EL RECICLATGE COM A MODEL D’INTERVENCIÓ

Què puc fer jo

Fer el màxim amb allò que tenim a cada moment per complicat que aquest se’ns presenti, és en realitat posar a treballar la capacitat transformadora que tots tenim, i una bona manera d’entrenar-la és mitjançant el reciclatge com a model d’intervenció educativa o terapèutica. Fent servir la deixalla en aquest sentit seria per dur a terme un reciclatge «carregant simbòlicament» amb els continguts emocionals de la persona. Un objectiu al qual podrem arribar utilitzant durant el procés creatiu una figura retòrica de pensament: La Metàfora.

Hi ha una pregunta que ens pot ser molt útil quan ens enfrontem a una situació desafiadora i també és la que ens farem quan reciclem artísticament a partir de la deixalla: Què puc fer jo. La resposta a aquest interrogant, en tots dos casos, estarà condicionada al nostre nivell de creativitat.

Quan reciclem creativament estem enfortint el «múscul» de la creativitat i la nostra capacitat d’inventar. La capacitat d’utilitzar la informació i els coneixements d’una manera diferent de com s’ha fet sempre, ens permet trobar solucions divergents a les qüestions que ens suposen un problema. Aquesta capacitat de canviar el món que tenim els éssers humans és la que ens porta també a ser capaços de modificar el nostre espai més íntim, el del nostre món emocional.

La creativitat es pot estimular, i cal fer-ho, ja que una ment creativa serà més capaç de fer front als desafiaments de la vida aportant solucions noves i originals. Per això és que necessitem estímuls suficients perquè sorgeixi la creativitat i això normalment passa fora de la nostra «zona de confort». El material de rebuig és una d’aquestes «zones desconegudes» on tot és possible, encara que sembli que res de nou pugui sorgir de la deixalla. El que és inesperat és el que ens farà connectar amb el nostre pensament lateral que és el de la creativitat, que és potser el que més necessitarem en aquests moments per poder adaptar-nos a un context de constant canvi com és l’actual.

Es tracta d’observar els objectes no tan sols pel que són, sinó també per al que podrien arribar a ser. Generalment.una mateixa cosa pot ser considerada o examinada des de molts aspectes i alhora, el punt de vista menys obvi serà el que es rebel·la com més útil. Mai està de més, quan s’ha entès una cosa pel que és, aprofundir per veure que altra cosa podria ser. -Edward de Bono-

Tallers realitzats amb aquest model d’intervenció

Alguns dels meus treballs d’exploració amb material de rebuig

L’individu que no pot crear, vol destruir …. L’únic remei per la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador (Eric Fromm)