Publicat en Autoconeixement, Creativitat, Educació emocional, L'art com a teràpia, Reciclatge com a metàfora

L’elefant encadenat

Amb aquesta proposta, el conte d’en Bucay “un elefant encadenat”, ens serveix d’excusa per fer un treball creatiu i d’exploració sobre la importància de conèixer les nostres capacitats i possibilitats.

Consisteix en l’elaboració d’un elefant amb material de rebuig, els de la fotografia s’han fet a partir d’envasos de plàstic, on la deixalla es converteix en aquest context en una metàfora de com una persona pot arribar a ser molt més del que s’imagina.

Un taller per a totes les edats que s’adapta en cada moment a les necessitats i característiques del grup.

 

 

El que separa els objectes de les anteriors imatges, és la idea, el pensament que ha permès crear la possibilitat de transformar allò que ja no és útil en un elefant ple de sentit per a nosaltres.

Una simbologia clara del que moltes vegades ens passa a la vida, quan no som capaços d’extreure les nostres potencialitats a partir del que tenim i de les circumstàncies que ens toca viure per culpa d’idees i records antics força limitadors, de la mateixa manera com li passa a l’elefant del conte.

El conte “un elefant encadenat”

El protagonista de la història es pregunta perquè l’elefant del circ, un animal fort i poderós, no s’allibera de la petita estaca a la qual resta lligat després de cada espectacle. Un dia li donen la resposta: L’animal no escapa perquè ha estat lligat des que era molt petit. En aquell moment, si va intentar alliberar-se dels seus lligams, però per més que ho va intentar no va aconseguir-ho. L’elefant ha anat creixent i adquirint força, però en la seva ment el record de que no va aconseguir-ho ha fet que deixi d’intentar-ho.

Aquí teniu l’enllaç amb l’àudio del conte L’elefant encadenat

“Si no pots ser pi al cim,
sigues el matoll del val, però sé el millor
dels matolls que hi ha al costat del rierol;
sé arbust, si no pots ser l’arbre…
Si no pots ser arbust, sé herba
que d’algún cami augmenta l’alegria;
si no pots ser rosa, sé espart,
però el més vivaç espart del llac…
Si no pots ser camí, sé sender;
si no sol, sé estrella que titil.la;
no busquem grandàries en la lluita,
sinó ser el millor del que siguis!
(Douglas Malloch)

Logo d'Espai FridArt

Més informació: Reciclatge (CREA)

 

 

Publicat en Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, Infància, preescolar

El joc com a teràpia

“L’experiència cultural comença amb el viure creador que té com a primera manifestació el joc”.  Winnicott (1971)

L’infant manipula els objectes del món exterior mitjançant el joc en presència de persones que li garanteixen la sensació de confiança. La capacitat que té el nen per  manipular-los amb curiositat i creativitat està en el mateix origen de la que té per involucrar-se en l’aprenentatge.

Aquesta capacitat d’aprendre, permet que l’infant explori el seu potencial jugant amb objectes i materials desconeguts per arribar a comprendre’ls, creant situacions noves que li permetrà comprovar que és el que passa. L’augment de coneixement del nen farà que sigui cada cop més independent i aquesta experiència prèvia és la que aportarà quan inici la seva etapa escolar.

Un aspecte important a tenir en compte, donat que, de la qualitat d’aquestes experiències prèvies dependrà i afectarà decisivament la seva capacitat d’implicació en l’escola.

 

Espai FridArt

Però no podem parlar del joc sense citar al psicoanalista Donal Winnicott, autor clau en l’artteràpia. Per aquest autor tot procés creador és una àrea “d’experiència” que es troba entre les realitats externes i internes de l’individu.

El joc és definit com un “espai transicional”, imbuït de formacions simbòliques que alleugeren la tensió del nen en la relació que estableix entre el seu món intern i la realitat exterior.

De la mateixa manera, els objectes transicionals, que són aquells objectes infantils als quals els infants s’aferren, són definits per Winnicott, com l’evidència de la capacitat dels infants per crear, pensar, inventar, originar i produir un objecte”.

El joc, com a part essencial del procés creador, posseeix qualitats particulars, és una realitat en si mateixa que esborra les fronteres entre realitats externes i internes.

En paraules del pensador Jerome Bruner, el joc estimula l’activitat combinatòria pròpiament lingüística que intervé en les expressions més complicades del llenguatge. L’infant, mitjançant el lloc elabora les seves dificultats. I com ens diu Fernández Cao en el seu llibre “Artteràpia” (2006):

“Li permet compensar les seves derrotes, frustracions i patiments, una activitat que li permet trobar l’equilibri psíquic en externalitzar les diferents tendències de la seva vida psíquica interna si portar-les a un cert grau d’harmonia. Mitjançant el joc els infants poden explorar les seves emocions atorgant-los un “paper” en la seva imaginació i els ajuda a establir un pont per vèncer l’espai que existeix entre fantasia i realitat”.

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació: 649 05 26 29/ espaifridart@outlook.es