Redescobrint el Flux a través del Dibuix

Fa ben poc que he tornat a dibuixar al natural després de quasi trenta anys d’absència. Tenia moltes ganes i curiositat per comprovar si experimentaria l’estat de flux d’aquella època, un estat mental que em feia perdre totalment la noció del temps i de tot el que m’envoltava o preocupava en aquell moment.

Si anem a la Wikipedia trobem que el flux és un concepte que va ser proposat pel psicòleg Mihály Csíkszentmihályi el 1975, també conegut com «la zona», un estat mental en el qual una persona està completament immersa en l’activitat que executa amb un sentiment d’enfocar l’energia, de total implicació amb la tasca, i d’èxit en la realització de l’activitat.

I sí, per sort ho continuo experimentant, però ara també percebo el que és diferent. Amb cada sessió de poses de 5, 10, 15 minuts o en les fixes en les quals estic normalment una hora, a diferència del que feia abans, intento copsar ràpidament línies i ombres que trasllado al paper sense buscar un reflex exacte d’allò que estic veient, sinó la interpretació del que sento davant la model.

La vida ens confronta amb situacions i experiències que ens construeixen i ens fan canviar de mica en mica, però hi han fets que provoquen en nosaltres canvis molt més profunds i significatius que tenen la força de transformar-nos completament. Està clar que formar-me com artterapeuta i tot el que he viscut des d’aleshores, està condicionat de manera clara la meva manera de situar-me ara davant la pràctica artística.

Des que vaig posar en marxa l’any 2018 el projecte d’Espai FridArt, no he deixat d’explorar processos creatius utilitzant diferents tècniques i materials amb l’objectiu de poder crear ponts de comunicació emocional amb infants i adolescents, amb els quals dibuixar la figura humana no va entrar a formar part de cap de les meves propostes, ara penso que podria ser una tècnica útil com a eina educativa en les aules per a generar espais de reflexió on tractar importants temes com per exemple els trastorns alimentaris, el racisme o el culte al cos. Una línia de treball d’alt valor educatiu i molt necessària en l’abordatge i prevenció de molts problemes actuals.

Un treball com el que proposo implicaria, en primer lloc, que la conicitat hauria de ser mínima, és a dir, que l’objectiu últim de l’ obra, no seria la de buscar una gran semblança amb la realitat observada (en aquest cas la o el model), sinó que partint del que l’alumne ha representat, formular propostes que busquin transformar creativament la realitat captada mitjançant el dibuix acabat, en un procés creatiu que permetria a l’alumne endinsar-se en l’espai de la possibilitat, on la creativitat i l’experiència vital aniríen agafats de la mà.

Aquí mostro com a exemple el procés creatiu d’un dels dibuixos realitzat davant la model i posteriorment transformat i incorporat a un art Journal com a símbol d’una idea.