“L’experiència cultural comença amb el viure creador que té com a primera manifestació el joc”. Winnicott (1971)
L’infant manipula els objectes del món exterior mitjançant el joc en presència de persones que li garanteixen la sensació de confiança. La capacitat que té el nen per manipular-los amb curiositat i creativitat està en el mateix origen de la que té per involucrar-se en l’aprenentatge.
Aquesta capacitat d’aprendre, permet que l’infant explori el seu potencial jugant amb objectes i materials desconeguts per arribar a comprendre’ls, creant situacions noves que li permetrà comprovar que és el que passa. L’augment de coneixement del nen farà que sigui cada cop més independent i aquesta experiència prèvia és la que aportarà quan inici la seva etapa escolar.
Un aspecte important a tenir en compte, donat que, de la qualitat d’aquestes experiències prèvies dependrà i afectarà decisivament la seva capacitat d’implicació en l’escola.
Però no podem parlar del joc sense citar al psicoanalista Donal Winnicott, autor clau en l’artteràpia. Per aquest autor tot procés creador és una àrea “d’experiència” que es troba entre les realitats externes i internes de l’individu.
El joc és definit com un “espai transicional”, imbuït de formacions simbòliques que alleugeren la tensió del nen en la relació que estableix entre el seu món intern i la realitat exterior.
De la mateixa manera, els objectes transicionals, que són aquells objectes infantils als quals els infants s’aferren, són definits per Winnicott, com l’evidència de la capacitat dels infants per crear, pensar, inventar, originar i produir un objecte”.
El joc, com a part essencial del procés creador, posseeix qualitats particulars, és una realitat en si mateixa que esborra les fronteres entre realitats externes i internes.
En paraules del pensador Jerome Bruner, el joc estimula l’activitat combinatòria pròpiament lingüística que intervé en les expressions més complicades del llenguatge. L’infant, mitjançant el lloc elabora les seves dificultats. I com ens diu Fernández Cao en el seu llibre “Artteràpia” (2006):
“Li permet compensar les seves derrotes, frustracions i patiments, una activitat que li permet trobar l’equilibri psíquic en externalitzar les diferents tendències de la seva vida psíquica interna si portar-les a un cert grau d’harmonia. Mitjançant el joc els infants poden explorar les seves emocions atorgant-los un “paper” en la seva imaginació i els ajuda a establir un pont per vèncer l’espai que existeix entre fantasia i realitat”.
Per a més informació: 649 05 26 29/ espaifridart@outlook.es
