Tal dia com avui de 1857, van morir en un incendi 129 treballadores d’una fàbrica tèxtil dels Estats Units que participaven en una vaga on demanaven millors condicions laborals. En homenatge a aquestes dones valentes l’ONU va establir el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, per recordar la importància de reconèixer-nos els drets a participar en els diferents àmbits de la societat en igualtat de condicions.
Encara queda camí per fer, com ara fer visible l’obra de moltes dones artistes, oblidades o relegades dels llibres i principals sales expositives arreu del món, malgrat que el treball de moltes d’elles va estar a l’altura dels seus col·legues artistes masculins, reconeguts i estudiats dins la història de l’art.
La seva contribució va més enllà d’haver desenvolupat un paper fonamental en la història de l’Art, ja que amb el seu coratge van trencar barreres i desafiar estereotips de gènere, deixant-nos en la seva obra i actitud un llegat ple de significats.
Hilma af Klint
La vida és una farsa si no serveix a la veritat
Hilma af Klint
La seva obra oculta després de més de quaranta anys, s’exhibeix per primera vegada l’any 1986. La història ha de reescriure’s, ja que Af Klint és la mare de l’abstracció i no Vassili Kandinski i Piet Mondrian considerats com a pioners.
Tamara Lempicka
Cada obra d’art té una història per explicar
Tamara de Lempicka
Autoretrat de l’artista (Tamara en un Bugatti verd) pintat en París en 1929. Va ser un encàrrec de la revista de moda alemanya Die Dame per a servir com a portada de la revista, per celebrar la independència de la dona moderna.
Georgia O’Keeffe
El llenç és el meu confident més fidel
Georgia O’Keeffe
O’Keeffe considerava el cromatisme com el seu més important instrument expressiu: » Si és a la flor o al color el que correspon la més gran importància, això no ho sé. Solament sé que, si he pintat la flor tan gran, és per a comunicar l’experiència que ha sorgit del meu contacte amb la flor; i que és la meva experiència amb la flor si no una experiència amb el color? El color és una de les coses meravelloses que per a mi fan de la
vida quelcom valuós, i com ara reflexiono sobre la pintura, m’esforço a crear amb el color un equivalent per al món, per a la vida tal com jo la
veig.
Lluïsa Vidal
Lluïsa Vidal (1876 – 1918) és una de les poques artistes presents en les col·leccions del MNAC, altra dona valenta en l’univers de l’Art. Pintora modernista i l’única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura. També l’única d’anar a París a estudiar. Es va afiliar al grup de feministes catòliques a qui va dedicar molts dels seus retrats.
I com no podia ser d’altra manera, voldria acabar esmentant la dona que amb el seu patiment transformat en art ha inspirat i donat nom a Espai FridArt: la Frida Kahlo, una artista revolucionària icona del segle XX amb una vida marcada per un terrible accident que tot i deixar en ella greus seqüeles físiques no va matar la seva passió per la vida i anhels de llibertat.
Peus perquè us vull si tinc ales per volar
Frida Khalo
ESPAI FRIDART 