Alliberem tensions?

Activitat d'escalfament per a treure les tensions acumulades

“L’individu que no pot crear, vol destruir. L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador” (Eric Fromm)

Una de les últimes activitats realitzades pel grup “Animals”, dins del nostre projecte d’artteràpia en context escolar “L’obra artística com a lloc d’experiència” que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.

L’artista Jackson Pollock,  va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat  perquè  infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.

Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i  ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables.

La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades no és suficient per expressar el que sentim, això és més acusat durant l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien canvis psicològics i físics significatius. La vinculació que té l’art amb els nostres sentits i emocions, tant en el procés de fer un objecte artístic, com en el d’observar-lo, és una eina que pot resultar de gran ajut per a expressar i donar sortida a emocions reprimides.

Crear un espai per a alliberar emocions considerades “negatives” com la ràbia, permet reconciliar i integrar aspectes contradictoris de la personalitat adolescent, el pot portar a actuar sobre allò que li està causant l’emoció, comprendre-la i arribar a controlar-la. La creació des de la ràbia és d’un gran potencial reparador que afavoreix la posterior relaxació i presa de consciència de l’alteració experimentada, permetent una posterior reflexió del que s’ha viscut en un entorn destinat a aquest objectiu.

 


Logo d'Espai FridArt

Entrades relacionades:

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia

Jornada “Identitats en construcció”

LÍNIA DE VIDA

La meva proposta de treball va consistir en el joc creatiu “Línia de vida” per ajudar a la construcció d’un projecte vital i sentit de futur, una dinàmica pensada especialment perquè els professionals que van participar en el taller la poguessin després aplicar amb els adolescents amb els quals treballen.

Es va convidar al grup a fer un recorregut imaginari sobre el seu present, passat i futur que fes possible una presa de consciència d’aspectes personals i qüestions importants que després havien d’elaborar creativament.

Mitjançant pigments fluids i d’altres materials, havien de representar de manera simbòlica les emocions i  els pensaments resultants del que havien sentit amb l’exercici previ. L’objectiu principal era enfocar desitjos i futures accions positives per a la construcció d’un projecte vital,  una qüestió de gran importància durant tota la vida, però més encara durant una etapa tan determinant com és l’adolescència.

El símbol permet crear una “empremta psíquica i emocional” donat que es mostra influït per la història personal de l’individu. Són com hipòtesis de treball que ens permeten amb les seves explicacions començar a forjar una estructura que ens farà possible continuar explorant.

IDENTITAT I ADOLESCÈNCIA

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de qualsevol persona i una bona manera de contribuir en el seu desenvolupament és tenir coneixement de la manera que ens relacionem,  com pensem i quins són els nostres desitjos.

Però sovint l’adolescent és incapaç d’aclarir-se respecte al que sent i pensa, es troba immers en una etapa en què hi ha moltes noves experiències per a les quals encara no ha trobat paraules per a expressar, però que en canvi sí que poden ser representades a través de l’art que farà possible representar de manera segura i continguda els seus conflictes i malestar.

Les imatges i les metàfores podran convertir-se en un vehicle de comunicació.

L’artteràpia és una via alternativa d’expressió i autoconeixement que va més enllà de les paraules, una combinació entre el diàleg que sorgeix de la visió i revelació del significat que hi ha darrere de la imatge i la imatge que es transforma en una metàfora que permet trobar solucions i respostes creatives a conflictes interns.

L’expressió artística possibilitarà  que l’adolescent transmeti els seus sentiments i emocions per mitjà de les imatges i els signes, que vindran determinats per als seus projectes, desitjos i necessitats, altre de les vies importants de donació de significats. Una resposta no verbal  menys amenaçadora i un treball artístic que esdevé en important via de diàleg per a l’artterapeuta.

És important que els adults veiem als adolescents capaços d’ampliar els seus horitzons, de ser els cocreadors de la seva pròpia història  i acompanyar-los en la recerca de camins que els portin a conquerir la seva pròpia identitat.

L’adolescent pot començar a utilitzar l’estructura visual com a vehicle per a investigar el que, en essència, són qüestions psicològiques i filosòfiques: qüestions sobre la identitat personal i sobre la realitat i la seva representació. (Matthews, J.)

LA JORNADA

La part teòrica de la jornada va estar  a càrrec de dos especialistes en psicologia, orientació personal i educació emocional: en Saïd El Kadaoui, llicenciat en Psicologia, Màster en Psicopatologia i en Psicoteràpia Psicoanalítica, psicòleg a l’Hospital de Dia d’Adolescents; i la Sam Fernández, llicenciada en Biologia, investigadora i formadora en gènere i diversitat i que ha desenvolupat la seva formació en antropologia mèdica, estudis de gènere i recerca social i membre del Medical Anthopology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili.

Pel que fa a la part  pràctica, va consistir en diferents tallers on  els assistents van treballar temes com el desenvolupament socioemocional, el psicodrama, la consciència i integració psicocorporal, el treball de processos i el d’artteràpia.

Logo d'Espai FridArt


Entrades relacionades:

Adolescència, una identitat en Construcció

Adolescència i artteràpia


Adolescencia, Anorexia i Artteràpia

Tallers creatius per adolescents amb anorèxia

El trastorn de la conducta alimentaria, no pot ser considerat com el resultat d’una vanitat que desitja tenir una talla més petita, sinó com una manera que té la persona d’enfrontar-se a sentiments i emocions negatives que no es manifestarien des d’una emocionalitat sana.

Durant el treball artístic amb adolescents que pateixen aquest trastorn, ens trobem amb una autoestima molt baixa i una forta autocrítica. Les seves vides estan subjectes a una constant autocorrecció i retrets, amb fortes creences negatives sobre ells mateixos i un sistema de confiança basat en referències externes i perfeccionistes.

En general, cal dir que els trets habituals de les persones creadores i les característiques que tenen les que estan diagnosticades d’un trastorn d’alimentació són pràcticament oposats.

El treball creatiu implica un seguit de processos psicològics i recursos personals, com són la flexibilitat, la capacitat d’assumir riscos o la capacitat reflexiva, entre d’altres, que no s’observen en les persones que presenten aquest tipus de trastorn, al que s’ha d’afegir les dificultats pròpies que presenta treballar amb adolescents.

Diferents especialistes sostenen que ajuda molt a les persones amb trastorns alimentaris  parlar sobre les seves obres, ja que les fa ser conscients de la confusió en la qual es troben i això és el que permetrà que puguin tenir un sentit més clar de si mateixes i poder avançar en el seu procés de recuperació.

S’han identificat tres aspectes fonamentals que a persones amb trastorns alimentaris els ofereix treballar amb l’art com a teràpia:

  • La vinculació que s’estableix entre la persona i la seva obra
  • Les potencialitats del procés creatiu com a entrenament per al canvi
  • La nova visió de si mateixes que aporta aquest procés

Murphy (1987) senyala que “la majoría de les anorèxiques se senten amenaçades per la novetat i el canvi, però anhelen comunicar-se i senten la necessitat de ser compreses” i explica que per aquesta raó el treball creatiu ajuda a erosionar el mecanisme defensiu i desafiant que mostren.

Els tallers

Mostrarem un resum de l’experiència de cinc tallers que vàrem anomenar com a “creatius” per evitar les reticències que moltes vegades suscita el nom d’artteràpia en determinades institucions. El grup estava format per quatre noies i un noi d’edats compreses entre els 14 i els 17 anys, diagnosticats tots ells d’anorèxia nerviosa amb una hospitalització parcial.

Tots els joves presentaven els indicatius propis d’aquest tipus de trastorn: gran dificultat per a l’expressió emocional, preocupació excessiva per la seva imatge, cert temor a ser jutjats, necessitat d’agradar, elevat nivell d’autoexigència i autocrítica, insatisfacció personal, baixa autoestima i, en la major part dels casos, un excessiu perfeccionisme que es reflectia clarament en els treballs realitzats.

Com no es podia saber el nombre de sessions que es realitzaria amb el grup, ja que depenia de la durada de l’hospitalizació, el plantejament des del començament va ser que l’objectiu principal fos el d’afavorir un espai de confiança en el que el diagnòstic clínic deixés de tenir ple protagonisme.

Establir una relació de confiança va fer possible l’elaboració de diferents treballs simbòlics, metàfores a partir de les quals els joves van poder reflexionar, els obligava a prendre decisions, on convergien idees i també va permetre frustrar-se, sorprendre’s i experimentar, entre d’altres qüestions. Sobretot van tenir la possibilitat de sentir-se com qualsevol altra persona, amb els seus punts forts i les seves debilitats.

Malgrat haver estat pocs tallers, van ser suficients per comprovar com cada membre del grup va poder expressar els seus sentiments més enllà dels aspectes relacionats amb la seva malaltia.

En general, van ser unes sessions complicades, en primer lloc per la poca seguretat que tenien els participants en si mateixos i en les seves habilitats i sobretot per la seva constant necessitat de moure’s per a cremar calories, aspecte que feia molt difícil captar i mantenir l’atenció del grup.

Quant al resultat plàstic, tots els estudis sobre artteràpia amb pacients diagnosticats amb TCA especifiquen un tipus d’obra composta de símbols significatius per expressar temes autobiogràfics, un aspecte que també es va poder comprovar durant les sessions, com mostren les imatges amb dos dels treballs realitzats durant els tallers.

Hill (1998), ens parla de les creacions dels pacients com “art estereotipat”, mitjançant el qual la persona mostra un gran mecanisme defensiu, utilitzant les figures estereotípiques d’una manera en la qual sigui capaç d’estructurar i organitzar els conceptes mitjançant els dibuixos que sap dominar i li aporten seguretat.

Utilitzar la creació com a suport de projeccions internes provoca que el pacient transfereixi la seva necessitat habitual de control del mateix cos cap a una necessitat de control de la seva obra.

Així mateix els processos amb l’art com a teràpia ajuden als adolescents amb aquest tipus de trastorn a comprovar la distància existent entre “el que és ideal” i “el que és possible”. El treball creatiu possibilitarà que puguin sentir-se realitzats com a resultat de la seva experiència vivencial  en la mesura que siguin capaços d’identificar-se amb la seva producció, prescindeixin de metes desproporcionades i augmentin la seguretat en si mateixos.

A més, no podem oblidar quelcom d’important, que l’elaboració d’un discurs visual propi permet explorar altres sistemes de comunicació, aconseguint que els pacients arribin a sentir-se compresos mitjançat la seva obra i disminueixi així la seva sensació d’aïllament i vuit interiors.

La comunicació verbal constitueix per aquest tipus de pacients una de les principals dificultats. De la mateixa manera, la utilització del llenguatge no verbal els afavoreix l’autoexpressió i la comunicació. (Dalley y Case, 1993, Charlton, 1987).

Resumint, el procés artístic permet als pacients explorar recursos personals amb els quals poder enfrontar-se a situacions noves, desenvolupar conductes més saludables i afiançar la comunicació de la persona amb si mateixa i amb el seu entorn, aconseguint més autoestima i millora de l’autoconcepte i la disminució de la seva resistència al canvi.

Sessió experiencial en hospital de dia

Una de les aportacions més destacables de l’artteràpia grupal, és que els pacients amb Trastorns mentals severs, a més de beneficiar-se de la interacció verbal present en totes les modalitats de teràpia grupal, poden comunicar-se a un nivell pre verbal mitjançant la creació d’objectes d’art. (Reyes)

Logo d'Espai FridArt


Fonts consultades:

  • Beatriz Azabal Sánchez (2014). “Procés emocional i nivells d’ansietat en persones diagnosticades de Trastorn de la Conducta Alimentaria”. (Universitat de Valladolid)
  • Estibaliz Gutierrez Ajamil (2014). “El procés creatiu com entrenament per al canvi: artteràpia amb persones en tractament per trastorn de la conducta alimentaria.” (Universitat del País Basc)
  •  M. Josefa Agudo Martínez, Zaira Morales Domínguez i altres autors (2013). “Artteràpia en l’àmbit de la salut mental”. (ASANART -Associació Andalusa d’artteràpia).

Adolescència, una identitat en Construcció

Espai FridArt

L’adolescència, i els anys que la precedeixen, es caracteritza per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres, conscient de les seves possibilitats i talents, així com sentir-se una persona que avança cap a un futur. Per aquesta raó, es considera una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima i on es passa de la dependència a la independència, cosa que posarà a prova les capacitats i fortaleses de l’adolescent i també de les seves famílies.

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes que van sumant progressivament percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global,  que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal,  amb les conseqüències que d’això es poden derivar per a la nostra autoestima i autoconcepte.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i per al seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en què ens relacionem. La importància de l’autoconeixement està en  el fet que ens  permet descobrir com pensem i també què és el que desitgem, dos aspectes que sovint costen veure amb la suficient claredat.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre, patirà inevitablement davant els comportaments irracionals i injustos, per aquesta raó és important que adquireixi la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves conseqüències amb els mecanismes de reflexió adequats que li permetin obtenir la sensació de validesa personal necessària per a construir la base d’una bona autoestima.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

Durant aquesta etapa convulsa que suposa transitar per l’adolescència, el o la jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, de posar paraules a les sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari.

Els beneficis que té l’artteràpia per a transitar aquesta etapa vital, és que a través de la creació artística, podran plasmar tot el seu malestar i confusió, el producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, les mateixes imatges i les metàfores seran el principal vehicle de comunicació i excusa per a treballar aspectes emocionals d’una manera indirecta i no invasiva. Aquesta característica,  la fa una eina de gran utilitat per interactuar amb els adolescents en oferir-los una via alternativa i menys amenaçant d’expressió que va més enllà de les paraules.

Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores.

(Tessa Daley)

Hi ha poques oportunitats perquè els joves puguin rebel·lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos, de les seves angoixes o  l’anàlisi dels seus somnis i desitjos, que en definitiva, són el que determinara el seu futur.  No són gaires  les ocasions que podran discrepar dins la rutina de l’aula, per aquesta raó,  l’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel·lió.

L’ésser humà sempre està en constant canvi i el que és més important: és l’autor i  protagonista de la seva història. Que els joves se n’adonin d’aquesta capacitat hauria de ser un dels objectius en qualsevol tasca educativa.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immobilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir  els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin”.

Logo d'Espai FridArt


Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia


+Info

Entrevista a F.Jensen, neuròloga sobre el cervell de l’adolescent

Treballant les pors amb l’artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria. El dia previst per a les últimes sessions d’artteràpia,  els nervis i neguits que sentien eren palpables, cap d’ells i elles volia deixar de repassar per l’examen que els donaria l’oportunitat de tornar-se a pujar al “tren” del que un dia, per raons i circumstàncies diverses, els va fer baixar. Tot i això, al final van ser dues sessions intenses i amb força implicació per part dels/les  joves, on tots dos grups van tenir, un cop més, l’oportunitat d’expressar-se creativament.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps. És una etapa difícil de forts canvis físics i anímics on el nen o la nena que un dia va ser  està intentant convertir-se en un adult amb identitat pròpia, diferenciada dels adults que puguin tenir de referència.

Durant els diferents tallers que hem impartit amb aquest grup, el nostre objectiu principal ha estat sempre el mateix, mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides en tot moment amb el màxim respecte. Tot el procés creatiu es va poder desenvolupar en un ambient que va fer possible aflorar qüestions importants, contingudes i sostingudes per la terapeuta en un acompanyament  subtil que els pogués fer valorar els seus recursos i capacitats. Solament ens queda esperar que l’experiència creativa els ajudi a fer front a aquest nou repte, que per a ells i elles suposa haver d’enfrontar-se a un examen tan determinant en la seva vida, amb una mica  més de confiança.

Objectius generals dels tallers:

  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar nous mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt


Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Adolescència i artteràpia

La por: d’emoció limitant a eina d’autoconeixement


Treballant la ira amb Collage

Treballant la ira amb el Collage

Tot el grup de joves que estudien a Can Lletres es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant tot el procés creatiu de dimecres. Per aquest segon taller vaig utilitzar el Collage com a eina expressiva per treballar el tema de la ira i l’autocontrol, triant revistes que fossin atractives i poguessin coincidir amb els seus interessos, però amb cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites. Va estar interessant poder comprovar les diferències sorgides de treballar la ira amb dues tècniques d’artteràpia tan diferents com són el fang i el Collage.

Les diferents característiques i peculiaritats de les tècniques utilitzades va donar lloc a resultats i comportaments dels participants ben diferents malgrat haver treballat sobre el mateix tema.

El modelatge amb fang, és una tècnica que està vinculada directament amb el cos, i és un mitjà molt bo per poder expressar impulsos reprimits com l’odi o la ira, ja que permet que es produeixi la descàrrega emocional i posterior relaxació. Tot i això s’ha de tenir en compte quan treballem amb adolescents, que el seu nivell de control és molt baix, contràriament al que passa amb el Collage que en ser un procés de passos molt pautats on els participants difícilment es podran “perdre” i la tècnica que més control proporciona de totes.

Un altre dels seus avantatges, és el fet de poder treballar amb imatges preexistents,  ja que permet reduir la por que pot produir treballar amb altre tipus de material “d’haver de realitzar imatges estèticament correctes”. L’expressió d’elements i sentiments contradictoris, amb la creació d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, ens ofereix una cosa de gran importància en artteràpia:

La possibilitat d’observar el material psíquic que forma part de la singularitat d’una persona, com són les seves idees, sentiments, odis, amors, esperances o somnis.

En definitiva, amb el Collage podem identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu. Es torna un mirall simbòlic que reflecteix els fragments del món intern de la persona, que mai serà homogènia, animant-nos a mirar les coses des d’anglès diferents dels habituals, aportant a la creació l’avantatge d’oferir-nos possibles estratègies per  resoldre els nostres conflictes i interrogants.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs

 

Logo d'Espai FridArt


Primera sessió (La ira amb fang)
Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:
Adolescència i artteràpia

Artteràpia a Can Lletres

Tallers d'Artteràpia

A Espai FridArt no ens podem queixar, encetem el nostre primer any impartint quatre tallers d’artteràpia a “Can Lletres”, un Centre de Formació Permanent, adscrit a l’Ajuntament de Llinars on estudien, per passar les proves d’accés a un Cicle Formatiu, un grup d’adolescents de 16 i 17 anys amb una llarga trajectòria de fracàs escolar i circumstàncies familiars  i personals molt complicades.

L’art i la creativitat  ens serveix per treballar la ira i la por, dues emocions bàsiques que causen molts problemes i limitacions a aquestes edats.

Els tallers puntuals d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fan del tot impossible establir el vincle necessari perquè  la persona pugui  baixar els seus mecanismes defensius. Aquest és un factor important per poder fer un treball terapèutic en profunditat, més encara quan tenim en compte que estem treballant amb joves que arrosseguen una gran càrrega emocional, amb complicades històries personals carregades d’una alta conflictivitat familiar,  principal causa del seu baix rendiment acadèmic i desmotivació.

Tot i això, donem la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer noves i alternatives vies de comunicació on la persona pot  expressar simbòlicament allò que li pot estar causant malestar, així com donar forma als seus temors i angoixes, encara que sovint no pugui posar-hi nom, ni paraules.

Metodologia i objectius generals

Utilitzarem en tots els tallers el joc i l’experiència de creació a través de l’art de manera que permeti al grup entrar en una reflexió constructiva sobre la ira i la por que poden estar experimentant i l’estreta relació que mantenen totes dues emocions amb l’autoestima, d’una manera distesa i lúdica.

La seqüència metodològica de les sessions serà la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permetin la relaxació i el centrament mental que possibiliti l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per iniciar el procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Treballant la ira amb fang

El grup es desdobla per tal de poder treballar, amb un nombre reduït de participants, propostes i tècniques plàstiques diferents per a cada taller. Amb el primer grup, es treballa amb la tècnica del modelatge amb fang, un material que dóna la possibilitat d’expressar ira i ràbia d’una manera segura i socialment acceptada. Per les seves peculiaritats i característiques, treballar el fang resulta idoni per a projectar d’una manera espontània, emocions i desitjos, així com despertar emocions polaritzades, sense oblidar la satisfacció que aporta poder veure l’evolució d’un treball en tres dimensions.

Objectius específics de la sessió

  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima i l’autoconcepte.
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatia i identificació amb els altres integrants.
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic.
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos.
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència.
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient.

Els treballs realitzats han donat l’oportunitat al grup no solament poder expressar les seves emocions de manera creativa, sino també van poder parlar sobre aspectes importants per a ells i elles en un ambient distes, segur i amb el màxim respecte i escolta.

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt


Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Altres entrades relacionades

Adolescència i artteràpia

Adolescència, una identitat en Construcció

Artteràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència

Adolescència i artteràpia

Espai FridArt

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribuint a la construcció de la seva identitat en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”, ja que moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, pot convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells i elles.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones en general i especialment per l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “.

Logo d'Espai FridArt


Entrades relacionades:
Tallers d’artteràpia a Can Lletres
Adolescència, una identitat en Construcció
L’Art com a teràpia en els trastorns d’alimentació durant l’adolescència