Adorar la soledat quan és buscada i trobar en ella moments d’intensa plenitud i felicitat, és quelcom compartit per les persones amb alta sensibilitat tot i no ser exclusiu d’elles.

I és que estar a soles és dels millors regals que ens podem fer, ja que amb el silenci podem crear l’estranya oportunitat de submergir-nos en la quietud i generar intimitat amb la nostra ment.

La lectura d’un bon llibre, passejar per la muntanya o la platja, l’art, o la música requereixen una bona dosi de silenci, presència i sobretot de soledat. Un estat on cada sensació de plenitud anirà acompanyada d’agraïment si els nostres pilars afectius estan coberts, perquè és llavors quan podrem prendre consciència dels aspectes positius de la vida.

A vegades la sensibilitat que ens travessa de dalt a baix s’acaba amagant darrere de pesades armadures defensives, esgotadores però necessàries per avançar i travessar barreres.

Però com si es tractés d’una mede decina o antídot, l’art ens permet entrar en estats de soledat i silenci rics de contingut i plens de sentit.

La creació ens ofereix espais on podrem parlar sense emetre cap so i explicar-nos sense necessitat de les paraules. Una mena d’aliment que sempre ens acabarà omplint de matisos, que ens enfortirà i repararà quan ho necessitem.

No és fàcil per a les persones que busquen viure amb sentit fer-ho en aquests moments, on semblen estar de moda les relacions buides de contingut que no requereixen l’esforç del compromís, de la lleialtat cap a l’altre i d’un veritable vincle emocional entre dues persones.

Vivim en temps de «purpurines i xarols», un lloc perfecte on poder perdre’s i tapar carències, vuits i absències, i on l’art resulta tan necessari, que si no existís l’hauríem d’inventar.

Desitjo un 2023 ple d’espais de soledat i silenci reparadors per a tothom!

(…) Quan encetem el viatge que ens porta a sintonitzar amb la nostra ment aturant-nos en la quietud, entrarem en un nou regne d’experiències que poden sorprendre’ns en tot moment».

Daniel J.Siegel