Dibuixar és molt més que representar allò que tenim davant. La manera com observem, el traç que fem i les decisions que prenem també parlen de nosaltres.
En aquesta entrada, comparteixo algunes reflexions sobre dues maneres de dibuixar, sobre el que la nostra manera de crear pot revelar i sobre com l’experiència artística ens pot ajudar a sentir-nos millor.
4-6 minuts de lectura
En aquesta entrada:
Hi ha moments de la vida en què, gairebé sense adonar-nos-en, alguna cosa canvia en la nostra manera de fer i de percebre el món. De vegades, aquests canvis es fan especialment visibles quan recuperem una activitat que ja formava part de la nostra vida.
És el que m’està passant amb el dibuix al natural des que he tornat al Reial Cercle Artístic. Observar la manera com dibuixo ara, com utilitzo els materials i com m’enfronto a cada nova pose m’ha fet prendre consciència d’una cosa que conec bé des de la meva experiència com a artterapeuta: la nostra obra parla de nosaltres.
No dibuixem ni pintem al marge de qui som. Allò que fem està relacionat amb la nostra manera de sentir, amb les experiències que hem viscut, amb els aprenentatges que hem incorporat i amb el moment vital en què ens trobem. I, de vegades, també expressa coses de nosaltres mateixos que encara no sabem posar en paraules.
Una llibreta, dues maneres de dibuixar
A l’última sessió de poses breus vaig començar a dibuixar en un bloc de paper molt econòmic, pràcticament el més barat que he trobat. I em vaig sentir especialment lliure.
M’atrevia a provar, a fer taques, a utilitzar els materials sense pensar gaire en el resultat. No em preocupava si el dibuix quedaria maco o si acabaria fent alguna cosa que valgués la pena conservar. Simplement, dibuixava. Cada pose era una oportunitat per experimentar, per deixar-me portar i per gaudir del que estava fent.
En un moment determinat vaig canviar de llibreta i vaig començar a treballar en una de millor qualitat. I, gairebé immediatament, alguna cosa va canviar també en mi.
Vaig començar a sentir-me més condicionada. Aquell paper tenia més valor i no volia malbaratar-lo. Em preocupava més fer-ho bé, obtenir un resultat que estigués a l’altura del suport que estava utilitzant. Sense adonar-me’n, havia deixat de gaudir tant de la pràctica.
El paper era diferent, però també ho era la meva actitud davant del dibuix.
Em va semblar interessant observar com un canvi tan petit en les condicions de treball podia modificar la meva manera de crear. I vaig pensar que, més enllà d’aquesta anècdota, hi havia una reflexió que valia la pena compartir.
La nostra manera de crear ens explica
Al llarg de la meva trajectòria com a artterapeuta vaig poder comprovar, tant des de la formació com en l’acompanyament de persones amb dificultats emocionals, la importància que pot tenir la pràctica artística en el nostre benestar.
Quan dibuixem o pintem, no només posem en joc les nostres habilitats tècniques. També hi intervenen les emocions, les expectatives, les pors, les exigències que ens imposem i la manera com ens relacionem amb nosaltres mateixos.
Hi ha qui necessita controlar cada traç i qui gaudeix més deixant-se portar. Hi ha qui busca representar fidelment allò que veu i qui prefereix explorar les formes, els colors i les sensacions. No tothom dibuixem de la mateixa manera, ni tenim els mateixos interessos o objectius.
I no cal que els tinguem.
Des de la perspectiva de l’artteràpia, la pràctica artística pot oferir-nos un espai per expressar allò que sentim, donar sortida a emocions que ens costa gestionar i explorar aspectes de nosaltres que potser encara no hem identificat. De vegades, allò que no sabem explicar amb paraules troba una via d’expressió a través d’un traç, una taca de color, un gest o una imatge.
No es tracta necessàriament de crear una obra bonica, ben resolta o digna de ser exposada. Tampoc no cal tenir coneixements artístics ni assolir un determinat nivell tècnic. Es tracta, sobretot, de permetre’ns crear sense que el resultat sigui l’únic que doni sentit a l’experiència.
Quan ens donem aquest permís, l’activitat artística pot esdevenir un espai de llibertat: un lloc on explorar, experimentar i entrar en contacte amb nosaltres mateixos sense haver de respondre a les expectatives de ningú.
Crear per sentir-nos millor
L’art ens pot alliberar, encara que sigui una mica, de les exigències amb què sovint afrontem la vida quotidiana. Ens permet aturar-nos, concentrar-nos en allò que tenim entre mans i donar forma a experiències que necessiten ser reconegudes o expressades.
I el que vivim durant aquesta pràctica no necessàriament s’acaba quan deixem el llapis o el pinzell. L’experiència pot ajudar-nos a conèixer-nos millor, a mirar-nos d’una altra manera i a relacionar-nos amb el món des d’un lloc diferent.
No es tracta de buscar resultats extraordinaris ni de convertir-nos en artistes. Es tracta de descobrir què ens passa quan ens permetem crear, què ens facilita l’expressió i quines sensacions ens acompanyen mentre ho fem.
Per això, m’agradaria convidar-vos a provar-ho. Busqueu una llibreta senzilla, uns llapis, aquarel·les o qualsevol material que us vingui de gust utilitzar. Reserveu-vos una estona i experimenteu sense preocupar-vos de si ho feu bé, de si el resultat és bonic o de si algú el voldria penjar a la paret.
Observeu com us sentiu mentre creeu. Mireu què passa quan deixeu de jutjar el resultat i us concentreu en el procés. Doneu-vos temps per descobrir la vostra manera de fer, sense comparar-vos amb ningú.
Potser, a més de dibuixar o pintar, descobrireu una nova manera d’escoltar-vos.
Perquè la pràctica artística no ha de tenir sempre com a objectiu crear una obra per mostrar als altres. També pot ser una manera de donar-nos espai, d’expressar-nos i de tenir cura de nosaltres mateixos.
No sempre necessitem crear alguna cosa bonica. De vegades, necessitem simplement crear per sentir-nos una mica més a prop de qui som.
Cada llenç és un univers per descobrir. (Leonora Carrigton)
- La nostra obra parla de nosaltres
Dibuixar és molt més que representar allò que tenim davant. La manera com observem, el traç que fem i les decisions que prenem també parlen de nosaltres.En aquesta entrada, comparteixo algunes reflexions sobre dues maneres de dibuixar, sobre el que la nostra manera de crear pot revelar i sobre com l’experiència artística ens pot ajudar … Sigue leyendo La nostra obra parla de nosaltres - Quan el dibuix dona temps al record
Quan fotografio un lloc que em crida l’atenció, capturo un instant. Però és quan el dibuixo que el record pren una nova dimensió. Mentre observo les formes, la llum i els colors, tornen també el silenci, les olors i les emocions que la càmera no va poder retenir. Dibuixar a partir d’una fotografia pròpia no … Sigue leyendo Quan el dibuix dona temps al record - L’art a l’escola: una assignatura pendent
Posem molta de la nostra energia i atenció en aquelles coses que ens aporten algun tipus de valor: econòmic, de benestar, de salut o de reconeixement. Sovint, però, oblidem allò que en la intimitat ens motiva, ens alimenta i ens omple d’energia: les nostres aficions, les activitats que no fem per obtenir cap guany més … Sigue leyendo L’art a l’escola: una assignatura pendent - Compartir des d’un lloc íntim
No sé si això se’m passarà mai, però amb cada publicació també hi ha una certa inquietud dins meu. Una part íntima queda exposada al món a través de les xarxes. La motivació, però, és que aquestes paraules puguin arribar a persones a qui les meves reflexions els siguin útils: perquè algú posa veu al … Sigue leyendo Compartir des d’un lloc íntim - La Meva Vida Dibuixada
La meva vida dibuixada és un nou projecte que tot just he començat i que acompanyarà el que ja vaig iniciar sobre Barcelona i que ara es troba aproximadament a la meitat. Tots dos són un recull de dibuixos que s’aniran acumulant com a testimoni de moments viscuts, fotografiats primer i recreats després en una … Sigue leyendo La Meva Vida Dibuixada - Recordant-te
El dibuix que comparteixo aquí el va fer la meva tieta Montse, la germana petita de la meva mare, la meva madrina i la persona que va estar present en tots els moments importants de la meva vida fins que va morir de cáncer l’any 2012. Avui hauria celebrat els seus 75 anys. Quan el … Sigue leyendo Recordant-te - Quan el dibuix preserva la memòria
Hi ha moments que sentim la necessitat de preservar i d’altres que simplement vivim, sense pensar a retenir-los. No perquè hagin estat menys valuosos, sinó perquè gran part de la nostra vida està feta de petites rutines conegudes, de gestos quotidians que, silenciosament, sostenen el nostre benestar i ens fan sentir a casa dins la … Sigue leyendo Quan el dibuix preserva la memòria - Quan la validació canvia de llocHi ha una frase que m’ha acompanyat últimament: les persones no et tracten com mereixes, sinó com són.Durant un temps la vaig entendre com una explicació cap enfora, gairebé com una manera d’ordenar certes experiències. Però en aturar-m’hi, alguna cosa va començar a moure’s cap endins. Vaig créixer sense escoltar algunes paraules que haurien estat … Sigue leyendo Quan la validació canvia de lloc
- Primeres vegades
Realment, les primeres vegades tenen la força d’aportar-nos sensacions noves i sentiments retrobats. Veure un quadre meu penjat en una sala d’exposicions mai havia estat en la meva llista de desitjos i malgrat això, quan ha arribat el moment m’ha emocionat i molt. Precisament a mi no havia d’estranyar-me que l’art pugui tenir aquesta capacitat … Sigue leyendo Primeres vegades - Moment calma
En la meva història personal, formar-me com artterapeuta i engegar el projecte d’Espai FridArt em va permetre sortir d’un entorn laboral on no era capaç de trobar-me bé, i fer-ho en un moment vital poc habitual. Amb més de cinquanta anys vaig passar de sentir-me angoixada i frustrada dins una realitat que detestava a situar-me … Sigue leyendo Moment calma - Triar els nostres miralls: una guia emocionalMoltes vegades els altres ens fan de mirall on podem veure allò que ens convé canviar, però també és freqüent que el reflex que ens tornen tan sols és el resultat d’una interpretació plena de carències i frustracions no resoltes de l’altra persona que li permetrà veure’t però sense la mirada necessària per conèixer-te de veritat. … Sigue leyendo Triar els nostres miralls: una guia emocional
- La Importància dels Espais de Silenci i SensibilitatNecessitem presències que escalfin, mirades que ens vegin i espais «casa» on fluir i connectar amb la quietud, el silenci i la sensibilitat que portem dins. Aquest és ara un dels meus espais «casa» on el temps s’atura i amb cada esbós, amb cada clar-obscur reflectit en el treball, el que em fa mal, el … Sigue leyendo La Importància dels Espais de Silenci i Sensibilitat
