Moltes vegades els altres ens fan de mirall on podem veure allò que ens convé canviar, però també és freqüent que el reflex que ens tornen tan sols és el resultat d’una interpretació plena de carències i frustracions no resoltes de l’altra persona que li permetrà veure’t però sense la mirada necessària per conèixer-te de veritat.
En un món tan ple de mirades absents ens convé triar molt bé quins volem que siguin els nostres miralls.
En mig de l’odi em va semblar que hi havia dins meu un amor invencible. En mig de les llàgrimes, em va semblar que hi havia dins de mi un somriure invencible. En mig del caos em va semblar que hi havia dins de mi una calma invencible.
Em vaig adonar, malgrat tot, que en mig de l’hivern hi havia dins de mi un estiu invencible i això em va fer feliç. Perquè no importa la duresa que en el món empenyi en la meva contra, dins de mi hi ha alguna cosa millor empenyent de tornada. (Albert Camus)
ESPAI FRIDART 