La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades aquesta no és suficient per expressar tot el que podem estar sentint. Això és més acusat en determinades etapes de la vida com a l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien tot un seguit de canvis físics i psíquic durant els quals resulta de gran importància poder oferir nous llenguatges expressius.
En els tallers d’artteràpia utilitzo el procés creatiu com a forma de comunicació amb l’adolescent perquè pugui fer servir altres llenguatges per expressar els seus desacords, malestar o aquells sentiments intensos per als quals sovint no són capaços de trobar les paraules adequades o no volen compartir el que els pot estar passant.
Una altra cosa important és que poden aprendre millors maneres de relacionar-se amb l’entorn, una qüestió que resulta de gran importància per a la construcció de la seva identitat i autoestima, en un moment en què necessiten més que mai d’espais on deixar anar les emocions negatives i intenses que caracteritza a aquesta etapa, i sobretot, poder fer-ho d’una manera segura i socialment acceptada.
I aquest ha estat l’objectiu principal dels últims tallers d’artteràpia en context escolar on he procurat crear un espai d’escolta i contenció que facilités l’expressió, l’exploració creativa i despertar l’interès del grup amb una autoreflexió guiada i l’intercanvi d’experiències entre els participants.
En les diferents sessions i tallers realitzats fins ara s’ha pogut treballar diversos recursos expressius com per exemple el teatre social, l’expressió corporal i cinestèsica, la fantasia, el joc lúdic i el procés creatiu amb diferents tècniques i materials. Tot un espai de llibertat «controlada» i d’experimentació per desenvolupar capacitats, recursos i el potencial creatiu dels alumnes.
Seguim!
L’Art intenta generar ordre a partir del caos, no solament el caos del món, sinó el caos de les nostres pròpies sensacions, sentiments i de les nostres pròpies carències cromàtiques
«L’individu que no pot crear, vol destruir. L’únic remei per a la destructivitat compensatòria és desenvolupar en les persones el seu potencial creador» (Eric Fromm)
Una de les últimes activitats realitzades pel grup «Animals», dins del nostreprojecte d’artteràpia en context escolar «L’obra artística com a lloc d’experiència» que estem duent a terme en aquests moments, va estar aquest exercici on van poder deixar anar les tensions, acumulades durant el dia, abans d’entrar en el procés creatiu.
L’artistaJackson Pollock,va ser el primer a abandonar el pinzell i el cavallet per crear sense cap idea o esquema previ. No buscava il·lustrar res, sinó expressar de manera immediata i espontània. El quadre passava a ser un camp de joc on actuar, i no un espai des d’on reproduir, analitzar, redissenyar o expressar un objecte real o imaginari. El que havia de plasmar-se en l’obra no era una imatge, sinó un succés i, això en definitiva, és el que fem també durant els tallers d’artteràpia, on creem un espai de seguretat perquè infants i joves puguin dissoldre els seus conflictes.
Oferir nous llenguatges expressius i despertar l’interès per l’autoreflexió mitjançant l’intercanvi d’experiències, és donar una educació integral. Perquè la prevenció és fonamental, i ensenyar durant els anys escolars a viure mitjançant la recerca activa i creativa de solucions enfront dels problemes, és una eina de gran valor que permetrà que els nois i noies d’avui puguin convertir-se en adults menys vulnerables.
La paraula és la nostra principal eina de comunicació, però moltes vegades no és suficient per expressar el que sentim, això és més acusat durant l’adolescència i els anys que la precedeixen, on s’inicien canvis psicològics i físics significatius. La vinculació que té l’art amb els nostres sentits i emocions, tant en el procés de fer un objecte artístic, com en el d’observar-lo, és una eina que pot resultar de gran ajut per a expressar i donar sortida a emocions reprimides.
Crear un espai per a alliberar emocions considerades «negatives» com la ràbia, permet reconciliar i integrar aspectes contradictoris de la personalitat adolescent, el pot portar a actuar sobre allò que li està causant l’emoció, comprendre-la i arribar a controlar-la. La creació des de la ràbia és d’un gran potencial reparador que afavoreix la posterior relaxació i presa de consciència de l’alteració experimentada, permetent una posterior reflexió del que s’ha viscut en un entorn destinat a aquest objectiu.
Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar.
–Antonio Machado—
Aquest poema de Machado contesta l’interrogant que dóna títol a aquesta entrada, perquè és el que volem fer ara, «fer camí caminant», posar el nostre granet de sorra per a mostrar les possibilitats de millora que pot oferir l’art com a teràpia dins del context escolar.
El valor principal que ofereix l’artteràpia dins el marc escolar, és que crea espais de seguretat on infants i joves poden dissoldre els seus conflictes amb símbols, línies i colors, dóna l’oportunitat de poder expressar amb les mans, d’una manera lúdica i no invasiva, el que després poden intentar elaborar mitjançant una reflexió guiada per l’artterapeuta.
I aquí és on està dipositat, en aquests moments, l’esforç i atenció, perquè pensem que és molt important poder oferir espais significatius d’aprenentatge i millora que proporcionin eines d’expressió personal, de projecció i integració emocional, que permetin trobar respostes als innumerables reptes que planteja el món actual, un món immers en la immediatesa, l’acceleració i la impermanència de les coses i de les relacions.
En altres països, l’artteràpia és utilitzada a les escoles per a oferir una educació integral que permeti cobrir les necessitats d’alumnes amb algun tipus de dificultat. S’aposta per la prevenció perquè saben que és fonamental en l’abordatge de molts dels problemes i conflictes que sorgeixen a les aules, i també perquè a través de l’art, els alumnes poden aprendre a viure mitjançant una recerca activa i creativa de solucions davant els problemes, cosa que els permetrà, a la llarga, ser menys vulnerables i tenir més recursos d’afrontament.
L’acte de crear ens permet unir concentració i introspecció per entrar en una situació anomenada «d’experiència òptima o estat de Flow», on l’atenció està completament absorta per l’activitat i el moment present és viscut amb més intensitat. La multitasca, tan arrelada entre els més joves, -encara que no és exclusiu d’ells-, dificulta un estat intern d’equilibri personal entre sentits, intel·lecte, emocions i voluntat.
L’art com a teràpia, calma ansietats i pors proposant exercicis que ajuden a identificar necessitats, a reconèixer emocions que ajuden a ser-ne més conscients i poder d’aquesta manera equilibrar i integrar emocions.
No fa ni dos anys que Espai FridArt naixia com a projecte amb la finalitat de promoure, divulgar i fomentar l’art com a teràpia i el reciclatge com a metàfora, fent de tot això eines d’atenció emocional, educatives i participatives. Des de llavors s’han impartit diferents tallers d’artteràpia i de reciclatge CREA, adreçats a col·lectius amb objectius diversos, que han donat l’oportunitat de conèixer diferents institucions i persones així com adonar-nos que l’aportació que volíem fer des del començament, s’allunya en realitat dels tallers puntuals que s’han fet fins ara.Per a la majoria de nosaltres, la realitat en la qual vivim no és la que ens agradaria, però és la que tenim i per on ens hem de moure. Tot i això, sempre tenim un marge d’acció que moltes vegades no aprofitem. Els canvis comencen quan som capaços d’allunyar-nos de la crítica estèril per a construir alguna cosa a partir de la insatisfacció que sentim. Això és el que intenta fer Espai FridArt, i poder trobar persones al capdavant de les institucions capaces d’allunyar-se del que és conegut per apostar en noves propostes, com és la nostra, és el que necessitem per seguir treballant amb il·lusió i ganes en aquest projecte.
Així que estem contents de tenir l’oportunitat d’encetar el projecte: “l’obra artística com a lloc d’experiència”, un taller d’artteràpia setmanal en grup reduït que es durà a terme al llarg de tot el curs 2019-2020 gràcies a la col·laboració de l’escola Mil·lenari de Cardedeu que dóna la oportunitat de desenvolupar-ho en el seu Centre i que permetrà poder fer un seguiment i avaluació final de l’impacte i beneficis que pot oferir l’artteràpia en un context escolar, especialment de cara a possibles accions que permetin cobrir les necessitats detectades.
Estimulant la creativitat d’alumnes en una etapa vital plena de canvis i reptes com és l’últim curs de primària, on es troben els participants dels tallers, els estem oferint uns recursos d’afrontament que contribuiran al seu benestar i a un desenvolupament més integral de la seva personalitat. No s’ha d’oblidar que les activitats artístiques fomenten un seguit de competències de gran importància per a la construcció de la identitat durant l’adolescència com poden ser la creativitat, la motivació, o la comprensió de conceptes i emocions.
Així que només ens queda donar les gràcies des d’aquí a l’equip directiu del Mil.lenari, a les tutores dels alumnes que participen dels tallers, així com als seus pares i mares que han confiat en que l’art com a teràpia pot ser beneficiós per al desenvolupament integral dels seus fills.
ESPAI FRIDART 