Fem que tingui presència

La paraula creativitat sorgeix d’una paraula grega «Poiesis», que Plató i altres van utilitzar per explicar «totes les causes que fan passar qualsevol cosa del no ser al ser», és a dir, fer que una cosa tingui presència, existeixi.

La creativitat normalment s’associa a les activitats artístiques, però va més enllà, perquè no solament suposa allunyar-nos del que està establert, del que ens és conegut,  sinó també qüestionar-lo, únic camí que ens permet avançar. La millora neix quan som capaços d’imaginar-la, però per això necessitem activar uns patrons determinats de pensament que han de ser degudament estimulats, i les arts ho fan possible perquè permeten que la imaginació traspassi les seves limitacions, una mena de pensament que és important cultivar durant les etapes formatives.

Dos dels educadors artístics més influents, Herbert Read i Víctor Lowenfeld, defensaven que les arts eren un procés que permetia l’emancipació de l’esperit al mateix temps que oferia una via d’expressió a l’impuls creatiu de les persones:

^{“L’infant que utilitza l’activitat creativa com una via de fugida emocional guanyarà llibertat i flexibilitat com a resultat de la descàrrega de tensions innecessàries. Tot i això, l’infant que se sent frustrat desenvoluparà inhibicions i, a causa d’això, sentirà que la seva personalitat està limitada. L’infant que ha desenvolupat llibertat i flexibilitat d’expressió es podrà enfrontar a noves situacions sense problemes. Mitjançant els seus mètodes flexibles per expressar les seves idees, no solament s’enfrontarà adequadament a les noves situacions, sinó que també s’adaptarà fàcilment a elles. L’infant inhibit i limitat, acostumat a imitar més que a expressar-se d’una manera creativa, preferirà avançar seguint les pautes establertes. No serà capaç d’adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i tractarà d’exercir pressió sobre els altres per considerar que és la manera més fàcil de tirar endavant.«}

Aprendre a utilitzar formes i representacions mitjançant l’art és també donar l’oportunitat a l’infant a desenvolupar actituds i formes de pensar que li permetin esdevenir en un adult amb recursos suficients per promoure el canvi i la millora quan aquesta sigui necessària.

Segons el neuròleg Oliver Sacks, la creativitat és el poder d’inventar, de trencar amb les maneres habituals de veure les coses, de moure’ns lliurement en l’àmbit de la imaginació, que no és altra cosa que  la capacitat mental de recórrer l’espai des d’on ens trobem físicament i d’aquesta manera poder pensar que les coses poden ser diferents del que són en realitat.

Així que desenvolupar la creativitat és un objectiu que transcendeix l’àmbit pedagògic, ja que molts problemes socials importants semblen resistents a les maneres convencionals d’abordar-los i estan reclamant “solucions creatives” que permetin un afrontament més efectiu. Educar i fomentar la creativitat constitueix, doncs, no solament un objectiu pedagògic, sinó una necessitat social.

«Una cultura poblada de persones d’escassa imaginació té un futur estàtic. En una cultura com aquesta hi haurà pocs canvis perquè hi haurà poc sentit de la possibilitat».

(Elliot W. Eisner)

Elliot W. Eisner va ser professor d’art  en la Universitat de Standford, considerava que malgrat no formar part del nucli essencial de l’educació, les arts són en realitat un mitjà molt important per al desenvolupament dels aspectes més subtils i complexos de la ment. Les seves idees li van fer mereixedor de nombrosos premis i reconeixements.