Publicat en adolescència, Artteràpia, identitat

Adolescència, una identitat en Construcció

L’adolescència i els anys que la precedeixen es caracteritzen per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres conscient de les seves possibilitats i talents i sentir-se com a persona que avança cap a un futur.

És una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima, en la que es passa de la dependència a la independència i que posarà a prova les seves capacitats i fortaleses.

Imatge d'arxiu. Taller d'Artteràpia amb adolescents en risc d'exclusió

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes progressives que van sumant percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global, que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal  amb les conseqüències que d’això es poden derivar.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre patirà davant els comportaments irracionals i injustos, pel que tenir la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves consequències amb mecanismes de reflexió i  un treball en grup, li permetrà tenir la sensació de validesa personal que en definitiva és la base d’una bona autoestima.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i pel seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en que cada un de nosaltres ens relacionem, ja que aquest coneixement ens permetrà descobrir el que pensem i desitgem, dos aspectes de nosaltres mateixos que moltes vegades ens costa veure amb claredat.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

L’ésser humà sempre està en constant canvi, és el protagonista de la seva història, per aquesta raó, és important facilitar especialment als joves poder tenir una percepció clara d’aquesta capacitat en un moment tan important en la construcció de la seva identitat.

La creació artística els facilita noves alternatives d’expressió més enllà de les paraules i l’oportunitat d’acceptar que la vida és un constant desafiament.

“Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores”.-Tessa Daley-

Moltes vegades durant aquesta etapa el jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, posar paraules a sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari per expressar-ho.

A través de l’art podrà plasmar tot el seu malestar i confusió. El producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, ja que les mateixes imatges i les metàfores poden arribar a ser el vehicle de comunicació.

“L’artteràpia tracta d’estimular la creació plàstica per expressar, comprendre i interpretar els continguts de l’inconscient. No es tracta d’un entrenament en les tècniques artístiques, sinó d’una manera d’accedir a l’estructura de la persona amb les seves pròpies imatges. D’aquesta manera, ofereix una alternativa al llenguatge oral per identificar els conflictes interns”. -Arias i Vargas-

El/la jove d’aquesta edat té poques oportunitats per a poder rebel.lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els i les estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos/as, de les seves angoixes o  l’anàlisi dels somnis i desitjos que determinaran el seu futur.  No són gaires les ocasiones que podrà discrepar dins la rutina de l’aula. L’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel.lió amb alguna expressió artística.

Seria important que a  la societat hi haguessin institucions adequades per ajudar als adolescents a fer més portables els seus conflictes interns i els ajudés a resoldre els conflictes amb la societat adulta.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immovilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir  els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin”.

Logo d'Espai FridArt

Fonts consultades:

  • El desenvolupament de la subjectivitat des de la creativitat i l’artteràpia- C. Espinosa
  • L’educació artística i l’art com a teràpia: Un camí per construir la identitat de l’adolescent- N. G. Vegas
  • El Llenguatge de les arts plàstiques: Sensibilitat, Creativitat i Cultura- M. D. Martín Vargas.

Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Adolescència i artteràpia


D’interès:

Entrevista a F.Jensen, neuròloga sobre el cervell de l’adolescent

 

Publicat en Art, Artteràpia, Creativitat, emocions, Joc, salut

Art, Joc i Benestar

“El pitjor dels pecats és no haver estat feliç”. -Jorge Luis Borges-

Són molts els factors que influeixen en el nostre benestar i  un d’ells és  la qualitat de les nostres emocions.  Adquirim una bona salut emocional quan  reconeixem, acceptem i som capaços d’expressar les nostres emocions i sentiments, cosa que moltes vegades no ens és gens fàcil.

Les emocions no s’han d’anul.lar o eliminar, ja que ens poden donar molta informació del que realment ens està passant. Gran part de la nostra motivació en les diferents àrees de la vida es basa en els estímuls emocionals i cal no oblidar que la presa de decisions està marcada per les nostres emocions, d’aquí la importància en treballar-les.

Quan acceptem la presència de l’emoció i ampliem la nostra mirada reflexiva ens podem adonar de quelcom important, i és que l’emocionalitat és la base de tot el que fem, el que obre un camí per a responsabilitzar-nos plenament  de la nostra vida.

 

Objectiu principal de l’activitat

  • Incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió a través de l’Art i el joc per un major benestar personal.
  • Activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permet resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres. (Góleman, 1996)

L’Art com autoconeixement

Utilitzar l’Art per explorar-nos amb les emocions estètiques i la seva expressió és especialment d’utilitat quan la paraula no és suficient per expressar el que estem sentint o/i com una via d’autoconeixement necessària per arribar a ser el màxim de les nostres potencialitats.

L’obra realitzada no té una finalitat estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus, sinó que es transforma en un document, en una mena de “mirall simbòlic” amb el qual establir un diàleg reparador que ens permet obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que  modifica conductes personals i millora la nostra forma d’estar al món. 

El procés creatiu sempre ens parla de nosaltres, les obres que anem creant són imatges en les quals ens podem mirar i ens permet realitzar un treball de reflexió personal, un procés alliberador que serveix a la persona de llenguatge i comunicació, amb ella mateixa i amb els altres, treballant les seves emocions d’una manera diferent.

 

El joc

El joc ha estat sempre present en la història de la humanitat, tot i que sovint erròniament es considera com quelcom exclusivament infantil. Per als adults, el joc ja no és una manera d’apropar-se al món i experimentar-lo de la manera literal que ho fa un infant, sinó que ens permet apropar-nos a realitats que no podríem experimentar d’altra manera, sobretot en el terreny moral.

No en va Jerome Bruner, psicòleg americà que va fer importants contribucions a la psicologia cognitiva, es manifestava a favor del joc com un “ús crític de la immaduresa” perquè constitueix un marc on desenvolupar repertoris flexibles d’habilitats que poden ser creativament combinades en la solució de problemes.

Mitjançant el joc creem diferents situacions amb les quals representar emocions com l’alegria, la tristesa, la frustració o l’amor. Això ens permet incrementar la nostra capacitat de control davant les situacions difícils, així com poder reparar l’estat d’ànim alterat.

Tots els jocs són una manera d’enfrontar-nos al món des d’una altra perspectiva, des de la imaginació, oferint-nos a un univers de possibilitats. Seguir jugant quan som adults és una manera de potenciar la nostra creativitat en la resolució de conflictes, aspecte aquest íntimament lligat a la intel.ligència.

Per altra banda, el treball creatiu en grup permet enriquir la vivència individual i l’expressió emocional, activant la intel.ligència emocional. Una atmosfera grupal té la importància del feedback dels altres membres del grup i fa possible reconèixer no tan sols les emocions pròpies (Autoconsciència) sinó també les dels altres, incrementant la nostra empatia, és a dir, la nostra capacitat d’entendre el que altres persones senten i ser capaços de posar-nos en el seu lloc.

Quan diem que “no podem” ens mostra quin és el nostre sistema de creences que s’ha instal·lat en nosaltres. Jugar és fer un “com sí”, amb això estem reeducant l’inconscient i li estem dient: “jo puc”.

Les metàfores que es treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps d’haver realitzat l’exercici.

Hi ha una gran connexió psicològica entre joc i procés creador: L’aproximació lúdica desenvolupa la creativitat, perquè el joc no està encadenat a estrictes regles de la realitat i està lliure de pressions socials. Bruner (1975)

¿A qui va dirigit aquest curs?

Tot i que l’Art i el Joc és beneficiós per a tothom, aquest curs està dirigit especialment a aquelles persones que vulguin:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.

Diferents qüestions a tenir en compte:

  • No es necessita tenir cap coneixement artístic.
  • Les propostes sempre seran adaptades, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.
  • L’objectiu de les obres realitzades durant el taller no és el de ser interpretades ni de ser valorades “estèticament”, sinó la d’invitar a pensar als usuaris sobre si mateixos.
“La vida és una deriva, mai s’és d’una certa manera, estem continuament en transformació, encara que conservem un estil”. Maturana (1994)

Logo d'Espai FridArt

Per a més informació, podeu contactar al 649 05 26 29
Publicat en adolescència, Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions bàsiques

Treballant les pors amb l’artteràpia

Ja queda molt poc perquè els joves estudiants de Can Lletres s’examinin per treure’s el títol d’educació secundària obligatòria.

El dia previst per a les dues últimes sessions d’artteràpia, els nervis i neguits van ser palpables, no volien deixar de repassar….És comprensible, davant seu tenen l’oportunitat d’agafar el “tren” del que un dia es van baixar.

Finalment van ser dues sessions intenses, on els dos grups de joves van tenir l’oportunitat d’expressar-se un cop més creativament i ho van fer amb força implicació.

Espai FridArt

Els objectius
  • Facilitar el reconeixement de pensaments i emocions de si mateixos generadors de pors i bloquejos
  • Desenvolupar mecanismes d’afrontament
  • Foment de la confiança, reconeixement de la capacitat de superació personal
  • Augment de l’autonomia, la motivació personal i el desenvolupament com individus
  • Autoconsciència, reflexió, creativitat, expressivitat, espontaneïtat, inventiva
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans de l’art
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient
Algunes consideracions

L’adolescència és una etapa complicada en la qual el nen o la nena que un dia va ser, està intentant deixar de ser-ho per convertir-se en un adult amb identitat pròpia.

El terapeuta artístic que s’endinsa en el món emocional dels joves per treballar qüestions d’importància, es troba amb la tasca de conduir un procés creatiu i acompanyar a individus amb característiques pròpies de la infància i de l’adultesa al mateix temps, que transiten per una etapa de forts canvis físics i anímics.

Durant els tallers l’objectiu ha estat mostrar a cadascú dels participants la màxima escolta i acompanyament, que se sentissin sostinguts i continguts en l’expressió de les seves emocions, que van ser recollides amb el màxim respecte perquè poguessin reconèixer-se com persones capaces i resolutives.

Les dinàmiques

El grup es va desdoblar igual que es va fer en els tallers anteriors, i les propostes també van ser diferents en aquest cas.

El procés creatiu va fer possible que afloressin qüestions importants, i solament ens queda esperar que l’experiència els hagi aportat una mica  més de claror.

 

 

El procés creatiu no és curatiu en si mateix, necessita un professional que l’acompanyi per poder vincular els aspectes terapèutics amb la vida psíquica de la persona en procés

Logo d'Espai FridArt


Tallers anteriors:

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres: Treballant la ira amb fang

Entrades relacionades:

Les pors i l’art

Adolescència i artteràpia


 

Per a més informació sobre els nostres tallers podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge a espaifridart@outlook.es

Publicat en adolescència, Artteràpia, Collage, Creativitat, emocions bàsiques, L'art com a teràpia

Treballant la ira amb Collage

Dimecres va tenir lloc el segon taller d’artteràpia a Can Lletres. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el Collage com a eina expressiva per treballar la ira i l’autocontrol amb la resta del grup de joves.

El Collage és la tècnica que més control proporciona, ja que es tracta d’un procés de passos molt pautats en el qual un participant difícilment “és perd”, un aspecte important a tenir en compte quan treballem amb adolescents.

Un altre dels seus avantatges és el fet de poder treballar amb imatges preexistents, reduint la por d’haver de realitzar imatges “estèticament correctes”, una cosa que sovint passa amb altre tipus de material.

També ens ofereix la possibilitat d’observar els elements que formen part nostre, les idees, sentiments, odis, amors, esperances, somnis, material psíquic divers que forma la unitat d’una persona.

És una tècnica que permet l’expressió d’elements i sentiments contradictoris, així com la construcció d’imatges en les quals les peces coincideixen encara que ho facin de manera dissonant, com podem observar ha passat en el següent treball, on un dels participants ha construït un rostre,  amb les parts d’altres.

Associació Espai FridArt
Treball d’un dels participants del taller

 

Amb el Collage es poden identificar les capes que construeixen la identitat de l’individu, es torna un mirall perquè reflecteix els fragments del món intern, que mai és una cosa homogènia.

Mitjançant les obres creades es reconeixen les diferents facetes de la persona. A mès, anima a mirar les coses des de diferents angles, aportant a la creació estratègies diferents per resoldre conflicte i interrogants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es van triar per la sessió, revistes que fossin atractives i que poguessin coincidir amb els interessos dels joves. També es va tenir cura de no sobreexcitar-los amb imatges sexualment massa explícites.

El grup es va mostrar motivat i amb una gran implicació durant l’elaboració del Collage, resultant una sessió bastant diferent de l’anterior en la que es va treballar amb fang.

La tècnica del modelatge es vincula directament amb el cos i és un mitjà que permet expressar capacitats i impulsos reprimits com l’odi o la ira, una proposta que permet la descàrrega emocional però on el control és molt més petit que en el cas del Collage.

Espai FridArt
Mòbil construït amb tots els treballs realitzats

Ha estat interessant comprovar les diferències sorgides del treball amb l’artteràpia que han fet els dos grups amb dues tècniques ben diferents com són el fang i el Collage.

Logo d'Espai FridArt

 

Primera sessió (La ira amb fang)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

Publicat en adolescència, Artteràpia, Creativitat, Educació emocional, emocions bàsiques, fang, L'art com a teràpia

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

A Espai FridArt no ens podem queixar, tot just acabem de néixer i ja hem començat activitat, en aquest cas en un espai preciós, a Can Lletres, un centre de formació permanent que depèn de l’Ajuntament de Llinars.

En total impartirem quatre tallers d’artteràpia a un grup de joves, on a partir del treball creatiu es tractaran dos temes: La ira i la por, dues emocions bàsiques que ens donen molts mals de cap a tothom.

Aquest grup de joves de 16 i 17 anys, amb un alt nivell de fracàs escolar, estudien en aquest centre per poder superar les proves d’accés per cursar un Cicle Formatiu.

És imprevisible el resultat de les intervencions amb participants d’aquestes característiques,  ja que sovint arrosseguen càrregues emocionals que els fa mostrar-se desmotivats i que és la causa principal, la majoria de les vegades del seu baix rendiment acadèmic.

Un taller puntual d’artteràpia sense continuïtat en el temps, fa del tot impossible establir el vincle necessari perquè es produeixi la baixada dels mecanismes defensius.

Tot i això, s’ha de donar la benvinguda a una iniciativa com aquesta, ja que ens permet donar a conèixer les possibilitats expressives que té l’art com una via alternativa de comunicació, on els joves podran abocar de manera segura allò que sovint no poden posar-li nom ni paraules, però on si podran d’una manera socialment acceptada  treure l’odi i la ràbia.

 

 

 

Metodologia i objectius generals

Utilitzem en tots els tallers, el joc i l’experiència de creació a través de l’art per treballar les emocions bàsiques que permetin al grup iniciar una reflexió constructiva sobre la ira i l’estreta relació que hi ha entre aquesta i l’autoestima.

La seqüència metodològica de totes les sesions és la següent:

  1. Escalfament amb dinàmiques que permeten la relaxació i el centrament mental que possibiliten l’inici del treball creatiu.
  2. Treball creatiu mitjançant l’elaboració d’una obra que serà el punt de partida per l’inici d’un procés de recerca i interiorització personal d’aspectes desadaptatius de la conducta.
  3. Tancament i posada en comú dels treballs, valoració final i conclusions.
Objectiu general en els tallers per treballar la ira
  • Treballar l’autocontrol i la seva relació amb l’autoestima
  • Internalització dels conflictes del grup per mitjà de l’empatía i identificació amb els altres integrants
  • Contactar amb les possibilitats expressives del treball creatiu i artístic
  • Desenvolupar la capacitat de simbolització per mitjans artístics.
  • Facilitar el reconeixement d’emocions i aspectes de si mateixos
  • Ordenació visual i verbal de l’experiència
  • Treballar amb la fantasia i l’inconscient

cropped-imageedit_5_68244542701.png

El grup es desdobla per tal de poder treballar amb un nombre reduït de participants. Les propostes seran diferents per a cada taller. Amb el primer grup s’ha treballat amb fang.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Durant el taller l’objectiu ha estat mostrar a cadascun dels participants la màxima escolta i acompanyament en l’expressió de les seves emocions, i que mitjançant el treball artístic tinguessin l’oportunitat de reflexionar i/o parlar sobre aspectes importants per a ells que els permetin aconseguir una millor autoestima i autoconcepte.

 

L’art és una manera d’aplicar l’experiència humana creant equivalències d’aquestes experiències. (Edith Kramer)

Logo d'Espai FridArt

 

Segona sessió (La ira en Collage)

Última sessió: Treballant les pors amb l’artteràpia

Entrada relacionada:

Adolescència i artteràpia

 

 

 

Publicat en Artteràpia, Autoconeixement, Creativitat, emocions, L'art com a teràpia

Artteràpia: L’obra artística com lloc d’experiència.

L’Art com a mitjà d’exploració i autoconeixement

La nostra cultura fomenta l’evitació d’emocions considerades com “negatives” i cataloga solament les “positives” com a desitjables. Davant d’això creixem i ens relacionem reprimint determinades emocions  propiciant que aquestes es tornin més fortes i ens generin patiment.

Totes les emocions porten en si mateixes una gran informació, raó per la qual s’han d’escoltar i aprendre a elaborar adequadament. L’expressió artística des d’aquesta perspectiva d’exploració ens pot resultar de molta ajuda per expressar-nos i donar sortida a les emocions que portem encapsulades dins nostre.

Les emocions com la por, la tristesa, la ràbia són útils. Ens avisen i informen de quelcom està succeint, és del tot necessari transitar-les per trobar-nos amb estats d’ànim més agradables i amb un grau més elevat d’autoconsciència.

Per exemple aprendre a reconèixer les nostres pors ens permet poder avançar i fer el que desitgem de totes maneres.

Espai FridArt

¿Per a què l’Art com a expressió?

  • Per incorporar noves vies  d’autoconeixement, exploració i expressió  que deriva en un major benestar personal. Durant el procés creatiu es facilita l’expressió dels sentiments i emocions més internes amb l’elaboració del treball artístic, una cosa que permetrà a la persona que es pugui conèxer millor i que sigui també capaç de treballar els seus bloquejos i/o conflictes.
  • Per activar la intel·ligència creativa que és l’habilitat de tenir noves idees que ens permetrà resoldre els problemes d’una manera original i imaginativa. La creativitat ens brinda l’oportunitat de reinventar la nostra vida, ens dóna força, energia i inspiració necessàries per reinventar-nos i renovar-nos, ens empeny i ajuda a trencar amb les barreres.
  • Activar la intel.ligència emocional que és la capacitat per establir contacte amb els nostres sentiments i aprofitar aquest coneixement per orientar la nostra conducta i capacitat de discernir  per respondre adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos dels altres.
  • Per aprendre a reforçar capacitats i recursos.
  • Possibilitat de relaxar-te i alliberar les tensions acumulades i aprendre a estar en l’aquí ara.
  •  Una oportunitat per conèixer-te i descobrir noves possibilitats de viure i sentir.

 

L’art és coneixement mitjançant l’emoció, i un lloc també on l’emoció i el pensament es donen la mà. L’art sempre és beneficiós perquè permet establir un diàleg entre l’autor i la seva obra.

Quan creem objectes artístics o quan pintem, realitzem una activitat que és en si mateixa relaxant i que ens pot fer sentir bé, malgrat això, estem davant un alleujament que dura mentre es realitza l’activitat creativa. L’expressió artística utilitzada d’aquesta manera és diferent, ja que la seva finalitat no és estètica, un aspecte que la diferència de l’art que veiem exposat en els museus.

Quan utilitzem l’art com a teràpia i/o autoconeixement, el seu objectiu és realitzar un procés continuat en el temps, durant el qual la producció artística evoluciona i ens permet realitzar un treball de reflexió personal a través de l’obra i la transformació de determinants aspectes de la nostra personalitat.

L’obra realitzada es transforma en un document amb el qual establir un diàleg sanador que ens permetrà obtenir nous significats, aclarir situacions, o simplement ser capaços d’acceptar la realitat tal com és, una cosa que ens farà modificar conductes personals i millorar la nostra forma d’estar al món.

Les nostres resistències, peculiaritats personals, culturals i la nostra relació amb els altres seràn projectades a través dels pigments, el color o la línies i les taques sobre el paper. Les imatges o les obres tridimensionals produïdes seran extensions que permetran “explicar” el que internament cadascú porta, el seu passat, així com les possibilitats de futur.

Són imatges amb les que podem mirar-nos, ens parlen sempre de nosaltres mateixos, són el nostre “mirall simbòlic”, una superfície on tenim la visió d’un món ple de possibilitats, un món que no existeix en la vida real, construït del mateix material que els somnis i que com aquests, ens permeten enfrontar-nos als nostres fantasmes, així com plasmar continguts i desitjos inconfessables.

Les metàfores que se treballen durant el taller, segueixen treballant internament en vosaltres després de temps de haver realitzat l’exercici.

Són moltes persones però, les que es pregunten si els pot ser d’utilitat malgrat no saber dibuixar o pintar. A totes elles dir, que no es requereix cap experiència artística de cap mena per iniciar un procés creatiu.

Un ambient segur i facilitador

Un clima de confiança i sensibilitat i una obra que ajuda a pensar

En un taller d’artteràpia es busca crear un ambient segur i facilitador que permeti l’exploració de potencialitats. Es creen per a això les condicions necessàries perquè l’usuari pugui establir una relació amb l’artterapeuta i/o el grup de confiança i sensibilitat que li permeti realitzar una obra creativa personal. Les propostes sempre seran adaptables, flexibles i molt respectuoses amb el procés de cada persona.

El terapeuta mai interpreta l’obra realitzada, el seu objectiu és conduir el procés personal de cada persona o grup en una relació d’acompanyament. Amb les seves preguntes i amb les diferents dinàmiques proposades, ajudarà a les persones a pensar sobre si mateixes.

La paraula tot i no ser un element important serveix de suport per explicar l’obra creada. Però hi ha ocasions en què les persones no estan preparades per a parlar, o encara que ho vulguin fer, no els és possible expressar amb paraules el que estan sentint en aquest moment.

En aquests casos, el terapeuta artístic respectarà el seu silenci sense forçar ningú a fer allò que no volen o no estan preparats a fer. L’obra realitzada tindrà la importància de quedar com a testimoni de l’emoció i sentiments viscuts.

Espai FridArt (Artteràpia & Reciclatge)

Enriquiment personal i augment de l’autoestima

Un art que sana i transforma

En la creació sempre cal prendre decisions: quins materials cal utilitzar, sobre quin suport, com elaborar l’obra, etc. i això serà de gran ajuda a les persones que siguin insegures i dependents, ja que serà el mitjà que els servirà d’excusa per expressar-se davant els altres. Un altre dels beneficis que s’obtenen en iniciar un procés creatiu, seria l’augment de l’autoestima, perquè sense un bon autoconcepte la creativitat no és possible.
Altres beneficis que s’obtenen:

  • Millor capacitat per a la resolució dels problemes.
  • Desenvolupar habilitats personals i interpersonals
  • Reducció de tensions.
  • Millor coneixement d’un mateix que permet adonar-se d’aspectes personals fins al moment desconeguts.

Espai FridArt

L’objectiu últim que es persegueix amb aquesta tècnica, és el d’ajudar a tenir una millor qualitat de vida, a través de l’autoconeixement i l’exploració de les emocions mitjançant l’acte creatiu.

Logo d'Espai FridArt

 

 

Publicat en adolescència, Creativitat, Educació emocional, L'art com a teràpia

Adolescència i artteràpia

L’art pot ser una forma alternativa d’expressió i de comunicació per l’adolescent, contribueix a la construcció de la seva identitat de forma creativa en una etapa on es troben presents molts bloquejos, una gran immobilitat i molts moments del típic “no sé”. Moltes vegades el jove no sap bé quins són els seus sentiments i, en conseqüència, no és capaç de donar una resposta al que l’adult li pot estar preguntant.

En general, les activitats artístiques estimulen la creativitat personal, permetent augmentar l’autoestima de qui realitza una obra plàstica que, a més pot arribar a convertir-se en l’objecte d’elogis de qui veu el treball acabat. En qualsevol cas, aportarà la satisfacció a l’autor de l’obra de sentir-se un individu capaç de crear alguna cosa.

Durant l’adolescència, l’artteràpia permet als joves tenir l’oportunitat de trobar-se realment a si mateixos com a persones úniques i diferents. A través de l’obra podran alliberar-se de les seves pors, angoixes, descarregar la seva ira, o expressar un sentiment de denúncia d’una forma segura i continguda, però profundament alliberadora per a ells.

Espai FridArt

I és que, en general, la creativitat és fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà; gràcies a ella l’adolescent pot construir ponts entre el seu món intern i la realitat que l’envolta i d’aquesta manera podrà enfrontar-se a les circumstàncies de la vida d’una manera més òptima i saludable, desenvolupant els pilars que li serviran després de referència al llarg de la seva vida.

En definitiva, l’art i la creació són indispensables per a la salut psíquica de les persones, especialment de l’individu modern que es veu sotmès a un tipus de vida complexa que Julia Kristeva tan bé ens ha explicat:

 

“… la capacitat per representar és la característica principal d’aquestes patologies contemporànies, les “noves malalties de l’ànima”. L’individu modern de tant consumir objectes, imatges i píndoles per calmar la seva ansietat, ha perdut la seva vida interior. Acuitats per l’estrès, impacients per guanyar i gastar, per gaudir i morir, els homes d’avui s’estalvien aquesta representació de la seva existència que es coneix com a vida psíquica (…)
La vida psíquica de l’home modern se situa des d’ara entre els símptomes somàtics (la malaltia i l’hospital) i la posada en imatge dels seus desitjos (el somni davant del televisor).
Si l’art té alguna funció clara (sense ser cap panacea i desvinculat del seu valor mercantil) seria fer-nos més suportable l’existència, ajudar-nos a combatre una mica el “tedium vitae”, recuperar la perduda “alegria de viure” en un moment en què la tristesa sembla generalitzada, intentar escapar d’aquesta cadena perpètua a què ens sotmetem voluntàriament amb la nostra civilitzada i moderna forma de viure; renovar la consciència i curar la vida, que és del que es tracta “

cropped-imageedit_5_68244542701.png

Entrades relacionades:

Treballant les pors amb l’artteràpia

Treballant la ira amb Collage

Tallers d’artteràpia a Can Lletres

Adolescència, una identitat en Construcció


 

Per a més informació sobre els nostres tallers podeu trucar al 649 05 26 29 o enviar el vostre missatge a espaifridart@outlook.es