Un Sant Jordi el d’aquest any que difícilment oblidarem. Confinats a casa per causa de la Covid 19 no podem celebrar aquesta festa com sempre ho havíem fet, sortint a passejar per places i carrers per gaudir d’un dia en què els protagonistes absoluts són els llibres i les roses.
Els que som més sensitius avui no podrem deixar-nos portar per l’olor i l’esclat de color i sensacions que aquest dia ens despertava. Però com l’adversitat és capaç de treure el millor de nosaltres, ha fet que aquests dies s’activés la creativitat de tothom per tal de trobar alternatives que permetessin, malgrat tot, poder celebrar també avui aquesta diada tan especial per nosaltres.
Així que jo no podia ser menys i, en la línia del meu treball de reciclatge que es nodreix del principi de «fer el màxim amb allò que tenim», he reciclat unes empolles de plàstic perquè a casa també aquest any hi hagués una rosa; i mentre l’estava fent, he recordat un fragment del «Petit Príncep», el preciós conte d’Antoine Saint-Exupéry i m’he adonat de quanta raó hi ha en el que diu la guineu…
Adeu -va dir la guineu-. Vet aquí el meu secret. És molt senzill: no es veu bé si no és amb el cor. L’essencial és invisible als ulls…
-L’essencial és invisible als ulls -repetí el petit príncep, a fi de recordar-se’n.
-El temps que vas perdre amb la teva rosa fa que aquesta sigui tan important per a tu.
Saint-Exupéry
Espai FridArt 