De la mateixa manera que la merda utilitzada com a fertilitzant farà que una llavor germini millor, allò que ens causa malestar pot arribar a ser l’impuls i la força que estem necessitant per apropar-nos a les coses amb les quals creiem i per les que sentim que val la pena viure. És la insatisfacció productiva, generadora de possibilitats i capaç d’aconseguir canvis positius a les nostres vides.
A vegades el conflicte intern o extern, no és més que l’experiència intensa de viure el que no volem, el que no ens agrada o no tolerem.
Una insatisfacció, malestar o patiment, quan sabem interpretar el que ens està dient l’emoció, pot estar empenyent-nos a construir un camí alternatiu de vida o mostrar que ha arribat el moment de donar les passes necessàries per allunyar-nos del que no volem.
A vegades detectem clarament el que no ens omple, allò que no ens interessa: converses hipòcrites, maneres de fer poc ètiques i sorprenentment normalitzades socialment; contextos o companyies amb les quals ens sentim malament i ho acceptem perquè «hem d’estar» o és «el que fa tothom».
Un gran error i una enorme pèrdua de temps i d’energia.
Si davant determinats estímuls ens sentim malament, escoltem-ho, no emmascarem l’emoció, perquè ens està donant una informació important sobre nosaltres que ens convé aprendre a respectar. La majoria de les vegades hi ha alternatives on podrem desenvolupar-nos plenament i sentir-nos bé.
Saber dir NO quan cal, és saber cuidar-nos i també respectar-nos. És posar els límits necessaris per poder construir una vida plena, digne i amb sentit.
És decidir el que volem i el que no.
L’Art ens ajuda a SER

Amb el coratge i la sinceritat per ser-nos fidels i no anar en contra del que necessitem, quan és honest i legítim, no n’hi ha prou, requereix també reflexió i autocrítica per no caure en pensar que tot el que fem o pensem és adaptatiu, o que tot el que sentim és vàlid i funcional.
L’Art com a expressió emocional i introspecció ens pot ajudar en aquest procés.
Quan alguna cosa no ens encaixa generant-nos sentiments recurrents de rebuig o insatisfacció, podem utilitzar l’expressió artística per analitzar que està passant deixant que la part intuïtiva del nostre cervell es posi a treballar a favor nostre.
És molt terapèutic poder transformar creativament la ràbia o frustració que podem arribar a sentir davant les injustícies o el que ens desagrada i no podem evitar.
Materialitzar-ho simbòlicament durant el procés creatiu, ens permet «descarregar» molts continguts emocionals transformant-los en una força creadora d’oportunitats.
Perquè una societat estarà sana i podrà avançar quan les persones que la integren se senten realitzades i plenes. La salut integral està molt relacionada amb aquest fet i la capacitat de donar el màxim potencial humà és proporcional també al sentiment subjectiu de plenitud i benestar que podem sentir.
No és mesura de salut estar adaptat a una societat profundament malalta.
Krishnamurti
Entrades relacionades: