits els seus pensaments, idees i emocions, poder observar-se i veure el seu món intern des de fora. El valor d'aquesta disciplina de treball personal davant d'altres intervencions terapèutiques, s'atribueix al fet que la seva metodologia prioritza l'expressió artística, aspecte beneficiós en aquells casos on hi ha dificultats en verbalitzar els sentiments, com pot ser per exemple durant la infància, un període en el qual encara no està prou desenvolupat el llenguatge, o durant l'adolescència, una etapa on sovint hi ha molta reticència a explicar allò que pot estar causant patiment. L'incapacitat d'expressar els temors, sigui per la raó que sigui la que porti al silenci, tindrà com a resultat viure moments d'angoixa, malestar psíquic i també físic per no donar sortida a allò que està fent patir. En tots aquests casos l'art aplicat com a teràpia resultarà beneficiosa, ja que és una tècnica menys invasiva que la paraula (...)