Tal dia com avui de 1857, van morir en un incendi 129 treballadores d’una fร brica tรจxtil dels Estats Units que participaven en una vaga on demanaven millors condicions laborals. En homenatge a aquestes dones valentes l’ONU va establir el 8 de marรง com a Dia Internacional de la Dona, per recordar la importร ncia de reconรจixer-nos els drets a participar en els diferents ร mbits de la societat en igualtat de condicions.
Encara queda camรญ per fer, com ara fer visible l’obra de moltes dones artistes, oblidades o relegades dels llibres i principals sales expositives arreu del mรณn, malgrat que el treball de moltes d’elles va estar a l’altura dels seus colยทlegues artistes masculins, reconeguts i estudiats dins la histรฒria de l’art.
La seva contribuciรณ va mรฉs enllร d’haver desenvolupat un paper fonamental en la histรฒria de l’Art, ja que amb el seu coratge van trencar barreres i desafiar estereotips de gรจnere, deixant-nos en la seva obra i actitud un llegat ple de significats.
Hilma af Klint
La vida รฉs una farsa si no serveix a la veritat
Hilma af Klint

La seva obra oculta desprรฉs de mรฉs de quaranta anys, s’exhibeix per primera vegada l’any 1986. La histรฒria ha de reescriure’s, ja que Af Klint รฉs la mare de l’abstracciรณ i no Vassili Kandinski i Piet Mondrian considerats com a pioners.
Tamara Lempicka
Cada obra d’art tรฉ una histรฒria per explicar
Tamara de Lempicka

Autoretrat de l’artista (Tamara en un Bugatti verd) pintat en Parรญs en 1929. Va ser un encร rrec de la revista de moda alemanya Die Dame per a servir com a portada de la revista, per celebrar la independรจncia de la dona moderna.
Georgia O’Keeffe
El llenรง รฉs el meu confident mรฉs fidel
Georgia O’Keeffe

O’Keeffe considerava el cromatisme com el seu mรฉs important instrument expressiu: ยป Si รฉs a la flor o al color el que correspon la mรฉs gran importร ncia, aixรฒ no ho sรฉ. Solament sรฉ que, si he pintat la flor tan gran, รฉs per a comunicar l’experiรจncia que ha sorgit del meu contacte amb la flor; i que รฉs la meva experiรจncia amb la flor si no una experiรจncia amb el color? El color รฉs una de les coses meravelloses que per a mi fan de la
vida quelcom valuรณs, i com ara reflexiono sobre la pintura, m’esforรงo a crear amb el color un equivalent per al mรณn, per a la vida tal com jo la
veig.
Lluรฏsa Vidal

Lluรฏsa Vidal (1876 โ 1918) รฉs una de les poques artistes presents en les colยทleccions del MNAC, altra dona valenta en l’univers de l’Art. Pintora modernista i l’รบnica dona de la seva รจpoca que es va dedicar professionalment a la pintura. Tambรฉ l’รบnica d’anar a Parรญs a estudiar. Es va afiliar al grup de feministes catรฒliques a qui va dedicar molts dels seus retrats.

I com no podia ser d’altra manera, voldria acabar esmentant la dona que amb el seu patiment transformat en art ha inspirat i donat nom a Espai FridArt: la Frida Kahlo, una artista revolucionร ria icona del segle XX amb una vida marcada per un terrible accident que tot i deixar en ella greus seqรผeles fรญsiques no va matar la seva passiรณ per la vida i anhels de llibertat.
Peus perquรจ us vull si tinc ales per volar
Frida Khalo
