Tota gran obra, tan en l’art com en la ciència, és el resultat d’una gran passió posada al servei d’una gran idea.
Santiago Ramón i Cajal
El que més m’agradava durant els meus anys d’estudiant d’art era sens dubte dibuixar la figura al natural, una activitat que es veia més o menys alterada per les indicacions acadèmiques que el professor ens feia sobre el tema. Difícilment podia experimentar en aquells moments el que anys més tard si vaig poder sentir al Reial Cercle Artístic de Barcelona, una institució dedicada al foment de l’art fundada l’any 1881 per artistes tan reconeguts com Ramon Casas, Isidre Nonell o L’Anglada Camarasa entre d’altres, on vaig ser sòcia durant un temps per poder dibuixar precisament la figura al natural.
El doctor Csikszentmihalyi va anomenar com estat de «flow«, un estat en el qual es dona la pèrdua de l’autoconsciència i sensació que el temps es transforma durant l’experiència. Aquest és l’estat que vaig experimentar al Reial Cercle. Sense saber-ho m’estava trobant per primera vegada amb el meu «Element», que és com anomena Ken Robinson en el seu llibre a l’experiència òptima que es dona quan ens enfrontem a desafiaments que requereixen una habilitat que nosaltres disposem.
Estar en l’Element, tenir aquesta experiència de fluïdesa, és enriquidor perquè és una manera d’unificar les nostres energies i que ens sentim profundament connectats amb el nostre sentit d’identitat, quelcom que de manera curiosa passa mitjançant d’una sensació relaxant, de trobar perfectament natural estar fent allò que estem fent. És sentir-se a gust dintre de la nostra pell, sentir-se connectats als nostres impulsos interns o a la nostra energia.
Ken Robinson
Descobrir quins són els nostres interessos i talents per situar-nos en el que és el nostre «Element», és poder viure l’experiència de què l’activitat que estiguem fent ens farà perdre la noció del temps, fluirem amb ella, deixant enfora preocupacions i problemes per entrar en un estat d’entrega total on la ment serà capaç de concentrar-se plenament amb el que està fent.
És un sentiment que dona sentit, no solament al moment que estem vivint, sinó també a la vida sencera.
«L’Element consisteix a descobrir-te a tu mateix, una cosa que no podràs fer si estàs atrapat dins d’una obligació de la qual t’has d’emmotllar. No pots ser tu dins d’un «eixam»
Ken Robinson
Ser «mentors» de les noves generacions
Ken Robinson va dirigir les seves energies en difondre la importància d’un canvi en l’educació, donant l’estatus que mereixen les assignatures artístiques i posar-les al mateix nivell que les assignatures que són obligatòries considerades com essencials. Assegurava que els majors obstacles per trobar l’Element sorgeixen a l’escola i, sobretot, passa per la jerarquia que tenen les assignatures en l’actualitat.
Sir Ken Robinson_Las escuelas matan la creatividad TED 2006
La realitat és que una ment analítica capaç de memoritzar dades no arribarà molt lluny sense la capacitat d’imaginar, de fer combinacions diferents i de crear. I per aconseguir tot això necessitem estimular i entrenar una part del cervell que no ho faran pas les assignatures considerades de «primer nivell».
Amb un món laboral com l’actual amb una demanda de persones sobrequalificades, el que necessitem sobretot és educar a infants i joves perquè puguin ser persones creatives que siguin capaces de reinventar-se i tinguin els recursos necessaris per poder en qualsevol circumstància, per complicada que es presenti, fer el màxim que poden amb el que tenen.
I per aconseguir-ho el que necessiten són «mentors» que els ajudin a trobar quin és el seu «element», aquell lloc on s’uneixen talent i passió per fer allò que més els agrada fer.
En realitat, aquest serà el millor dels llegats que els podem oferir per sentir-se plens i satisfets amb la vida. No en va diversos estudis mostren que les persones més felices són les que aconsegueixen trobar un sentit a les seves vides.
Si no veus la possibilitat que un somni es faci realitat, és probable que tampoc vegis els passos necessaris que has de donar per aconseguir-ho.
Ken Robinson
Aquesta és la relació de característiques que ha de tenir un mentor segons Robinson:
- La capacitat de reconèixer en l’altre aptituds de les quals ningú abans s’havia fixat, les que poden arribar a diferenciar entre l’interès i la passió potencial, cosa que els permet ajudar a l’altre a executar aquella disciplina on s’uneix la capacitat i la passió d’una persona.
- Facilitar que la persona trobi el seu Element, fent tot el que està en les seves mans per aplanar el camí perquè la persona ho pugui trobar.
- Tenen la capacitat d’estimular, portar a la persona a creure que pot aconseguir una cosa que abans pensava estava fora del seu abast. Algú capaç de recordar l’altre les habilitats que disposa i el que podrà obtenir amb elles si les acompanya de treball, dedicació i constància.
- I l’última característica l’exigència. Un bon mentor serà el que donarà l’empenta necessària perquè la persona vagi més enllà del que creu són els seus límits perquè «una meta mai ha de ser la mitjana de les nostres ambicions».
A vegades només es tracta, de «saber mirar als ulls dels nostres fills i filles, intentant entendre qui són de veritat, en lloc d’acostar-nos a ells amb un manual que indiqui qui poden arribar a ser».
Una mirada que trobo molt necessària, no solament en l’àmbit educatiu, sinó en tots els àmbits de la societat.
Hi ha tres forces que formen el desenvolupament humà: el nostre temperament personal, els nostres pares i els nostres coetanis
Judith Rich Harris
(psicòloga evolucionista)
Espai FridArt 