Identitats en construcció

Tota gran obra, tant en l’art com en la ciència, és el resultat d’una gran passió posada al servei d’una gran idea.
Santiago Ramón i Cajal

El que més m’agradava durant els meus anys d’estudiant d’art era sens dubte dibuixar la figura al natural, una activitat que es veia més o menys alterada per les indicacions acadèmiques que el professor ens feia sobre el tema. Difícilment podia experimentar en aquells moments el que anys més tard si vaig poder sentir al Reial Cercle Artístic de Barcelona, una institució dedicada al foment de l’art fundada l’any 1881 per artistes tan reconeguts com Ramon Casas, Isidre Nonell o L’Anglada Camarasa entre d’altres, on vaig ser sòcia durant un temps per poder dibuixar precisament la figura al natural.

El doctor Csikszentmihalyi va anomenar com estat de «flow «, un estat en el qual es dona la pèrdua de l’autoconsciència i sensació que el temps es transforma durant l’experiència. Aquest és l’estat que vaig experimentar al Reial Cercle. Sense saber-ho m’estava trobant per primera vegada amb el meu «Element», que és com anomena Ken Robinson en el seu llibre a l’experiència òptima que es dona quan ens enfrontem a desafiaments que requereixen una habilitat que nosaltres disposem.

Estar en l’Element, tenir aquesta experiència de fluïdesa, és enriquidor perquè és una manera d’unificar les nostres energies i que ens sentim profundament connectats amb el nostre sentit d’identitat, cosa que de manera curiosa passa mitjançant d’una sensació relaxant, de trobar perfectament natural estar fent allò que estem fent. És sentir-se a gust dintre de la nostra pell, sentir-se connectats als nostres impulsos interns o a la nostra energia.
Ken Robinson

Descobrir quins són els nostres interessos i talents per situar-nos en el que és el nostre «Element», és poder viure l’experiència de què l’activitat que estiguem fent ens farà perdre la noció del temps, fluirem amb ella, deixant enfora preocupacions i problemes per entrar en un estat d’entrega total on la ment serà capaç de concentrar-se plenament amb el que està fent.

                                              És un sentiment que dona sentit, no solament al moment que estem vivint, sinó també a la vida sencera.

L’Element consisteix a descobrir-te a tu mateix, una cosa que no podràs fer si estàs atrapat dins d’una obligació de la qual t’has d’emmotllar. No pots ser tu dins d’un «eixam
Ken Robinson

Ser «mentors» de les noves generacions

Ken Robinson va dirigir les seves energies en difondre la importància d’un canvi en l’educació, donant l’estatus que mereixen les assignatures artístiques i posar-les al mateix nivell que les assignatures que són obligatòries considerades com essencials. Assegurava que els majors obstacles per trobar l’Element sorgeixen a l’escola i, sobretot, passa per la jerarquia que tenen les assignatures en l’actualitat.

La realitat és que una ment analítica capaç de memoritzar dades no arribarà molt lluny sense la capacitat d’imaginar, de fer combinacions diferents i de crear. I per aconseguir tot això necessitem estimular i entrenar una part del cervell que no ho faran pas les assignatures considerades de «primer nivell».

Amb un món laboral com l’actual amb una demanda de persones sobrequalificades, el que necessitem sobretot és educar a infants i joves perquè puguin ser persones creatives que siguin capaces de reinventar-se i tinguin els recursos necessaris per poder en qualsevol circumstància, per complicada que es presenti, fer el màxim que poden amb el que tenen.

I per obtenir-ho el que necessiten són «mentors» que els ajudin a trobar quin és el seu «element», aquell lloc on s’uneixen talent i passió per fer allò que més els agrada fer.

En realitat, aquest serà el millor dels llegats que els podem oferir per sentir-se plens i satisfets amb la vida. No en va diversos estudis mostren que les persones més felices són les que aconsegueixen trobar un sentit a les seves vides.

Si no veus la possibilitat que un somni es faci realitat, és probable que tampoc vegis els passos necessaris que has de donar per aconseguir-ho.
Ken Robinson

Aquesta és la relació de característiques que ha de tenir un mentor segons Robinson:

La capacitat de reconèixer en l’altre aptituds de les quals ningú abans s’havia fixat, les que poden arribar a diferenciar entre l’interès i la passió potencial, cosa que els permet ajudar a l’altre a executar aquella disciplina on s’uneix la capacitat i la passió d’una persona.

Facilitar que la persona trobi el seu Element, fent tot el que està en les seves mans per aplanar el camí perquè la persona ho pugui trobar.

Tenen la capacitat d’estimular, portar la persona a creure que pot aconseguir una cosa que abans pensava estava fora del seu abast. Algú capaç de recordar l’altre les habilitats que disposa i el que podrà obtenir amb elles si les acompanya de treball, dedicació i constància.

I l’última característica l’exigència. Un bon mentor serà el que donarà l’empenta necessària perquè la persona vagi més enllà del que creu són els seus límits perquè «una meta mai ha de ser la mitjana de les nostres ambicions».

A vegades només es tracta, de «saber mirar als ulls dels nostres fills i filles, intentant entendre qui són de veritat, en lloc d’acostar-nos a ells amb un manual que indiqui qui poden arribar a ser».

Una mirada que trobo molt necessària, no solament en l’àmbit educatiu, sinó en tots els àmbits de la societat.

Hi ha tres forces que formen el desenvolupament humà: el nostre temperament personal, els nostres pares i els nostres coetanis.
Judith Rich Harris
(psicòloga evolucionista)

L’adolescència, i els anys que la precedeixen, es caracteritza per ser una etapa de gran crisi en l’estructura de la personalitat. L’evolució del sistema nerviós i les alteracions que provoquen els canvis hormonals i del desenvolupament fisiològic, produeixen alteracions i variacions en la conducta de l’adolescent.

Segons el psicoanalista Erik Erikson aquesta és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una sòlida identitat, considerar-se individu diferent dels altres, conscient de les seves possibilitats i talents, així com sentir-se una persona que avança cap a un futur. Per aquesta raó, es considera una etapa de gran importància en la construcció de l’autoestima i on es passa de la dependència a la independència, cosa que posarà a prova les capacitats i fortaleses de l’adolescent i també de les seves famílies.

El concepte del jo es construeix gradualment durant tota la nostra vida en diferents etapes que van sumant progressivament percepcions i sentiments fins a formar un sentiment global, que pot ser de vàlua o d’incapacitat personal, amb les conseqüències que d’això es poden derivar per a la nostra autoestima i autoconcepte.

La identitat constitueix la part fonamental de l’existència de totes les persones i per al seu correcte desenvolupament hem de conèixer la manera en què ens relacionem. La importància de l’autoconeixement està en el fet que ens permet descobrir com pensem i també què és el que desitgem, dos aspectes que sovint costen veure amb la suficient claredat.

L’adolescent en el seu encontre amb l’altre, patirà inevitablement davant els comportaments irracionals i injustos, per aquesta raó és important que adquireixi la capacitat d’entendre les diferents situacions i les seves conseqüències amb els mecanismes de reflexió adequats que li permetin obtenir la sensació de validesa personal necessària per a construir la base d’una bona autoestima.

És de gran importància que els adults creiem en la capacitat dels adolescents d’ampliar els seus horitzons perquè puguin ser capaços d’arribar a aprofitar i expandir al màxim les seves capacitats.

Durant aquesta etapa convulsa que suposa transitar per l’adolescència, el o la jove és incapaç d’aclarir el seu estat anímic, d’expressar adequadament les seves opinions, de posar paraules a les sensacions que experimenta per primera vegada, que són noves i per a les que encara no hi té vocabulari.

Els beneficis que té l’artteràpia per a transitar aquesta etapa vital, és que a través de la creació artística, podran plasmar tot el seu malestar i confusió, el producte artístic servirà com a canal de comunicació sense que sigui necessari que les preguntes siguin respostes, les mateixes imatges i les metàfores seran el principal vehicle de comunicació i excusa per a treballar aspectes emocionals d’una manera indirecta i no invasiva. Aquesta característica, la fa una eina de gran utilitat per interactuar amb els adolescents en oferir-los una via alternativa i menys amenaçant d’expressió que va més enllà de les paraules.

Simbolitzar sentiments i experiències mitjançant les imatges pot ser un mitjà d’expressió i comunicació més poderós que la descripció verbal, i al mateix temps, és capaç de fer que aquests sentiments i experiències es tornin menys amenaçadores.

(Tessa Daley)

Hi ha poques oportunitats perquè els joves puguin rebel·lar-se d’una manera socialment acceptable. No existeix cap curs organitzat perquè els estudiants arribin a un autoconeixement de si mateixos, de les seves angoixes o l’anàlisi dels seus somnis i desitjos, que en definitiva, són el que determinarà el seu futur. No són gaires les ocasions que podran discrepar dins la rutina de l’aula, per aquesta raó, l’art té la important funció de cobrir aquesta necessitat d’expressar emocions, sentiments i les idees de rebel·lió.

L’ésser humà sempre està en constant canvi i el que és més important: és l’autor i protagonista de la seva història. Que els joves se n’adonin d’aquesta capacitat hauria de ser un dels objectius en qualsevol tasca educativa.

Per a l’artterapeuta mexicana Ana Bonilla:

“… el treball artístic constitueix una demanda d’ajut contra els aspectes violents o la indiferència i l’odi que han pogut estripar i immobilitzar la seguretat d’alguns adolescents, arribant a perdre la unitat, la continuïtat i la identitat de si mateixos. El que és fonamental és estimular-los perquè siguin ells els que pensen i aprenguin a descobrir els seus propis significats i models d’identificació, acceptant i respectant els valors de cada individu per diferents i oposats que aquests siguin».