Publicat en adolescència, Art, Educació emocional, Reciclatge CREA

Adolescència i voluntat de sentit

"Voluntat de sentit"

Aquest és un dels últims treballs de reciclatge CREA que ha permès entrar en un espai d’interiorització i reflexió, on ha fet possible que sorgissin imatges, records, sensacions i tota una associació d’idees, de les quals han cobrat  protagonisme quatre paraules, amb un significat i contingut que pensem important en la construcció de la personalitat durant l’adolescència:

  • SENTIT, sigui el que sigui el  fet positiu que ens fa encetar cada dia amb il·lusió i ganes.
  • VISIÓ, que ens permeti extreure el potencial, tant el nostre,  com el de les circumstàncies que ens envolten.
  • COR, perquè allò que fem vagi de la mà dels nostres valors.
  • ACCIÓ, perquè és fent, portant a terme allò que pensem, el que ens aproparà allà on volem estar.
  Hi ha un “afany” psicològic universal de posar ordre a la vida i donar-li un sentit

El psiquiatre Viktor Frankl, autor del llibre “l’home a la recerca de sentit” i de la logoteràpia, un tipus de psicoteràpia centrada en l’anàlisi existencial, ens parlava de la “voluntat de sentit”, que no és més que el sentit vital necessari per a viure plenament. Un sentit que no es pot inventar sinó que cadascú ha de descobrir el seu.

Als adolescents d’avui dia els ha tocat viure en un context social extremadament complex i volàtil. És la nostra societat de l’abundància,  plena d’unes necessitats creades per la mateixa societat de consum, que en realitat no acaba de satisfer plenament a ningú. És un estat de benestar social que cobreix moltes de les nostres necessitats, però no pot fer-ho amb una de molt important, “la voluntat de sentit”, una necessitat que individualment hem de buscar al llarg de la vida i de la que depèn en gran manera el nostre benestar.

Que els joves es desenvolupin com a persones completes, no serà solament perquè tinguin la informació necessària que els permeti interactuar d’una manera adequada amb els altres, sinó també que la tasca educativa els permeti cobrir aspectes tan importants per a l’ésser humà com és l’educació emocional i en valors.

Una educació integral no pot deixar de costat l’aspecte humà de l’aprenentatge, és aquesta la raó que sigui important facilitar espais on els i les adolescents puguin treballar i expressar el seu món interior,  on  puguin reflectir l’energia, el moviment i la força que hi ha dins seu en una etapa tant d’extrems com és l’adolescència, ja no tant per representar el que senten, sinó perquè puguin expressar sense paraules els seus sentiments. Poder trobar les respostes que no estan fora sinó dins seu, quan aprenguin que tothom som capaços  de “construir” a partir de les circumstàncies que ens toquen viure.

L’activitat creativa i artística pot ser una via de connexió amb el procés de recerca que segueix a l’adolescent  i una via alternativa per a expressar-se i sentir-se acompanyats. També per a desenvolupar les seves potencialitats i creativitat  en un moment que requereix més que mai de persones creatives que sentin dins seu les ganes de transformar la realitat en alguna cosa millor.

Que puguin convertir-se en homes i dones amb la determinació necessària per portar a terme l’acció que els permeti sortir de la zona d’insatisfacció i desacord on es trobaran en algun moment de la seva vida. Perquè és mitjançant  l’acció que les persones ens enfortim i gràcies al “fer” que podem allunyar-nos d’allò que no ens representa o ens pot estar fent mal.

No en va diferents investigadors de disciplines científiques diverses han trobat que el tema del sentit de la vida és rellevant per a la salut psicològica de l’ésser humà  i de gran importància per tenir una bona qualitat de vida.

Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

Reciclar i treballar les emocions

Adolescència, una identitat en Construcció

Publicat en Art, Educació emocional, Infància, psicologia, Reciclatge CREA

¿Sabem l’impacte que té la publicitat en els nostres fills?

Tota societat necessita l’art per transmetre sentiments i generar pensaments que permetin a les persones millorar.

I això preteníem amb l’elaboració de la màscara de la imatge, on no solament buscàvem obtenir un nou treball de reciclatge CREA, sinó també tenir l’oportunitat d’utilitzar la paradoxa que ofereix l’art i el rebuig com a mitjà de protesta i denúncia social.

Una imatge és més potent que un milió de paraules, un aspecte que tenen molt present els publicistes per a generar emocions i influir sobre les actituds i opinions dels consumidors potencials. Un tema preocupant quan pensem en l’impacte que la publicitat pot tenir en els infants i joves en la construcció de la seva identitat.

Sobre aquest tema, fa uns anys investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, van poder confirmar en un estudi que els anuncis publicitaris generen unes imatges mentals en els infants que influeixen en la percepció que tenen del món.

El món convertit en abocador

No podem continuar amb el ritme de consum desmesurat actual que està convertint el planeta en un gran abocador. És important, incorporar en l’educació dels menors el factor consum i relacionar-ho amb l’economia, al marge que la família pugui tenir prou recursos per a donar als fills el que demanen.

El bombardeig constant d’estímuls publicitaris, requereix més que mai, una educació centrada a analitzar quines són les necessitats reals i aprendre a ser conscients si el desig o interès d’adquirir un producte no és aconseguir un grau de satisfacció que neix tant sol pel fet de tenir-ho.

Cal educar en el sentit de donar valor a cada objecte al marge del seu cost econòmic. Valorar tot allò que tenim  en comptes de generar acumulació d’objectes que en realitat no necessitem,  i amb els que generem residus que resulten cada cop més difícil de gestionar.

Com va dir Zygmunt Bauman, un dels sociòlegs més rellevants de la nostra contemporaneïtat, en la conferència que va donar a Barcelona el maig de 2006 “Els reptes de l’educació en la modernitat líquida”:

“En la vida “de l’ara mateix” de l’àvid consumidor de noves Erlebnisse (“vivències”), la raó per anar a correcuita no és pas l’afany d’adquirir i col·leccionar, sinó de llençar i substituir. Darrere de tots els anuncis s’amaga un missatge latent que promet que és possible aconseguir una felicitat absoluta, sempre flamant i mai no explorada“.

Salir a la calle sin joyas ni reloj sería como salir sin peinar y en pijama.

Els arguments que els adults hauríem de presentar durant la infància i l’adolescència en relació al món de la publicitat,  i a anuncis com el que critiquem amb la màscara, és que tot i que la nostra imatge té un gran valor i s’ha de cuidar, aquesta cura ha d’estar allunyada dels estereotips que es veuen en el mercat i centrar-se en altres criteris com la valoració dels aspectes de la persona al marge de la seva imatge externa.

Tenim la responsabilitat d’oferir a les noves generacions criteris de valor més sòlids per reconduir les seves idees errònies sobre la percepció d’un ideal d’imatge i, sobretot, hauríem de tenir en compte que les nostres actituds i comportaments com adults pesen molt més que les nostres paraules. Sabent això, caldria preguntar-nos:

¿Els estem donant un bon exemple?

Logo d'Espai FridArt

Més informació:
Manipulació des de la infància (8’59)
Com influeix la publicitat en el cervell (1h 27′)