En la meva història personal, formar-me com artterapeuta i engegar el projecte d’Espai FridArt em va permetre sortir d’un entorn laboral on no era capaç de trobar-me bé, i fer-ho en un moment vital poc habitual. Amb més de cinquanta anys vaig passar de sentir-me angoixada i frustrada dins una realitat que detestava a situar-me en un meravellós espai ple de possibilitats, energia i il·lusió.
El que va venir després ha estat tot un procés increïble d’autoaprenentatge i superació que mai hagués pensat tenir l’oportunitat de viure, que m’ha permès experimentar i comprendre coses molt importants.
Una d’elles és que ens anem construint de mica en mica a partir de la comprensió i anàlisis del que vivim i experimentem. Un viatge del qual poden néixer tota mena de criatures, la meva d’ara, la que està a punt de sortir, o potser no, m’està demanant buidar, desprendre’m del que és superflu i no m’aporta i prioritzar allò que en realitat sí que ho és.
I mentre ho faig, quelcom tan senzill com un dibuix per expressar la calma i sensibilitat que pot haver-hi en un instant, el que ara necessito.

Ja fa quatre mesos que vaig reprendre el dibuix al natural, una activitat que novament m’està fent sentir plenitud en aquests moments de transició i canvi.
I és que hi ha vegades que necessitem aturar-nos i deixar de fer per a poder entrar en espais de reflexió i calma, que són en definitiva, el que ens donaran la informació necessària per poder crear nous fulls de ruta.
La inèrcia que moltes vegades mantenim en el nostre dia a dia ens pot portar a fer el que en realitat ja no ens omple. En moments així és molt important poder connectar amb el que sentim, ja que això ens aproparà al que estem necessitant.
El temps és una de les poques coses importants que ens queda (Salvador Dalí)
Si, el temps és un bé escassíssim sempre, però és que hi ha etapes en les quals prenem molta més consciència d’aquest fet i sentim la necessitat de fer una profunda revisió i anàlisi per substituir tot allò que en realitat no ens està aportant.

Prefereixo dibuixar a parlar, dibuixar és més ràpid i deixa menys espai per a la mentida. (Le Corbusier)